Com explica Marçal en el pròleg a la primera edició de La germana, l'estrangera (1985), el volum arreplega poemes escrits al llarg de quatre anys (1981-1984). Des de les sextines de Terra de Mai que primer s'havien publicat independentment el 1982 sense gaire èxit fins al darrer poema de «Sang presa», ens trobem amb un jo que cerca definir-se en relació a l'altra, ja sigui la filla o l'amant.
Des de fa gairebé sis-cents anys, Barcelona té una arrelada singularitat festiva: les seves figures de gegants, que han acompanyat les celebracions més assenyalades ininterrompudament, fins i tot en els momentes més difícils. Els actual gegants, gegantets, gegantons, nans i capgrossos pertanyen a tota mena de colles, associacions i entitats en un nombre inabastable. Aquest volum, però, tracta dels que pertanyen a les colles geganterers dels barris barcelonins de les antigues viles del Pla, que com tota la resta mantenen viva aquesta gegantina tradició a la ciutat de Barcelona.
Maria-Mercè Marçal ens endinsa en el món dels sentiments, de les emocions. Ens submergeix en els grans temes universals de l'ésser humà: l'amor, la solitud, la mort, la rebel·lió, la passió, el sexe ... A Sal oberta ens parla d'experiències femenines com són l'embaràs, l'infantament i les sensibilitats, il·lusions i projeccions que aquest fet aboca. De l'amor i el desamor. El seu jo més íntim, projectat perquè cadascú el faci seu, a mida.
La globalització expandeix les oportunitats, no obstant, la pressa de decisions pot ser difícil quan un adult/jove busca nous horitzons lluny de la seva llar i dels seus. A pesar de les contínues expressions de preocupació de la seva família, el nostre protagonista entén que els seus somnis el criden freqüenment a desenvoluparse a l'estranger. Finalment es posa en marxa, en un avió. El seu viatge l'ajudarà a ell mateix i a la seva família a donar-se compte de que els llaços d'amor son més forts que qualsevol distància.
«En aquesta obra ens proposem no altre que rebatre, fins a esmicolar-lo de dalt a baix, el mite, o més ben dit, la gran mentida històrica que constitueix l¿expressió de "Corona d¿Aragó" tan comunament emprada per hom referir-se a aquella gran confederació o ajust de pobles i organismes governada per la monarquia catalana. I hem dit gran mentida perquè tal és esguardada de tots els angles, així els polítics com els concernents la realitat física dels pobles...»
Quadern de 100 gegants per pintar Volum 4. Llibre relacionat amb la publicació 100 gegants Volum 4. Petita guia dels gegants de Catalunya (El Cep i la Nansa ed., gener 2017).
L'ESCRIPTURA En un rial de muntanya, i amb l'ajut d'un amic, hem instal·lat un mecanisme, a través del qual la pressió de l'aigua genera corrent elèctric. Tot el corrent va connectat a una bombeta que il·lumina el mateix salt d'aigua que genera la llum. De nits, l'aigua brilla enmig del bosc i, segons com sigui el doll, la llum també creix i decreix d'intensitat." DE L'OBREDA Ah, si pogués barrejar un arbre tot ell, només un, per constituir així una pintura d'arbre fluida i veraç.
A la pregunta d?on venim com a espècie no hi ha encara una resposta definitiva. Avui en dia tenim testimonis de diverses baules de la cadena evolutiva humana; els autors del llibre (membres de l?equip d?Eudald Carbonell) fan una posada al dia d?aquest tema alhora rigorosa i assequible al públic general.
Les ànimes de Brandon és un recopilatori d'històries curtes, contes i poemes de tot tipus que tracten sobre l'amor, la solitud, l'oblit, el dolor, l'alegria, la felicitat, la vida i la mort. Un exquisit però agredolç viatge a través dels sentits que t'esglaiarà d'emocions i et farà reflexionar. Potser no n'hi ha per a tant, d'existir.Però mentrestant: pinta't les ungles, posa't els cabells darrere l'orella, emporta't un somni, lloga una pel·li, no tornis un llibre a la biblioteca, torna trucades trobades..., demana'n d'altres, torna a posar de moda els punts i coma; guanya experiència en ruptures; sigues una novella dels primers petons, troba a faltar els últims; canta perquè plogui, plora fins que surti el sol; odia els dilluns (opcional); digues t'estimo quan vulguis i respecta els no. Potser no ho sé, llegeix-te aquest llibre sobre l'oblit, els records, l'odi, l'amor, la solitud, o sigui, la vida en general. Aferra't als potser, perquè POTSER NO N'HI HA PER A TANT, D'EXISTIR, PERÒ MENTRESTANT, POTSER! Ànima núm. O Potser. Amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura.
Com explica Marçal en el pròleg a la primera edició de La germana, l'estrangera (1985), el volum arreplega poemes escrits al llarg de quatre anys (1981-1984). Des de les sextines de Terra de Mai que primer s'havien publicat independentment el 1982 sense gaire èxit fins al darrer poema de «Sang presa», ens trobem amb un jo que cerca definir-se en relació a l'altra, ja sigui la filla o l'amant.
Des de fa gairebé sis-cents anys, Barcelona té una arrelada singularitat festiva: les seves figures de gegants, que han acompanyat les celebracions més assenyalades ininterrompudament, fins i tot en els momentes més difícils. Els actual gegants, gegantets, gegantons, nans i capgrossos pertanyen a tota mena de colles, associacions i entitats en un nombre inabastable. Aquest volum, però, tracta dels que pertanyen a les colles geganterers dels barris barcelonins de les antigues viles del Pla, que com tota la resta mantenen viva aquesta gegantina tradició a la ciutat de Barcelona.
Desglaç, últim títol poètic de Maria Mercè Marçal, un volum en el qual és present la seva producció poètica entre els anys 1984 i 1988.
Maria-Mercè Marçal ens endinsa en el món dels sentiments, de les emocions. Ens submergeix en els grans temes universals de l'ésser humà: l'amor, la solitud, la mort, la rebel·lió, la passió, el sexe ... A Sal oberta ens parla d'experiències femenines com són l'embaràs, l'infantament i les sensibilitats, il·lusions i projeccions que aquest fet aboca. De l'amor i el desamor. El seu jo més íntim, projectat perquè cadascú el faci seu, a mida.
La globalització expandeix les oportunitats, no obstant, la pressa de decisions pot ser difícil quan un adult/jove busca nous horitzons lluny de la seva llar i dels seus. A pesar de les contínues expressions de preocupació de la seva família, el nostre protagonista entén que els seus somnis el criden freqüenment a desenvoluparse a l'estranger. Finalment es posa en marxa, en un avió. El seu viatge l'ajudarà a ell mateix i a la seva família a donar-se compte de que els llaços d'amor son més forts que qualsevol distància.
«En aquesta obra ens proposem no altre que rebatre, fins a esmicolar-lo de dalt a baix, el mite, o més ben dit, la gran mentida històrica que constitueix l¿expressió de "Corona d¿Aragó" tan comunament emprada per hom referir-se a aquella gran confederació o ajust de pobles i organismes governada per la monarquia catalana. I hem dit gran mentida perquè tal és esguardada de tots els angles, així els polítics com els concernents la realitat física dels pobles...»
Quadern de 100 gegants per pintar Volum 4. Llibre relacionat amb la publicació 100 gegants Volum 4. Petita guia dels gegants de Catalunya (El Cep i la Nansa ed., gener 2017).
L'ESCRIPTURA En un rial de muntanya, i amb l'ajut d'un amic, hem instal·lat un mecanisme, a través del qual la pressió de l'aigua genera corrent elèctric. Tot el corrent va connectat a una bombeta que il·lumina el mateix salt d'aigua que genera la llum. De nits, l'aigua brilla enmig del bosc i, segons com sigui el doll, la llum també creix i decreix d'intensitat." DE L'OBREDA Ah, si pogués barrejar un arbre tot ell, només un, per constituir així una pintura d'arbre fluida i veraç.
A la pregunta d?on venim com a espècie no hi ha encara una resposta definitiva. Avui en dia tenim testimonis de diverses baules de la cadena evolutiva humana; els autors del llibre (membres de l?equip d?Eudald Carbonell) fan una posada al dia d?aquest tema alhora rigorosa i assequible al públic general.
Les ànimes de Brandon és un recopilatori d'històries curtes, contes i poemes de tot tipus que tracten sobre l'amor, la solitud, l'oblit, el dolor, l'alegria, la felicitat, la vida i la mort. Un exquisit però agredolç viatge a través dels sentits que t'esglaiarà d'emocions i et farà reflexionar. Potser no n'hi ha per a tant, d'existir.Però mentrestant: pinta't les ungles, posa't els cabells darrere l'orella, emporta't un somni, lloga una pel·li, no tornis un llibre a la biblioteca, torna trucades trobades..., demana'n d'altres, torna a posar de moda els punts i coma; guanya experiència en ruptures; sigues una novella dels primers petons, troba a faltar els últims; canta perquè plogui, plora fins que surti el sol; odia els dilluns (opcional); digues t'estimo quan vulguis i respecta els no. Potser no ho sé, llegeix-te aquest llibre sobre l'oblit, els records, l'odi, l'amor, la solitud, o sigui, la vida en general. Aferra't als potser, perquè POTSER NO N'HI HA PER A TANT, D'EXISTIR, PERÒ MENTRESTANT, POTSER! Ànima núm. O Potser. Amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura.