Catalán


CITA A LA PARET DE GEL (ARITZETA I ABAD, MARGARIDA)

“Mira, ja neva!”, criden amb alegria. Com que això no passa mai, la primera neu és genial. Enmig de la gresca (batalles de boles de neu, curses, ninots), en Julià coneix la Laura, una noia especial que dibuixa figures precioses en blocs de gel. És divertit. Però la tempesta no se’n va i, en canvi, se’n va la llum i el telèfon, el poble es queda aïllat i comencen les bretolades i les desgràcies. Els nervis. La por. La Laura ha citat en Julià a la Paret de Gel, als límits de la població, camí dels barris marginals on mai no va ningú. Li vol ensenyar les seves figures. La tempesta no para, no s’hi veu, els peus s’ensorren, cada vegada costa més caminar. Se sent un motor, veus que criden. Sang? Borda un gos. Res no és el que sembla sota la neu. Qualsevol es pot perdre, més d’un hi pot trobar la mort.

DICCIONARI DE LA LLENGUA CATALANA


Un diccionari general que conté la informació que qualsevol usuari culte necessita o pot necessitar en tots els àmbits de la vida quotidiana i professional:

· Gran riquesa lèxica de la llengua comuna, i ampli i complet repertori de terminologia de totes les àrees d'especialitat científiques i tècniques
· Prefixos i sufixos
· Exemples d'ús
· Informació morfològica (models de conjugació verbal regulars i irregulars, plurals irregulars)
· Neologismes d'incorporació recent

66.000 entrades / 14.500 subentrades (locucions, frases fetes i refranys) / 134.000 definicions









L’ESPECULACIÓ IMMOBILIÀRIA . TRADUCCIÓ D’ORIOL PONSATÍ (CALVINO, ITALO)

L?especulació immobiliària és la història d?un intel·lectual d?esquerres amb mala consciència que decideix llançar-se a l?escabrós món dels negocis. La realitat s?encarregarà de demostrar-li, en una cadena de falses esperances i múltiples desencants, el seu irremeiable fracàs com a home pràctic.

EL CARRER DE LES CAMÈLIES (RODOREDA, MERCÈ)

Em van deixar al carrer de les Camèlies, al peu d'un reixat de jardí, i el vigilant em va trobar a la matinada. Així comença la història de Cecília Ce, escrita just després de La plaça del Diamant. Però aquí, en lloc d'una sacrificada mare de família, qui s'explica és una dona marginada que viu de "fer senyors". Cecília Ce busca la companyia dels homes a les barraques del Somorrostro i als pisos rics de l'Eixample. El seu viatge al final de la nit és una de les peces més fortes de l'obra rodorediana. Amb un epíleg de Xavier Pla.

ELS CARNISSERS (FRONTERA, GUILLEM)

En Miquel acaba de comprar Son Puig-gros, la finca on el llogaren de porquer quan era infant. Tota la família ho celebra amb un sopar en què també han estat convidats els antics senyors de la possessió. Al voltant d’una porcella rostida, els nobles arruïnats seuen a taula amb els servidors que han fet fortuna a partir d’una botigueta de souvenirs. Mentrestant, els fills d’uns i altres comparteixen bars i noies en una Palma by night que sembla que iguali a tothom. Però sota els jocs nocturns cova la tensió extraordinària entre dos mons que es necessiten i s’odien… Els carnissers és la primera novel·la que explica el daltabaix produït a Mallorca pel turisme. Un daltabaix increïble com una revolució, narrat per un dels més grans escriptors de la literatura mallorquina. Un clàssic escrit per un jove de vint anys.

CAFÈ BERLEVAG (BATET BOADA, MÒNICA)

La Sarah, la filla d’un cantant conegut mundialment i que continua recordant el que va passar un vespre de la seva infantesa mentre jugava amb els seus germans a la sala dels sofàs; l’Alice, una cantant que porta un temps intentant escriure la lletra d’una cançó i que un dia rep la trucada d’un home amb qui porta deu anys sense veure’s, i la Jane, una noia que treballa de guia en un museu i que té una veïna polonesa a qui agrada fer llistes; són les protagonistes d’aquesta història. Una història que parla de l’amor perdut, del passat, de les expectatives, del que succeeix després d’un retrobament en un cafè del Village anomenat Berlevag i de com una cançó pot unir amb fils invisibles la vida de persones que mai no es coneixeran.

EL VIGILANT EN EL CAMP DE SÈGOL (SALINGER, J. D.)

Els dos llargs dies que Holden Cauldfield, el jove protagonista, passa a Nova York són la seva fugida personal. Fuig del món dels adults, un món que rebutja, intentant protegir la seva infantesa, un territori pur que ja no és el seu. Holden Cauldfield sap que s'està fent gran i que no pot deturar aquest procés natural; es rebel·la i, volent actuar contra l'inevitable pas del temps, el noi opta per un camí incert i de difícil tornada...

DICCIONARI BARCANOVA DE LA LLENGUA MANUAL

Aquest diccionari recull les definicions del lèxic bàsic de la llengua catalana, ampliades amb els mots i les accepcions més actuals. Integra sis diccionaris en un: definicions, etimologies, frases fetes, sinònims i antònims, famílies de paraules i remarques gramaticals. Es complementa amb un apèndix amb informacions lèxiques, ortogràfiques i gramaticals, conjugacions dels verbs, figures retòriques, història de la llengua i gentilicis. És un diccionari especialment indicat no sols per als estudiants de Secun-dària sinó també per als alumnes dels cursos de català per a adults.

DEFINITIONS 1 SB COMM TRAINER PK CAT (MCGUINNESS, J.)

Libro del alumno con actividades para practicar el lenguaje y destrezas lingüísticas y preparación de exámenes. Incluye material de referencia en catalán y acceso al Communication Trainer con práctica digital interactiva.

ESCANDALL (ADELL, JOAN-ELIES)

Joan-Elies Adell ens exposa a Escandall bona part del seu dolor intern per un fet vital que, més que ferir, pot arribar a furgar fins la tortura. Si mal pot fer perdre els éssers estimats de cop, quan la pèrdua és lenta, lentíssima, la necessitat de verbalitzar aquest dol anticipat esdevé urgència per a l’observador, i més per al poeta. O parlar-ne o la desesperació. O escriure i llegir aquests sentiments descarnats o el buit de viure sense comprendre res. És la figura del pare la que aquí s’ha perdut en vida: el seu pensament, el seu caràcter, les seves creences, els seus anhels, desitjos, emocions, sentiments... A canvi d’això només queda un cos envellit i una memòria minvant, que esdevindrà inactiva. Com un escandall, em poso a l’extrem del cordill i, malgrat el caprici de les ones, determino la pregonesa de la teua memòria en un punt concordat. Sovint la poesia, des del dolor més intens, pot llançar als quatre vents un crit fortíssim de consol i d’esperança, perquè el poeta sap omplir de paraules guaridores aquell tram íntim de dol que tots en algun moment passem.

LA ETERNIDAD, NAUFRAGIO(S), HOMO SAPIENS (CARAZO, JESÚS)

Las tres obras que componen este libro, prologado por Emilio Peral Vega, dan nueva muestra de la pericia de Jesús Carazo para hacer de la normalidad un acto poético. La eternidad sitúa en un “infierno” imaginario a los dos grandes dictadores de la Europa del siglo xx, Hitler y Stalin, tras los que se incorpora la versión patria de la especie, Franco y, algo más adulterada, en modalidad democrática, la de Estados Unidos: George W. Bush. En Naufragio(s), inspirada en el hundimiento del Costa Concordia frente a la isla del Giglio, dos hermanas, ricas herederas y contumaces cultivadoras del dolce far niente, gastan algo de su fortuna en un crucero por el Mediterráneo. Por último, Homo sapiens nos sitúa ante Vicente y su paciente mujer, Gloria, en una confrontación a dos voces que evidencia la alienación que padecen los varones cuando, apartados de su vida laboral, descubren con pavor actividades en las que ni siquiera habían reparado. Este es el quinto volumen de teatro que Jesús Carazo ha publicado en la colección Espiral. Su obra Último verano en el paraíso, editada por Fundamentos conjuntamente con Dos viejos lagartos, fue Premio Lope de Vega en 2004. De la mano del grupo Histrión, otra de sus piezas La reina que no quiso reinar alcanzará este año ciento cincuenta representaciones. Además, ha publicado dieciséis novelas y obtenido numerosos premios de narrativa. Algunas de sus obras han sido traducidas al vasco, al catalán, al francés, al alemán y al inglés. Para más información, visite la página web del autor: www.jesuscarazo.com

LA DONA SENSE ULLS (FONT I MASSOT, ROSA)

Any 1929. Una noia de disset anys, Eugènia Duran, mira el món amb ulls esbatanats i el pinta tal com el veu, una figura cúbica que emmarca tots els universos: el dels vius, el dels morts i el dels qui encara han de néixer. Un món on es barregen la llum i el mar de Portbou amb l’ambient de la Girona dels anys treinta, el somni i la intuïció amb la passió i l’obsessió. El desig de sentir i d’expressar-se fins a buidar-se de tot, és la clau que guia la trajectòria vital i artística d’aquesta noia que mira més enllà de la realitat. Té un futur prometedor com a pintora i un pare que li dóna suport. Però un seguit de fets interrompen aquesta carrera brillant. Any 1992. En la Barcelona preolímpica, l’Eugènia, una dona gran, voltada d’absències i immersa en la solitud, recorda el seu passat. Viu sense voler mirar. Existeix sense mirada. És la “dona sense ulls”. En aquest altre univers fora del món no hi havia cases ni escales ni arbres ni cementiris: només la creació que neix d’un mateix. I vaig pintar aquest univers perquè m’hi vaig oferir sense por. Ho vaig donar tot, i només veia els àngels que encenien les estrelles amb la llum del sol i les mares amb els fills a la falda i uns altres àngels que eren les ànimes dels qui s’havien mort.