Un dia d'estiu, un home de mitjana edat s'introdueix a la casa dels veïns, que se n'han anat de vacances, i s'hi instal·la d'una manera molt peculiar. L'home és solter, té el pare en una residència i treballa de carter; a mesura que l'acompanyem en el seu periple d'intrús, anem descobrint les raons d'un comportament insòlit que el portarà a topar amb els veïns i amb la justícia. I, també, amb una advocada d'ofici. Robinson, un relat iniciàtic que és alhora una història d?amor i de follia i una reflexió sobre la soledat, sobre la comunicació i sobre la imaginació com a refugi, ens enfronta a l'evidència que Vicenç Pagès Jordà ha atès un grau insòlit de maduresa lietrària. Perquè només des de la plena maduresa creativa es pot escriure una novel·la breu tan sorprenent, intensa i colpidora com aquesta.
Recull de cartes creuades entre el poeta Màrius Torres i la inspiradora de "Mahalta", Mercè Figueras, durant els anys que van conviure al sanatori antituberculós de Puig d'Olena. El lector hi ressegueix la història d'una relació amorosa entre un home i una dona que viuen a pocs metres l'un de l'altre sense poder reunir-se perquè la malaltia els aïlla. Durant els sis anys en què s'escriuen (1936-1942), el món exterior s'ensorra i sorgeix una de les poesies més personals de la literatura catalana. Una autèntica talaia sobre la vida íntima de dues personalitats excepcionals.
En un racó amagat de l?hort s?hi amaga un carabassó. Ell, sempre va de vint-i-un botons i porta el tupé més ben engominat de tot l?hort. Cada nit, treu de sota una fulla unes estisores, una pinta i un assecador i penja el cartell d?obert a la seva perruqueria que s?amaga rere una pedra. Però el senyor Carabassó es feia un fart de criticar els seus clients quan no hi eren. Una mania que li va portar molts problemes.
"El dia que jo estava preocupat, l?avi em va dir: ?Max, avui pujarem al vell roure, tal com feia jo quan tenia la teva edat. Des d?allà dalt, tot és diferent.?"
La felicitat és fonamental per a la teva salut mental, física i emocional. Aquestes pàgines són una invitació a endinsar-nos en la seva recerca i en la seva conquesta. Una fantàstica barreja entre inspiració i coneixement ens apropa a la felicitat a través d?un gran viatge. Aquí hi conviuen, sense fronteres, eines, rutines, gestos, intuïcions i pistes de tot el món i de tots els temps que et conviden a deixar enrere les ferides, a ballar amb el caos, a pensar en les desgràcies com penses en les onades del mar, a comprendre que estàs fet d?estrelles o a plantar arbres... Una saviesa al nostre abast que celebra l?aventura de viure arreu del món.En aquest llibre hi trobaràs el llegat d?antics filòsofs grecs i xinesos, d?alquimistes màgics, de poetes i científics, a més dels testimonis quotidians i valents de lectors anònims. Una selecció inspiradora de vides apassionades a la recerca de la felicitat.Feliçosés un llibre obert i vital que ens convida a fer un viatge únic i ens dóna mil i una possibilitats perquè cadascú trobi el seu propi camí.
David Salas, un prometedor lingüista del Trinity College de Dublín, es troba, després d'aterrar a Madrid per passar les seves vacances, amb Victoria Goodman, una vella amiga dels seus avis, i la seva jove ajudant, una misteriosa historiadora d'art. Aquest fet trastocarà els seus plans i l?empenyerà a una cursa sorprenent per esbrinar què ha succeït amb un dels alumnes de l'escola de literatura que regenta lady Goodman. Per a la seva sorpresa, la clau sembla amagar-se en el mite del grial i la seva vinculació amb Espanya. Remotes esglésies romàniques dels Pirineus, col·leccions d'art a Barcelona, llibres antics i estranys codis en pedra s'alineen en una trama plena d'intriga que ens farà pensar en l'origen de qualsevol tipus d?inspiració, literatura i art veritables.
La violència utilitzada per les forces de 'seguretat' espanyoles arreu de Catalunya per impedir un vot democràtic va atraure l'atenció del món. Però potser encara més la resposta digna, cívica i valenta de la gent davant les porres, les armes i la violència. Ara que els fets que tots hem vist a la televisió, a les xarxes socials o en directe són relativitzats o posats en dubte, cal fer-ne inventari i explicar-ne alguns amb un cert detall. A Barcelona, Sabadell, Girona, Sant Carles de la Ràpita, Dosrius, Sant Joan de Vilatorrada i tants altres llocs es van viure episodis dramàtics, tragicòmics o intensament feliços. El llibre que ha escrit Liz Castro és una denúncia, però també un homenatge a tots els voluntaris i votants implicats en una jornada inoblidable d'un país en marxa.
El que resta del dia és la història d'una servitud. Som als anys cinquanta. El protagonista, majordom d'una casa senyorial que ha acabat sent venuda a un milionari nord-americà, recorda els temps de glòria mentre fa un petit viatge amb cotxe pel país.La novel·la, un prodigi de subtilesa i sagacitat, ens explica en primera persona com Stevens, el majordom, ferm i fidel, ha dedicat la seva vida a servir el seu patró, Lord Darlington. D'aquesta servitud i de l'ordre del servei n'ha fet la seva dignitat, ha renunciat a qualsevol tipus de vida pròpia, fins i tot a l'amor, i , mancat d'ideologia o opinió personal, ha secundat les vel·leïtats pro-nazis de l'aristòcrata. Quan, lluny de la casa, fa balanç de la seva vida el resultat és desolador.
Aquesta és la història del comiat d?un ésser molt desitjat que va tenir pressa per néixer i va deixar una empremta molt dolça en les nostres vides i en la de tots aquells que estimem.
"Del desig és la traducció al català, per primer cop, d?un llibre fet de set: no una antologia, sinó una ruta literària completa. Un volum ideat per Hilda Hilst que reuneix integralment set llibres de l?autora, alguns dels quals, en el moment de pensar aquest conjunt ja costava trobar a les llibreries. DESIG és un Tot llustrós de carícies. Una boca sense forma, un Cargol de Foc. DESIG és una paraula amb la vivesa de la sang. I una altra amb la ferocitat d?Un únic Amant. DESIG és Un Altre. Abisme que m?habita. Aquesta edició de Do desejo inclou la recitació en llengua portuguesa dels poemes. A més, podreu escoltar alguns poemes recitats per la mateixa autora."
El llibre que teniu a les mans, Operació Urnes, és la crònica periodística de l'operatiu clandestí que va permetre que l'1 d'octubre del 2017 a Catalunya hi hagués urnes als col·legis electorals i es pogués celebrar el referèndum d'autodeterminació. Així, a partir del testimoni dels cervells de l'operació i dels seus principals protagonistes, molts d'ells amb pseudònim, descobrirem una història increïble que supera qualsevol relat de ficció. A partir de milers de voluntaris es va crear una xarxa popular, organitzada de forma secreta i piramidal, que va fer possible que el tresor més preuat arribés al seu destí. Un relat que sens dubte restarà per sempre a la memòria col·lectiva de moltes generacions. «Totes les urnes que ens han robat són meves». Qui es lamenta amb un ampli somriure és en Lluís, el cervell de l?operatiu que va permetre que el dia 1 d?octubre hi hagués urnes als 2.229 col·legis electorals que es van habilitar per al referèndum d?autodeterminació. Ell és l?escollit com a coordinador logístic de l?Operació Urnes. El tresor més buscat per les forces de seguretat espanyoles i el més esperat per milions de catalans que l'1 d'octubre volen exercir el dret a decidir. Perquè sense urnes no hi ha referèndum. Així de clar.»
Assistim avui, per tristes circumstàncies i en la nostra mateixa carn, a una guerra cruel i violenta, provocada pels elements reaccionaris internacionals. En aquest moment, plenament decisiu per al pervindre del món, en aquest moment de liquidació de les oposicions al progrés, nosaltres, escriptors nacionalistes valencians, volem unir la nostra veu al cor de les veus internacionals. [...] Hom sap de sobres ja que Espanya, el que comunament denominem Espanya, carix d?una unitat efectiva, específica, per ésser constituïda per un nombrós estel de petites nacionalitats que des de fa segles i per una unilateral creença de falsa unitat, han vingut suportant una infame i vergonyosa difamació ?i àdhuc opressió? per part dels elements centralitzadors que les predestinaven a morir baix un complet oblit. La realitat espanyola, però, era una altra. La vida bullent de què fruïen les dites nacionalitats, malgrat els esforços inútils per llevar-li-la, les féu alletar en rebel·lió constant, front per front del poder central. Ara bé, sabem de sobres, que aquesta franca tendència de deslligar-se de l?Estat central per a constituir un Estat lliure o federal voluntàriament, no pot ser vista, en cap manera, com una desintegració de l?Estat espanyol ?puix que és una cosa inorgànica i falsa? ni com a atemptat a l?internacionalisme. Nosaltres proclamem, i parlem per la pròpia experiència d?escriptors, que quan més aferrissat a la terra pairal s?és, més internacionalista hom arriba a ésser. Estem reunits avui, els representants de tots els països, baix una bandera comuna de defensa de la cultura. [...] La millor defensa de la cultura, cridem nosaltres, és la total defensa dels interessos culturals de les petites nacionalitats. La defensa de la cultura ha de radicar, d?una manera íntegra i enèrgica, en l?absoluta defensa de les personalitats, autòctones i vàries, de les minories nacionals. [...] Els nostres soldats defensen, amb les armes a la mà, la cultura en les trinxeres de la victòria. Els nostres ulls coneixen de misèries, de plors, de dolors. Però confiem en el pervindre, el sentim arreladament nostre, perquè tenim fe en els soldats i fe en la cultura. No és prou parlar, no és prou dir-ho i estar-se quiet. És precís també moure?s. Com? Defensant nosaltres, nacionalistes ibèrics, amb la ploma i la paraula, el dret inqüestionable que tenim al reconeiximent de les nostres personalitats, fonament de la nostra cultura; defensant nosaltres, nacionalistes internacionals, de nostres interessos generals, perquè DEFENSANT LA CULTURA PARTICULAR, PECULIAR DE CADA POBLE ?I ENCARA MÉS, DE LES PETITES NACIONALITATS OPRIMIDES?, ÉS COM ES POT ARRIBAR A DEFENSAR LA CULTURA GENERAL, UNIVERSAL. (Fragment de la ponència de la delegació del País Valencià al Congrés de 1937) Durant aquest any 2017 hem commemorat el huitanta aniversari del Segon Congrés Internacional d?Escriptors per a la Defensa de la Cultura, que es va celebrar del 4 al 18 de juliol del 1937 a València ?aleshores capital de la República espanyola?, Madrid, Barcelona i París. Aquest Congrés fou l?acte de propaganda cultural més espectacular organitzat pel Ministeri d?Instrucció Pública i Belles Arts del govern republicà. Un Congrés no només contra el feixisme sinó també contra la vergonyant política de no-intervenció practicada per les democràcies occidentals. Perquè, en aquell context excepcional de guerra i revolució, el Congrés de 1937 constituí un acte de solidaritat amb la República espanyola protagonitzat per alguns dels millors escriptors antifeixistes d?arreu del món. Un Congrés i una solidaritat que van tindre un ampli ressò internacional. La Presidència de la Generalitat Valenciana ha decidit conmemorar, huitanta anys després, aquell Congrés de 1937, i ha organitzat els dies 20, 21 i 22 de novembre de 2017 en el Centre Cultural del Carme de València un altres Congrés Internacional. Amb motiu d?aquest Congrés de 2017 s?ha editat aquest llibre, dedicat monogràficament a la delegació del País Valencià en el Congrés de 1937. Un llibre que vol crear memòria, particularment entre els més joves, d?aquell mític Congrés. Un llibre que, en definitiva, vol contribuir a la recuperació de la nostra memòria republicana, antifeixista i democràtica.
Un home arriba a Londres carregant un misteri i un immens sentiment de culpa. Per adaptar-se a la nova situació, i redimir-se, es busca la vida com pot i emprèn una sèrie d?accions quotidianes destinades a la subsistència. En una ciutat desmesurada i frenètica, però, la seva caiguda lliure esdevé irremeiable. I enmig de la indiferència, se succeeixen tot un seguit d?aventures hilarants: les feines miserables, el zel dels proselitistes, l?alcohol, la violència, el sexe... Amb la unió d?aquestes petites experiències, aglutinades, que acaben formant un tot, i amb una prosa elaborada i vertiginosa, Joan Jordi Miralles ens ofereix el retrat d?un home ferit i perdut. Un viatge pels marges de la societat actual ?amb humor negre, personatges estrambòtics i diàlegs picats? on no hi ha espai per al dolor ni la compassió i on la solitud en col·lectivitat s?imposa.
Al llarg de cinquanta-cinc poemes breus, contundents i esmolats, La saliva dels morts proposa un recorregutindividual per un escenari devastat i en silenci. El llibre d?Albert Garcia Elena és una crua confessiópersonal ?allunyada de tot lirisme? que gira al voltant de la identitat i de l?espècie humana i el seu lloc almón, sense cap altre testimoni que la consciència del jo-poètic.
No podrem estar mai del tot nets perquè la brutor forma part de nosaltres, i de vegades la necessitem perviure. Però hi ha una netedat de l?esperit, del pensament i dels sentiments, una serenitat, una lucidesa a laqual hem d?aspirar si no volem caure daltabaix. Aquest és l?argument principal d?un llibre format per unatrentena de poemes breus i un prodigiós poema extens, escrits al llarg dels últims cinc anys per SebastiàAlzamora. Amb els dibuixos de l?artista Julio César Pérez, serà un llibre que tots els lectors de poesia hauriende voler tenir, llegir i contemplar.
Un dia d'estiu, un home de mitjana edat s'introdueix a la casa dels veïns, que se n'han anat de vacances, i s'hi instal·la d'una manera molt peculiar. L'home és solter, té el pare en una residència i treballa de carter; a mesura que l'acompanyem en el seu periple d'intrús, anem descobrint les raons d'un comportament insòlit que el portarà a topar amb els veïns i amb la justícia. I, també, amb una advocada d'ofici. Robinson, un relat iniciàtic que és alhora una història d?amor i de follia i una reflexió sobre la soledat, sobre la comunicació i sobre la imaginació com a refugi, ens enfronta a l'evidència que Vicenç Pagès Jordà ha atès un grau insòlit de maduresa lietrària. Perquè només des de la plena maduresa creativa es pot escriure una novel·la breu tan sorprenent, intensa i colpidora com aquesta.
Recull de cartes creuades entre el poeta Màrius Torres i la inspiradora de "Mahalta", Mercè Figueras, durant els anys que van conviure al sanatori antituberculós de Puig d'Olena. El lector hi ressegueix la història d'una relació amorosa entre un home i una dona que viuen a pocs metres l'un de l'altre sense poder reunir-se perquè la malaltia els aïlla. Durant els sis anys en què s'escriuen (1936-1942), el món exterior s'ensorra i sorgeix una de les poesies més personals de la literatura catalana. Una autèntica talaia sobre la vida íntima de dues personalitats excepcionals.
En un racó amagat de l?hort s?hi amaga un carabassó. Ell, sempre va de vint-i-un botons i porta el tupé més ben engominat de tot l?hort. Cada nit, treu de sota una fulla unes estisores, una pinta i un assecador i penja el cartell d?obert a la seva perruqueria que s?amaga rere una pedra. Però el senyor Carabassó es feia un fart de criticar els seus clients quan no hi eren. Una mania que li va portar molts problemes.
"El dia que jo estava preocupat, l?avi em va dir: ?Max, avui pujarem al vell roure, tal com feia jo quan tenia la teva edat. Des d?allà dalt, tot és diferent.?"
La felicitat és fonamental per a la teva salut mental, física i emocional. Aquestes pàgines són una invitació a endinsar-nos en la seva recerca i en la seva conquesta. Una fantàstica barreja entre inspiració i coneixement ens apropa a la felicitat a través d?un gran viatge. Aquí hi conviuen, sense fronteres, eines, rutines, gestos, intuïcions i pistes de tot el món i de tots els temps que et conviden a deixar enrere les ferides, a ballar amb el caos, a pensar en les desgràcies com penses en les onades del mar, a comprendre que estàs fet d?estrelles o a plantar arbres... Una saviesa al nostre abast que celebra l?aventura de viure arreu del món.En aquest llibre hi trobaràs el llegat d?antics filòsofs grecs i xinesos, d?alquimistes màgics, de poetes i científics, a més dels testimonis quotidians i valents de lectors anònims. Una selecció inspiradora de vides apassionades a la recerca de la felicitat.Feliçosés un llibre obert i vital que ens convida a fer un viatge únic i ens dóna mil i una possibilitats perquè cadascú trobi el seu propi camí.
David Salas, un prometedor lingüista del Trinity College de Dublín, es troba, després d'aterrar a Madrid per passar les seves vacances, amb Victoria Goodman, una vella amiga dels seus avis, i la seva jove ajudant, una misteriosa historiadora d'art. Aquest fet trastocarà els seus plans i l?empenyerà a una cursa sorprenent per esbrinar què ha succeït amb un dels alumnes de l'escola de literatura que regenta lady Goodman. Per a la seva sorpresa, la clau sembla amagar-se en el mite del grial i la seva vinculació amb Espanya. Remotes esglésies romàniques dels Pirineus, col·leccions d'art a Barcelona, llibres antics i estranys codis en pedra s'alineen en una trama plena d'intriga que ens farà pensar en l'origen de qualsevol tipus d?inspiració, literatura i art veritables. 
La violència utilitzada per les forces de 'seguretat' espanyoles arreu de Catalunya per impedir un vot democràtic va atraure l'atenció del món. Però potser encara més la resposta digna, cívica i valenta de la gent davant les porres, les armes i la violència. Ara que els fets que tots hem vist a la televisió, a les xarxes socials o en directe són relativitzats o posats en dubte, cal fer-ne inventari i explicar-ne alguns amb un cert detall. A Barcelona, Sabadell, Girona, Sant Carles de la Ràpita, Dosrius, Sant Joan de Vilatorrada i tants altres llocs es van viure episodis dramàtics, tragicòmics o intensament feliços. El llibre que ha escrit Liz Castro és una denúncia, però també un homenatge a tots els voluntaris i votants implicats en una jornada inoblidable d'un país en marxa.
El que resta del dia és la història d'una servitud. Som als anys cinquanta. El protagonista, majordom d'una casa senyorial que ha acabat sent venuda a un milionari nord-americà, recorda els temps de glòria mentre fa un petit viatge amb cotxe pel país.La novel·la, un prodigi de subtilesa i sagacitat, ens explica en primera persona com Stevens, el majordom, ferm i fidel, ha dedicat la seva vida a servir el seu patró, Lord Darlington. D'aquesta servitud i de l'ordre del servei n'ha fet la seva dignitat, ha renunciat a qualsevol tipus de vida pròpia, fins i tot a l'amor, i , mancat d'ideologia o opinió personal, ha secundat les vel·leïtats pro-nazis de l'aristòcrata. Quan, lluny de la casa, fa balanç de la seva vida el resultat és desolador. 
Aquesta és la història del comiat d?un ésser molt desitjat que va tenir pressa per néixer i va deixar una empremta molt dolça en les nostres vides i en la de tots aquells que estimem.
"Del desig és la traducció al català, per primer cop, d?un llibre fet de set: no una antologia, sinó una ruta literària completa. Un volum ideat per Hilda Hilst que reuneix integralment set llibres de l?autora, alguns dels quals, en el moment de pensar aquest conjunt ja costava trobar a les llibreries. DESIG és un Tot llustrós de carícies. Una boca sense forma, un Cargol de Foc. DESIG és una paraula amb la vivesa de la sang. I una altra amb la ferocitat d?Un únic Amant. DESIG és Un Altre. Abisme que m?habita. Aquesta edició de Do desejo inclou la recitació en llengua portuguesa dels poemes. A més, podreu escoltar alguns poemes recitats per la mateixa autora."
El llibre que teniu a les mans, Operació Urnes, és la crònica periodística de l'operatiu clandestí que va permetre que l'1 d'octubre del 2017 a Catalunya hi hagués urnes als col·legis electorals i es pogués celebrar el referèndum d'autodeterminació. Així, a partir del testimoni dels cervells de l'operació i dels seus principals protagonistes, molts d'ells amb pseudònim, descobrirem una història increïble que supera qualsevol relat de ficció. A partir de milers de voluntaris es va crear una xarxa popular, organitzada de forma secreta i piramidal, que va fer possible que el tresor més preuat arribés al seu destí. Un relat que sens dubte restarà per sempre a la memòria col·lectiva de moltes generacions. «Totes les urnes que ens han robat són meves». Qui es lamenta amb un ampli somriure és en Lluís, el cervell de l?operatiu que va permetre que el dia 1 d?octubre hi hagués urnes als 2.229 col·legis electorals que es van habilitar per al referèndum d?autodeterminació. Ell és l?escollit com a coordinador logístic de l?Operació Urnes. El tresor més buscat per les forces de seguretat espanyoles i el més esperat per milions de catalans que l'1 d'octubre volen exercir el dret a decidir. Perquè sense urnes no hi ha referèndum. Així de clar.»
Assistim avui, per tristes circumstàncies i en la nostra mateixa carn, a una guerra cruel i violenta, provocada pels elements reaccionaris internacionals. En aquest moment, plenament decisiu per al pervindre del món, en aquest moment de liquidació de les oposicions al progrés, nosaltres, escriptors nacionalistes valencians, volem unir la nostra veu al cor de les veus internacionals. [...] Hom sap de sobres ja que Espanya, el que comunament denominem Espanya, carix d?una unitat efectiva, específica, per ésser constituïda per un nombrós estel de petites nacionalitats que des de fa segles i per una unilateral creença de falsa unitat, han vingut suportant una infame i vergonyosa difamació ?i àdhuc opressió? per part dels elements centralitzadors que les predestinaven a morir baix un complet oblit. La realitat espanyola, però, era una altra. La vida bullent de què fruïen les dites nacionalitats, malgrat els esforços inútils per llevar-li-la, les féu alletar en rebel·lió constant, front per front del poder central. Ara bé, sabem de sobres, que aquesta franca tendència de deslligar-se de l?Estat central per a constituir un Estat lliure o federal voluntàriament, no pot ser vista, en cap manera, com una desintegració de l?Estat espanyol ?puix que és una cosa inorgànica i falsa? ni com a atemptat a l?internacionalisme. Nosaltres proclamem, i parlem per la pròpia experiència d?escriptors, que quan més aferrissat a la terra pairal s?és, més internacionalista hom arriba a ésser. Estem reunits avui, els representants de tots els països, baix una bandera comuna de defensa de la cultura. [...] La millor defensa de la cultura, cridem nosaltres, és la total defensa dels interessos culturals de les petites nacionalitats. La defensa de la cultura ha de radicar, d?una manera íntegra i enèrgica, en l?absoluta defensa de les personalitats, autòctones i vàries, de les minories nacionals. [...] Els nostres soldats defensen, amb les armes a la mà, la cultura en les trinxeres de la victòria. Els nostres ulls coneixen de misèries, de plors, de dolors. Però confiem en el pervindre, el sentim arreladament nostre, perquè tenim fe en els soldats i fe en la cultura. No és prou parlar, no és prou dir-ho i estar-se quiet. És precís també moure?s. Com? Defensant nosaltres, nacionalistes ibèrics, amb la ploma i la paraula, el dret inqüestionable que tenim al reconeiximent de les nostres personalitats, fonament de la nostra cultura; defensant nosaltres, nacionalistes internacionals, de nostres interessos generals, perquè DEFENSANT LA CULTURA PARTICULAR, PECULIAR DE CADA POBLE ?I ENCARA MÉS, DE LES PETITES NACIONALITATS OPRIMIDES?, ÉS COM ES POT ARRIBAR A DEFENSAR LA CULTURA GENERAL, UNIVERSAL. (Fragment de la ponència de la delegació del País Valencià al Congrés de 1937) Durant aquest any 2017 hem commemorat el huitanta aniversari del Segon Congrés Internacional d?Escriptors per a la Defensa de la Cultura, que es va celebrar del 4 al 18 de juliol del 1937 a València ?aleshores capital de la República espanyola?, Madrid, Barcelona i París. Aquest Congrés fou l?acte de propaganda cultural més espectacular organitzat pel Ministeri d?Instrucció Pública i Belles Arts del govern republicà. Un Congrés no només contra el feixisme sinó també contra la vergonyant política de no-intervenció practicada per les democràcies occidentals. Perquè, en aquell context excepcional de guerra i revolució, el Congrés de 1937 constituí un acte de solidaritat amb la República espanyola protagonitzat per alguns dels millors escriptors antifeixistes d?arreu del món. Un Congrés i una solidaritat que van tindre un ampli ressò internacional. La Presidència de la Generalitat Valenciana ha decidit conmemorar, huitanta anys després, aquell Congrés de 1937, i ha organitzat els dies 20, 21 i 22 de novembre de 2017 en el Centre Cultural del Carme de València un altres Congrés Internacional. Amb motiu d?aquest Congrés de 2017 s?ha editat aquest llibre, dedicat monogràficament a la delegació del País Valencià en el Congrés de 1937. Un llibre que vol crear memòria, particularment entre els més joves, d?aquell mític Congrés. Un llibre que, en definitiva, vol contribuir a la recuperació de la nostra memòria republicana, antifeixista i democràtica.
Un home arriba a Londres carregant un misteri i un immens sentiment de culpa. Per adaptar-se a la nova situació, i redimir-se, es busca la vida com pot i emprèn una sèrie d?accions quotidianes destinades a la subsistència. En una ciutat desmesurada i frenètica, però, la seva caiguda lliure esdevé irremeiable. I enmig de la indiferència, se succeeixen tot un seguit d?aventures hilarants: les feines miserables, el zel dels proselitistes, l?alcohol, la violència, el sexe... Amb la unió d?aquestes petites experiències, aglutinades, que acaben formant un tot, i amb una prosa elaborada i vertiginosa, Joan Jordi Miralles ens ofereix el retrat d?un home ferit i perdut. Un viatge pels marges de la societat actual ?amb humor negre, personatges estrambòtics i diàlegs picats? on no hi ha espai per al dolor ni la compassió i on la solitud en col·lectivitat s?imposa.
Al llarg de cinquanta-cinc poemes breus, contundents i esmolats, La saliva dels morts proposa un recorregutindividual per un escenari devastat i en silenci. El llibre d?Albert Garcia Elena és una crua confessiópersonal ?allunyada de tot lirisme? que gira al voltant de la identitat i de l?espècie humana i el seu lloc almón, sense cap altre testimoni que la consciència del jo-poètic.
No podrem estar mai del tot nets perquè la brutor forma part de nosaltres, i de vegades la necessitem perviure. Però hi ha una netedat de l?esperit, del pensament i dels sentiments, una serenitat, una lucidesa a laqual hem d?aspirar si no volem caure daltabaix. Aquest és l?argument principal d?un llibre format per unatrentena de poemes breus i un prodigiós poema extens, escrits al llarg dels últims cinc anys per SebastiàAlzamora. Amb els dibuixos de l?artista Julio César Pérez, serà un llibre que tots els lectors de poesia hauriende voler tenir, llegir i contemplar.