No a tota paraula li és donat el privilegi desdevenir-se un estri de la llum, àmbit de presència, clariana on sapressa, brunzent, lobscur fonament inaprehensible. Però el poeta, testimoni del misteri, mer contemplador del món, arqueòleg de lessència, científic de la consideració, infinit estudiant primigeni, iniciador de la compassió..., val a dir, laprenent del silenci, ha après, en el seu incontinent i abnegat acte damor envers tot que aquest tot tan sols adquireix contorn dintre lúter de lombra, que el silenci és el port en què la paraula pernocta, crepuscle rere crepuscle, a laguait duna alba efímera de sentit: Voluntàriament invoco la no-llum, tan sols armat amb la nuesa, a la recerca de la soledat còsmica. Després de tal magnetisme, entro dins lombra, en el fons, com un home que té por. Per la màgia i el miracle daquesta paraula esdevinguda estri de la llum, dintre el cor de la tenebra raja, com un fang lent, la tendresa aquàtica de la matèria, beveu-ne tots... si en sou dignes. Pere Perelló i Nomdedéu.
Cando os seus pais se separaron Núria tiña doce anos, e pensaba que ningún outro desastre podería haber na súa vida que a afectaría tanto. Pero ós catorce anos todo o seu mundo se vai ver trastocado por unha nova decisión da súa nai, que vai cambiar a vida de toda a familia. David, un rapaz de dezasete anos, está a cear co seu pai cando este lle comunica algo que seguro vai producir un cataclismo na súa vida. Ninguén pode afirmar que o camiño de ambos xoves será fácil.Novela ambientada na sociedade de hoxe, aborda os conflictos de identidade dos adolescentes en contextos familiares sometidos a situacións cambiantes. Escrita cunha linguaxe directa e desenfadada, salienta a moi coidada traducción para o galego de Xavier R. Baixeras, que conseguiu un texto de doada lectura e de interese para os xoves adultos.
A lo largo de lsa diferentes etapas de su trayectoria poética, Pere Font ha investigado y descartado la limgüística, la pintura y la filosofía como instrumentos válidos de conocimiento, ya que, según él, con ellos no pensamos por nosotros mismos, sino por medio de ideas ajenas heredadas a través de la tradición. Se trata de un proceso de despojamiento intelectual que tiene como objeto llegar a encontrarse cara a cara con la sencillez primigenia de la realidad, en un anhelo de lograr una comunión sin prejuicios ni ataduras con el mundo en su materialidad más simple.
La memòria, la carta, lescola, la crisi, la figura de lheroi, lobra dart o la joventut, entre altres, formen el ventall conceptual de propostes temàtiques que Joan Todó sautoimposa, a priori, per construir cada un dels artefactes narratius que formen part daquest llibre. Sorprenentment, malgrat lautonomia i la dispersió de les temàtiques suggerides, els relats compresos en A butxacades formen un univers del tot unitari marcat per una veu narrativa de gran talent i versatilitat, que ofereix al lector una personal visió de la devastació del món rural i suburbà dels nostres dies. Així, els contes daquest llibre atrapen el lector com si fossin una única narració on, amb subtil ironia i un ús exquisit del llenguatge, lautor pela la fruita duna joventut que sesvaeix al mateix ritme que desapareix el món que li ha fet descenari, esdevenint, alhora, un homenatge a les sempre desemparades terres de lEbre.
No a tota paraula li és donat el privilegi desdevenir-se un estri de la llum, àmbit de presència, clariana on sapressa, brunzent, lobscur fonament inaprehensible. Però el poeta, testimoni del misteri, mer contemplador del món, arqueòleg de lessència, científic de la consideració, infinit estudiant primigeni, iniciador de la compassió..., val a dir, laprenent del silenci, ha après, en el seu incontinent i abnegat acte damor envers tot que aquest tot tan sols adquireix contorn dintre lúter de lombra, que el silenci és el port en què la paraula pernocta, crepuscle rere crepuscle, a laguait duna alba efímera de sentit: Voluntàriament invoco la no-llum, tan sols armat amb la nuesa, a la recerca de la soledat còsmica. Després de tal magnetisme, entro dins lombra, en el fons, com un home que té por. Per la màgia i el miracle daquesta paraula esdevinguda estri de la llum, dintre el cor de la tenebra raja, com un fang lent, la tendresa aquàtica de la matèria, beveu-ne tots... si en sou dignes. Pere Perelló i Nomdedéu.
Cando os seus pais se separaron Núria tiña doce anos, e pensaba que ningún outro desastre podería haber na súa vida que a afectaría tanto. Pero ós catorce anos todo o seu mundo se vai ver trastocado por unha nova decisión da súa nai, que vai cambiar a vida de toda a familia. David, un rapaz de dezasete anos, está a cear co seu pai cando este lle comunica algo que seguro vai producir un cataclismo na súa vida. Ninguén pode afirmar que o camiño de ambos xoves será fácil.Novela ambientada na sociedade de hoxe, aborda os conflictos de identidade dos adolescentes en contextos familiares sometidos a situacións cambiantes. Escrita cunha linguaxe directa e desenfadada, salienta a moi coidada traducción para o galego de Xavier R. Baixeras, que conseguiu un texto de doada lectura e de interese para os xoves adultos.
A lo largo de lsa diferentes etapas de su trayectoria poética, Pere Font ha investigado y descartado la limgüística, la pintura y la filosofía como instrumentos válidos de conocimiento, ya que, según él, con ellos no pensamos por nosotros mismos, sino por medio de ideas ajenas heredadas a través de la tradición. Se trata de un proceso de despojamiento intelectual que tiene como objeto llegar a encontrarse cara a cara con la sencillez primigenia de la realidad, en un anhelo de lograr una comunión sin prejuicios ni ataduras con el mundo en su materialidad más simple.
La memòria, la carta, lescola, la crisi, la figura de lheroi, lobra dart o la joventut, entre altres, formen el ventall conceptual de propostes temàtiques que Joan Todó sautoimposa, a priori, per construir cada un dels artefactes narratius que formen part daquest llibre. Sorprenentment, malgrat lautonomia i la dispersió de les temàtiques suggerides, els relats compresos en A butxacades formen un univers del tot unitari marcat per una veu narrativa de gran talent i versatilitat, que ofereix al lector una personal visió de la devastació del món rural i suburbà dels nostres dies. Així, els contes daquest llibre atrapen el lector com si fossin una única narració on, amb subtil ironia i un ús exquisit del llenguatge, lautor pela la fruita duna joventut que sesvaeix al mateix ritme que desapareix el món que li ha fet descenari, esdevenint, alhora, un homenatge a les sempre desemparades terres de lEbre.