Roser Ferran és una de les últimes persones vives que van tenir un càrrec de responsabilitat ala República. Amb 21 anys va tenir a les seves ordres 3.000 treballadors de les cinc fàbriquesPirelli (fabricava els pneumàtics dels camions que anaven al front).Amb el relat de la seva vida, anirem obrint la porta a personatges fascinants que ella va conèixer ?Toscanini, un dels grans directors d?orquestra de la història; el periodista César González-Ruano; l?enginyer Luraghi, poeta i futur president d?Alfa Romeo...? , per anar teixint el fresc del segle que li va tocar viure. Una vida de modernitat, atzar, vertigen i voluntat de ferro.
Lluís Martínez Sistach ha tingut una trajectòria extensa i intensa, primer com a bisbe deTortosa, després de Tarragona i fi nalment de Barcelona, i també com a arquebisbe i cardenal.Va tenir una relació de gran confi ança amb Benet XVI, que va propiciar el seu viatge aBarcelona l?any 2010, per dedicar el Temple de la Sagrada Família de Gaudí i convertir-loen basílica. El març del 2013, Sistach va participar en el conclave que va escollir papa elcardenal Bergoglio, l?actual sant pare Francesc. El novembre del 2015 va fer la renúnciaa seguir al capdavant de l?arquebisbat de Barcelona. Home discret però de gran energia ifacilitat de comunicació, Sistach ha estat un home clau en l?Església catalana del segle XX.Ara, deslliurat de compromisos, ha arribat l?hora de «confessar-se».
Conte infantil, per als més petits de la casa (infants de 0-4 anys), amb set propostes poètiques en forma d'haikú. Una primera experiència d'haikús per a nadons, tots ells relacionats amb hàbits dels més petits, com anar a la platja, la pluja, saltar sobre els bassals, jugar amb cotxes o fer una banyera. Amb porposta il·lustrada per la Mercè Galí.
LÀngela torna a la seva ciutat perquè ha de vendre la casa dels pares. Fa quaranta-dos anys que va marxar de Reus. Quan hi arriba i hi pren contacte, li sembla que no pot reconèixer els carrers i les places dels anys seixanta i setanta, que havien estat seves i que reviurà des de la seva memòria. El retrobament amb la casa i el jardí la connectarà amb un passat que semblava oblidat. A partir duna arrauxada decisió, descobrirà un possible secret familiar; això farà que vulgui conèixer més, i allarga la seva estada a Reus. El contacte amb el seu jardí i lintent per saber la veritat sobre el passat de la mare ocasionaran un trasbals en la seva vida metòdica. LÀngela viu intensament aquells dies a Reus, amb lenfrontament duna realitat: la seva ciutat, la de la infantesa i ladolescència, ja no existeix. Per això els anys joves aniran ressorgint amb força, i li provocaran la necessitat destar amb les amigues que no ha tornat a veure mai més, sobretot la Sofia, que viu a Girona. El jardí de la casa esdevindrà el motiu de retrobament de les quatre amigues. Quaranta anys dabsència les ha canviat, han esdevingut unes desconegudes, com també la seva ciutat, i lÀngela intentarà comprendre què ha passat i qui són ara.
Tot just acabada la Segona Guerra Mundial, tres presoners alemanys són enviats en un poblet de França a treballar-hi sota les ordres dels civils. Ahir soldats de l'exèrcit agressor, cada un d'ells haurà d'incorporar-se en una família pagesa i ajudar-la a reconstruir el que la guerra ha destruït. I cada un s'enfrontarà a formes de convivència contrastades, algunes alimentades per l'odi, altres per l'admiració o l'amistat. Aquesta novel·la breu i intensa recull lexperiència de lautora en un poblet francès i dóna una visió dels fets inèdita: la de les dones davant la guerra i la reconstrucció.
Un centre d?investigació suís convoca l?expert en simbologia Robert Langdon per analitzar un signe misteriós marcat a foc al pit d?un físic que ha estat assassinat. Allà Langdon descobreix el ressorgiment d?una antiga germandat secreta: els Illuminati, que han emergit de la foscor per portar a terme la fase final d?una llegendària venjança contra el seu enemic més odiat: l?Església catòlica.Les pitjors pors d?en Langdon es confirmen quan els Illuminati anuncien que han amagat una bomba al cor de la ciutat del Vaticà. Amb el compte enrere en marxa, en Langdon viatja a Roma per sumar forces amb la Vittoria Vetra, una bella i misteriosa científica. Tots dos s?embarcaran en una desesperada carrera contra rellotge pels racons més desconeguts del Vaticà.Àngels i dimonis, la primera aventura del carismàtic i inoblidable Robert Langdon, és un thriller addictiu i trepidant sobre l?eterna pugna entre ciència i religió. Aquesta lluita es converteix en una veritable guerra que posarà tota la humanitat en risc, que haurà de lluitar fins a l?últim minut per evitar un gran desastre.
Barcelona, 1970. A les acaballes del franquisme, la ciutat no té res a veure amb les primeres dècades del segle: revoltes universitàries, alliberament sexual, repressió policial i una cultura compromesa amb la lluita contra la dictadura. Josep Carner torna de l?exili amb la memòria devastada després de més de trenta anys d?absència. A Lluís Miralles li encarreguen que acompanyi i ajudi el poeta durant la seva estada a Barcelona. El retorn de l?exiliat és una concessió innecessària al règim? A poc a poc, la presència de Carner esdevé incòmoda. Miralles, que n?és un testimoni inusitat, aprofi ta l?encàrrec per gaudir d?unes setmanes de llibertat fora de casa i per viure una intensa relació amorosa. Entre els cercles culturals que acullen Carner i les tribulacions dels estudiants amics de Miralles, Casajuana construeix un retaule deliciós i nostàlgic sobre el paper de l?escriptor, els estralls de la vellesa, el pes de l?exili i la impossibilitat del retorn. Deia que Carner era víctima d?un malentès: com que la seva obra, en particular abans de la guerra, era una celebració de la vida, molta gent el considerava un poeta benigne i bon vivant, una mena de bohemi ben vestit i ben planxat feliçment ignorant del costat obscur de la condició humana, un poeta que havia vingut al món a passar l?estiu. Però al costat d?aquell Carner assolellat i rialler tan conegut n?hi havia un altre més complex, més profund, que molts crítics tendien a no veure perquè els obligava a replantejar-se tot el que havien escrit sobre ell. Aquell era el Carner que a ell li agradava més, sobretot el Carner rosegat per l?enyorança, el supervivent d?un cant remot dels anys de maduresa a l?exili.
L?any 1917, a Zuric, coincideixen tres personatges clau del segle XX: Lenin, Joyce i Tzara. Tots tresprotagonitzen les revolucions que van canviar el caràcter i la fesomia d?Europa: la revolució comunistade Lenin, la revolució literària de Joyce i la revolució artística de Tristan Tzara ?l?home del dadà i delcèlebre Cabaret Voltaire. Curiosament, cap d?ells era suís, però tots tres van coincidir-hi l?any 1917,que alguns historiadors consideren el primer any del segle XX. Agustí Pons, que és el biògraf més importantdel país (Espriu, Capmany, Luján, Calders...) ha trenat tres retrats i una visió de l?Europa de la Primera Guerra Mundial i de l?esclat revolucionari soviètic. Un relat documentat i lliure, molt atent a la finíssima ratlla que separa la utopia del crim.
Conte adreçat a infants de 0 a 3 anys sobre la diversitat, concretament sobre la discapacitat i la multiculturalitat), a través duna il·lustració clara i senzilla. El conte és de cartró i cantons arrodonits, un format apte per a la manipulació de infants daquesta edat. El conte de la diversitat per als més petits!
Aquest àlbum il·lustrat narra la vida de Marwan, un nen que, juntament amb altres milions d?éssers humans, recorre mars i deserts, fugint de la guerra i la fam, en busca d?un altres lloc. Un pas i un altres pas, una frontera, la veu de la mare, i així camina Marwan, portant el lector de la ma, rumb a la llibertat.
Josep M. Fulquet es va donar a conèixer com a poeta amb els seus dos primers llibres, Perillosa riba (1978) i Platges de temps (1980). Després d?un llarg silenci va donar un tercer llibre extraordinari, De plata pur (2007). Deu anys més tard, l?ambició de Morir com un riu ha impressionat els lectors i la crítica. A Natura d?infinit, Fulquet dóna testimoni d?una maduresa poètica envejable.
Una nena de tres anys, la Joana, emigra, amb els pares, des d?un poble de la Sierra de Cazorla fins a les muntanyes dels Ports i també del Pirineu català. El seu pare treballa extraient fusta dels boscos i més endavant en una mina de cobalt. La mare, que feia de minyona, ara troba feina en una fonda. L?aïllament d?aquell món i la curiositat per la natura mantenen viva la innocència de la Joana, fins que la mort accidental del pare fa miques aquesta harmonia i ella s?ha de fer dona sobtadament. Aquell món que semblava idíl·lic presenta una cara fosca, com ara els rampells imprevisibles de la mare, jove i vídua. Però la Joana és vital i lluitarà per fer-se un entorn acollidor en un país que ja és el seu país.
"La mort i la primavera" és la novel·la que Rodoreda volia convertir en la seva obra mestra, i la més autobiogràfica de totes les que va escriure sota la seva aparença fantàstica. Els grans temes rodoredians -l'amor que neix i mor, l'afany de llibertat que topa amb la repressió, la solitud davant la meravella del món, el talent dels homes per convertir la vida en un infern- s'hi despleguen amb més esplendor i més horror que mai. En un lloc sense nom i en una època indeterminada, aïllat enmig d?una natura inquietant, viu un poble sotmès a una llei rigorosa que vetlla per destruir tota forma de desig. Un noi de catorze anys, en el moment de fer-se home, comença a rebel·lar-se i sembra sense voler la llavor d'una guerra civil. Real com un contes de fades modern, "La mort i la primavera" és un llibre sobre la sedició i el testament d'una escriptora que va posar la seva llibertat per damunt de tot.
Solucionari del manual de suficiència C2 per a l?ensenyament i l?aprenentatge del català, d?acord amb els nivells, la metodologia i les orientacions que emanen de les directrius establertes pel Marc Europeu Comú de Referència (MECR) i en especial dels programes de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya i de l?Institut d?Estudis Baleàrics del Govern Balear.
Roser Ferran és una de les últimes persones vives que van tenir un càrrec de responsabilitat ala República. Amb 21 anys va tenir a les seves ordres 3.000 treballadors de les cinc fàbriquesPirelli (fabricava els pneumàtics dels camions que anaven al front).Amb el relat de la seva vida, anirem obrint la porta a personatges fascinants que ella va conèixer ?Toscanini, un dels grans directors d?orquestra de la història; el periodista César González-Ruano; l?enginyer Luraghi, poeta i futur president d?Alfa Romeo...? , per anar teixint el fresc del segle que li va tocar viure. Una vida de modernitat, atzar, vertigen i voluntat de ferro.
Lluís Martínez Sistach ha tingut una trajectòria extensa i intensa, primer com a bisbe deTortosa, després de Tarragona i fi nalment de Barcelona, i també com a arquebisbe i cardenal.Va tenir una relació de gran confi ança amb Benet XVI, que va propiciar el seu viatge aBarcelona l?any 2010, per dedicar el Temple de la Sagrada Família de Gaudí i convertir-loen basílica. El març del 2013, Sistach va participar en el conclave que va escollir papa elcardenal Bergoglio, l?actual sant pare Francesc. El novembre del 2015 va fer la renúnciaa seguir al capdavant de l?arquebisbat de Barcelona. Home discret però de gran energia ifacilitat de comunicació, Sistach ha estat un home clau en l?Església catalana del segle XX.Ara, deslliurat de compromisos, ha arribat l?hora de «confessar-se».
Conte infantil, per als més petits de la casa (infants de 0-4 anys), amb set propostes poètiques en forma d'haikú. Una primera experiència d'haikús per a nadons, tots ells relacionats amb hàbits dels més petits, com anar a la platja, la pluja, saltar sobre els bassals, jugar amb cotxes o fer una banyera. Amb porposta il·lustrada per la Mercè Galí.
LÀngela torna a la seva ciutat perquè ha de vendre la casa dels pares. Fa quaranta-dos anys que va marxar de Reus. Quan hi arriba i hi pren contacte, li sembla que no pot reconèixer els carrers i les places dels anys seixanta i setanta, que havien estat seves i que reviurà des de la seva memòria. El retrobament amb la casa i el jardí la connectarà amb un passat que semblava oblidat. A partir duna arrauxada decisió, descobrirà un possible secret familiar; això farà que vulgui conèixer més, i allarga la seva estada a Reus. El contacte amb el seu jardí i lintent per saber la veritat sobre el passat de la mare ocasionaran un trasbals en la seva vida metòdica. LÀngela viu intensament aquells dies a Reus, amb lenfrontament duna realitat: la seva ciutat, la de la infantesa i ladolescència, ja no existeix. Per això els anys joves aniran ressorgint amb força, i li provocaran la necessitat destar amb les amigues que no ha tornat a veure mai més, sobretot la Sofia, que viu a Girona. El jardí de la casa esdevindrà el motiu de retrobament de les quatre amigues. Quaranta anys dabsència les ha canviat, han esdevingut unes desconegudes, com també la seva ciutat, i lÀngela intentarà comprendre què ha passat i qui són ara.
Tot just acabada la Segona Guerra Mundial, tres presoners alemanys són enviats en un poblet de França a treballar-hi sota les ordres dels civils. Ahir soldats de l'exèrcit agressor, cada un d'ells haurà d'incorporar-se en una família pagesa i ajudar-la a reconstruir el que la guerra ha destruït. I cada un s'enfrontarà a formes de convivència contrastades, algunes alimentades per l'odi, altres per l'admiració o l'amistat. Aquesta novel·la breu i intensa recull lexperiència de lautora en un poblet francès i dóna una visió dels fets inèdita: la de les dones davant la guerra i la reconstrucció.
Calendario Pyrene 2018. Varios idiomas: catalán, español, vasco, francés y occitano
Un centre d?investigació suís convoca l?expert en simbologia Robert Langdon per analitzar un signe misteriós marcat a foc al pit d?un físic que ha estat assassinat. Allà Langdon descobreix el ressorgiment d?una antiga germandat secreta: els Illuminati, que han emergit de la foscor per portar a terme la fase final d?una llegendària venjança contra el seu enemic més odiat: l?Església catòlica.Les pitjors pors d?en Langdon es confirmen quan els Illuminati anuncien que han amagat una bomba al cor de la ciutat del Vaticà. Amb el compte enrere en marxa, en Langdon viatja a Roma per sumar forces amb la Vittoria Vetra, una bella i misteriosa científica. Tots dos s?embarcaran en una desesperada carrera contra rellotge pels racons més desconeguts del Vaticà.Àngels i dimonis, la primera aventura del carismàtic i inoblidable Robert Langdon, és un thriller addictiu i trepidant sobre l?eterna pugna entre ciència i religió. Aquesta lluita es converteix en una veritable guerra que posarà tota la humanitat en risc, que haurà de lluitar fins a l?últim minut per evitar un gran desastre.
Barcelona, 1970. A les acaballes del franquisme, la ciutat no té res a veure amb les primeres dècades del segle: revoltes universitàries, alliberament sexual, repressió policial i una cultura compromesa amb la lluita contra la dictadura. Josep Carner torna de l?exili amb la memòria devastada després de més de trenta anys d?absència. A Lluís Miralles li encarreguen que acompanyi i ajudi el poeta durant la seva estada a Barcelona. El retorn de l?exiliat és una concessió innecessària al règim? A poc a poc, la presència de Carner esdevé incòmoda. Miralles, que n?és un testimoni inusitat, aprofi ta l?encàrrec per gaudir d?unes setmanes de llibertat fora de casa i per viure una intensa relació amorosa. Entre els cercles culturals que acullen Carner i les tribulacions dels estudiants amics de Miralles, Casajuana construeix un retaule deliciós i nostàlgic sobre el paper de l?escriptor, els estralls de la vellesa, el pes de l?exili i la impossibilitat del retorn. Deia que Carner era víctima d?un malentès: com que la seva obra, en particular abans de la guerra, era una celebració de la vida, molta gent el considerava un poeta benigne i bon vivant, una mena de bohemi ben vestit i ben planxat feliçment ignorant del costat obscur de la condició humana, un poeta que havia vingut al món a passar l?estiu. Però al costat d?aquell Carner assolellat i rialler tan conegut n?hi havia un altre més complex, més profund, que molts crítics tendien a no veure perquè els obligava a replantejar-se tot el que havien escrit sobre ell. Aquell era el Carner que a ell li agradava més, sobretot el Carner rosegat per l?enyorança, el supervivent d?un cant remot dels anys de maduresa a l?exili.
L?any 1917, a Zuric, coincideixen tres personatges clau del segle XX: Lenin, Joyce i Tzara. Tots tresprotagonitzen les revolucions que van canviar el caràcter i la fesomia d?Europa: la revolució comunistade Lenin, la revolució literària de Joyce i la revolució artística de Tristan Tzara ?l?home del dadà i delcèlebre Cabaret Voltaire. Curiosament, cap d?ells era suís, però tots tres van coincidir-hi l?any 1917,que alguns historiadors consideren el primer any del segle XX. Agustí Pons, que és el biògraf més importantdel país (Espriu, Capmany, Luján, Calders...) ha trenat tres retrats i una visió de l?Europa de la Primera Guerra Mundial i de l?esclat revolucionari soviètic. Un relat documentat i lliure, molt atent a la finíssima ratlla que separa la utopia del crim.
Conte adreçat a infants de 0 a 3 anys sobre la diversitat, concretament sobre la discapacitat i la multiculturalitat), a través duna il·lustració clara i senzilla. El conte és de cartró i cantons arrodonits, un format apte per a la manipulació de infants daquesta edat. El conte de la diversitat per als més petits!
Aquest àlbum il·lustrat narra la vida de Marwan, un nen que, juntament amb altres milions d?éssers humans, recorre mars i deserts, fugint de la guerra i la fam, en busca d?un altres lloc. Un pas i un altres pas, una frontera, la veu de la mare, i així camina Marwan, portant el lector de la ma, rumb a la llibertat.
Josep M. Fulquet es va donar a conèixer com a poeta amb els seus dos primers llibres, Perillosa riba (1978) i Platges de temps (1980). Després d?un llarg silenci va donar un tercer llibre extraordinari, De plata pur (2007). Deu anys més tard, l?ambició de Morir com un riu ha impressionat els lectors i la crítica. A Natura d?infinit, Fulquet dóna testimoni d?una maduresa poètica envejable.
Una nena de tres anys, la Joana, emigra, amb els pares, des d?un poble de la Sierra de Cazorla fins a les muntanyes dels Ports i també del Pirineu català. El seu pare treballa extraient fusta dels boscos i més endavant en una mina de cobalt. La mare, que feia de minyona, ara troba feina en una fonda. L?aïllament d?aquell món i la curiositat per la natura mantenen viva la innocència de la Joana, fins que la mort accidental del pare fa miques aquesta harmonia i ella s?ha de fer dona sobtadament. Aquell món que semblava idíl·lic presenta una cara fosca, com ara els rampells imprevisibles de la mare, jove i vídua. Però la Joana és vital i lluitarà per fer-se un entorn acollidor en un país que ja és el seu país.
"La mort i la primavera" és la novel·la que Rodoreda volia convertir en la seva obra mestra, i la més autobiogràfica de totes les que va escriure sota la seva aparença fantàstica. Els grans temes rodoredians -l'amor que neix i mor, l'afany de llibertat que topa amb la repressió, la solitud davant la meravella del món, el talent dels homes per convertir la vida en un infern- s'hi despleguen amb més esplendor i més horror que mai. En un lloc sense nom i en una època indeterminada, aïllat enmig d?una natura inquietant, viu un poble sotmès a una llei rigorosa que vetlla per destruir tota forma de desig. Un noi de catorze anys, en el moment de fer-se home, comença a rebel·lar-se i sembra sense voler la llavor d'una guerra civil. Real com un contes de fades modern, "La mort i la primavera" és un llibre sobre la sedició i el testament d'una escriptora que va posar la seva llibertat per damunt de tot.
Solucionari del manual de suficiència C2 per a l?ensenyament i l?aprenentatge del català, d?acord amb els nivells, la metodologia i les orientacions que emanen de les directrius establertes pel Marc Europeu Comú de Referència (MECR) i en especial dels programes de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya i de l?Institut d?Estudis Baleàrics del Govern Balear.