L?Anne és una jove violoncel·lista de la London Symphony Orchestra. És imperfecta i caòtica,impacient i exagerada, impulsiva i una mica promíscua. Però hi ha una característica que sobresurtde la resta i que marcarà l?esdevenir de tot: la seva manca de puntualitat.Arran d?un soroll estrany que sent a l?interior de la funda del seu instrument, l?Anne troba unobjecte desconegut que la fa anar de corcoll. Aquesta troballa la porta a tibar del fil i a descobrirels seus orígens, lligats a la Barcelona dels anys 70 i a un nen que vol tocar el violoncel
Un recorregut personal i íntim de Lluís Foix a través de les estacions de l?any amb una mirada sàvia que implica una entesa total amb la natura que l?envolta. Una reflexió delicada, erudita i vital de la vall del Corb i del món en el més pur estil planià des d'una visió realista i humil. Reflecteix l?orgullós sentit de pertinença d?un Foix arrelat a una terra que l?ha bressolat durant la seva infància i que ara representa la seva pàtria en estat pur. Un llibre únic, deliciós, imprescindible. Amb la col.laboració de la Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura.
Guillem Gual, un crític literari infl exible que s?ha guanyat fama i enemics a parts iguals, apareix assassinat. Al costat del cadàver, s?hi troba un petit llibre: L?assassinat com una de les belles arts, de Thomas de Quincey. Una coincidència o una pista que cal seguir? Quan apareix mort el fi lòsof J.F. Escrivà amb un llibre de Jean-Paul Sartre al costat, el desconcert dels inspectors valencians Tena i Espinosa no fa sinó augmentar. Arriba un reforç policial de Madrid, l?inspector Alcácer, es van fent entrevistes amb gent diversa del món literari i cultural i, en paral·lel, la novel·la va desplegant un retrat vivíssim i mordaç de sectors diversos de la ciutat de València, sobretot de l?àmbit benestant i amb pretensions de notorietat. Amb la col.laboració de la Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura.
Els records dels altres són el país on residim: una enquesta detectivesca sobre el lligam d?una filla amb el pare. Un homenatge als que no poden dir ?casa nostra?. Una cruïlla on la Història i la ficció s?abracen. Un llibre en què la reflexió batega d?emoció. Ella regularment fa les maletes i se?n va a viure a un país nou. Sembla que fugi. ¿De què? Aquesta pregunta és el seu fil d?Ariadna. A dins del laberint hi ha un pare a qui adora i el passat: més enllà de la infància, aquest temps en què el pare es va haver d?exiliar dues vegades, com a fill d?anarquista i com a jove soldat. Fugir era el més bell que teníem és un viatge de Barcelona a Toronto seguint la pista dels que no poden dir ?casa nostra?. Els amants de la Història i els adeptes de la ficció hi faran les paus d?una vegada.
Vivim un canvi d?època d?un abast extraordinari. Obertura republicana vol respondre a lesgrans qüestions i reptes que planteja aquesta crisi d?època global. A escala catalana, cal deixarenrere la temptació essencialista identitària i la concepció obsoleta dels estat nació. La nostrasocietat ha viscut diverses transformacions que ens han dut fins a la incertesa actual. D?unabanda, no es veu marge de maniobra en l?Estat espanyol; de l?altra, les tradicionals elits catalanesno semblen tenir un projecte específicament català. Tot i l?impasse en què vivim, l?independentismeté un amplíssim suport, perquè connecta amb les línies de fons d?aquest canvid?època, que Obertura republicana analitza i al qual vol donar resposta.
Si a mitjans dels setanta, la Dolors, barcelonina i premenopàusica, no s?hagués quedat embarassada contra tot pronòstic del seu primer i únic fill... Si dues dècades més tard, la Cornelia, una bregada funcionària de presons alemanya, no hagués aterrat a Barcelona per conèixer el Josep Lluís... Si la ciutat no patís una plaga bíblica de paneroles... Del centre de Barcelona als barris perifèrics, d?un càmping de Gironella a la ciutat de Seattle, aquests i altres condicionals es conxorxen al voltant d?en Tristany, un home educat per a l?èxit i una vida perfecta, perquè un vespre al passeig del Born prengui una decisió de conseqüències imprevisibles. Fent gala d?un sentit de l?observació fora del comú i d?una imaginació sensual i poderosa, Anna Monreal narra amb un estil explosiu l?absurd de les relacions humanes, la felicitat trencadissa i l?ambivalència de l?atzar.
Un circ al pati de casa recull els millors contes i microcon - tes de Damià Bardera ?tant publicats com inèdits? i pretén acostar-los al públic que troba a faltar la irreverència de Quim Monzó, la imaginació de Pere Calders, la ràbia de Víctor Català i el sarcasme d?Espriu. Un llibre absolutament explosiu, diferent, mordaç, únic.
Roger Ventós (1939-2017) no va ser únicament un baríton de renom internacional en el món de l?òpera: va ser també, ara ho sabem, l?autor d?aquesta novel·la autobiogràfica. Per explicar-nos els seus orígens i detallar-nos els seus primers passos com a cantant líric, ens introdueix en el món fascinant del Maravillas, el teatre de varietats del Paral·lel barceloní on va créixer la seva família i on ell passa els anys d?adolescència i primera joventut. La història del local, des del seu origen a les acaballes del segle XIX fins a un grand finale insospitat, emmarca la vida d?en Roger, que s?acompanya d?un elenc de personatges inoblidables: la mare i l?oncle tramoistes, la propietària del teatre, els músics i els artistes, un exballarí reconvertit en apuntador i cambrer... I, naturalment, hi ha també el contrast cosmopolita del món de l?òpera, on res no és tampoc ben bé com sembla. I per darrere, movent els fils de la tramoia, la traça d?un autor cada vegada més experimentat, que sap de primera mà què vol dir ser un cantant i trepitjar els escenaris.
La Maria Bertran viu, sense ser-ne gaire conscient, de manera grisa. Té un nòvio amb qui va fent, una feina que no l?omple i la càrrega de ser el pal de paller de la família. El pare, un savi despistat, viu amb la germana de la Maria, la Sara, una noia amb una sensibilitat extrema i amb problemes per relacionar-se que no ha superat la mort prematura de la seva mare. Però una oportunitat laboral empeny temporalment la Maria des de Barcelona fins a Mirepoix, una petita localitat al sud de França. El contacte amb la teranyina de relacions del poble i els seus habitants, especialment Monsieur Baillard, consagrat a recuperar un conreu local per presentar-lo al saló nacional d?agricultura, i en Jérôme, antic esquiador d?elit i presència ineludible al bar del poble, permetrà a la Maria posar a examen la seva vida i, de passada, qüestionar un grapat de prejudicis sobre les primeres impressions. A cavall de la comèdia realista i la novel·la de descoberta personal, L?origen de les cols violeta és un debut original, ple d?humor i sensibilitat, al voltant d?uns personatges en reconstrucció que no volen renunciar als seus somnis.
Carlos Zanón (Barcelona, 1966) és autor dels llibres de poemes El sabor de tu boca borracha(Nínfula, 1989, menció especial Premio Anthropos), Ilusiones y sueños de 10000 maletas (Ed.Libertarias-Prodhufi, 1996), En el parque de los osos (Ayuntamiento de Málaga, 2001, finalistadel Premio Nacional de Poesía Ciudad de Irún), Algunas maneras de olvidar a Gengis Khan (Ed.Hiperión, 2004, Premio Valencia de Poesía), Tictac tictac (Ed. Carena, 2010), l?antologia Yovivía aquí (1989-2012) (Playa de Ákaba, 2012), Rock?n?roll (66rpm, 2014) i Banco de sangre(Espasa, 2017).En l?àmbit narratiu és autor de les novel·les Nadie ama a un hombre bueno (Ed. Quadrivium,2008, Sigueleyendo, 2012), Tarde, mal y nunca (Saymon, 2009, RBA Serie Negra, 2010), PremioBrigada Mejor Primera Novela, finalista del Premio Memorial Silverio Cañada, Giallo e dellNoir -Itàlia- i Violeta Negra -França, No llames a casa (RBA, 2012, 6a ed.), Premi Valencia Negraa la millor novel·la de l?any, Yo fui Johnny Thunders (RBA, 6a ed), Premi Salamanca Negra a la millor novel·la del 2014, Premi Novelpol 2015 i Premi Dashiell Hammet 2015, del llibre de relats Marley estaba muerto (RBA, octubre 2015) i de la seva última novel·la Taxi (Salamandra, octubre 2017). La seva obra narrativa s?ha traduït i publicat als Estats Units, Alemanya, França, Holanda i Itàlia. Col·labora com a articulista, crític musical o literari a diaris, revistes i suplements culturals.www.carloszanon.com
Abans de morir sobtadament, el Péter va deixar un encàrrec a la Mei, la seva parella dels últims anys: ?No malvenguis els pianos?. El Péter es dedicava a la restauració i a la compravenda d?aquests instruments. La Mei té una agència de viatges però es proposa complir la missió del seu home com un deute d?amor i vendre els pianos d?un en un. Per la botiga de música passaran personatges de tota mena, i la Mei s?enfrontarà a situacions inesperades, còmiques o tràgiques, que li obriran algun interrogant, alguna sorpresa. Un cop venuts tots els instruments restaurats pel Péter, la Mei voldrà tancar el cercle i fer un viatge fins als orígens del seu home, conèixer la mare, la germana, l?entorn... el passat del Péter, en definitiva. Però de vegades el passat fa por, perquè no és passat.
En el Derecho sucesorio catalán, antes de que el heredero haga suyo el remanente de la herencia, y al margen del pago de las deudas del causante, el patrimonio hereditario debe hacer frente a una serie de atribuciones obligatorias de origen legal: la legítima, la cuarta vidual del cónyuge viudo o conviviente supérstite, y la cuarta falcidia que actúa como un límite a los legados ordenados por el testador. El orden en el que debe procederse al pago de dichas atribuciones, la existencia o no de un heredero en la sucesión, o la ausencia de remanente en la herencia para hacerle frente, son aspectos que necesariamente deben tenerse en cuenta para garantizar la satisfacción de estas atribuciones y solucionar los problemas que pueden generarse. Sin olvidar que todo ello tendrá también una importante repercusión en la responsabilidad por el pago de las deudas hereditarias de los sujetos que intervienen en la sucesión.
Amb a penes vint anys, Josep Pla accedeix als cercles socials de la Barcelona noucentista. Després d'abandonar els estudis de Medicina i començar Dret, prefereix nodrir-se dels estímuls que troba fora de les aules universitàries. Les suggeridores persones que coneix a l'Ateneu Barcelonès l'indueixen a prendre consciència de les seves inquietuds davant la vida. Per mitjà d'un dietari, Pla retrata llavors tant el món de l'Empordà del qual prové com el seu entorn a la gran capital, a partir d'una mirada que configura la seva personalitat.
Con prólogo de Virginie Despentes. Urano, el gigante helado, es el planeta más frío del sistema solar, y también un dios de la mitología griega. Urano da además nombre al uranismo, concepto forjado por el primer activista sexual europeo, Karl-Heinrich Ullrichs, en 1864 para definir el «tercer sexo». Paul B. Preciado sueña con un apartamento en Urano donde vivir fuera de las relaciones de poder y de las taxonomías sexuales, de género y raciales que la modernidad ha inventado. «Mi condición trans», dice el autor, «es una nueva forma de uranismo. No soy un hombre. No soy una mujer. No soy heterosexual. No soy homosexual. Soy un disidente del sistema sexo-género. Soy la multiplicidad del cosmos encerrada en un régimen epistemológico y político binario, gritando delante de ustedes. Soy un uranista en los confines del capitalismo tecnocientífico.» En este libro, que reúne una extensa serie de «crónicas del cruce», relata su proceso de transformación de Beatriz en Paul B., donde las hormonas y el cambio de nombre legal son tan importantes como la escritura. Esta no es solo la crónica de una transición de género, sino también la de una transición planetaria: Preciado analiza otros procesos de mutación política, cultural y sexual, abordando temas diversos, como el procés catalán, el zapatismo en México, la crisis griega, la América de Trump, las nuevas formas de violencia masculina, la apropiación tecnológica del útero, la figura de Assange, el trabajo sexual, el acoso a niños trans o el papel de los museos como motores de una revolución cultural posible. Paul B. Preciado cuestiona las normas políticas y las fronteras, escruta las estructuras sociales establecidas y las pone en jaque en unos textos que tienen la contundencia de la proclama, y una estimulante radicalidad formal que también cuestiona los límites de lo literario. Este es un libro valiente, transgresor y necesario que parte de una experiencia personal para cuestionar los fundamentos de una sociedad que excluye la heterodoxia, la problematiza y la convierte en enfermedad. Este es un libro escrito desde la frontera, desde una lúcida radicalidad queer, que busca liberar el cuerpo y la mente de ataduras morales y restricciones políticas.
Sons bruts és un llibre de sonets, iniciat el 2003 i acabat el 2018. L?autor els va començar a escriure, literalment, en veure que necessitava expressar-se dins la llibertat d?aquesta faixa mètrica per no estavellar-se contra una paret. Durant el procés s?emmirallava en Palau i Fabre, quan deia que si no hagués estat poeta i dramaturg hauria estat un assassí o un demagog. Arran d?una ruptura amorosa, Carles Rebassa engega la formulació de sentiments, mirades i exhalacions de l?esperit amb els poemes, que es repeteixen i s?amplien com una obsessió, un mirall esquerdat, una reiteració, un autoretrat que muda. El sonet és una forma clàssica que demana màxima precisió i coherència formal, però alhora permet irradiar significats i amplificar expressions quotidianes, lluites socials i personals, soliloquis i manifests. Sons bruts és un llibre d?amor i de mort, els dos materials d?aprenentatge i de conversa de la vida humana.
L?Anne és una jove violoncel·lista de la London Symphony Orchestra. És imperfecta i caòtica,impacient i exagerada, impulsiva i una mica promíscua. Però hi ha una característica que sobresurtde la resta i que marcarà l?esdevenir de tot: la seva manca de puntualitat.Arran d?un soroll estrany que sent a l?interior de la funda del seu instrument, l?Anne troba unobjecte desconegut que la fa anar de corcoll. Aquesta troballa la porta a tibar del fil i a descobrirels seus orígens, lligats a la Barcelona dels anys 70 i a un nen que vol tocar el violoncel
Un recorregut personal i íntim de Lluís Foix a través de les estacions de l?any amb una mirada sàvia que implica una entesa total amb la natura que l?envolta. Una reflexió delicada, erudita i vital de la vall del Corb i del món en el més pur estil planià des d'una visió realista i humil. Reflecteix l?orgullós sentit de pertinença d?un Foix arrelat a una terra que l?ha bressolat durant la seva infància i que ara representa la seva pàtria en estat pur. Un llibre únic, deliciós, imprescindible. Amb la col.laboració de la Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura.
Guillem Gual, un crític literari infl exible que s?ha guanyat fama i enemics a parts iguals, apareix assassinat. Al costat del cadàver, s?hi troba un petit llibre: L?assassinat com una de les belles arts, de Thomas de Quincey. Una coincidència o una pista que cal seguir? Quan apareix mort el fi lòsof J.F. Escrivà amb un llibre de Jean-Paul Sartre al costat, el desconcert dels inspectors valencians Tena i Espinosa no fa sinó augmentar. Arriba un reforç policial de Madrid, l?inspector Alcácer, es van fent entrevistes amb gent diversa del món literari i cultural i, en paral·lel, la novel·la va desplegant un retrat vivíssim i mordaç de sectors diversos de la ciutat de València, sobretot de l?àmbit benestant i amb pretensions de notorietat. Amb la col.laboració de la Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura.
Els records dels altres són el país on residim: una enquesta detectivesca sobre el lligam d?una filla amb el pare. Un homenatge als que no poden dir ?casa nostra?. Una cruïlla on la Història i la ficció s?abracen. Un llibre en què la reflexió batega d?emoció. Ella regularment fa les maletes i se?n va a viure a un país nou. Sembla que fugi. ¿De què? Aquesta pregunta és el seu fil d?Ariadna. A dins del laberint hi ha un pare a qui adora i el passat: més enllà de la infància, aquest temps en què el pare es va haver d?exiliar dues vegades, com a fill d?anarquista i com a jove soldat. Fugir era el més bell que teníem és un viatge de Barcelona a Toronto seguint la pista dels que no poden dir ?casa nostra?. Els amants de la Història i els adeptes de la ficció hi faran les paus d?una vegada.
Vivim un canvi d?època d?un abast extraordinari. Obertura republicana vol respondre a lesgrans qüestions i reptes que planteja aquesta crisi d?època global. A escala catalana, cal deixarenrere la temptació essencialista identitària i la concepció obsoleta dels estat nació. La nostrasocietat ha viscut diverses transformacions que ens han dut fins a la incertesa actual. D?unabanda, no es veu marge de maniobra en l?Estat espanyol; de l?altra, les tradicionals elits catalanesno semblen tenir un projecte específicament català. Tot i l?impasse en què vivim, l?independentismeté un amplíssim suport, perquè connecta amb les línies de fons d?aquest canvid?època, que Obertura republicana analitza i al qual vol donar resposta. 
Si a mitjans dels setanta, la Dolors, barcelonina i premenopàusica, no s?hagués quedat embarassada contra tot pronòstic del seu primer i únic fill... Si dues dècades més tard, la Cornelia, una bregada funcionària de presons alemanya, no hagués aterrat a Barcelona per conèixer el Josep Lluís... Si la ciutat no patís una plaga bíblica de paneroles... Del centre de Barcelona als barris perifèrics, d?un càmping de Gironella a la ciutat de Seattle, aquests i altres condicionals es conxorxen al voltant d?en Tristany, un home educat per a l?èxit i una vida perfecta, perquè un vespre al passeig del Born prengui una decisió de conseqüències imprevisibles. Fent gala d?un sentit de l?observació fora del comú i d?una imaginació sensual i poderosa, Anna Monreal narra amb un estil explosiu l?absurd de les relacions humanes, la felicitat trencadissa i l?ambivalència de l?atzar.
Un circ al pati de casa recull els millors contes i microcon - tes de Damià Bardera ?tant publicats com inèdits? i pretén acostar-los al públic que troba a faltar la irreverència de Quim Monzó, la imaginació de Pere Calders, la ràbia de Víctor Català i el sarcasme d?Espriu. Un llibre absolutament explosiu, diferent, mordaç, únic.
Roger Ventós (1939-2017) no va ser únicament un baríton de renom internacional en el món de l?òpera: va ser també, ara ho sabem, l?autor d?aquesta novel·la autobiogràfica. Per explicar-nos els seus orígens i detallar-nos els seus primers passos com a cantant líric, ens introdueix en el món fascinant del Maravillas, el teatre de varietats del Paral·lel barceloní on va créixer la seva família i on ell passa els anys d?adolescència i primera joventut. La història del local, des del seu origen a les acaballes del segle XIX fins a un grand finale insospitat, emmarca la vida d?en Roger, que s?acompanya d?un elenc de personatges inoblidables: la mare i l?oncle tramoistes, la propietària del teatre, els músics i els artistes, un exballarí reconvertit en apuntador i cambrer... I, naturalment, hi ha també el contrast cosmopolita del món de l?òpera, on res no és tampoc ben bé com sembla. I per darrere, movent els fils de la tramoia, la traça d?un autor cada vegada més experimentat, que sap de primera mà què vol dir ser un cantant i trepitjar els escenaris.
La Maria Bertran viu, sense ser-ne gaire conscient, de manera grisa. Té un nòvio amb qui va fent, una feina que no l?omple i la càrrega de ser el pal de paller de la família. El pare, un savi despistat, viu amb la germana de la Maria, la Sara, una noia amb una sensibilitat extrema i amb problemes per relacionar-se que no ha superat la mort prematura de la seva mare. Però una oportunitat laboral empeny temporalment la Maria des de Barcelona fins a Mirepoix, una petita localitat al sud de França. El contacte amb la teranyina de relacions del poble i els seus habitants, especialment Monsieur Baillard, consagrat a recuperar un conreu local per presentar-lo al saló nacional d?agricultura, i en Jérôme, antic esquiador d?elit i presència ineludible al bar del poble, permetrà a la Maria posar a examen la seva vida i, de passada, qüestionar un grapat de prejudicis sobre les primeres impressions. A cavall de la comèdia realista i la novel·la de descoberta personal, L?origen de les cols violeta és un debut original, ple d?humor i sensibilitat, al voltant d?uns personatges en reconstrucció que no volen renunciar als seus somnis.
Carlos Zanón (Barcelona, 1966) és autor dels llibres de poemes El sabor de tu boca borracha(Nínfula, 1989, menció especial Premio Anthropos), Ilusiones y sueños de 10000 maletas (Ed.Libertarias-Prodhufi, 1996), En el parque de los osos (Ayuntamiento de Málaga, 2001, finalistadel Premio Nacional de Poesía Ciudad de Irún), Algunas maneras de olvidar a Gengis Khan (Ed.Hiperión, 2004, Premio Valencia de Poesía), Tictac tictac (Ed. Carena, 2010), l?antologia Yovivía aquí (1989-2012) (Playa de Ákaba, 2012), Rock?n?roll (66rpm, 2014) i Banco de sangre(Espasa, 2017).En l?àmbit narratiu és autor de les novel·les Nadie ama a un hombre bueno (Ed. Quadrivium,2008, Sigueleyendo, 2012), Tarde, mal y nunca (Saymon, 2009, RBA Serie Negra, 2010), PremioBrigada Mejor Primera Novela, finalista del Premio Memorial Silverio Cañada, Giallo e dellNoir -Itàlia- i Violeta Negra -França, No llames a casa (RBA, 2012, 6a ed.), Premi Valencia Negraa la millor novel·la de l?any, Yo fui Johnny Thunders (RBA, 6a ed), Premi Salamanca Negra a la millor novel·la del 2014, Premi Novelpol 2015 i Premi Dashiell Hammet 2015, del llibre de relats Marley estaba muerto (RBA, octubre 2015) i de la seva última novel·la Taxi (Salamandra, octubre 2017). La seva obra narrativa s?ha traduït i publicat als Estats Units, Alemanya, França, Holanda i Itàlia. Col·labora com a articulista, crític musical o literari a diaris, revistes i suplements culturals.www.carloszanon.com
Abans de morir sobtadament, el Péter va deixar un encàrrec a la Mei, la seva parella dels últims anys: ?No malvenguis els pianos?. El Péter es dedicava a la restauració i a la compravenda d?aquests instruments. La Mei té una agència de viatges però es proposa complir la missió del seu home com un deute d?amor i vendre els pianos d?un en un. Per la botiga de música passaran personatges de tota mena, i la Mei s?enfrontarà a situacions inesperades, còmiques o tràgiques, que li obriran algun interrogant, alguna sorpresa. Un cop venuts tots els instruments restaurats pel Péter, la Mei voldrà tancar el cercle i fer un viatge fins als orígens del seu home, conèixer la mare, la germana, l?entorn... el passat del Péter, en definitiva. Però de vegades el passat fa por, perquè no és passat.
En el Derecho sucesorio catalán, antes de que el heredero haga suyo el remanente de la herencia, y al margen del pago de las deudas del causante, el patrimonio hereditario debe hacer frente a una serie de atribuciones obligatorias de origen legal: la legítima, la cuarta vidual del cónyuge viudo o conviviente supérstite, y la cuarta falcidia que actúa como un límite a los legados ordenados por el testador. El orden en el que debe procederse al pago de dichas atribuciones, la existencia o no de un heredero en la sucesión, o la ausencia de remanente en la herencia para hacerle frente, son aspectos que necesariamente deben tenerse en cuenta para garantizar la satisfacción de estas atribuciones y solucionar los problemas que pueden generarse. Sin olvidar que todo ello tendrá también una importante repercusión en la responsabilidad por el pago de las deudas hereditarias de los sujetos que intervienen en la sucesión. 
Amb a penes vint anys, Josep Pla accedeix als cercles socials de la Barcelona noucentista. Després d'abandonar els estudis de Medicina i començar Dret, prefereix nodrir-se dels estímuls que troba fora de les aules universitàries. Les suggeridores persones que coneix a l'Ateneu Barcelonès l'indueixen a prendre consciència de les seves inquietuds davant la vida. Per mitjà d'un dietari, Pla retrata llavors tant el món de l'Empordà del qual prové com el seu entorn a la gran capital, a partir d'una mirada que configura la seva personalitat.
Con prólogo de Virginie Despentes. Urano, el gigante helado, es el planeta más frío del sistema solar, y también un dios de la mitología griega. Urano da además nombre al uranismo, concepto forjado por el primer activista sexual europeo, Karl-Heinrich Ullrichs, en 1864 para definir el «tercer sexo». Paul B. Preciado sueña con un apartamento en Urano donde vivir fuera de las relaciones de poder y de las taxonomías sexuales, de género y raciales que la modernidad ha inventado. «Mi condición trans», dice el autor, «es una nueva forma de uranismo. No soy un hombre. No soy una mujer. No soy heterosexual. No soy homosexual. Soy un disidente del sistema sexo-género. Soy la multiplicidad del cosmos encerrada en un régimen epistemológico y político binario, gritando delante de ustedes. Soy un uranista en los confines del capitalismo tecnocientífico.» En este libro, que reúne una extensa serie de «crónicas del cruce», relata su proceso de transformación de Beatriz en Paul B., donde las hormonas y el cambio de nombre legal son tan importantes como la escritura. Esta no es solo la crónica de una transición de género, sino también la de una transición planetaria: Preciado analiza otros procesos de mutación política, cultural y sexual, abordando temas diversos, como el procés catalán, el zapatismo en México, la crisis griega, la América de Trump, las nuevas formas de violencia masculina, la apropiación tecnológica del útero, la figura de Assange, el trabajo sexual, el acoso a niños trans o el papel de los museos como motores de una revolución cultural posible. Paul B. Preciado cuestiona las normas políticas y las fronteras, escruta las estructuras sociales establecidas y las pone en jaque en unos textos que tienen la contundencia de la proclama, y una estimulante radicalidad formal que también cuestiona los límites de lo literario. Este es un libro valiente, transgresor y necesario que parte de una experiencia personal para cuestionar los fundamentos de una sociedad que excluye la heterodoxia, la problematiza y la convierte en enfermedad. Este es un libro escrito desde la frontera, desde una lúcida radicalidad queer, que busca liberar el cuerpo y la mente de ataduras morales y restricciones políticas.
Sons bruts és un llibre de sonets, iniciat el 2003 i acabat el 2018. L?autor els va començar a escriure, literalment, en veure que necessitava expressar-se dins la llibertat d?aquesta faixa mètrica per no estavellar-se contra una paret. Durant el procés s?emmirallava en Palau i Fabre, quan deia que si no hagués estat poeta i dramaturg hauria estat un assassí o un demagog. Arran d?una ruptura amorosa, Carles Rebassa engega la formulació de sentiments, mirades i exhalacions de l?esperit amb els poemes, que es repeteixen i s?amplien com una obsessió, un mirall esquerdat, una reiteració, un autoretrat que muda. El sonet és una forma clàssica que demana màxima precisió i coherència formal, però alhora permet irradiar significats i amplificar expressions quotidianes, lluites socials i personals, soliloquis i manifests. Sons bruts és un llibre d?amor i de mort, els dos materials d?aprenentatge i de conversa de la vida humana.