Segons el professor Harold Bloom, autor del Cànon Occidental, Emily Dickinson manifestava més originalitat que cap altre poeta des del Dant, llevat de Shakespeare. Però el lector català, fins ara, no disposava de cap traducció àmplia de la seva obra. Marcel Riera, poeta i traductor, ha fet una tria de més de 200 poemes representatius d?aquesta escriptora única i enigmàtica, la més poderosa de la poesia nord-americana i una de les més influents de tots els temps.
La connexió de Pepe Rubianes amb el públic català era tan forta que el seu record no para de créixer. Lesseves aparicions a la televisió catalana generaven rècords d?audiència no superats. El gran amic d?aquestshowman imprevisible ha estat, des de sempre, Joan Lluís Bozzo. Primer compartint les aventures escèniques, després els èxits amb Dagoll Dagom, els projectes per a la televisió, l?esclat del Pepe en solitari... i també la vida personal, l?amistat, la malaltia, els alts i baixos d?una vida intensa. Sempre, sempre, van serdos amics de l?ànima que se sabien les llums i les ombres, les fortaleses i les debilitats. Rubianes i Bozzo feien una parella clàssica i molt eficaç: el pallaso esbojarrat i el pallasso seriós, el clown i l?august. Han hagut de passar deu anys perquè en Bozzo s?hagi decidit a escriure aquest relat tan íntim, tan sincer, tan viu, divertit i emocionant del seu amic. Amb la marca ?Rubianes?.
Xavier Rubert de Ventós té una llibreteta sempre a mà. Al llarg de la seva vida n?ha carregat centenars iles ha anat guardant, totes, en capses de sabates: la Guerrero blava, la Claire Fontaine rosa, l?Enri de color granat, la Progresso de quadrets... així fins a 545. Ara, amb l?ajuda de la professora Gemma Casamajó, ha destapat les capses, ha obert les llibretes i s?ha adonat que són plenes d?apunts al natural presos al llarg degairebé cinquanta anys, en els estats d?ànim més distints i en els llocs més dispersos. Són llibretes plenesd?aforismes, de cavil·lacions, de poemes, d?observacions i de manies sobre els fills, la memòria, la mort, elsexe, el pas del temps, la filosofia, els viatges, la política, les dones o Catalunya. El valor d?aquests apunts iaforismes és immens. Per això, triats i ordenat per temes, oferim al lector el bo i millor dels apunts de totauna vida.
El passat, el present i el futur de l?univers en un llibre que ens desxifra les claus del cosmos d?una manera de tot accessible i comprensible. Quina és la naturalesa de l?espai i el temps? Com funciona l?univers? Quin és el nostre lloc a l?univers? Com hi encaixem? Una introducció brillant i directa als conceptes bàsics de l?astrofísica ?des dels bits constituents, a les forces i les lleis que ens regeixen, els científics pioners que van donar lloc a la mecànica quàntica, a la teoria de la relativitat o a l?energia darrere la matèria fosca? que ens permetentendre des del Big Bang fins als forats negres, les galàxies, i un llarg etcètera.
«Res em fa il·lusió. Quan em parlen de la felicitat, la cursileria de la paraula em fa rebentar de riure. L?ideal consisteix en fer-se totes les il·lusions possibles i no creure en cap. Decepcionant, depriment, però ¿què hi voleu fer?». El projecte inicial de l?obra completa de Pla per a Edicions Destino comprenia, en principi, dos volums de Notes disperses; si el primer va aparèixer el 1969, del segon no se n?havia sabut res fins ara. Però el fet és que entre els papers pòstums de l?escriptor s?han conservat una sèrie de materials que hi corresponen. Són els que aplega aquest volum preparat per Francesc Montero. Com assenyala ell mateix en el pròleg, es tracta de «textos de Josep Pla escrits amb voluntat literària i pensats per ser publicats, que van romandre al calaix a l?espera de circumstàncies més favorables. Sortosament per als seus lectors, per fi han arribat». Les proses aplegades a Fer-se totes les il·lusions possibles i altres notes disperses, escrites majoritàriament a les dècades de 1950 i 1960, despleguen els talents del millor Josep Pla: l?observador agut de les malalties del país, el comentarista que fa gala de l?escepticisme més ben informat, el reportador precís d?anècdotes impagables, el cronista del de la quotidianitat, l?escriptor devot del memorialisme, el mestre del retrat literari...
La vigília del solstici d?estiu, dues famílies visiten la petita illa de Fårö, a pocs quilòmetres de l?illa sueca de Gotland, al mar Bàltic. Uns i altres, els Callahan i els Vinyals, passegen amb els cotxes suecs que han llogat. Així doncs, què els uneix? Tot i res. La filla dels Callahan, la Melissa, és ben americana. La Nicole Vinyals, en canvi, és la perfecta jove parisenca.I tanmateix, després de la trobada fortuïta, els esdeveniments se succeiran en un brevíssim període de pocs dies i sacsejaran completament l?existència de les dues famílies, que no s?haurien volgut retrobar mai més.«Allò que fins aleshores només havia estat una confusa intuïció intermitent ?gairebé una sensació d?encanteri que les corprenia certes nits i no entenien què volia dir ni d?on venia?, de cop s?ha fet realitat i totes les peces del trencaclosques han encaixat al seu lloc».Un llibre sorprenent i colpidor que ens deixa sense alè des de la primera pàgina.
I si un dia el sol s?adormís? Aquella matinada estava tan cansat, que el Sol va pensar que no passaria res si es quedava dormint una estoneta més. Però... com superarà els entrebancs per arribar dalt del cel i il·luminar la Terra?
Montserrat Tura parteix de la història del seu avi, Feliu Tura Valldeoriola, que fou un dirigent del movimentrabassaire del tombant de segle XX, el moviment dels pagesos que no tenien terres, que les tenien arrendades pel contracte de rabassa morta. Amb l?arribada de la fil·loxera, els propietaris van aprofitar l?avinentesa per abolir els contractes que mantenien el pagès lligat a la vinya mentre la vinya fos viva. Arran d?aquesta situació, els pagesos es van organitzar entorn del sindicat Unió de Rabassaires, del qual l?avi Tura fou un dels fundadors més actius. Crearen cooperatives autogestionades i aplicaren unes polítiques avançades, cosa que sovint el discurs oficial del país ha oblidat o silenciat. Montserrat Tura sosté que, sense el compromís del món pagès, el catalanisme progressista no hauria dut Catalunya fins on ha arribat. Amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura.
Barcelona, 1843. Una nit d?estiu, un nen apareix degollat en un fumador d?opi. En Llàtzer Llampades, un capità de vaixell expulsat de la marina mercant, a qui un tràgic naufragi ha marcat per sempre, es converteix en policia empès per les circumstàncies. El país viu la minoria d?edat de la reina Isabel II. Governa el seu regent, l?odiat general Espartero. A la ciutat, bruta i claustrofòbica, plena de barricades i fantasmes i asfixiada per les muralles, està a punt d?esclatar la revolució. Per reprimir-la, l?exèrcit es prepara per a un llarg i brutal bombardeig que durarà tres mesos.Sota les bombes, enmig del setge militar i només consolat per la seva ardent amant, el capità Llampades haurà d?esbrinar qui és el misteriós assassí de les criatures. La fada negra és una novel·la ambientada en una Barcelona convulsa que ens ofereix un relat ple de passions i intrigues amb una força narrativa insòlita, sorprenent i captivadora.
Un arbre molt alt, format per una quarantena de poemes, va convèncer el jurat del cinquanta-cinquè Premi de Poesia Ausiàs March de Gandia (format per Maria Josep Escrivà, Rubén Luzón, Jaume Pont i Jordi Cornudella) per la potència amb què evoca el món natural i domèstic d'un racó d'Osona, per l'embranzida lírica amb què s'enfila cap a les fonts del pensament poètic, per la varietat i el rigor de la construcció formal de cadascun dels poemes i per la naturalitat convincent amb què la veu poètica assumeix els tons i les estructures de la llengua viva.
D?una manera aparentment simple, però commovedora i efectiva, Weiner ens explica la història de la privilegiada i empàtica Heather, dels seus pares rics però insatisfets, i d?en Bobby, un treballador de la construcció jove amb un passat relacionat amb les drogues, la violència i la presó, que s?obsessiona amb ella. Weiner toca molts dels problemes la societat actual: les diferències cada cop més exagerades entre pobres i rics, privilegiats i marginats, el buit emocional que crea Amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura.
A l?Alvie no li ha anat bé a la vida. Però quan el destí li brinda l?oportunitat de robar la vida perfecta de la seva germana bessona, l?Alvie creu que per fi pot liquidar el deute de la targeta de crèdit i abandonar la relació improductiva a tres bandes que té amb Tinder i Twitter. Així comença una setmana salvatge durant la qual l?Alvie trencarà totes les normes sobre el que està bé i el que està malament. En el fons, ella mai no ha tingut gaire respecte pels límits, i les normes estan per trencar-les, oi? «Hi ha una cosa que has de saber abans de continuar: el meu cor és en el lloc equivocat. Igual que el meuestómac, el fetge i la melsa. Tots els meus òrgans interns són a la banda oposada, exactament en el lloc on no haurien de ser. Estic feta al revés: un fenomen de la naturalesa. Set mil milions de persones d?aquest planeta tenen el cor a l?esquerra. El meu és a la dreta. No creus que això és un senyal?». Queda?t amb aquest nom: Alvie Knightly.Indomable. Inestable. Inoblidable.
El Gabriel, de deu anys, viu a Burundi amb el seu pare, un emprenedor francès, la seva mare ruandesai la seva germana petita, l?Ana, en un barri acomodat d?expatriats. El Gabriel passa la major part deltemps jugant amb els seus amics, una colla alegre que es dedica a fer trapelleries aquí i allà. El dia adia sense ensurts i la infantesa dolça i tranquil·la salten pels aires igual que aquest ?petit país? d?Àfricabrutalment maltractat per la Història. El Gabriel veu amb inquietud com se separen els seus paresi l?ombra de la guerra civil que s?acosta, a la qual seguirà el drama ruandès. El barri està trasbalsat.Onades successives de violència l?envaeixen i tot canviarà radicalment. El Gabriel, que es veia noméscom un nen, descobreix ara que és mestís, tutsi, francès...
Publicada el 1969, El dia que va morir Marylin va ser considerada per la crítica com una gran revelaciói un manifest generacional inestimable, i va rebre el Premi Crítica Serra d?Or. Narra la vida barceloninade dos nois que el 1962 tenien vint anys i, com en un retaule, hi van passant els seus records d?infantesai adolescència ?el cinema, els tebeos, l?educació religiosa?enfrontats als records dels seus paressobre la Barcelona dels anys trenta i la Guerra Civil.
La Lola vol ser buscadora de tresors. Un dia li cau a les mans un mapa d'un indret llunyà on n'hi ha un d'amagat. No té cap brúixola que li assenyali el nord, però, decidida a trobar-lo, emprendrà el camí desconegut que travessa la terra de la mandra, la gresca i la por per fer realitat el seu somni. La seva història convida els infants a familiaritzar-se amb la incertesa, a transitar els obstacles del camí i a confiar en la intuïció. La brúixola que duem dins és l'autèntic tresor i trobar-lo fa que no ens perdem en l'aventura que és la vida. Conte imprescindible per educar en l'autoconeixement i desvetllar l'observació, la curiositat, la confiança i la intuïció. Posa de relleu valors com la llibertat i la recerca dels propis somnis.