Catàleg corresponent a l'exposició "800 anys de literatura catalana", que ha iti nerat per diversos països europeus. Presenta en 128 imatges comentades, una pan oràmica general de vint segles de realitzacions literàries, amb breus referè ncies als autors, als corrents culturals de cada moment i a les circumstàncies h istòriques. Clou el catàleg un capítol sobre les relacions entre ambdues culture s.
Catálogo del legado Echeverría, integrado en el Museo Nacional de Escultura de Valladolid, que contiene magníficas colecciones de armas de fuego, relojes, abanicos y objetos orientales.
Catàleg il·lustrat d'una col·lecció bibliogràfica única a l'entorn de la mitolog ia clàssica, construïda per l'i·lustre bibliòfil Frederic Travé i adquirida per la Biblioteca de Catalunya el 1997. Inclou articles de Marc Mayer, Joana Escobed o i Carlos García Gual sobre mitologia i una descripció catalogràfica de les més de 3.000 obres referenciades.
Tobias Rehberger (Esslingen, Alemania, 1966) es uno de los artistas alemanes más internacionales surgidos en la escena artística de la década de los noventa, descendiente de la tradición escultórica alemana de los ochenta. Rehberger suma a la evolución de la escultura contemporánea, la hibridación con la arquitectura y el diseño. Además, sus obras a menudo muestran un componente pictórico en cuanto a estudios pormenorizados del color y de la geometría. La diversidad por el universo del artista alemán es enorme en la instalación escultórica presentada en el Palacio de Cristal del Parque del Retiro. La instalación se compone por un total de diecisiete proyectos seleccionados entre más de cuarenta que han sido realizados siguiendo los esbozos, dibujos y anotaciones que el artista produjo en el momento de su concepción.
L'objectiu d'aquest catàleg ha sigut recollir una mostra d'autores valencianes, des d'una perspectiva historiogràfica, partint de finals de la dècada dels cinquanta fins a l'actualitat. Buscar el seu reconeixement per la seua vàlua i interès durant uns anys en què en el món del còmic i la historieta, igual que el món del disseny, la publicitat o l'arquitectura, la dona era relegada a tasques considerades secundàries, com el guió, l'entintat, etc., o treballava amb pseudònim. Fins i tot les historietes de les revistes dedicades al públic femení eren més o menys alienants o dirigides a les xiques en termes onírics de fades i encantaments. Es tracta de recobrar el treball de dones que, més que oblidades, van passar desapercebudes com a conseqüència de l'hegemonia masculina de l'època i veure com, amb el pas dels anys, ha anat evolucionant d'una manera contrària i posicionant les autores en primera línia. L'exposició i el catàleg no suposen tant una aposta de gènere com una reivindicació d'igualtat.