Ir al contenido
Lendemà de les festes de carnaval, el comissari Arrufat es desdejuna amb el cadàver dun monjo tirat entre les escombraries. Només arribar a lescena del crim ja sadona que li costarà trobar el culpable. I, per acabar-ho dadobar, Marta Ferreres, una jove disposada a tot per esclarir la mort dels seus pares, li complica la investigació
O potser no? LEstirp de la Sang Reial és una novel·la dintriga, amb criminals, sectes, fanatismes, mafiosos, corrupció i misteris variats
Què més hi podem demanar?
"Era propòsit meu encapçalar aquest llibre amb un altre títol: La conya. Reconec que no en sabia trobar cap altre que encaixés tan encertadament amb el meu propòsit", avisa Ferran Planes en començar aquesta crònica molt personal de l'exili, la guerra i la República. Les circumstàncies històriques? Un cafarnaüm dominat per l'absurd. Els personatges? Prohoms o genteta amb un sòlid instint d'adaptació que no s'assembla gaire al que n'explica després la llegenda. El quadre és tragicòmic, iconoclasta, mai cínic. Contrasta fantàsticament amb la narració de la història oficial. S'acosta a la novel·la d'aventures. I tanmateix, all is true: ho explica un franctirador que no tenia res a perdre si cantava la canya, company de Joaquim Amat-Piniella i Pere Vives. Aquesta nova edició recupera els fragments de l'obra amputats per la Censura el 1968.
La tebior dels dies, biografia de Llorenç Moyà, aprofundeix no sols en els fets i la personalitat de lescriptor, sinó també en el context i en làmbit cultural que va viure, així com en les relacions que mantingué amb els escriptors i artistes de la seva època. La figura de Moyà és explicada en una dimensió personal, però també social perquè fou un escriptor plenament inserit i condicionat pel seu temps. Li tocà viure literàriament els anys més difícils i foscos de la literatura catalana del segle XX: la postguerra marcada per la dictadura franquista que exercí una fortíssima repressió sobre la llengua i la cultura nostrades. A pesar de les circumstàncies adverses i de la consciència de la precarietat que suposava integrar-se en el sistema literari català, treballà, com els escriptors contemporanis seus, per vèncer tots els obstacles (prohibicions, censura, escasses edicions, manca de públic lector...) i aconseguir mantenir viva la flama de la llengua i dignificar-la literàriament.
Vint anys després de la seva primera edició, recuperem aquest recull de cànons. La tria ha estat realitzada tant per la bellesa musical com per l'interès pedagògic. Les peces són adequades per a l'entorn escolar i per a grups corals més formats musicalment. Hi trobareu propostes didàctiques i orientacions per a la direcció
Nebot de Joan Oliver, Riera aporta amb aquests "materials per a un retrat" noves visions, com a parent i com a lector, d'un home, ciutadà i escriptor fora del corrent. Epíleg de Sílvia Oliver.
Sovint l'excursionista acostuma a pensar que és el primer a posar la seva bota en un determinat indret, a tenir la sensació que el que acaba de descobrir és un paratge verge i inèdit, a albergar, en definitiva, l'esperança que qui sap si podria arribar a ser l'autor de la seva pròpia aventura. Però la realitat, més tossuda que nosaltres mateixos, ens recorda que l'excursionista també és humà i que per molt agosarat que sigui el seu propòsit una altra persona ja ho ha fet abans.
