Catalán



LA VOLUNTAT I LA QUIMERA (CASASSAS, JORDI)
La voluntat i la quimera fa una lectura nova d?aquest moviment dins del seu temps, que a l?Europa occidental transcorre entre les darreries del segle XIX i l?impacte de la Gran Guerra. El noucentisme no és, per tant, un fenomen privatiu de Catalunya i, molt menys, el refl ex exclusiu dels interessos de la burgesia local. Per altra part, el noucentisme, lluny de ser un parèntesi conservador entre l?esclat progressista del modernisme i la irrupció moderna i ?proletària? de les avantguardes (com es va consolidar en la interpretació dels anys seixanta del segle XX), representa una de les tres grans cosmovisions que determinen la dinàmica cultural política de la contemporaneïtat catalana, al costat de la renaixença romàntica i del marxisme. Així doncs, considerem que el temps llarg del noucentisme es produeix entre les darreries del segle XIX fins a la irrupció marxista dels anys seixanta del segle XX.

LA BÍBLIA ANDORRANA . PREMI PRUDENCI BERTRANA 2015 (VILLARÓ, ALBERT)
A l?Andreu Boix, oficial de la policia andorrana, li han matat un banquer. Hi ha molts nervis. Hi ha un mar de rumors, i no n?hi ha cap que sigui bo. El Principat, a contracor, s?ha convertit en l?escenari d?una sorda batalla entre serveis d?intel·ligència rivals (o potser no tan rivals) que compren, venen, inventen o roben informacions sensibles. La supervivència del petit país pirinenc, que sense buscar-ho s?ha trobat amb una difícil relació amb els estats veïns, penja d?un fil. Ningú no és qui diu que és. El Boix haurà de viatjar a Madrid, remenarà alguns papers vells i, sobretot, per primer cop a la vida i molt a desgrat seu, haurà d?actuar sense escrúpols ni contemplacions. «El document tenia una coberta de pergamí arrugat, sense títol, només amb una etiqueteta de paper enganxada al llom, amb un número 27, probablement una signatura topogràfica, que tal vegada indicaria la seva situació relativa a l?armari de les Sis Claus. [...]?No pot ser ?va dir?. E?s una bomba. Una bomba d?hidrogen. I aquell paperot, com podia ser una bomba? Si amb prou feines es podia llegir, i qui l?havia escrit i qui l?havia amagat i qui l?havia robat feia segles que eren pols i no pagaven contribuci o?. Jo no entenia res de res».

LLEGAT MORTAL (HIGGINS CLARK, MARY)
La periodista Delaney Wright està a punt de fer el salt a la fama quan li encarreguen cobrirper a les notícies de la televisió el judici d?una dona acusada d?assassinar el seu ric marit,un conegut metge malalt d?Alzheimer. La Delaney hauria d?estar més que satisfeta, però eldesig de localitzar la seva mare de naixement la mortifi ca per dins. Quan uns amics s?ofereixena ajudar-la a investigar el misteri que envolta el seus orígens, descobreixen un secretque no es veuen amb cor de desvelar...Amb la col.laboració de la Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura.

EL BAR DE L’AVE (PUIG, VALENTÍ)
Gran observador social i escriptor brillant i mordaç, Valentí Puig fa un retrat penetrant de les incerteses econòmiques i morals de la societat catalana i espanyola d?avui. Arran d?un casament que posa en contacte una família que ha perdut el patrimoni en un plet familiar i un clan mallorquí enriquit amb el contraban i propietari d?un imperi financer, El bar de l?AVE presenta assessors financers, periodistes sense escrúpols, inspectores d?Hisenda, monges, cuiners innovadors i polítics antisistema a cavall de Barcelona, Madrid i Mallorca. Som a l?any 2015, temps de canvis socials i polítics, inflamacions independentistes i oportunitats postcrisi. Estil, lucidesa i humor en el millor Valentí Puig. Amb la col.laboració de la Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura.

COMARQUES GIRONINES (SOLDEVILA BALART, LLORENÇ)
El volum recull poemes, narracions, cartes, notes de dietari, escenes teatrals, cançons i cròniquesperiodístiques o de gènere assagístic. La fesomia del país, la història, les tradicions i els monuments hi apareixen interpretats pels nostres grans escriptors amb el contrapunt atent de l?ull fotogràfic. Els textos ajuden a copsar el país, però també el territori pot ajudar a entendre l?obra d?alguns escriptors.Amb els volums de la ?Geografi a literària? descobrirem, per tant, literatura i paisatge, trenats en una vasta antologia a càrrec de Llorenç Soldevila.

NACIONALISME ESPANYOL I CATALANITAT . CAP A UNA REVISIÓ DE LA RENAIXENÇA (MARFANY, JOAN LLUÍS)
Joan-Lluís Marfany, el més solvent dels historiadors de la llengua i la cultura catalanes,s?enfronta a un període decisiu: la primera meitat del segle XIX.El seu estudi, rigorós i documentadíssim, rebat un dels tòpics historiogràfi cs més repetits;contràriament al que molts diuen, el nacionalisme que la burgesia catalana va impulsar ienarborar durant la guerra del Francès i els anys següents no va ser cap mena de protocatalanisme sinó el modern patriotisme espanyol d?encuny liberal.Una aportació decisiva a la història de la cultura i la literatura catalanes, que demostra quela Renaixença va ser molt diferent de com fi ns ara ens l?havien explicada.

LA INTIMITAT DE LES BÈSTIES . PREMI MARIAN VAYREDA 2016 (JORDI MIRALLES, JOAN)
Volum de relats llargs, d?ambientació contemporània i d?una modernitat fresca i dinàmica. Joan Jordi Miralles hi explora unes situacions absolutament actuals, de vegades una mica estrambòtiques però sempre interessants i amb una delicadesa i humanitat que colpeix el lector. Els personatges d?aquest llibre són presentats, de fet, com a animals tristos, com a bèsties solitàries. L?habilitat de Miralles és aconseguir obrir el cor, la intimitat, d?aquestes bèsties, tan desorientades com nosaltres, els lectors d?avui, i com potser l?autor. És un llibre que, sense cap mena de dubte, tindrà crítiques altament positives.

EL VELER MAGENTA . PREMI DE NOVEL·LA CURTA JUST M. CASERO 2016 (PUIG, JAUME)
L?Abel és un filatèlic solitari que observa el món des d?una distància escèptica. Vidu i amb una filla instal·lada a Nova York, l?home no ambiciona res que es pugui comprar amb diners. Però el dia del seu seixantè aniversari, la vida li fa un tomb: l?atzar li posa al davant el segell més rar i valuós del món: el veler magenta. Una peça mítica, del 1856, impresa a la Guaiana britànica, de la qual només es coneix un exemplar i que al llarg dels anys ha anat canviant de mans, sovint de manera rocambolesca i anònima. La història del segell atraparà el lector tant com a l?Abel. «El veler magenta fou adquirit, a la subhasta que es va fer a París, pel milionari nord -americà Arthur Hind i va viatjar als Estats Units. Quan Hind va morir, la vídua es va vendre tota la col·lecció de segells, llevat d?un: el veler magenta. El va conservar fins al 1940, any en què se?n va desprendre i el va vendre a un personatge misteriós que només era conegut com a Mr. Atlanticus».

MENTIDES? (CASAS PEÑA, LOLA)
Els pares del Pau estan cansats de les mentides que diu el nen i l'envien a la seva habitació. Ell, pujarà fins les golfes on, per sorpresa seva, trobarà un vell pinotxo en una capsa. A partir d'aquell moment, el Pinotxo ensenyarà al nen a gaudir, viure i riure de les mentides que no fan mal, sinó que són pura imaginació. La imaginació pròpia d'un infant i que, a vegades, els adults no entenem. En Pinotxo i en Pau seran inseperables.

EL COMTE DE MONTECRISTO . TRADUCCIÓ DE JESÚS MONCADA (DUMAS, ALEXANDRE)
Concebut amb les tècniques del fulletó per Alexandre Dumas, El comte de Montecristo (1844) va ser tot un èxit.La novel·la se centra en la peripècia vital d?Edmond Dantès, que, havent estat empresonat injustament com a conseqüència d?una conxorxa nascuda de la gelosia, en sortir-ne, mou tots els fi ls per venjar-se i emprèn un llarg viatge a la recerca dels culpables. Una obra plena de vida i interès.

LA CIUTAT CANSADA . PREMI CARLES RIBA 2016 (CABRERA, MARIA)
"Ens vam posar a fer temps: vàrem pastar-lo. El vam fer de la pena dels nens tots mudats el diumenge de rams, vam descordar-hi un vent molt fluix i el vam atiar curosament amb les mans. Va ser l?inici d?un seguit de setmanes de feina: treballàvem esforçadament per no dir-nos res, un escuradents desmenjat penjant del precipici de la boca i tot l?avern dels mots que ens queia per terra. I de tant tocar-nos el buit, de tant fer-nos-el costella, ens vam escalfar com un vidre i ens vam dar la forma d?una llengua de foc: de la mida justa de l?esglai. La por se?ns va estendre pels camins de les venes, i les llenques de terra van sospirar per l?enèsim guaret i els fills morts en l?enèsima ràtzia. Vam omplir un perol de nosaltres i l?aigua era fosca i espessa: et recordo remenant-la esforçadament amb un culler de fusta. Entre el riure i la resina i la resina i el resignar no és tan llarga la distància, em vas dir: i ja tenies la boca plena només de la pena del tu, i ho vas dir just abans que se?ns llagués la mirada..." (Fragment.)

UN GOS (PALOMAS, ALEJANDRO)
En sortir de casa de la seva mare Amalia, en Fer ha vist com un cotxe atropellava el seu gos R. Sense dubtar-ho ni un minut, el recull i recorre amb ell en braços cinc carrers fins a arribar al veterinari, creient que ha mort. Ara toca esperar, mentre mantenen en observació un R inconscient. «Marxa, et cridarem. No esperis aquí». Així comença Un gos.

ELS VELLS AMICS (SOLER I GUASCH, SÍLVIA)
Cinc estudiants de Belles Arts viatgen a París per visitar la gran exposició que es va fer sobre Gauguin al Grand Palais a fi nals dels anys vuitanta. Aquell viatge, de només quatre dies, els durarà tota la vida. En Marc, la Lídia, en Mateu, l?Ada i en Santi teixiran, a partir d?aleshores, una amistat que sembla indestructible i que els mantindrà ancorats als vells temps, als anys dels grans anhels. Els protagonistes, però, entendran aviat que tan difícil és mantenir-se fidel a la vocació artística com renunciar-hi. I la vida, que cada vegada es torna més exigent, acabarà posant-los a prova. A Els vells amics Sílvia Soler s?endinsa en l?apassionant aventura que suposa la recerca del sentit de la vida i ens mostra per què l?amistat és un valor que cal preservar per sempre.De vegades pensava que potser, en realitat, ja no érem amics, però que estàvem sentimentalment lligats a aquella amistat que, durant anys, ens havia sostingut. Potser ja no estàvem pendents els uns dels altres, però ens negàvem a deixar de veure?ns com un conjunt. Era com si, quan érem joves, un artista fabulós ens hagués immortalitzat en un retrat de grup i tots estiguéssim enamorats d?aquella pintura. Amb la col.laboració de la Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura.