Este libro nos presenta una visión completa y sorprendente de los más populares centros turísticos de Barcelona, incluyendo fotografías, un plano callejero y mapa de accesos a la ciudad.
Enric Prat de la Riba va afirmar, en la seva obra "La nacionalitat catalana" (1906), que «cada nacionalitat ha de tenir un sol Estat» i que «l'aspiració d'un poble a tenir política pròpia, a tenir un Estat seu, és la fórmula política del nacionalisme». En síntesi, «a cada Nació, un Estat». El llibre de Manuel Pérez Nespereira constitueix una anàlisi minuciosa del pensament de Prat, que es concretava a defensar que Catalunya, constituïda en Estat Català, tingués una Constitució dins la Federació Espanyola. L'autor fa un seguiment aprofundit de la trajectòria ideològica de Prat de la Riba, del seu model nacional i social i del concepte que tenia de l'independentisme i la sobirania. Es tracta d'una obra imprescindible per conèixer la immensa aportació de Prat a la ideologia catalanista del primer terç del segle xx i a la influència que va tenir en la vida política de la Catalunya contemporània.
Tercer número de la col·lecció d'atles comarcals que apareix en un format d'aque stes característiques. S'estructura de manera similar al llibre. Hom pot, entre altres opcions, desplaçar-se per cada una de les pàgines o fer-ne aproximacionsd e detall. Inclou la geografia general, la història i el patrimoni artístic, la g eografia física i humana i un índex toponímic amb 115 mapes i plànols, 50 fotogr afies, 170 gràfics i figures i 35 taules estadístiques.
La cançó popular Els Segadors, nascuda arran dels tràgics esdeveniments de lany 1640 i dels anys anteriors, va esdevenir, a partir de la seva publicació per Manuel Milà i Fontanals i lestabliment del seu text musical per Francesc Alió, un himne patriòtic que a poc a poc, durant el segle XIX, va ser considerat lhimne nacional de la Catalunya renaixent. Al final del segle XIX, Emili Guanyavens va posar-hi una nova lletra, que es va anar imposant i que durant la Segona República fou adoptada per la Generalitat. Després de la prohibició de cantar-la durant el règim del general Franco, la Generalitat restaurada lha declarada oficialmenthimne nacional. Aquest llibre ressegueix, amb informació de primera mà, la complexa història dEls Segadors des del segle XVII fins avui. Una bellíssima il·lustració en facilita la comprensió.
En un escenari imaginari, un barri barceloní qualsevol, uns personatges desenvolupen les seves vides i les seves accions, incloses dins del món, també imaginari, d'un sistema sanitari que, no neccesàriament s'ajusta a l'univers real. Tant els personatges com els esdeveniments i les institucions, s'emmarquen en una ficció pròpia del gènere narratiu.
Aquest llibre recull els textos, inèdits fins ara en la seva versió impresa, d'un acte que va tenir Josep Benet com a figura central. El 25 d'abril de 2000 li va ser lliurada la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya, la més alta distinció del govern català, en reconeixement a «la seva activitat de resistència política i cultural a la postguerra», com a advocat defensor de «nombrosos processats davant els tribunals civils i militars franquistes» i com a fundador, entre altres, de l'Assemblea de Catalunya, tal com es fa constar en el Decret que li atorga l'esmentada Medalla d'Or. Un decret signat pel president Jordi Pujol, qui havia estat sotmès a una moció de censura presentada pel mateix Josep Benet amb el suport del PSUC el 1982. En els textos que presentem, sobretot en el discurs d'acceptació de la Medalla per part de Josep Benet, trobem una reflexió sobre la seva actuació cívica i política durant els temps difícils del franquisme, però també mostres del seu permanent esperit crític a l'hora d'analitzar la Catalunya del moment. Aquest text es pot considerar, doncs, com una de les últimes grans lliçons públiques de Josep Benet, que traspua optimisme ja que, si bé reconeix que hi ha intel·lectuals «que estan fent de la provocació, professió», ens invita a «avançar encertadament cap al futur en aquest segle XXI».
Us proposem que descobriu una de les regions més desconegudes i per tant, més ben conservades del Vallès Occidental: lalta vall del riu Ripoll, al vessant oriental del massís de Sant Llorenç del Munt. Paisatges corprenedors, ruïnes de castells, tombes medievals... esquitxen els camins dels entorns de Sant Llorenç Savall. Uns camins, sovint feréstecs però sempre carregats dhistòria i bellesa, que us convidem a explorar de la mà daquest llibre. Us animem, doncs, a travessar el llindar daquesta porta: benvinguts al vessant desconegut de Sant Llorenç del Munt!
Como cada año, la gata Marga ha sido invitada a la merienda poética organizada por su amigo Tortell en Sarrià. Tortell quiere recitar un poema del gran poeta J. V. Foix, pero repentinamente ha perdido la memoria! La gata Marga se imagina que las gárgolas están detrás del problema... El Elefante y el Unicornio son las gárgolas más traviesas de la catedral de Barcelona y siempre están buscando la manera de fastidiarla. Esta vez han utilizado los «Polvos del olvido» que han encontrado en las buhardillas de la catedral. La gata Marga las tendrá que parar antes de que no le hagan perder la memoria a nadie más. ¡La gata, su amigo Barcino y el poeta J. V. Foix vivirán una gran aventura por el barrio de Sarrià!
Marga the cat receives a letter from his friend Gato Pérez: he is inviting her to the sweet festivity of St. Medir. Marga the cat and Barcino the mosquito leave the Barcelona cathedral tower bell with no hesitation. They are heading to the village of Gràcia, where they are going to pick up thousands of candies. But the festival is going to get into trouble because the jealous cathedral gargoyles have damaged the clock tower. Marga the cat will do the unbelievable to sort it out before the St. Medir gangs get in the village. Fortunately, the athlete Joaquim Blume is helping her.
Aquest CD-ROM forma part d'una sèrie de 41CD-ROM (un per comarca), consultables des de Windows, una nova via per aproximar la cartografia de Catalunya al ciuta dà. Conté, entre altres, informació sobre la coberta vegetal, l'orografia, la hi drografia, la toponímia i les comunicacions. L'usuari pot utilitzar aquesta info rmació de manera interactiva i personalitzar-la d'acord amb les seves necessitat s.
Text del discurs amb el qual el diputat H. Sr. Artur Mas i Gavarró presentava la seva candidatura per ser investit cent vint-i-novè president de la Generalitat de Catalunya, pronunciat al Parlament de Catalunya el 20 de desembre de 2010. El nucli del discurs se centra en el desplegament dels eixos de la proposta de pro grama de govern en matèria d'economia, empresa i ocupació; educació; sanitat; po lítiques socials i de família; seguretat; política territorial i sostenibilitat; administracions, i nació.
El 1931 aparegué la primera síntesi 'moderna' de la història de Montserrat, en la qual l'arxiver del monestir, el pare Anselm M. Albareda -futur bibliotecari de la Vaticana i cardenal-, va continuar la tradició, iniciada al monestir ja al segle xvi i represa al segle xix per l'abat Miquel Muntadas, d'oferir als visitants i als pelegrins un resum de les vicissituds del monestir i del santuari des dels seus orígens. Per primer cop, però, era publicada una obra que responia a les exigències mínimes de la crítica històrica -que ja havia entrat al monestir el segle xviii a través de les importants recerques del pare Benet Ribas, dissortadament inèdites fins no fa gaire o perdudes- i que explicava per primera vegada molts punts foscos de la trajectòria del monestir fundat per l'abat-bisbe Oliba, que a poc a poc havia d'esdevenir el que Albareda anomenava el 'santuari nacional' de Catalunya, amb una expressió que en un determinat moment resultà sospitosa per a la censura franquista. El pare Albareda desitjava convertir aquest llibre -escrit amb presses amb motiu de la celebració del ix Centenari de la fundació de Montserrat- en una Història crítica documental, en la qual treballà molt durant els darrers anys de la seva vida, però en morir, el 1966, només n'havia pogut redactar una petita part, al costat d'un munt de notes amb breus indicacions sobre punts que volia ampliar o corregir. Per això, entre el 1970 i el 1971, vaig dedicar moltes hores a preparar una nova edició revisada de la història del 1931 (apareguda el 1972), fent servir tots els papers manuscrits del pare Albareda, els articles que ell mateix havia anat publicant mentre era a Roma i la bibliografia sobre història de Montserrat que havia aparegut mentrestant. Amb l'ajuda de diversos monjos coneixedors d'aspectes concrets d'aquesta història, em va ésser possible de posar al dia un bon nombre d'aspectes de l'obra del pare Albareda, mirant sempre, però, de no trair-ne l'esperit i de no modificar excessivament els seus plantejaments i els seus punts de vista. La nova edició de 1972 fou molt ben acollida i ha tingut una colla de reedicions, en formats diferents. El 1974 en va aparèixer una traducció castellana, en la qual vaig introduir noves modificacions, augmentades encara d'una manera considerable -a partir de recerca pròpia i de bibliografia recent- a la nova edició catalana de 1977. Ara m'ha semblat que no ens podíem limitar a reeditar el text d e 1977 -com vam fer encara el 2005-, sinó que era absolutament imprescindible de tornar a repassar-lo tot, mirant d'actualitzar-lo i de completar-lo sempre que s'escaigués, sobretot tenint en compte els importants estudis publicats pel pare Francesc Xavier Altés -que sovint ha tingut accés a documentació que li permet de corregir i d'ampliar les visions del pare Albareda-, les aportacions del pare Ernest Zaragoza Pascual sobre la Congregació de Valladolid i altres llibres i articles apareguts recentment. No cal dir que en cap cas s'ha intentat incorporar d'una manera exhaustiva l'enorme quantitat d'informació nova que aquesta bibliografia ofereix, sinó que es manté el to sintètic del pare Albareda, que conscientment o inconscientment prescindia de múltiples elements que haurien pogut enriquir la seva visió, però que també haurien allargat molt la seva obra i l'haurien afeixugat més que no desitjava. D'acord amb aquests criteris, els primers mesos del 2010 va ésser preparada una nova versió de la Història de Montserrat, apareguda el juny d'aquell mateix any, que arribava pràcticament fins a la benedicció del nou orgue de la basílica (març de 2010), tot i que el Montserrat dels segles xx i xxi hi entrava d'una manera molt succinta, seguint el model del que havia fet el pare Albareda al seu moment per als segles xix i xx. El novembre de 2011 en va sortir una nova edició castellana, corregida i augmentada en molts punts, que arribava ja fins a la visita del papa Benet XVI a la Sagrada Família de Barcelona (novembre de 2010). L'edició que ara presentem recull tots els canvis d'aquesta traducció castellana i hi fa encara alguns afegits, tant al text com a la bibliografia, que l'actualitzen fins al començament de l'any 2018. El meu desig és que resulti útil a tantes persones que s'interessen per la història mil·lenària de Montserrat, tot i que sóc ben conscient de les limitacions i de les mancances que encara té -amb tota la raó del món ha estat considerada envellida en molts aspectes, poc atenta a la història econòmica tan en voga durant els darrers decennis i sovint un bon pèl apologètica-, i voldria que aviat poguéssim disposar d'una síntesi més actualitzada i més completa, amb notes i escrita amb esperit crític i alhora amb respecte i amb amor. La novetat essencial d'aquesta edició és que, per primer cop, oferim una història àmpliament il·lustrada de Montserrat, dividida en dos volums interdependents, amb magnífiques fotografies actuals a tot color, acompanyades de fotos en blanc i negre antigues i de gravats i facsímils de diverses èpoques.
Assaig sobre la figura del compositor i musicòleg tarragoní, introductor a Catal unya de la tècnica compositora dodecafònica després dels seus estudis a París i Viena amb Schönberg, a cura del compositor i deixeble seu Joaquim Homs.
Opuscle que relaciona dos conceptes i dues realitats íntimament relacionades a q ualsevol cultura, la gastronomia i els vins. S'hi presenta un ventall de recepte s de la cuina catalana més representativa i tradicional, i alhora es recoman en per a cada plat aquells vins que hi resulten més adequats.
Este libro nos presenta una visión completa y sorprendente de los más populares centros turísticos de Barcelona, incluyendo fotografías, un plano callejero y mapa de accesos a la ciudad.
Enric Prat de la Riba va afirmar, en la seva obra "La nacionalitat catalana" (1906), que «cada nacionalitat ha de tenir un sol Estat» i que «l'aspiració d'un poble a tenir política pròpia, a tenir un Estat seu, és la fórmula política del nacionalisme». En síntesi, «a cada Nació, un Estat». El llibre de Manuel Pérez Nespereira constitueix una anàlisi minuciosa del pensament de Prat, que es concretava a defensar que Catalunya, constituïda en Estat Català, tingués una Constitució dins la Federació Espanyola. L'autor fa un seguiment aprofundit de la trajectòria ideològica de Prat de la Riba, del seu model nacional i social i del concepte que tenia de l'independentisme i la sobirania. Es tracta d'una obra imprescindible per conèixer la immensa aportació de Prat a la ideologia catalanista del primer terç del segle xx i a la influència que va tenir en la vida política de la Catalunya contemporània.
Tercer número de la col·lecció d'atles comarcals que apareix en un format d'aque stes característiques. S'estructura de manera similar al llibre. Hom pot, entre altres opcions, desplaçar-se per cada una de les pàgines o fer-ne aproximacionsd e detall. Inclou la geografia general, la història i el patrimoni artístic, la g eografia física i humana i un índex toponímic amb 115 mapes i plànols, 50 fotogr afies, 170 gràfics i figures i 35 taules estadístiques.
La cançó popular Els Segadors, nascuda arran dels tràgics esdeveniments de lany 1640 i dels anys anteriors, va esdevenir, a partir de la seva publicació per Manuel Milà i Fontanals i lestabliment del seu text musical per Francesc Alió, un himne patriòtic que a poc a poc, durant el segle XIX, va ser considerat lhimne nacional de la Catalunya renaixent. Al final del segle XIX, Emili Guanyavens va posar-hi una nova lletra, que es va anar imposant i que durant la Segona República fou adoptada per la Generalitat. Després de la prohibició de cantar-la durant el règim del general Franco, la Generalitat restaurada lha declarada oficialmenthimne nacional. Aquest llibre ressegueix, amb informació de primera mà, la complexa història dEls Segadors des del segle XVII fins avui. Una bellíssima il·lustració en facilita la comprensió.
En un escenari imaginari, un barri barceloní qualsevol, uns personatges desenvolupen les seves vides i les seves accions, incloses dins del món, també imaginari, d'un sistema sanitari que, no neccesàriament s'ajusta a l'univers real. Tant els personatges com els esdeveniments i les institucions, s'emmarquen en una ficció pròpia del gènere narratiu.
Aquest llibre recull els textos, inèdits fins ara en la seva versió impresa, d'un acte que va tenir Josep Benet com a figura central. El 25 d'abril de 2000 li va ser lliurada la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya, la més alta distinció del govern català, en reconeixement a «la seva activitat de resistència política i cultural a la postguerra», com a advocat defensor de «nombrosos processats davant els tribunals civils i militars franquistes» i com a fundador, entre altres, de l'Assemblea de Catalunya, tal com es fa constar en el Decret que li atorga l'esmentada Medalla d'Or. Un decret signat pel president Jordi Pujol, qui havia estat sotmès a una moció de censura presentada pel mateix Josep Benet amb el suport del PSUC el 1982. En els textos que presentem, sobretot en el discurs d'acceptació de la Medalla per part de Josep Benet, trobem una reflexió sobre la seva actuació cívica i política durant els temps difícils del franquisme, però també mostres del seu permanent esperit crític a l'hora d'analitzar la Catalunya del moment. Aquest text es pot considerar, doncs, com una de les últimes grans lliçons públiques de Josep Benet, que traspua optimisme ja que, si bé reconeix que hi ha intel·lectuals «que estan fent de la provocació, professió», ens invita a «avançar encertadament cap al futur en aquest segle XXI».
Us proposem que descobriu una de les regions més desconegudes i per tant, més ben conservades del Vallès Occidental: lalta vall del riu Ripoll, al vessant oriental del massís de Sant Llorenç del Munt. Paisatges corprenedors, ruïnes de castells, tombes medievals... esquitxen els camins dels entorns de Sant Llorenç Savall. Uns camins, sovint feréstecs però sempre carregats dhistòria i bellesa, que us convidem a explorar de la mà daquest llibre. Us animem, doncs, a travessar el llindar daquesta porta: benvinguts al vessant desconegut de Sant Llorenç del Munt!
Como cada año, la gata Marga ha sido invitada a la merienda poética organizada por su amigo Tortell en Sarrià. Tortell quiere recitar un poema del gran poeta J. V. Foix, pero repentinamente ha perdido la memoria! La gata Marga se imagina que las gárgolas están detrás del problema... El Elefante y el Unicornio son las gárgolas más traviesas de la catedral de Barcelona y siempre están buscando la manera de fastidiarla. Esta vez han utilizado los «Polvos del olvido» que han encontrado en las buhardillas de la catedral. La gata Marga las tendrá que parar antes de que no le hagan perder la memoria a nadie más. ¡La gata, su amigo Barcino y el poeta J. V. Foix vivirán una gran aventura por el barrio de Sarrià!
Marga the cat receives a letter from his friend Gato Pérez: he is inviting her to the sweet festivity of St. Medir. Marga the cat and Barcino the mosquito leave the Barcelona cathedral tower bell with no hesitation. They are heading to the village of Gràcia, where they are going to pick up thousands of candies. But the festival is going to get into trouble because the jealous cathedral gargoyles have damaged the clock tower. Marga the cat will do the unbelievable to sort it out before the St. Medir gangs get in the village. Fortunately, the athlete Joaquim Blume is helping her.
Aquest CD-ROM forma part d'una sèrie de 41CD-ROM (un per comarca), consultables des de Windows, una nova via per aproximar la cartografia de Catalunya al ciuta dà. Conté, entre altres, informació sobre la coberta vegetal, l'orografia, la hi drografia, la toponímia i les comunicacions. L'usuari pot utilitzar aquesta info rmació de manera interactiva i personalitzar-la d'acord amb les seves necessitat s.
Text del discurs amb el qual el diputat H. Sr. Artur Mas i Gavarró presentava la seva candidatura per ser investit cent vint-i-novè president de la Generalitat de Catalunya, pronunciat al Parlament de Catalunya el 20 de desembre de 2010. El nucli del discurs se centra en el desplegament dels eixos de la proposta de pro grama de govern en matèria d'economia, empresa i ocupació; educació; sanitat; po lítiques socials i de família; seguretat; política territorial i sostenibilitat; administracions, i nació.
El 1931 aparegué la primera síntesi 'moderna' de la història de Montserrat, en la qual l'arxiver del monestir, el pare Anselm M. Albareda -futur bibliotecari de la Vaticana i cardenal-, va continuar la tradició, iniciada al monestir ja al segle xvi i represa al segle xix per l'abat Miquel Muntadas, d'oferir als visitants i als pelegrins un resum de les vicissituds del monestir i del santuari des dels seus orígens. Per primer cop, però, era publicada una obra que responia a les exigències mínimes de la crítica històrica -que ja havia entrat al monestir el segle xviii a través de les importants recerques del pare Benet Ribas, dissortadament inèdites fins no fa gaire o perdudes- i que explicava per primera vegada molts punts foscos de la trajectòria del monestir fundat per l'abat-bisbe Oliba, que a poc a poc havia d'esdevenir el que Albareda anomenava el 'santuari nacional' de Catalunya, amb una expressió que en un determinat moment resultà sospitosa per a la censura franquista. El pare Albareda desitjava convertir aquest llibre -escrit amb presses amb motiu de la celebració del ix Centenari de la fundació de Montserrat- en una Història crítica documental, en la qual treballà molt durant els darrers anys de la seva vida, però en morir, el 1966, només n'havia pogut redactar una petita part, al costat d'un munt de notes amb breus indicacions sobre punts que volia ampliar o corregir. Per això, entre el 1970 i el 1971, vaig dedicar moltes hores a preparar una nova edició revisada de la història del 1931 (apareguda el 1972), fent servir tots els papers manuscrits del pare Albareda, els articles que ell mateix havia anat publicant mentre era a Roma i la bibliografia sobre història de Montserrat que havia aparegut mentrestant. Amb l'ajuda de diversos monjos coneixedors d'aspectes concrets d'aquesta història, em va ésser possible de posar al dia un bon nombre d'aspectes de l'obra del pare Albareda, mirant sempre, però, de no trair-ne l'esperit i de no modificar excessivament els seus plantejaments i els seus punts de vista. La nova edició de 1972 fou molt ben acollida i ha tingut una colla de reedicions, en formats diferents. El 1974 en va aparèixer una traducció castellana, en la qual vaig introduir noves modificacions, augmentades encara d'una manera considerable -a partir de recerca pròpia i de bibliografia recent- a la nova edició catalana de 1977. Ara m'ha semblat que no ens podíem limitar a reeditar el text d e 1977 -com vam fer encara el 2005-, sinó que era absolutament imprescindible de tornar a repassar-lo tot, mirant d'actualitzar-lo i de completar-lo sempre que s'escaigués, sobretot tenint en compte els importants estudis publicats pel pare Francesc Xavier Altés -que sovint ha tingut accés a documentació que li permet de corregir i d'ampliar les visions del pare Albareda-, les aportacions del pare Ernest Zaragoza Pascual sobre la Congregació de Valladolid i altres llibres i articles apareguts recentment. No cal dir que en cap cas s'ha intentat incorporar d'una manera exhaustiva l'enorme quantitat d'informació nova que aquesta bibliografia ofereix, sinó que es manté el to sintètic del pare Albareda, que conscientment o inconscientment prescindia de múltiples elements que haurien pogut enriquir la seva visió, però que també haurien allargat molt la seva obra i l'haurien afeixugat més que no desitjava. D'acord amb aquests criteris, els primers mesos del 2010 va ésser preparada una nova versió de la Història de Montserrat, apareguda el juny d'aquell mateix any, que arribava pràcticament fins a la benedicció del nou orgue de la basílica (març de 2010), tot i que el Montserrat dels segles xx i xxi hi entrava d'una manera molt succinta, seguint el model del que havia fet el pare Albareda al seu moment per als segles xix i xx. El novembre de 2011 en va sortir una nova edició castellana, corregida i augmentada en molts punts, que arribava ja fins a la visita del papa Benet XVI a la Sagrada Família de Barcelona (novembre de 2010). L'edició que ara presentem recull tots els canvis d'aquesta traducció castellana i hi fa encara alguns afegits, tant al text com a la bibliografia, que l'actualitzen fins al començament de l'any 2018. El meu desig és que resulti útil a tantes persones que s'interessen per la història mil·lenària de Montserrat, tot i que sóc ben conscient de les limitacions i de les mancances que encara té -amb tota la raó del món ha estat considerada envellida en molts aspectes, poc atenta a la història econòmica tan en voga durant els darrers decennis i sovint un bon pèl apologètica-, i voldria que aviat poguéssim disposar d'una síntesi més actualitzada i més completa, amb notes i escrita amb esperit crític i alhora amb respecte i amb amor. La novetat essencial d'aquesta edició és que, per primer cop, oferim una història àmpliament il·lustrada de Montserrat, dividida en dos volums interdependents, amb magnífiques fotografies actuals a tot color, acompanyades de fotos en blanc i negre antigues i de gravats i facsímils de diverses èpoques.
Assaig sobre la figura del compositor i musicòleg tarragoní, introductor a Catal unya de la tècnica compositora dodecafònica després dels seus estudis a París i Viena amb Schönberg, a cura del compositor i deixeble seu Joaquim Homs.
Opuscle que relaciona dos conceptes i dues realitats íntimament relacionades a q ualsevol cultura, la gastronomia i els vins. S'hi presenta un ventall de recepte s de la cuina catalana més representativa i tradicional, i alhora es recoman en per a cada plat aquells vins que hi resulten més adequats.