El millor llibre per conèixer d'una manera ràpida la història de Catalunya des dels temps més remots fins avui. Es tracta d'una visió rigorosa i amena dirigida a tots els públics, que el lector podrà llegir amb facilitat i en poca estona. L'obra del professor Sobrequés acosta el passat català, des de la prehistòria fins ara, als catalans sense excepció i a aquells forasters que, quan visitin Catalunya, vulguin tenir un coneixement general del que ha estat aquest país al llarg dels seus milers d'anys d'existència. Aquesta breu història té com a objectiu presentar com es va configurar una nació dotada d'un Estat propi, que va tenir un paper destacat a Europa durant segles. I, també, explicar de quina manera aquest Estat va ser agredit al llarg de dos segles fins a ser destruït l'11 de setembre de 1714 i la posterior lluita dels catalans per renéixer de les cendres i recuperar el seu lloc en la història.
¿Pueden imaginarse actividades más lejanas entre sí que la dramaturgia y el ejercicio fiscal? ¿Dos espacios más ajenos que la sala teatral y la agencia tributaria? El libro-homenaje que tiene entre sus manos reúne (en catalán y español) gran parte de la obra dramática de José Arias, uno de los mejores fiscalistas de su época, a quien la inspección de la Hacienda pública se le quedó corta por lo que encontró en el teatro una magnífica salida a su talento crítico. Su Teatro financiero y tributario revisita obras fundamentales de la literatura patria y universal: Don Juan Tenorio, El alcalde de Zalamea, La verbena de la Paloma o Edipo Rey. Por él desfilan las nuevas versiones de héroes y villanos clásicos, víctimas y verdugos de afanes recaudatorios, obligaciones tributarias y destinos trágicos para sujetos pasivos. En un registro totalmente distinto, La vampira del Raval relata el caso real de los crímenes de la calle Ponent. Macabro drama con pinceladas de humor negro, describe magistralmente la sordidez de los ambientes más pobres de la Barcelona de principios del siglo pasado, la hipocresía de las clases pudientes, la corrupción policial y el sometimiento de los pobres, únicos acusados de la maldad general. En 2011, se estrenó con música de Albert Guinovart y dirección de Jaume Villanueva en el Teatre del Raval de Barcelona, donde permaneció más de cinco meses en cartel.
Arnau Puig ens proposa pensar duna manera insòlita lespeci_citat del caràcter català i la visió de la realitat que li és implícita, atorgant a la Guerra de Successió un paper transcendental, més enllà de les evidents repercussions polítiques, i detectant-hi el germen de les manifestacions més genuïnes de la nostra modernitat. «Hi ha una opció catalana? Certament, una _loso_a de la immediatesa apareix a Catalunya a partir de lensulsiada de 1714. Tracta de descobrir la realitat i despertar-hi des de la nuvolada ideològica de la teologia del poder de versió castellana.» Es fa necessari, com ens suggereix aquest llibre, retornar a la frontissa històrica del 1714, a totes les seves conseqüències, a la renovada llavor _losò_ca que va sembrar en terra catalana, per poder afrontar amb rigor i responsabilitat les transformacions polítiques que ens afecten avui mateix. Perquè, si es volen forjar unes estructures públiques a l'alçada de les circumstàncies, cal repensar els fonaments de la nostra manera de ser.
90 crónicas de Barcelona escritas por Xavier Theros y con fotografías de Tamara López Seoane. «En las páginas de este libro el lector podrá encontrar una selección de secretos a la vista de todos, visiones diferentes de la misma cosa y paseos sin rumbo por las calles de mi ciudad. Por aquí desfilan muchas de mis filias y también algunas de mis fobias, recuerdos del niño que un día fui y que todavía añora tantos lugares perdidos. Relatos del paso del tiempo, historias que no salen en los libros de historia, calles estrechas, mitos de barrio, objetos imposibles en unos encantes, todo escrito por entregas a lo largo de estos últimos años en las páginas de crónica o en las series veraniegas publicadas en el diario 'El País'. Barcelona es una acera infinita que puede leerse.» Xavier Theros
Una bona idea general de la diversitat del paisatge de la Garrotxa queda copsada en aquesta selecció d'itineraris per la comarca: des de les profundes gorges i feréstegues cingleres de Sant Aniol d'Aguja o Escaladuix fins als cims del Comanegra o del Puigsacalm, passant per valls plàcides com la del Bac o de Begudà i entre importants monuments muntanyencs com les ermites de la Mare de Déu d'Escales, Sant Miquel del Mont, Santa Maria de Finestres o els castells de Colltort i Hostoles, per citar alguns exemples.
Joan Rovira i Marqués (Altafulla, 1884 - Barcelona, 1937) fou un obrer del tèxtil que visqué de primera mà les convulsions socials de la Barcelona de primera meitat del segle XX. Participà en els medis llibertaris de principis de segle i, reaci a les tesis insurreccionals, recalà en la cooperació com a transformació pràctica de la societat, mantenint un accent revolucionari i socialitzant. Soci de la Flor de Maig, amb l'adveniment de la República esdevingué un dels principals propagadors de la cooperació arreu del territori català i desplegà una prolífica activitat a Acción Cooperatista, sovint sota el pseudònim de "Galfe". L'esclat de la guerra i la revolució el trobaren implicat en les estructures representatives del moviment, i fou nomenat president de la Federació de Cooperatives de Catalunya, el 1937.
Catàleg de l'exposició 300 onzes de setembre 1714-2014 al Museu d'Història de Catalunya. Commemoració del tricentenari de l'entrada de les tropes franco-espanyoles de Felip V a Barcelona. L'exposició fa un repàs de la gènesi i del desenvolupament posterior de la commemoració fins als nostres dies. L'impuls inicial de la societat civil i la posterior assumpció de la commemoració per les institucions polítiques fou decisiva per la consolidació i desenvolupament arreu de Catalunya
La teca, una obra cabdal en la literatura gastronòmica calana, aparegué l'any 1924 i, des d'aleshores, se n'han fet vint edicions. El seu autor, Ignasi Domènech, en la primera pàgina deixava ben clar l'objectiu del llibre: "Conté la manera d'organitzar tota classe d'àpats senzills o d'etiqueta, de calcular berenars, sopars, escudelles, cuinats, rostits, salses, llegums, aviram, plats freds, canelons, arrossos, ous fregits, carns, peixos, dolços, merengues, refrescos, còctels, gelats, melmelades, amanides, escalivades, i diverses maneres de fer els púdings i pastes, i molts consells de pràctica i utilitat per comportar-se elegantment a taula, etc." Aquesta nova edició n'actualitza el format i, en alguns aspectes, el llenguatge, però no pas el seu esperit inicial.
Malgrat la seva petita extensió, la comarca de la Selva té una gran varietat de paisatge. El present llibre ha volgut aprofitar l'enorme variabilitat de paisatges, boscos, terrenys i climatologies per distribuir un nou ventall d'excursions variades per tota la comarca. Des dels voltants de la capital (Sant Coloma de Farners) fins al sistema litoral d'Ardenya - Cadiretes, passant pel cim més alt de la comarca (les Agudes del Montseny) i els cimals més emblemàtics de les Guilleries (Sant Miquel de les Formigues, Faig Verd, Sant Benet, Sant Gregori), per cloure amb els estreps situats més al nord, on visitarem el panoràmic cim del Far, al massís del Collsacabra, sense oblidar el cim de Sant Roc, limítrof amb la comarca del Gironès i les verdes valls de Llémena.
La castanyada està en perill! Maria Castanya, la castanyera més famosa, viurà una aventura trepidant al veure que els castanyers no han fet cap castanya. És que cada any el fred arriba més tard i això no pot ser! Ho aconseguirà? Conte dimaginació il·lustrat, que inclou una recepta i el conte en lletra lligada i per pintar.
El districte de CIUTAT VELLA es correspon en bona part amb la Barcelona primigènia, la ciutat que fins a mitjan segle XIX vivia reclosa dins les muralles medievals custodiada per la imponent fortalesa de la Ciutadella. El Gòtic és el centre històric de la capital catalana, fundada en temps de l'emperador August al voltant d'on ara hi ha la plaça de Sant Jaume. Una ciutat que, de mica, en mica, es va estendre fins a la Rambla, el mar i l'actual plaça de Catalunya, multiplicant la seva superfície llevant i ponent. A llevant amb el barri de Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera, les bòries medievals nascudes extramurs a partir del segle XI. I a ponent, amb el Raval, el territori que va guanyar la ciutat amb la construcció de la muralla del segle XIV. Un cas a banda és la Barceloneta, un barri mariner creat el segle XVIII en terres guanyades al mar.
L'estiu del 1937, Eusebi C. Carbó, anarquista i cenetista de llarga trajectòria, conegut orador i redactor de nombrosos articles en la premsa confederal, va acceptar l'encàrrec del govern de la Generalitat de Catalunya d'emprendre un viatge a Nova York amb l'objectiu d'aconseguir ajuda per a la causa republicana entre els grups anarquistes italians que hi havia en aquella ciutat. Carbó mantenia relacions amb els seus coreligionaris, la llengua dels quals parlava perquè havia viscut a Itàlia i havia participat, fins i tot, en les seves campanyes propagandístiques. Al llarg del viatge, que va començar el 17 d'agost i va acabar el 21 de gener de l'any següent, va plasmar les seves impressions sobre tot el que veia en un quadern escolar, incloent acres comentaris referents a la societat nord-americana i opinions elogioses que també li va merèixer. Va descriure els llocs més notables de la ciutat i va consignar, commogut, els sentiments que van despertar-li les mostres de solidaritat dels seus estimats companys d'ideals. Encara hi havia esperances respecte al desenllaç de la guerra, potser per això, al final d'una reunió multitudinària de què va ser l'orador principal, Carbó va manifestar la seva confiança en el triomf i després va anotar al seu quadern: "Estic brutalment emocionat veient l'emoció del públic. I acabo afirmant que el feixisme serà aixafat a Espanya."
El millor llibre per conèixer d'una manera ràpida la història de Catalunya des dels temps més remots fins avui. Es tracta d'una visió rigorosa i amena dirigida a tots els públics, que el lector podrà llegir amb facilitat i en poca estona. L'obra del professor Sobrequés acosta el passat català, des de la prehistòria fins ara, als catalans sense excepció i a aquells forasters que, quan visitin Catalunya, vulguin tenir un coneixement general del que ha estat aquest país al llarg dels seus milers d'anys d'existència. Aquesta breu història té com a objectiu presentar com es va configurar una nació dotada d'un Estat propi, que va tenir un paper destacat a Europa durant segles. I, també, explicar de quina manera aquest Estat va ser agredit al llarg de dos segles fins a ser destruït l'11 de setembre de 1714 i la posterior lluita dels catalans per renéixer de les cendres i recuperar el seu lloc en la història.
¿Pueden imaginarse actividades más lejanas entre sí que la dramaturgia y el ejercicio fiscal? ¿Dos espacios más ajenos que la sala teatral y la agencia tributaria? El libro-homenaje que tiene entre sus manos reúne (en catalán y español) gran parte de la obra dramática de José Arias, uno de los mejores fiscalistas de su época, a quien la inspección de la Hacienda pública se le quedó corta por lo que encontró en el teatro una magnífica salida a su talento crítico. Su Teatro financiero y tributario revisita obras fundamentales de la literatura patria y universal: Don Juan Tenorio, El alcalde de Zalamea, La verbena de la Paloma o Edipo Rey. Por él desfilan las nuevas versiones de héroes y villanos clásicos, víctimas y verdugos de afanes recaudatorios, obligaciones tributarias y destinos trágicos para sujetos pasivos. En un registro totalmente distinto, La vampira del Raval relata el caso real de los crímenes de la calle Ponent. Macabro drama con pinceladas de humor negro, describe magistralmente la sordidez de los ambientes más pobres de la Barcelona de principios del siglo pasado, la hipocresía de las clases pudientes, la corrupción policial y el sometimiento de los pobres, únicos acusados de la maldad general. En 2011, se estrenó con música de Albert Guinovart y dirección de Jaume Villanueva en el Teatre del Raval de Barcelona, donde permaneció más de cinco meses en cartel.
Arnau Puig ens proposa pensar duna manera insòlita lespeci_citat del caràcter català i la visió de la realitat que li és implícita, atorgant a la Guerra de Successió un paper transcendental, més enllà de les evidents repercussions polítiques, i detectant-hi el germen de les manifestacions més genuïnes de la nostra modernitat. «Hi ha una opció catalana? Certament, una _loso_a de la immediatesa apareix a Catalunya a partir de lensulsiada de 1714. Tracta de descobrir la realitat i despertar-hi des de la nuvolada ideològica de la teologia del poder de versió castellana.» Es fa necessari, com ens suggereix aquest llibre, retornar a la frontissa històrica del 1714, a totes les seves conseqüències, a la renovada llavor _losò_ca que va sembrar en terra catalana, per poder afrontar amb rigor i responsabilitat les transformacions polítiques que ens afecten avui mateix. Perquè, si es volen forjar unes estructures públiques a l'alçada de les circumstàncies, cal repensar els fonaments de la nostra manera de ser.
90 crónicas de Barcelona escritas por Xavier Theros y con fotografías de Tamara López Seoane. «En las páginas de este libro el lector podrá encontrar una selección de secretos a la vista de todos, visiones diferentes de la misma cosa y paseos sin rumbo por las calles de mi ciudad. Por aquí desfilan muchas de mis filias y también algunas de mis fobias, recuerdos del niño que un día fui y que todavía añora tantos lugares perdidos. Relatos del paso del tiempo, historias que no salen en los libros de historia, calles estrechas, mitos de barrio, objetos imposibles en unos encantes, todo escrito por entregas a lo largo de estos últimos años en las páginas de crónica o en las series veraniegas publicadas en el diario 'El País'. Barcelona es una acera infinita que puede leerse.» Xavier Theros
Una bona idea general de la diversitat del paisatge de la Garrotxa queda copsada en aquesta selecció d'itineraris per la comarca: des de les profundes gorges i feréstegues cingleres de Sant Aniol d'Aguja o Escaladuix fins als cims del Comanegra o del Puigsacalm, passant per valls plàcides com la del Bac o de Begudà i entre importants monuments muntanyencs com les ermites de la Mare de Déu d'Escales, Sant Miquel del Mont, Santa Maria de Finestres o els castells de Colltort i Hostoles, per citar alguns exemples.
Joan Rovira i Marqués (Altafulla, 1884 - Barcelona, 1937) fou un obrer del tèxtil que visqué de primera mà les convulsions socials de la Barcelona de primera meitat del segle XX. Participà en els medis llibertaris de principis de segle i, reaci a les tesis insurreccionals, recalà en la cooperació com a transformació pràctica de la societat, mantenint un accent revolucionari i socialitzant. Soci de la Flor de Maig, amb l'adveniment de la República esdevingué un dels principals propagadors de la cooperació arreu del territori català i desplegà una prolífica activitat a Acción Cooperatista, sovint sota el pseudònim de "Galfe". L'esclat de la guerra i la revolució el trobaren implicat en les estructures representatives del moviment, i fou nomenat president de la Federació de Cooperatives de Catalunya, el 1937.
Catàleg de l'exposició 300 onzes de setembre 1714-2014 al Museu d'Història de Catalunya. Commemoració del tricentenari de l'entrada de les tropes franco-espanyoles de Felip V a Barcelona. L'exposició fa un repàs de la gènesi i del desenvolupament posterior de la commemoració fins als nostres dies. L'impuls inicial de la societat civil i la posterior assumpció de la commemoració per les institucions polítiques fou decisiva per la consolidació i desenvolupament arreu de Catalunya
La teca, una obra cabdal en la literatura gastronòmica calana, aparegué l'any 1924 i, des d'aleshores, se n'han fet vint edicions. El seu autor, Ignasi Domènech, en la primera pàgina deixava ben clar l'objectiu del llibre: "Conté la manera d'organitzar tota classe d'àpats senzills o d'etiqueta, de calcular berenars, sopars, escudelles, cuinats, rostits, salses, llegums, aviram, plats freds, canelons, arrossos, ous fregits, carns, peixos, dolços, merengues, refrescos, còctels, gelats, melmelades, amanides, escalivades, i diverses maneres de fer els púdings i pastes, i molts consells de pràctica i utilitat per comportar-se elegantment a taula, etc." Aquesta nova edició n'actualitza el format i, en alguns aspectes, el llenguatge, però no pas el seu esperit inicial.
Malgrat la seva petita extensió, la comarca de la Selva té una gran varietat de paisatge. El present llibre ha volgut aprofitar l'enorme variabilitat de paisatges, boscos, terrenys i climatologies per distribuir un nou ventall d'excursions variades per tota la comarca. Des dels voltants de la capital (Sant Coloma de Farners) fins al sistema litoral d'Ardenya - Cadiretes, passant pel cim més alt de la comarca (les Agudes del Montseny) i els cimals més emblemàtics de les Guilleries (Sant Miquel de les Formigues, Faig Verd, Sant Benet, Sant Gregori), per cloure amb els estreps situats més al nord, on visitarem el panoràmic cim del Far, al massís del Collsacabra, sense oblidar el cim de Sant Roc, limítrof amb la comarca del Gironès i les verdes valls de Llémena.
La castanyada està en perill! Maria Castanya, la castanyera més famosa, viurà una aventura trepidant al veure que els castanyers no han fet cap castanya. És que cada any el fred arriba més tard i això no pot ser! Ho aconseguirà? Conte dimaginació il·lustrat, que inclou una recepta i el conte en lletra lligada i per pintar.
El districte de CIUTAT VELLA es correspon en bona part amb la Barcelona primigènia, la ciutat que fins a mitjan segle XIX vivia reclosa dins les muralles medievals custodiada per la imponent fortalesa de la Ciutadella. El Gòtic és el centre històric de la capital catalana, fundada en temps de l'emperador August al voltant d'on ara hi ha la plaça de Sant Jaume. Una ciutat que, de mica, en mica, es va estendre fins a la Rambla, el mar i l'actual plaça de Catalunya, multiplicant la seva superfície llevant i ponent. A llevant amb el barri de Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera, les bòries medievals nascudes extramurs a partir del segle XI. I a ponent, amb el Raval, el territori que va guanyar la ciutat amb la construcció de la muralla del segle XIV. Un cas a banda és la Barceloneta, un barri mariner creat el segle XVIII en terres guanyades al mar.
L'estiu del 1937, Eusebi C. Carbó, anarquista i cenetista de llarga trajectòria, conegut orador i redactor de nombrosos articles en la premsa confederal, va acceptar l'encàrrec del govern de la Generalitat de Catalunya d'emprendre un viatge a Nova York amb l'objectiu d'aconseguir ajuda per a la causa republicana entre els grups anarquistes italians que hi havia en aquella ciutat. Carbó mantenia relacions amb els seus coreligionaris, la llengua dels quals parlava perquè havia viscut a Itàlia i havia participat, fins i tot, en les seves campanyes propagandístiques. Al llarg del viatge, que va començar el 17 d'agost i va acabar el 21 de gener de l'any següent, va plasmar les seves impressions sobre tot el que veia en un quadern escolar, incloent acres comentaris referents a la societat nord-americana i opinions elogioses que també li va merèixer. Va descriure els llocs més notables de la ciutat i va consignar, commogut, els sentiments que van despertar-li les mostres de solidaritat dels seus estimats companys d'ideals. Encara hi havia esperances respecte al desenllaç de la guerra, potser per això, al final d'una reunió multitudinària de què va ser l'orador principal, Carbó va manifestar la seva confiança en el triomf i després va anotar al seu quadern: "Estic brutalment emocionat veient l'emoció del públic. I acabo afirmant que el feixisme serà aixafat a Espanya."