Cataluña, Comunidad Autónoma de



PINZELLADA HISTÒRICA DE L’INSTITUT LLUÍS DE PEGUERA EN EL SEU 90È ANIVERSARI (1927-2017) (BASIANA OBRADORS, JORDI / CASTILLA GARCIA, PEP / GASOL PUJOL, PERE / PUIG MARTÍN, IGNASI)
L’actual Institut Lluís de Peguera, de Manresa, és un dels més antics de Catalunya, aquest llibre explica les vicissituds al llarg dels seus 90 anys d’història, que van de l'època de la Restauració, quan fou fundat, fins a l'actualitat. Com a tota institució, en aquest cas un centre d’ensenyament secundari públic, és fruït d’una època i d’unes circumstàncies històriques concretes, a l’igual que la seva trajectòria posterior la qual reflecteix els canvis polítics i socials que s’han anat produint en el nostre país al llarg de tots aquests anys.

CONSTRUINT LA CIUTAT DEMOCRÀTICA . EL MOVIMENT VEÏNAL DURANT EL TARDOFRANQUISME I LA TRANSICIÓ
El moviment veïnal va constituir, durant els darrers anys del franquisme i al llarg de la transició, un dels àmbits més rellevants de mobilització de sectors amplis de població a les ciutats de Catalunya. Per aquesta mateixa raó, va tenir un protagonisme central en el desgast de la dictadura a escala local i en la transformació i la dignificació de l¿espai urbà. El present estudi reconstrueix i analitza la trajectòria d¿aquest moviment des dels seus orígens més llunyans fins a la darreria dels anys setanta. L¿obra és fruit d¿una recerca col.lectiva, promoguda per la Confederació d¿Associacions Veïnals de Catalunya (CONFAVC), amb el suport del Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya i duta a terme per investigadors del Centre d¿Estudis sobre les Èpoques Franquista i Democràtica (CEFID-UAB) en el marc d¿aquesta institució de recerca. Consta de tres parts: la primera, formada per dos textos, està dedicada al sorgiment i als primers anys de la trajectòria del moviment veïnal; la segona estudia el període de més àmplia mobilització urbana i de màxima fortalesa de l¿associacionisme veïnal, la segona meitat dels anys setanta; la tercera i última s¿ocupa dels continguts de transformació social anticapitalista que, tot i no materialitzar-se, van formar part de projectes, de mobilitzacions i de la mateixa identitat del moviment. Amb aquesta aportació es vol oferir una visió de conjunt, fins ara inexistent, de la realitat i l¿experiència d¿aquest moviment i de la seva incidència en la societat catalana durant un període clau de la nostra història.

CATALUNYA A PINYÓ FIX . ELS PIONERS DEL CICLISME A CATALUNYA (PERNAU MAS, GABRIEL)
A finals del segle XIX i principis del XX, les bicicletes eren el mitjà de transport més modern que existia. L'automòbil encara no havia estat inventat, de manera que l'aparició d'aquella lleugera màquina de dues rodes per carrers i carreteres va esdevenir un fenòmen social. Era "el vehicle del futur", avançaven els més entusiastes, el vehicle definitiu. La bicicleta va ser abraçada per personalitats com els artistes Ramon Casas, Utrillo o Pere Romeu, i per empresaris i polítics com Claudi Rialp o Alejandro Lerroux. La vida a l'aire lliure, en contacte amb la natura, la possibilitat de desplaçar-se lliurement en un vehicle d'ús individual, sense dependre de diligències, trens o tartanes, va permetre a aquests homes descobrir el plaer del viatge. L'esport ciclista va tenir un auge extraordinari. Per tot Catalunya es van construir velòdroms i, imitant el que succeïa a França, el 1911 es va organitzar una cursa que emulava el ja aleshores famós Tour. La Volta Ciclista a Catalunya acabava de néixer, una cursa que ha perdurat fins als nostre dies, convertint-se en la tercera prova per etapes més antiga del calendari internacional. Aquest llibre narra, en la seva primera part, la història d'aquells pioners que, amb més coratge que coneixements, s'aventuraven a recórrer uns camins sempre polsegosos o enfangats a la recerca de noves experiències. La segona part del llibre és més personal. Es tracta de la crònica de la singular experiència viscuda per l'autor recorrent, 90 anys després i amb una bicicleta de curses d'època, el mateix itinerari de la primera Volta a Catalunya.

PELS CAMINS DEL ROMÀNIC CATALÀ . 25 RUTES PER CATALUNYA (BOSCH COSTA , PERE)
Aquest llibre presenta 25 rutes i vies romàniques escampades per tot Catalunya. Són rutes a monuments romànics diversos, des dels més famosos com Sant Pere de Rodes o Poblet, fins als més humils com Sant Llorenç dels Porxos, Sant Miquel de Falgars o la Mare de Déu de la Pertusa. Tots es troben en llocs elevats (menys el monestir de Poblet), i tenen un gran atractiu paisatgístic, que s'afegeix a la bellesa de l'edifici romànic. S'hi ha d'arribar caminant a través d'ascensions més o menys exigents i tots ens ofereixen panoràmiques espectaculars.

HERENCIAS COLATERALES (LLORT CARCELLER, LLUÍS)
El abogado Ernest Claramunt ha llegado a un acuerdo con la anciana Francesca Puigmajor: a cambio de pagarle una pensión mensual vitalicia, el magnífico piso de la mujer en el centro de Barcelona pasará a ser de su propiedad. Francesca tiene casi ochenta años. El negocio es seguro; rentable lo dirá el tiempo. Lo malo es que no todo el mundo respeta las leyes, ni siquiera las relativas a la esperanza de vida, y que el pasado nos puede explotar en la cara en forma de herencia colateral. Una obra de ritmo ágil, diálogos fluidos, humor negro, giros argumentales imprevisibles y una protagonista principal que deja huella.

L’APÈNDIX DE JUSTIFICACIÓ DE CATALUNYA (ARMENGOU, JOSEP)
L Apèndix de Justificació de Catalunya atribuït a Joan Fuster, publicat ara per primera vegada no clandestinament, és la forma com del des sud del país, els valencians, donen nom i ens reincorporem tots a la Nació sencera, en paraules de Ramon Muntaner (