El modernisme amb totes les variants nacionals fou un fenomen innovador, trencador i de recorreguts diversos que sexpandí per Occident. A través dels artífex catalans, seduí molts darquitectes i mestres dobra mallorquins. Tant els treballs dels forans com els dels locals formen avui dia part del nostre cabal patrimonial i, com a tal, cal conèixer-lo i servar-lo. Aquest treball, articulat a partir de sis itineraris, se centra bàsicament en el fenomen arquitectònic i, parcialment, en lescultura (concretament la funerària), és a dir, en les mostres que es poden visitar a peu i de forma generalment gratuïta. Pretén donar a conèixer el gruix més important de les obres modernistes o daquelles que shi inspiren al llarg de la geografia illenca. És una proposta de passeig, tant físic com virtual, amb què tenir un punt de partida per gaudir daquest exercici artístic tan bell i captivador com original i ple de múltiples derives.
A «so matent», és a dir, quant se sent cridar socors, els veïns han d'acudir a ajudar-se i perseguir els malfactors. S'endega d'aquesta manera un mecanisme de solidaritat veïnal, esdevingut un veritable exèrcit popular que s'insereix amb vigor en un tens escenari de poder disputat entre el monarca, els nobles i els municipis. El sometent, així, rere la invocació de la persecució dels delinqüents, canalitza les dificultats socials i polítiques de la baixa edat mitjana i, en les centúries posteriors, s'ofereix com a evocador referent de la idealitzada identitat que es pretén reprendre.
El volumen reúne la más completa bibliografía no sólo sobre Cataluña, sino también sobre la producción vanguardista en Valencia y Baleares. Como complemento se incluyen una selección de artículos críticos.
El manual de comportament que Duoda escriu per al seu fill és el punt de partida per reconstruir una apassionant història familiar i política del segle IX. Les lluites pel poder dins la dinastia carolíngia, els amors i els desamors, i l?entorn social i literari de la cort són alguns dels ingredients de la biografia d?aquesta aristòcrata culta, esposa de Bernat de Septimània, que en dues ocasions fou comte de Barcelona.
L'autor no hauria considerat mai la possibilitat de parlar sobre la seva mare. No podia imaginar un tema més inadequat per fer-ne literatura. La Rosa era una dona trista i avorrida amb qui, a més, no s'hi avenia gaire. Però tot va canviar quan el maleït diagnòstic ho va trasbalsar tot: alzhèimer. Va ser l'inici d'una cursa contra el rellotge, ja perduda abans de començar-la, per intentar rescatar els records d'aquella dona menuda, òrfena de ben petita, que havia patit una guerra, s'havia casat amb un home al qual no estimava i havia criat tres fills. Havia tingut sentit la seva vida? És molt difícil d'escatir quan noranta anys només abasten per omplir un grapat de fulls.
Aquell final de primavera de 2014, un fet inesperat trasbalsarà el món quotidià de l'Olívia i necessitarà posar-hi ordre. Fa neteja d'armaris i calaixos, plens de bocins de la seva vida passada que, inevitablement, tornen. Ha pensat telefonar a l'Elisa, una amiga de la universitat, per complir la promesa que es van fer quan encara estudiaven: que es retrobarien les quatre amigues a l'antic xalet de Platja d'Aro dels Cassany, on celebraven les festes en la seva joventut. La Magalí Mir, la Pia Artells i l'Olívia Escardó són de Reus, l'atzar les va portar a viure allunyades les unes de les altres, una als Estats Units, una altra a Barcelona i l'Olívia a Dijon. L'Elisa Cassany és de Girona i hi viu. Sota les gruixudes moreres que han envellit amb els anys, quatre dones que han viscut unes vides intenses conversen al jardí on arriba l'olor del mar, dels pins i inevitablement en faran balanç. La casa i el jardí han vist transcórrer el temps, com elles. Parlaran, sovint sense paraules, perquè els anys les han distanciat i ja no són les mateixes, per això allò que expliquen contraresta amb la realitat. Aquesta és una novel·la d'aprofundiment psicològic de quatre dones, del seu món interior. Ara, amb seixanta anys, es preguntaran què han fet amb la seva vida, i si tot allò que es van proposar de joves en aquell jardí s'ha complert i ha valgut la pena. En faran un repàs i no s'atreviran a dir allò que no es volen confessar.
Durante los años setenta un pequeño municipio industrial de la Cataluña del interior es lugar de destino de emigrantes del sur de España. En los descampados de las afueras, sobre un suelo sin asfaltar, se levantan nuevos bloques de viviendas destinados a ellos. No son castellanos, pero entre los del pueblo son conocidos como els castellans, los castellanos. Y entre los hijos de unos y otros, entre las pandillas de castellanos y catalanes, surge una rivalidad permanente, un estado de guerra que cuenta con la complicidad de sus padres. Es la guerra eterna entre indios y vaqueros, policías y ladrones, moros y cristianos, la guerra que reproducen los niños en sus juegos como en un espejo de la realidad. Pero Jordi Puntí, en las maravillosas y divertidas historias que componen este libro, donde describe su propia infancia en el bando de los catalanes, consigue girar el espejo un poco más hasta extraer el punto de vista de la verdadera literatura: ese momento en que se descubre que cada bando es el reflejo del otro. Puntí va describiendo esas zonas de combate y a la vez de encuentro: el pinball del bar, la piscina de verano o las butacas de la sala de cine. Y en esa lucha por los pequeños espacios el autor, a través de su memoria, va a la búsqueda del corazón del hombre.
El modernisme amb totes les variants nacionals fou un fenomen innovador, trencador i de recorreguts diversos que sexpandí per Occident. A través dels artífex catalans, seduí molts darquitectes i mestres dobra mallorquins. Tant els treballs dels forans com els dels locals formen avui dia part del nostre cabal patrimonial i, com a tal, cal conèixer-lo i servar-lo. Aquest treball, articulat a partir de sis itineraris, se centra bàsicament en el fenomen arquitectònic i, parcialment, en lescultura (concretament la funerària), és a dir, en les mostres que es poden visitar a peu i de forma generalment gratuïta. Pretén donar a conèixer el gruix més important de les obres modernistes o daquelles que shi inspiren al llarg de la geografia illenca. És una proposta de passeig, tant físic com virtual, amb què tenir un punt de partida per gaudir daquest exercici artístic tan bell i captivador com original i ple de múltiples derives.
A «so matent», és a dir, quant se sent cridar socors, els veïns han d'acudir a ajudar-se i perseguir els malfactors. S'endega d'aquesta manera un mecanisme de solidaritat veïnal, esdevingut un veritable exèrcit popular que s'insereix amb vigor en un tens escenari de poder disputat entre el monarca, els nobles i els municipis. El sometent, així, rere la invocació de la persecució dels delinqüents, canalitza les dificultats socials i polítiques de la baixa edat mitjana i, en les centúries posteriors, s'ofereix com a evocador referent de la idealitzada identitat que es pretén reprendre.
El volumen reúne la más completa bibliografía no sólo sobre Cataluña, sino también sobre la producción vanguardista en Valencia y Baleares. Como complemento se incluyen una selección de artículos críticos.
El manual de comportament que Duoda escriu per al seu fill és el punt de partida per reconstruir una apassionant història familiar i política del segle IX. Les lluites pel poder dins la dinastia carolíngia, els amors i els desamors, i l?entorn social i literari de la cort són alguns dels ingredients de la biografia d?aquesta aristòcrata culta, esposa de Bernat de Septimània, que en dues ocasions fou comte de Barcelona.
L'autor no hauria considerat mai la possibilitat de parlar sobre la seva mare. No podia imaginar un tema més inadequat per fer-ne literatura. La Rosa era una dona trista i avorrida amb qui, a més, no s'hi avenia gaire. Però tot va canviar quan el maleït diagnòstic ho va trasbalsar tot: alzhèimer. Va ser l'inici d'una cursa contra el rellotge, ja perduda abans de començar-la, per intentar rescatar els records d'aquella dona menuda, òrfena de ben petita, que havia patit una guerra, s'havia casat amb un home al qual no estimava i havia criat tres fills. Havia tingut sentit la seva vida? És molt difícil d'escatir quan noranta anys només abasten per omplir un grapat de fulls.
Aquell final de primavera de 2014, un fet inesperat trasbalsarà el món quotidià de l'Olívia i necessitarà posar-hi ordre. Fa neteja d'armaris i calaixos, plens de bocins de la seva vida passada que, inevitablement, tornen. Ha pensat telefonar a l'Elisa, una amiga de la universitat, per complir la promesa que es van fer quan encara estudiaven: que es retrobarien les quatre amigues a l'antic xalet de Platja d'Aro dels Cassany, on celebraven les festes en la seva joventut. La Magalí Mir, la Pia Artells i l'Olívia Escardó són de Reus, l'atzar les va portar a viure allunyades les unes de les altres, una als Estats Units, una altra a Barcelona i l'Olívia a Dijon. L'Elisa Cassany és de Girona i hi viu. Sota les gruixudes moreres que han envellit amb els anys, quatre dones que han viscut unes vides intenses conversen al jardí on arriba l'olor del mar, dels pins i inevitablement en faran balanç. La casa i el jardí han vist transcórrer el temps, com elles. Parlaran, sovint sense paraules, perquè els anys les han distanciat i ja no són les mateixes, per això allò que expliquen contraresta amb la realitat. Aquesta és una novel·la d'aprofundiment psicològic de quatre dones, del seu món interior. Ara, amb seixanta anys, es preguntaran què han fet amb la seva vida, i si tot allò que es van proposar de joves en aquell jardí s'ha complert i ha valgut la pena. En faran un repàs i no s'atreviran a dir allò que no es volen confessar.
Durante los años setenta un pequeño municipio industrial de la Cataluña del interior es lugar de destino de emigrantes del sur de España. En los descampados de las afueras, sobre un suelo sin asfaltar, se levantan nuevos bloques de viviendas destinados a ellos. No son castellanos, pero entre los del pueblo son conocidos como els castellans, los castellanos. Y entre los hijos de unos y otros, entre las pandillas de castellanos y catalanes, surge una rivalidad permanente, un estado de guerra que cuenta con la complicidad de sus padres. Es la guerra eterna entre indios y vaqueros, policías y ladrones, moros y cristianos, la guerra que reproducen los niños en sus juegos como en un espejo de la realidad. Pero Jordi Puntí, en las maravillosas y divertidas historias que componen este libro, donde describe su propia infancia en el bando de los catalanes, consigue girar el espejo un poco más hasta extraer el punto de vista de la verdadera literatura: ese momento en que se descubre que cada bando es el reflejo del otro. Puntí va describiendo esas zonas de combate y a la vez de encuentro: el pinball del bar, la piscina de verano o las butacas de la sala de cine. Y en esa lucha por los pequeños espacios el autor, a través de su memoria, va a la búsqueda del corazón del hombre.
