L'objectiu d'aquesta recerca és descriure i analitzar com els ajuntaments catala ns han anat introduint els nous instruments de participació ciutadana. El mecani sme més habitual, des de la segona meitat dels anys vuitanta, han estat els cons ells consultius, integrats per regidors i representants d'entitats. Avui, gaireb é tots els ajuntaments mitjans disposen d'algun consell d'aquest estil, i els mé s grans en tenen per a cada un dels districtes i grans àmbits polítics.
Conèixer les característiques socioculturals dels països del Magreb és bàsic per comprendre el paper de la dona i els condicionants de la seva evolució i integr ació en els països d'acollida. Aquesta obra ofereix una àmplia visió sobre el te ma, tant des d'aproximacions sociodemogràfiques com culturals, econòmiques, lega ls, educatives i associatives.
Recull dels continguts d'aquest seminari, que va plantejar el debat sobre l'auto govern de Catalunya des d'una doble visió: la més teòrica o analítica, d'una ban da i, de l'altra, la basada en les experiències pràctiques d'aquells experts que han tingut un paper important en òrgans constitucionals o estatutaris i que han tingut ocasió d'interpretar i aplicar la Constitució i l'Estatut.
Conferència del President de la Generalitat, celebrada al Cercle d'Economia de B arcelona el 23 de novembre de 1998, en la qual demana una modificació del sistem a de finançament i garantir un alt nivell d'inversió pública a Catalunya. Ambdós factors s'hauran de debatre al Parlament i aniran més enllà, involucrant tota l a societat catalana per preparar el país per a la primera dècada del segle XXI.
Recull dels dictàmens emesos al llarg d'aquests dos anys, a petició del Parlamen t de Catalunya i del Govern de la Generalitat els quals fan referència, entre al tres temes, als plans i fons de pensions, a l'atenció i protecció a la infància i l'adolescència o al Sistema Català de Serveis Socials. El volum inclou un índe x cronologicotemàtic i un índex per matèries.
Nova edició d'aquesta Universitat d'Estiu, iniciada el 1992. El seu objectiu és analitzar els resultats de la política d'igualtat d'oportunitats a Catalunya dur ant la dècada dels noranta i, alhora, oferir-ne una visió global a escala mundia l, europea i autonòmica.
Recull sistemàtic de les dades elaborades en el Departament per poder avaluar la qualitat del medi ambient a Catalunya. Organitza la informació d'acord amb els diversos sectors ambientals: medi físic i patrimoni natural, l'atmosfera i l'aig ua, i els relaciona amb els indicadors de la seva qualitat ambiental. L'informef a referència també a les emissions de contaminants, a la generació de residus sò lids i al seu tractament.
Conferència del President de la Generalitat a ESADE, l'1 de març de 1999, en què recalca la importància del poder polític i del pacte fiscal com a objectius cen trals de la política catalana, i com a grans temes directament vinculats a les n ecessitats dels ciutadans, principals beneficiaris d'un pacte fiscal avantatjós i d'un increment del poder polític.
Conferència pronunciada pel President de la Generalitat a l'Hotel Comtes de Barc elona, el 12 d'abril de 1999, en la qual destaca, com a objectiu global, la nece ssitat d'incrementar el producte interior brut per posar Catalunya a l'alçada de ls estats de la Unió Europea. Això comporta assolir objectius sectorials com l'i ncrement de les exportacions i la plena ocupació, entre altres.
Recull de les intervencions del President de la Generalitat al llarg de l'any. A més dels àmbits social, institucional, cultural i dels referents a la relació a mb Espanya, el tema prioritari d'enguany, present en moltes ocasions, ha estat e l de l'euro i les repercussions de la integració d'Espanya a la unió monetària.
Treball guardonat amb el premi CIRIT de foment de l'esperit científic del jovent de 2009, concedit pel Consell Interdepartamental de Recerca i Innovació Tecnolò gica. L'autora, alumna de 2n de Batxillerat del SES Joan Puig i Ferreter de la S elva del Camp, indaga sobre la història de l'edifici on resideix, n'analitza els aspectes decoratius que s'hi conserven, i busca informació sobre els antics pro pietaris i les activitats que s'hi havien dut a terme.
Manual sobre l'anàlisi i la formalització de les estructures organitzatives de l a Generalitat, amb un conjunt de descripcions, criteris i reflexions generats am b la voluntat d'explicar una realitat i fer propostes de racionalització en el d isseny organitzatiu. Contribucions en forma de regles de caràcter pràctic aplica bles a l'hora de dissenyar o valorar estructures orgàniques o organitzatives. Ví ctor López Jalle és llicenciat en dret, màster en dret de Catalunya i actualment és cap de l'Àrea d'Estructures Organitzatives de la Direcció General de Moderni tzació de l'Administració de la Generalitat de Catalunya.
L'objectiu d'aquesta recerca és descriure i analitzar com els ajuntaments catala ns han anat introduint els nous instruments de participació ciutadana. El mecani sme més habitual, des de la segona meitat dels anys vuitanta, han estat els cons ells consultius, integrats per regidors i representants d'entitats. Avui, gaireb é tots els ajuntaments mitjans disposen d'algun consell d'aquest estil, i els mé s grans en tenen per a cada un dels districtes i grans àmbits polítics.
Conèixer les característiques socioculturals dels països del Magreb és bàsic per comprendre el paper de la dona i els condicionants de la seva evolució i integr ació en els països d'acollida. Aquesta obra ofereix una àmplia visió sobre el te ma, tant des d'aproximacions sociodemogràfiques com culturals, econòmiques, lega ls, educatives i associatives.
Recull dels continguts d'aquest seminari, que va plantejar el debat sobre l'auto govern de Catalunya des d'una doble visió: la més teòrica o analítica, d'una ban da i, de l'altra, la basada en les experiències pràctiques d'aquells experts que han tingut un paper important en òrgans constitucionals o estatutaris i que han tingut ocasió d'interpretar i aplicar la Constitució i l'Estatut.
Conferència del President de la Generalitat, celebrada al Cercle d'Economia de B arcelona el 23 de novembre de 1998, en la qual demana una modificació del sistem a de finançament i garantir un alt nivell d'inversió pública a Catalunya. Ambdós factors s'hauran de debatre al Parlament i aniran més enllà, involucrant tota l a societat catalana per preparar el país per a la primera dècada del segle XXI.
Recull dels dictàmens emesos al llarg d'aquests dos anys, a petició del Parlamen t de Catalunya i del Govern de la Generalitat els quals fan referència, entre al tres temes, als plans i fons de pensions, a l'atenció i protecció a la infància i l'adolescència o al Sistema Català de Serveis Socials. El volum inclou un índe x cronologicotemàtic i un índex per matèries.
Nova edició d'aquesta Universitat d'Estiu, iniciada el 1992. El seu objectiu és analitzar els resultats de la política d'igualtat d'oportunitats a Catalunya dur ant la dècada dels noranta i, alhora, oferir-ne una visió global a escala mundia l, europea i autonòmica.
Recull sistemàtic de les dades elaborades en el Departament per poder avaluar la qualitat del medi ambient a Catalunya. Organitza la informació d'acord amb els diversos sectors ambientals: medi físic i patrimoni natural, l'atmosfera i l'aig ua, i els relaciona amb els indicadors de la seva qualitat ambiental. L'informef a referència també a les emissions de contaminants, a la generació de residus sò lids i al seu tractament.
Conferència del President de la Generalitat a ESADE, l'1 de març de 1999, en què recalca la importància del poder polític i del pacte fiscal com a objectius cen trals de la política catalana, i com a grans temes directament vinculats a les n ecessitats dels ciutadans, principals beneficiaris d'un pacte fiscal avantatjós i d'un increment del poder polític.
Conferència pronunciada pel President de la Generalitat a l'Hotel Comtes de Barc elona, el 12 d'abril de 1999, en la qual destaca, com a objectiu global, la nece ssitat d'incrementar el producte interior brut per posar Catalunya a l'alçada de ls estats de la Unió Europea. Això comporta assolir objectius sectorials com l'i ncrement de les exportacions i la plena ocupació, entre altres.
Recull de les intervencions del President de la Generalitat al llarg de l'any. A més dels àmbits social, institucional, cultural i dels referents a la relació a mb Espanya, el tema prioritari d'enguany, present en moltes ocasions, ha estat e l de l'euro i les repercussions de la integració d'Espanya a la unió monetària.
Treball guardonat amb el premi CIRIT de foment de l'esperit científic del jovent de 2009, concedit pel Consell Interdepartamental de Recerca i Innovació Tecnolò gica. L'autora, alumna de 2n de Batxillerat del SES Joan Puig i Ferreter de la S elva del Camp, indaga sobre la història de l'edifici on resideix, n'analitza els aspectes decoratius que s'hi conserven, i busca informació sobre els antics pro pietaris i les activitats que s'hi havien dut a terme.
Manual sobre l'anàlisi i la formalització de les estructures organitzatives de l a Generalitat, amb un conjunt de descripcions, criteris i reflexions generats am b la voluntat d'explicar una realitat i fer propostes de racionalització en el d isseny organitzatiu. Contribucions en forma de regles de caràcter pràctic aplica bles a l'hora de dissenyar o valorar estructures orgàniques o organitzatives. Ví ctor López Jalle és llicenciat en dret, màster en dret de Catalunya i actualment és cap de l'Àrea d'Estructures Organitzatives de la Direcció General de Moderni tzació de l'Administració de la Generalitat de Catalunya.
