Ir al contenido
En aquest volum, els textos literaris triats de prop de 100 autors de totes les èpoques per cada un dels 500llocs permeten la pràctica d'un turisme cultural sigui sobre el terreny o des de casa que facilita la descoberta o redescoberta de paratges illencs que coneixíem massa superficialment. No hi ha cap llibre comaquest, dedicat al turisme literari de les Illes. Abraça de Ramon Llull a Sebastià Alzamora, passant per totsels clàssics dels segles XIX i XX. Pel que fa als paisatges, cal destacar la riquesa i monumentalitat de la Serrade Tramuntana, o l'illa de Cabrera, o la importància literària de Palma o de Manacor.
Més de 70 relats críptics que desafien la comprensió del lector. Hi trobarem tota mena de contingències humanes. Una extensa galeria de personatges que per atzar o no s'entrecreuen amb d'altres de vides impossibles, marginals, turmentades o insignificants.
Aquest tercer volum de la col·lecció Grups Festius de Barcelona aplega l'esplèndid planter de bèsties festives, de protocol, de foc, d'animació, de dansa portades per colles de bestiari, però també per grups de diables, de gegants, esbarts, grups d'animació i d'espectacles de carrer Més d'una cinquantena de grups, sense comptar els animalons d'escoles i esplai, que fan de Barcelona una ciutat bestial!
Papa, no vull que et tanquin a la presó. A cor obert és una conversa de caràcter intimista, entre pare i fill. Construïda en un doble llenguatge (poesia i fotografia), on es fonen imatges i paraules, ens convida a una lectura pausada i reflexiva, mitjançant la qual cadascú es pugui fer les seves pròpies preguntes i trobar les seves pròpies respostes.
La terra i el temps. De cap a cap d'any. Calendari rural de l'illa de Mallorca ofereix un aplec, en un format breu, d'una diversitat d'aspectes heretats de la cultura popular tradicional, que resumeixen una cosmovisió, mes a mes, del cicle del treball i de la vida. És un reconeixment i un homenatge a tot un llegat, a un temps i a una terra, que han contribuït a forjar el nostre patrimoni cultural i els nostres paisatges.
Amb el que nanomenaven ombres dels meus pulmons va caure també una ombra sobre la meva existència. Grafenhof era una paraula espantosa, allà hi imperaven absolutament i amb total immunitat el metge en cap i el seu assistent i lassistent de lassistent, i les condicions horroroses per a un jove com jo dun sanatori públic per a tuberculosos. Buscant ajuda, en canvi, aquí no menfrontava a cap altra cosa que a la desesperació, això va ser evident ja en els primers instants, en les primeres hores i de manera encara més insòlita en els primers dies. Lestat dels pacients no millorava, empitjorava amb el temps, també el meu, temia haver de seguir exactament el mateix camí que aquells ingressats abans que jo a Grafenhof, en els quals no hi llegia més que la desesperança del seu estat, en els quals no hi podia estudiar cap altra cosa que la decadència.