Sota el títol de Silur, aquest llibre de poemes parla sobre el moviment, sempre a partir de la imatge d?aquest peix, que a l?antic Japó era culpabilitzat dels moviments sísmics i els seus desastres. L?obra està dividit en tres parts que corresponen a tres espais on és possible el moviment: aire, terra i aigua (aus migratòries, moviments sísmics ?hipocentre i epicentre? i tsunami). «Moviment, viatge, desplaçament, és a dir, recerca: heus aquí el que batega a Silur a través d?una geologia que s?omple d?aus migratòries, moviments sísmics i tsunamis per a descriure un món que és, abans que res, un retrat en erupció del jo poètic. No en va el primer poema ?i veritable pròleg? diu: «Va decidir/ que mai més no parlaria d?ella./ I va trobar el seu propi rostre/ reflectit en tots els llibres». En aquests versos hi ha la clau de lectura del poemari, a més d?una afirmació conceptual que es remunta, per exemple, a Donna Haraway i el coneixement situat: l?observació científica del món ?aquí, geofísica? mai no pot deslligar-se del meu propi punt de vista, de qui soc i de qui mai no podré ser.» Del pròleg de Mireia Calafell Silur va guanyar el premi de poesia Narcís Lunes i Boloix 2018 convocat per l'Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts.
Un nen poruc que es rebel·la contra la tirania d'un mestre, un assassí que es confessa davant la pròxima víctima, un lladre xuclat pel quadre que acaba de robar, un escriptor que amenaça l'editor de suïcidar-se, un ancià que passeja pels escenaris on va fer la guerra... Són històries colpidores, que es trenen o es visiten les unes a les altres, sempre amb dinamisme, energia, tocs d?humor i incursions en la fantasia. Quan arriba la penombra és un llibre de relats que s?il·luminen com les pedres fogueres. Hi trobem individus inquiets que voldrien ser en alguna altra banda, personatges fora de la llei, aromes de thriller, tocs d?ironia, elements fantàstics? amb la mestria tècnica que l'ha fet cèlebre a tot Europa -salts endavant i endarrere, canvis de punts de vista, veus que es trenen-, però també amb tota la passió vital. Jaume Cabré ha compost un llibre compacte on no hi sobra ni una paraula. Quan arriba la penombra és un conjunt de relats imbricats en una pinya unitària i rotunda, històries tocades per la foscor i per la ràbia, però també per la ironia, la fantasia i el joc.
Hi ha un assassí en sèrie que corre lliure per la ciutat. Droga les seves víctimes, els tapa el cap amb unsac i les viola. A partir de la mort d?una de les noies, el grup de crims violents, que inclou el polèmic icínic psicòleg criminalista Sebastian Bergman, es desplaça fins a Uppsala, per investigar aquests crimsi trobar-ne l?autor. A la difícil investigació s?hi suma que dins del grup d?investigadors hi ha problemesd?entesa, entre els quals destaca la relació de Bergman amb la seva filla, que també és criminalista i queel menysprea profundament.La barreja entre suspens i tensió emocional fa d?aquesta nova entrega de la sèrie Bergman una lecturaindispensable per als seus fans i també per a qualsevol que es vulgui enganxar a una bona novel·la.
En esta publicación se presentan diez cuentos riginales infantiles traducidos al castellano y acompañados de audio en diez lenguas: alemán, catalán, euskera, finlandés, francés, gallego, inglés, italiano, rumano, y valenciano. Esta es una obra que no est
Així com el volum Ha nevat sobre Yesterday (premi de la Crítica Serra d?Or i finalista del premiAmat-Piniella 2016) abraçava la infantesa i la joventut de Gabriel Janer Manila en una Mallorcainterior plena de contrastos, l?actual volum presenta un home jove que acaba de ser pare de laseva filla Maria de la Pau, que sent la vocació de mestre i, més endavant, la vocació d?escriptor.Les seves primeres revoltes contra un entorn fosc i acovardit, la lluita per obrir-se al món, elsseus inicis literaris... tot això apareix amb tota la força en aquest llibre autobiogràfic. Però tambéhi trobem retrats molt íntims de personatges del món de la cultura illenca i catalana, comLlorenç Villalonga, Maria Aurèlia Capmany, Baltasar Porcel i tants altres. El llibre, ple de passióvital, és el testimoni d?una vida abocada a la creació literària i a un món en procés de canvi.
El juny de 1969 Edicions 62 publicava en el número 59 de la col·lecció El Balancí la nova versiód?Aloma, l?única novel·la d?abans de la guerra que Mercè Rodoreda va acceptar recuperar.La faixa promocional deia: ?La novel·la que consagrà Mercè Rodoreda, premi Crexells 1937,refosa en la plenitud del seu art.? Escrita a mitjan anys 30 (abril 1936) i refeta 30 anys més tard(1967-1968), en plena maduresa literària i personal, la versió revisada del 1969 és la que ella vadonar per definitiva, i ha fornit generacions de lectors catalans. La història de la relació entre lanoia de divuit anys que viu a la torre familiar de Sant Gervasi i el cunyat vingut d?Amèrica, plenade sentiments contradictoris, i les experiències que viu en el curs de l?any 1934 a Barcelonafaran que aquella adolescent aprengui a plantar cara a la vida.
Als 14 anys, la Turtle no és una adolescent normal. La seva vida és un contrast entre l?exuberantnatura salvatge de la costa nord de Califòrnia i un entorn familiar opressor i desolador:ha crescut molt aïllada, només amb el seu pare, que creu que l?ha de protegir i li ha de donareines per sobreviure davant de qualsevol circumstància. Un pare que l?estima malaltissament.El contacte de la Turtle amb la resta del món es limita a l?escola, on se sent fora de lloc. Fins aldia que coneix en Jacob, un noi que va a l?institut del poble i que li obre la porta a una altramena de vida, sense el seu pare. Travessar aquesta porta és entrar en una aventura sense retornque posarà a prova la seva força, la seva determinació i les seves habilitats per sobreviure.
1975. A la Catalunya ucrònica d?Els ambaixadors, mossèn Farràs, l?agent més singular que mai ha tingut la intel·ligència de la República Catalana, ha d?enfrontar-se, sense voler-ho i en defensa de la pàtria amenaçada, a un dels seus fantasmes: l?operació Siscló, l?atemptat que va acabar amb la vida del general Francisco Franco el dia 18 de juliol de 1936. Les regles del joc han canviat, i allò que els havia semblat lògic en aquell moment no ho era tant. Farràs s'ha fet gran: en un equilibri impossible entre l'experiència i la confiança en un futur incert haurà d'encarar una darrera missió, la més difícil de totes: corregir els errors del passat.
Quan li pregunten si és un home o una dona, Ariel no sap què respondre. Li han dit que té un cos i que aquest cos podria arribar a estimar-se amb altres cossos, però la vivència d?Ariel sempre és una altra. Ariel i els cossos és la història d?un personatge que existeix i que estima d?una manera diferent, esquiva, sempre provisional i desconcertant. Amb ressons d?Orlando, el cèlebre tractat sobre gènere de Virginia Woolf, aquesta novel·la és un homenatge als amors que no arriben a néixer i als amors que, un cop nascuts, viuen tocats de mort per sempre. Després d?El dia que va morir David Bowie, Sebastià Portell torna a sorprendre el lector amb una joia literària.
El candidat a l?alcaldia pel PSC i el seu home de confiança per a temes de cultura, Xavier Marcé,han confegit un llibre en què el primer dialoga amb personalitats de la vida econòmica, culturali social de Barcelona, com ara activistes veïnals, experts en turisme, artistes plàstics, científics:Frederic Amat, Luz Amparo Souza i Lourdes Suarez (Las Kellys), Marian Muro i Ángel Díaz, JordiCamí, Lluís Rabell, Núria Marín i Santi Vila.
100 històries del córrer és un recull de coses que li han passat a Xavier Bonastre, periodista esportiu de TV3, al llarg de la seva dilatada experiència en les curses populars. El lector hi trobarà consells o recomanacions que li podran ser d'utilitat, especialment si també és corredor popular, a més de curioses anècdotes. Per exemple, l'autor desvela el debut maratonià de l'exentrenador del FC Barcelona Luis Enrique Martínez, i explica, també, la seva relació atlètica amb l'escriptora Empar Moliner, o amb el referent de l'atletisme popular a casa nostra, Domingo Catalán. Bonastre, sempre optimista i competitiu, vol que la seva vida atlètica s'allargui més enllà dels 80 anys. De fàcil lectura, 100 històries del córrer es pot llegir des de qualsevol punt, des de qualsevol pàgina.
AL terminar mi recorrido por las melancolías alemanas, publicado en El duelo de los ángeles (2004), se abrió ante mí un canal que comunicaba con otros territorios culturales. No resistí la tentación de continuar el viaje, aunque en forma entrecortada, por ese antiguo río negro que se interna en los territorios de la Modernidad. El resultado fue un conjunto de fragmentos que exploran ficciones e imaginaciones que emanan de la sociedad moderna cuando es inundada por humores sombríos y tristes. (?) Son una señal de que el mundo está entrando en una nueva época, dominada por un extraño capitalismo tardío cuyos signos apenas estamos comenzando a descifrar. A los filósofos con frecuencia les gusta reflexionar sobre la circunstancia que los envuelve. Quieren definir los parámetros de la época en que viven y para ello se apoyan en los estudios de aquellos sociólogos que también están interesados en explicar la mecánica oculta que mueve al mundo. Así, la sociedad actual ha sido definida como postmoderna o líquida. Muchos quieren entender el funcionamiento de la cultura actual y buscan darle un sentido al presente. ¿Qué significa vivir a comienzos del siglo XXI? ¿Dónde estamos? ¿Cómo se entiende nuestra época? ROGER BARTRA ROGER BARTRA (México, 1942), escritor y antropólogo, se doctoró en la Sorbona de París y es actualmente investigador emérito de la Universidad Nacional Autónoma de México. De origen catalán, hijo de padres perseguidos por el fascismo español que se exiliaron en México, ha realizado prolongados trabajos de investigación en diversas partes del mundo, desde Vene-zuela e Inglaterra hasta España, Estados Unidos y Francia. Ha sido invitado a dar cursos y a realizar in- vestigaciones en las universidades de Londres, California en San Diego, Johns Hopkins, Pompeu Fabra, Rutgers, Stanford, Wisconsin y el Paul Getty Center en Los Ángeles, entre otros lugares. Ha publicado libros sobre las mitologías europeas, como El salvaje en el espejo, El salvaje artificial y Las redes imaginarias del poder político (Pre-Textos, 2010). Es conocido también por sus estudios sobre la crisis de la identidad nacional, como La jaula de la melancolía y La sangre y la tinta: ensayos sobre la condición postmexicana. Ha publicado un estudio sobre las enfermedades del alma en el Siglo de Oro español, Cultura y melancolía. Su libro, El duelo de los ángeles. Locura sublime, tedio y melancolía en el pensamiento moderno (Pre-Textos, 2004), consta de tres ensayos acerca de la melancolía en las vidas de Kant, Max Weber y Walter Benjamin. En esta misma editorial también ha visto la luz una primera versión de Antropología del cerebro. La conciencia y los sistemas simbólicos (2006), a la que ahora el autor agrega una segunda parte sobre el libre albedrío, el determinismo, el juego y la moral; así como Territorios del terror y la otredad (2007), Las redes imaginarias del po-der político (2010) y Antropología del cerebro. Conciencia, cultura y libre albedrío (versión ampliada, 2014).
En Mateu creix en una família trencada que no se sent seva. Des de petit lluita per deixar enrere els crits, les baralles i la misèria de la Mina, la casa més pobra de Caldes de Malavella, la que tothom evita. Aviat descobreix que els seus orígens s?amaguen darrere d?un secret del qual ningú parla però que coneix tothom: el poble està marcat per l?odissea d?un miler de joves mariners italians que s?hi van refugiar en plena Segona Guerra Mundial. Són els supervivents de l?enfonsament del cuirassat Roma, bombardejat pels alemanys el 9 de setembre de 1943 en venjança per l?armistici entre Itàlia i els aliats. Seixanta anys després, en Mateu decideix buscar el seu pare i comença a fer -se preguntes: qui era aquell noi que xiulava cançons napolitanes i duia a rentar la roba a la seva mare? Quins eren els somnis de la Joana, que plantava clavells de poeta per escapar d?un marit bosquetà que no parava mai a casa? El fill de l?italià és un viatge a la recerca de la pròpia identitat i la història extraordinària d?un amor prohibit en plena postguerra. «Totes aquelles flors li encantaven, però a la Joana la tornaven boja els seus clavells de poeta, els que plantava al replà de la porta que baixava a la riera, en aquelles cinc o sis llaunes gegants d?olives que havia arreplegat de les escombraries dels balnearis. En guardava la grana com un tresor en una capsa de galetes Trias, que amagava tot l?hivern a la cuina, al fons del prestatge que havia improvisat a sota de la pica. Quan arribava la primavera, rescatava la capsa i replantava algunes llavors en les llaunes, amb tanta delicadesa com si plantés el jardí d?un palau».
¿Por qué se optó por la vía unilateral para intentar conseguir la independencia de Cataluña? ¿Qué posibilidades de éxito podía tener en un contexto político y social como el nuestro? ¿Se calcularon todas las consecuencias del conflicto que inevitablemente se produciría? ¿Tiene fundamento la acusación de rebelión contra los líderes del procés? ¿Y por qué la Unión Europea y la comunidad internacional se han desentendido de todo ello? Antoni Bayona fue letrado mayor del Parlamento catalán y observador próximo del proceso que llevó a la convocatoria del referéndum del 1-O, a la declaración de independencia y a la aplicación del artículo 155 de la Constitución. Su trayectoria profesional al servicio de las instituciones catalanas le proporciona una perspectiva temporal que va más allá del procés y que resulta indispensable para entender los hechos de la forma adecuada. Construido sobre su experiencia como profesional del derecho y sus propias vivencias personales, No todo vale es un análisis crítico de lo ocurrido en los últimos años en Cataluña hecho desde la perspectiva de un jurista, pero que huye del lenguaje técnico. Un relato asequible que suministra claves determinantes para entender el procés y descubrir cómo puede salir Cataluña del atolladero en que se encuentra.
La mejor guía para un corto viaje a la ciudad de Carcasona y la Región de los Cátaros, y la parte más cercana del litoral sur francés. Pequeña pero con mucha información totalmente actualizada, para no perder detalle de este desconocido y fascinante destino. En el capítulo " Una mirada al Rosellón y la Región de los Cátaros " se ofrece una breve cronología de la región, con las claves para entender la historia cátara; se incluye un artículo sobre naturaleza y otro sobre personajes famosos. En el apartado " Diez lugares inolvidables " se hace una propuesta con lo más significativo de esta zona: el Castillo Comtal de Carcasona, el Canal du Midi, la Abadía de Fontfroide, Collioure, Castillo de Montségur... A continuación visitamos Carcasona y sus alrededores; se propone una ruta por los Castillos Cátaros y finalizamos en el litoral del Rosellón, con una visita a Perpiñán. Los lugares, playas, localidades y monumentos más interesantes a través de los distintos capítulos son evaluados por un sistema de clasificación por estrellas y con información práctica. Se proponen además pequeñas rutas e itinerarios a pie y en coche. Finalmente se incluye una útil selección de establecimientos donde Comer y beber, Alojarse, Comprar, Divertirse e Ir con niños, etc., además de un pequeño vocabulario de términos locales en francés y catalán.