«El cant gregorià, un model de música religiosa» és un manual amb caràcer d'investigació que consta de dues parts ben diferenciades: la primera és un estudi amb apreciacions semiològuiques dels diferents neumes per tal d'assolir una millor comprensió del cant a la llum dels signes dels manuscrits, seguit d'exemples analitzats exhaustivament i acaba amb un breu estudi del ritme i la direcció en l'aplicació pràctica; a la segona part, que és més aviat un annex, atenent a la conjuntura del moment, l'autor proposa una adaptació de les melodies gregorianes als textos en llengua vernacle. Aquesta nova edició facsímil, de la primera impressió de l'any 1971, poc abans de la seva mort, és una obra de maduresa, fruit de l'amplia experiència de l'autor i del dilema que plantejava e canvi de llatí cap a les llengües vernacles.
S'acabava d'enamorar. Amb la força dels huracans i la fatalitat dels terratrèmols. Però també li han robat la bossa i ha perdut els amics al metro. Algú crida: És ell, el lladre! I en Yubley, atabalat, corre cap al túnel, on l'espera la Miruna, la noia dels cabells de foc. Aviat s'adona que ha anat a parar en una ciutat estranya. No sap com hi ha entrat ni com podrà sortir-ne. Les tribus urbanes es disputen els carrers i ell ha de superar un seguit de proves si vol sobreviure. Ha perdut la Miruna. Potser si tornés amb ella a l'inici de tot Mentre la busca, troba personatges tan inquietants com els nois que fan mètring, en Jo-Sol i la Menuda, el Ciclop, l'endevina Cassandra, Pegàs o la mateixa Quimera. Res no és fàcil en aquesta ciutat de malson: ni estimar, ni jugar, ni viure, ni morir. O potser sí que n'és, de fàcil? Només caldria que en Yubley fes un gest. Però ell no ho sap
Dietari de treball de camp a la Segarra és el recull de les vivències de Joan Cervera durant lany de la recerca a la comarca de la Segarra juntament amb Albert Manent. Però el llibre és molt més que el document personal dun investigador. Duna banda, serveix per comprendre com Cervera i Manent es guanyen la confiança dels entrevistats. I de laltra, en paraules de Vicent Sanchis extretes del pròleg, «les seves cròniques acurades i les seves notes exhaustives dun tros dhumanitat que sen va sense fer gaire soroll, a la recerca de núvols, boires, vents, cavallets, bruixes, llops i ocells nocturns, tanquen una llarga època. En donen fe i en serviran de testimoni de cara a aquest futur imprevisible. Un futur que potser haurà de fer-ne ús si no es vol estèril del tot. Joan Cervera ha voltat com un talladits parot o parotet en diuen, per cert, en moltes comarques valencianes els homes i el paisatge de la Segarra».
Els cantadors, a dalt del cor, feien «retronar les parets de l?església!», explica emocionada una senyora de la vall d?Àssua. Qui eren aquests cantadors pallaresos? Com cantaven? El llibre que teniu a les mans presenta aquests cants i, sobretot, vol fer conèixer els seus protagonistes: els cantadors. A partir de la memòria oral i dels enregistraments ens acostem a la figura del cantador i a l?entramat de gènere, d?edat i de condició social que el cant fa emergir. Podríem dir que, sis o set dècades enrere, el fet de cantar organitzava i feia sentir la vida social. I els cants, més enllà del ritual i del significat religiós, servien l?expressió i l?emoció de molta gent.
Aquest treball està dedicat a l'estudi dels orígens, el desenvolupament i, finalment, la desaparició del Partit Nacionalista Català. La denominació de Partit Nacionalista -habitual en altres moviments nacionalistes- estigué significativament absent a Catalunya fins l'any 1932, després doncs de la proclamació de la República Catalana. Aquest llibre analitza amb profunditat la curta però intensa trajectòria del Partit Nacionalista Català, una formació política la importància de la qual rau en l'intent de dur a terme, per primera vegada, una via d'intervenció política i electoral dins el separatisme, fins aleshores contrari a tota participació en el joc polític convencional.El Partit Nacionalista Català defensava el dret de Catalunya a figurar per si mateixa al costat d'altres pobles lliures dins el marc de convivència.
La pols dels dies és una obra juvenil apta per a totes les edats. Els relats, que en un principi formaven part d'un blog titulat De menta i poliol, s'han convertit en un llibre que presenta una doble trama: la veu d'un xiquet de tretze anys que mostra una galeria de personatges i situacions curioses a través d'un dietari de curta durada i els escrits enigmàtics de la mare dotats d'un llenguatge ple de tendresa poètica i crua realitat. L'obra posa en relleu pensaments o sensacions del tot humanes i universals. Un llibre fet de retalls petits o gairebé minúsculs com aquella pols lleugera que s'aixeca quan hom comença a fer camí en la ruta fugaç dels dies. Com ja és costum en l'autora, cal destacar també la profusió de referents literaris de tots els temps i totes les cultures i un homenatge remarcable a diversos escrits periodístics d'autors d'actualitat.
«El Moianès. Estudi d'una comarca social i natural» tracta de les característiques naturals del territori(el relleu, les aigües, la fauna i la vegetació i el clima), dels seus aspectes socials(la població, l'economia, l'àmbit politicoadministratiu, la cultura i la història comarcals), així com del present i del futur.
«El cant gregorià, un model de música religiosa» és un manual amb caràcer d'investigació que consta de dues parts ben diferenciades: la primera és un estudi amb apreciacions semiològuiques dels diferents neumes per tal d'assolir una millor comprensió del cant a la llum dels signes dels manuscrits, seguit d'exemples analitzats exhaustivament i acaba amb un breu estudi del ritme i la direcció en l'aplicació pràctica; a la segona part, que és més aviat un annex, atenent a la conjuntura del moment, l'autor proposa una adaptació de les melodies gregorianes als textos en llengua vernacle. Aquesta nova edició facsímil, de la primera impressió de l'any 1971, poc abans de la seva mort, és una obra de maduresa, fruit de l'amplia experiència de l'autor i del dilema que plantejava e canvi de llatí cap a les llengües vernacles.
S'acabava d'enamorar. Amb la força dels huracans i la fatalitat dels terratrèmols. Però també li han robat la bossa i ha perdut els amics al metro. Algú crida: És ell, el lladre! I en Yubley, atabalat, corre cap al túnel, on l'espera la Miruna, la noia dels cabells de foc. Aviat s'adona que ha anat a parar en una ciutat estranya. No sap com hi ha entrat ni com podrà sortir-ne. Les tribus urbanes es disputen els carrers i ell ha de superar un seguit de proves si vol sobreviure. Ha perdut la Miruna. Potser si tornés amb ella a l'inici de tot Mentre la busca, troba personatges tan inquietants com els nois que fan mètring, en Jo-Sol i la Menuda, el Ciclop, l'endevina Cassandra, Pegàs o la mateixa Quimera. Res no és fàcil en aquesta ciutat de malson: ni estimar, ni jugar, ni viure, ni morir. O potser sí que n'és, de fàcil? Només caldria que en Yubley fes un gest. Però ell no ho sap
Dietari de treball de camp a la Segarra és el recull de les vivències de Joan Cervera durant lany de la recerca a la comarca de la Segarra juntament amb Albert Manent. Però el llibre és molt més que el document personal dun investigador. Duna banda, serveix per comprendre com Cervera i Manent es guanyen la confiança dels entrevistats. I de laltra, en paraules de Vicent Sanchis extretes del pròleg, «les seves cròniques acurades i les seves notes exhaustives dun tros dhumanitat que sen va sense fer gaire soroll, a la recerca de núvols, boires, vents, cavallets, bruixes, llops i ocells nocturns, tanquen una llarga època. En donen fe i en serviran de testimoni de cara a aquest futur imprevisible. Un futur que potser haurà de fer-ne ús si no es vol estèril del tot. Joan Cervera ha voltat com un talladits parot o parotet en diuen, per cert, en moltes comarques valencianes els homes i el paisatge de la Segarra».
Els cantadors, a dalt del cor, feien «retronar les parets de l?església!», explica emocionada una senyora de la vall d?Àssua. Qui eren aquests cantadors pallaresos? Com cantaven? El llibre que teniu a les mans presenta aquests cants i, sobretot, vol fer conèixer els seus protagonistes: els cantadors. A partir de la memòria oral i dels enregistraments ens acostem a la figura del cantador i a l?entramat de gènere, d?edat i de condició social que el cant fa emergir. Podríem dir que, sis o set dècades enrere, el fet de cantar organitzava i feia sentir la vida social. I els cants, més enllà del ritual i del significat religiós, servien l?expressió i l?emoció de molta gent.
Aquest treball està dedicat a l'estudi dels orígens, el desenvolupament i, finalment, la desaparició del Partit Nacionalista Català. La denominació de Partit Nacionalista -habitual en altres moviments nacionalistes- estigué significativament absent a Catalunya fins l'any 1932, després doncs de la proclamació de la República Catalana. Aquest llibre analitza amb profunditat la curta però intensa trajectòria del Partit Nacionalista Català, una formació política la importància de la qual rau en l'intent de dur a terme, per primera vegada, una via d'intervenció política i electoral dins el separatisme, fins aleshores contrari a tota participació en el joc polític convencional.El Partit Nacionalista Català defensava el dret de Catalunya a figurar per si mateixa al costat d'altres pobles lliures dins el marc de convivència.
La pols dels dies és una obra juvenil apta per a totes les edats. Els relats, que en un principi formaven part d'un blog titulat De menta i poliol, s'han convertit en un llibre que presenta una doble trama: la veu d'un xiquet de tretze anys que mostra una galeria de personatges i situacions curioses a través d'un dietari de curta durada i els escrits enigmàtics de la mare dotats d'un llenguatge ple de tendresa poètica i crua realitat. L'obra posa en relleu pensaments o sensacions del tot humanes i universals. Un llibre fet de retalls petits o gairebé minúsculs com aquella pols lleugera que s'aixeca quan hom comença a fer camí en la ruta fugaç dels dies. Com ja és costum en l'autora, cal destacar també la profusió de referents literaris de tots els temps i totes les cultures i un homenatge remarcable a diversos escrits periodístics d'autors d'actualitat.
«El Moianès. Estudi d'una comarca social i natural» tracta de les característiques naturals del territori(el relleu, les aigües, la fauna i la vegetació i el clima), dels seus aspectes socials(la població, l'economia, l'àmbit politicoadministratiu, la cultura i la història comarcals), així com del present i del futur.