Quina tropa! és un recorregut per la trajectòria de Joaquim Luna com a periodista, des dels principis sacrificats de l?aprenent que no pot tenir mai un no per als seus caps, com ara perseguir el seguici fúnebre de Paquirri, fins al seu present de columnista per encàrrec de Màrius Carol, passant per les corresponsalies que l?han portat per mig món: l?Àsia, on va cobrir esdeveniments tan cabdals com els fets de Tiananmen del 1989; Kuwait durant la guerra, o els Estats Units, on va viatjar en la comitiva de l?Air Force One presidencial, entre molts altres llocs. Amb un to jocós i despreocupat, assistim a la crònica d?un ofici que ja no existeix farcit d?anècdotes personals que evidencien l?autèntica feina d?un periodista de raça que, com Luna, no deixa mai de ser tot un senyor de Vanguardia. «?I may look interested but I?m just being polite?. El petit cartell, com qui no vol la cosa, estava situat a la taula del director de La Vanguardia de cara al visitant que, com qui sí que vol la cosa, era jo, estudiant de cinquè de Ciències de la Informació. Don Horacio Sáenz Guerrero citava a mitjanit les visites menors al seu despatx, on oferia una inesborrable lliçó de periodisme de qualitat. En penombra, i amb un llum de taula per tota il·luminació, el director del rotatiu llegia, repassava i corregia totes les pàgines del diari abans que entrés a impremta. Un cambrer ?la redacció tenia bar i cambrers? li portava un cafè curt, i don Horacio encenia amb parsimònia un cigarret ros». Amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura.
QUÈ FARIES SI, DESPRÉS D?HAVER SOBREVISCUT A LA QUE VAS CREURE QUE ERA LA PROVA MÉS DURA QUE PODIES SUPORTAR, EL DESTÍ ET PORTÉS UNA ALTRA VEGADA AL LÍMIT? Per a la inspectora en cap Ana Arén no hi ha treva: després de resoldre el cas que pràcticament va acabar amb ella, haurà d?enfrontar-se a un repte endimoniat, l?assassinat d?una de les dones més famoses d?Espanya. Sempre qüestionada pel seu superior, al capdavant d?un equip que encara no confi a en ella i amb el focus mediàtic sobre la investigació, l?Ana es veu de nou davant un crim aparentment irresoluble en què el temps i el passat s?obstinen a jugar en contra seu. Després de l?èxit de No soy un monstruo (Premio Primavera de Novela 2017), traduïda a diverses llengües i que serà portada a la pantalla, Carme Chaparro es consolida amb La química de l?odi, la seva segona novel·la, com una de les autores de thriller més interessants i arriscades. Amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura.
La imaginació i la necessitat de somiar són eines imprescindibles en l'aprenentatge emocional dels infants, especialment en circumstàncies vitals difícils de travessar. Tracta, amb tendresa i sensibilitat, la diversitat en els models familiars des del punt de vista dels més petits. Sinopsi: Cada matí, abans d'obrir els ulls, la Júlia es pregunta: «Qui soc, avui?». De vegades és una princesa; d'altres, un pirata, una fada... No deixa de somiar mai perquè sap que els somnis, tard o d'hora, es fan realitat.
Amb només tretze anys, Constança ha d'abandonar la seva família, el seu país i tot el que estima per casar-se amb un desconegut molt més gran que ella. El seu pare, el rei de Sicília, es troba en perill i requereix aquesta aliança, encara que no serveix de res perquè al cap de poc temps Carles d'Anjou, germà del rei de França, envaeix el regne i l?assassina. En coronar-se rei de Catalunya-Aragó, Pere II, l'espòs de Constança, li promet que venjarà el seu pare i recuperarà el regne del qual ella és hereva. Amb això, Pere, considerat un rei feble, s'enfronta als tres poders majors del segle XIII: França, el papa i Carles d'Anjou, convertit en emperador mediterrani. UN RELAT ÈPIC, D'AMOR I LLIBERTAT, QUE NARRA COM LA CORONA DE CATALUNYA-ARAGÓ I ELS SICILIANS, GUIATS PEL FILL DE JAUME I, PERE EL GRAN, VAN CANVIAR LA HISTÒRIA D'EUROPA I VAN SORPRENDRE EL MÓN. Amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura.
Quin paper pot tenir Barcelona en el món global? Com podem aprofitar el talent que hi ha a la ciutat iposar-lo al servei de la prosperitat de tothom? Quan assumirà Barcelona el lideratge del Mediterranioccidental que li pertoca? De quina manera podem superar els límits d?una política que no va saber respondre a l?eclosió de l?1 d?octubre? Ha mort el catalanisme? Jordi Graupera, escriptor, filòsof i una de les veus més influents del moviment independentistacatalà, a Una proposta per a Barcelona aposta per un nou lideratge que aprofundeixi en les arrelsdemocràtiques i que posi la ciutat al capdavant d?una Catalunya que serà més lliure sempre des dela unitat, la reflexió, el talent i les idees. «Necessitem una política que torni al país el que és seu: i el que és seu és l?1 d?octubre. És el dia que elscatalans vam entendre que protegir l?espai que hi ha dins d?una urna és defensar la nostra llibertat ila nostra prosperitat». Jordi Graupera «Des de l?exili avui us dic que Barcelona pot ser més del que és, però li cal activar tota la sevaintel·ligència, el seu teixit social, la seva passió per la llibertat». Clara Ponsatí Amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura.
Què passa ara mateix al món d?avui? Quins són els desafiaments més grans d?avui en dia? En què ens hauríem de fixar per damunt de tot? Què hauríem d?ensenyar als nostres fills? Després que Sàpiens examinés profundament el passat de la humanitat i Homo Deus rumiés sobre la nostra existència en un futur impulsat pel designi intel·ligent, 21 lliçons per al segle XXI se centra en les qüestions més importants del moment present. Desentranya qüestions polítiques, tecnològiques, socials i existencials, i destaca l?impacte que tenen en les vides quotidianes dels éssers humans. Amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura.
Un llibre de poemes emocionant i fascinador, profundament femení i feminista. El llibre estàestructurat en cinc parts (pansir-se, caure, arrelar, créixer i florir), jugant amb la idea de renaixementdesprés de la caiguda. Comença explorant el trauma, la violació, el desamor, lasolitud i segueix amb el procés de superació i d?aprenentatge que et porten a florir amb totala plenitud. Amb senzillesa i una gran sensibilitat, l?autora parla d?autoestima contraposadaa l?autoodi, de la cerca impossible de la bellesa física quan una està acomplexada, del creixementque implica adonar-se que casa teva ets tu mateix, un cant a l?autoacceptació davant elscànons de bellesa imposats i autoimposats. També reflexiona sobre els orígens i la maternitat.Ella és canadenca filla d?immigrants indis, i fa una preciosa reflexió i una profunda valoraciósobre el que implica ser mare immigrada, el pes de la cultura ancestral i l?amor incondicionalmatern. Una reivindicació feminista de la dona en totes les seves facetes. Llibre de poesia ambuna estructura narrativa. Amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura.
En Xavier Rius, economista de Barcelona format a Nova York, ha de fer front a la pèrdua de la seva feina en el marc de la crisi econòmica i al trencament del seu matrimoni amb la Patrícia. Tanmateix, la irrupció d?una antiga companya d?estudis, la Mary, provocarà un huracà de sentiments amorosos a la recerca de la felicitat sota el signe d?un missatge. Alhora, l?aparició d?un llibre estrany a la biblioteca familiar l?introduirà en els secrets de la fundació de Barcelona, amb els seus mites i llegendes. En Xavier viurà el doble repte d?haver de descobrir el sentit dels enigmes de la seva ciutat i els misteris del seu cor. És avui. Han passat els dies més de pressa del que esperava. La redacció del llibre, les petites coses quotidianes, els fills? I els missatges. Aquesta tardor sembla preludiar signes que parlen alhora del passat i del futur. I, tanmateix, no aconsegueixo encaixar les peces d?aquest trencaclosques en què s?ha convertit la meva vida.
Els dubtes corsequen la Júlia: s?estima de debò el seu marit?, està disposada a ser mare?, enllestirà a temps el guió que està escrivint sobre el veritable paper de la científica Rosalind Franklin en el descobriment de la doble hèlix de l?ADN? Per fugir de tantes incerteses, accepta la invi - tació de la seva família francesa i se?n va a pas - sar el mes d?agost a l?illa de Batz, a la costa bretona. Allà, en el vell casalot familiar, a la vora del mar, l?esperen una besàvia imponent, un besoncle estranyament melancòlic i un oncle, llibreter d?antiquari, molt atractiu. Gràcies a la capacitat d?observació de la Júlia, que capta un detall enigmàtic en unes foto - grafies antigues, que es remunten a la Segona Guerra Mundial, el que havien de ser unes vacances familiars aviat es converteixen en uns dies d?investigació sobre els seus orígens i la seva identitat. Amb El fil invisible Gemma Lienas ens brinda la història d?una dona que troba en el passat les respostes al seu futur. Una novel·la actual i amb doble trama que ha merescut el 38è Premi BBVA Sant Joan.
«L?amistat deu ser això: els lligams invisibles amb algú que fa quinze anys que no has vist i és com si hi haguessis parlat abans-d?ahir».El Kim i la Laura es coneixen a la universitat. Vénen de mons molt diferents. Ell, seductor i despreocupat, és fill d?un hoteler del passeig de Gràcia de Barcelona. Ella, de Banyoles, és senzilla, idealista i sap que la vida es basa en els detalls. Junts riuen, es diverteixen i, units pel vincle de l?amistat, superen els esculls del destí. Malgrat els seus camins divergents, saben que sempre hi són per ajudar-se. Tant se val la distància. Tant se val que triguin molt temps a retrobar-se. Són dos amics, com n?hi ha pocs, a prova de tot.És possible l?amistat entre un home i una dona?Després de l?èxit d?Algú com tu, Premi Ramon Llull 2015, Xavier Bosch s?atreveix a novel·lar el poder de l?amistat, i a explorar-ne els límits.Amb la col.laboració de la Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura.
Un llibre de no ficció sobre la vida per Marguerite Duras: una confessió en forma de conversa. El projecte de "La vida material" sorgeix quan per primer cop a la vida Duras es troba impedida d?escriure: té més de setanta anys, pràcticament no hi veu i acaba de concebre dos textos dictant-los al seu molt conflictiu company d?aleshores. L?escriptura s?ha convertit en un camp de batalla on no vol tornar. Per fer-la sortir d?aquest bloqueig, el seu amic Jérôme Beaujour li proposa que enraonin sense objectiu concret i gravin les converses. No és fins al final que ella decideix donar-hi forma de llibre. Organitzat en 48 capítols curts, aquest llibre aborda tota mena de temes: la casa, els homes, l?alcohol, la ciutat, el pànic, la frigidesa, la tele, les mares boges... Ella en diu ?agafar el carrer ample de la paraula per poder anar a tot arreu?. Per a molts dels seus lectors, "La vida material" és un llibre que forma part del cànon íntim: una paraula inspiradora.