Petit recull d'històries, més que urbanes, barcelonines, de final dels viutanta, quan desapareixen alhora dues o tres Barcelones. La Barcelona històrica, poruga, casposa, de la postguerra, de façanes brutes, que entrava en un procés irreversible d'extinció. I la Barcelona pocavergoña, descarada, gairebé revolucionària, que havia arribat a espantar l'aparell de l'Estat tot just mort el dictador i que començava a canviar, a estovar-se.Són històries básicament nocturnes, distorsionades, amb cares regalimant rímel escorregut o amb mitges de reixeta abaixades fins a mitja cuixa per tal de poder orinar sobre els cubells d'escombraries. Són històries de quan la Rambla encara era la Rambla i els drugstores oberts eren com fanals en la nit on arrecerar-se. Vint añs més tard, aquells personatges ressuciten y tornen, de la millor manera possible, a través d'aquests relats d'agraïment i de pena, amb els que l'autor va inentar transportar una mica al lector una part d'aquell ambient que ara recuperem. "La follia quotidiana, la marginació i els aspectes més inversemblants incrementen el realisme dels contes..."DAVID CASTILLO, El Temps "Aquests contes poden ser entesos com a capítols d'una novel·la zoològica, en la que la fauna de solitaris nocturns que la habita aconsegueix crear una unitat d'ambient que és, sens dubte, un dels principals èxits del llibre."JAUME FABRE, El Periódico "Son cuentos trepidantes, con mucha acción, que ofrecen, en un estilo ágil, una versión esperpéntica de una serie de personajes marginales, como travestis, prostitutas y otros tipos nocturnos..."La Vanguardia
Vicent Berenguer va nàixer a Banyeres de Mariola (l'Alcoià) el 1955. Cursà estudis de Magisteri en la Universitat de València. Actualment, és traductor en l'Administració provincial. Així mateix, és creador i director de la col·lecció Poesia dEdicions de la Guerra (1986). Com a creador, destaca la seva obra poètica, amb títols com Guants de macam (1985), premi Vila dAlaquàs (1983), Carmí vora els llavis (1986), premi Senyoriu dAusiàs March (1985), Dalila (1987), La terra interior (1989), Imitació de la soledat (1990), guanyador del premi Roís de Corella dels Premis Ciutat de València (1989), i L'home no confia en la ciutat (1996). A més, ha publicat, junt amb Jordi Garcia Vilar, una obra teatral per a públic infantil, La llegenda del drac i la princesa (1997) i diversos escrits en prosa com Circuit tancat, Problemes de cor, Portugal i Unió.
L amor, el desamor, el sexe, l amistat, la solitud, l infortuni, l ambició, la por. Passions, pulsions, repulsions. Totes aquestes tensions que configuren les persones i estableixen les relacions entre elles són les que mouen els fils dels personatges d
Durant el segle xix la llengua catalana passà a les Balears per tres etapes ben diferenciades. Si durant els primers decennis de la centúria es mantingué l ús predominant del català, en els anys trenta hi hagué una acceleració de l espanyolització. El fi
En aquesta novel la es presenten dues històries convergents. L una transcorre als Pirineus d ençà de l any 1939. Joan i Mercè lluiten en la Resistència francesa per foragitar el feixisme que acaba d ensorrar la República a l Estat espanyol. L altra