Catalán



LA CLAU DE VOLTA (AMAT-PINIELLA, JOAQUIM)
Novel·la inèdita de Joaquim Amat-Piniella, publicada per primera vegada en ocasió del centenari del seu naixement, "La clau de volta" té per protagonista un revoltat que es nega a ser un "home de profit". La seva resposta a les obligacions és la vida noctàmbula: alcohol, prostitutes, escàndol. La novel·la comença quan acaba de morir el seu pare; la família es reuneix, quin lloc hi ocupa ell? El diàleg intermitent amb el "doctor Virtut", un amic metge, va descobrint de mica en mica el secret d'aquest gran personatge.

DIGITAL.CAT . EL LÈXIC CATALÀ DE L’ERA DIGITAL (VILLALONGA, JOAN CARLES / BREIL, XAVIER)
El lèxic català de l'era digital posat al vostre abast. Hi trobareu... · La definició de més de 2.500 termes del món digital: dels ordinadors als dispositius mòbils, de les xarxes socials al comerç electrònic... · Breu vocabulari visual. · Índexs castellà-català i anglès-català, que us facilitaran la consulta. Saps com es diu widget en català? I spam o copy-paste? I pay-per-view? Hacker té traducció en català? Com n'hem de dir, «el web» o «la web»? Com s'escriu, bloc o blog? Com podem evitar de dir 'telèfon inalàmbric' o 'pantallasso'? Saps què és una repiulada? I què vol dir jugabilitat?

EXCURSIONS PELS ARBRES SINGULARS DEL VALLÈS OCCIDENTAL (VICENS LLAURADÓ, ALBERT)
Quin és l'arbre més gruixut del Vallès Occidental? I el més alt? I el més vell? De la mà d'aquest llibre podreu descobrir, a través d'una acurada selecció d'excursions i passejades, alguns dels arbres monumentals i singulars més espectaculars de la comarca. Alzines i roures, pins i pinasses, lledoners i plàtans, til·lers i oliveres... un munt de venerables gegants que, de ben segur, us deixaran bocabadats. Alguns s'amaguen al cor dels boscos de Sant Llorenç del Munt, d'altres creixen a la plana o a redós d'una antiga masia. Tots ells acumulen segles d'història viva, una història que no parla però que es percep amb claredat si pares bé l'orella. Apropeu-vos a saludar-los i, per damunt de tot, estimeu-los. S'ho mereixen.

QUAN ÉREM DIVENDRES (GREGORI, ÀNGELS)
«Del primer al darrer lliurament d’Àngels Gregori, veiem que l’autora s’arrecera en els dos paràmetres que han condicionat la poesia lírica de tots els temps: l’amor i la mort. Ja friso per un proper lliurament poètic de Gregori, una veu de la qual, n’estic segura, en sentirem a parlar durant molts anys.» Marta Pessarrodona, del pròleg del llibre. • Llibre guanyador dels JOCS FLORALS DE BARCELONA 2013 •

ELS MIRALLS NEGRES (VIDAL FERRANDO, ANTONI)
Dotze relats extraordinaris des de la mallorquinitat universal de l’autor mitjançant una narrativa, profunda i lírica, que va del detall més local i pròxim a l’observació més global, amplitud només a l’abast d’escriptors que, com Antoni Vidal Ferrando, són també grans poetes. La presència dels elements naturals i, sobretot, la descripció precisa dels complicats caràcters humans constitueixen un dels molts valors d’aquesta obra. Amb «Els miralls negres» l’autor de Santanyí torna al relat amb una miscel·lània d’històries plenes de dramatisme i d’una bellesa literària que són un regal adreçat al lector. Les narracions d’aquest llibre són també un intent, lloable i triomfant, de recuperar una memòria històrica que no s’hauria d’haver perdut mai.

LA LLUNA DE PRAGA (SANTASUSAGNA I DAVINS, JORDI)
En Charly és professor d’institut i l’Anna és una de les seves alumnes, filla d’una família adinerada i amb una mare especialment possessiva. Els dos, juntament amb una quinzena de companys més de quart d’ESO, emprenen un viatge de fi de curs a Praga que transcorre plàcid fins a l’última nit, en què l’Anna desapareix de forma inesperada i sense deixar rastre. La hipòtesi del segrest per motius econòmics mobilitza la policia de la capital txeca… fins que l’anàlisi de les fotografies dels companys de l’Anna mostren una imatge que capgira la investigació per complet. Narrat en primera persona pels seus dos protagonistes, La lluna de Praga és un thriller a cavall de dues ciutats, Manresa i Praga, amb personatges cruels, un rerefons de conxorxes polítiques i un terrible secret familiar que s’ha mantingut ocult durant massa temps. És l’hora de conèixer la veritat.

TOTS ELS PETONS DEL MÓN (PANERO DE LA FUENTE, MONTSE)
Coneixeu els petons suaus de papallona, els petons forts de cocodril o com fan petons les vaques? També hi ha els petons regal, els sorpresa, els amistosos,...Tot tipus de petons ben diferents que en Tonet, el petit de cal Petó, descobrirà durant el seu fantàstic viatge. Us hi apunteu? La peculiaritat dels contes Ginjoler és que van destinats a infants tant oients com sords.

EL GRUM I LA MORCA (ESPÍ CARDONA, ANTONI)
«En El grum i la morca Espí ens mostra una mirada plàcida sobre la vida i l’esperança —el grum, la flor de l’olivera—, sense oblidar, però, el regust amarg del dolor i de la mort —la morca, el solatge de l’oli—. El títol del llibre forja de bon començament una al·legoria reblida d’imatges de la natura i de figures amb ànima. El poemari conté tres parts. La primera, Natura viva, es centra en el cicle vegetal, concretament en el “ritme vital” de l’olivera i està composat per poemes breus. Espí es mostra completament fascinat pel món vegetal i, més concretament, per les oliveres. La segona part, Paisatge amb figures, s’esdevé a la vora de la mar, on el jo líric contempla la natura i s’hi fon. En aquesta part domina la placidesa, encara que també hi ha indicis o presagis de patiment, de decrepitud i de basarda. La darrera part, Les morques, formada per poemes més llargs, és la més dolorosa o dramàtica: s’hi poetitzen defectes humans com l’enveja o la traïció i reapareix el tema de la mort de persones estimades. La morca és la part lletja de la vida i —sobretot— de la mort. Consegüentment, la mort d’unes persones molt estimades per l’autor ocupa les darreres pàgines del poemari.» Del pròleg de Gemma Marrahí. Llibre guanyador del VIII Premi de Poesia Joan Perucho Vila d'Ascó

SAVIS . LLUNY DEL SILENCI I DE LA QUEIXA (PUIGBÓ VALERI, JOSEP)
(S)avis, lluny del silenci i de la queixa és el llibre del programa d’entrevistes en profunditat, emès per Televisió de Catalunya, amb tretze personatges que han tingut i tenen un paper clau en la nostra història recent, ja que no només l’han viscuda intensament, sinó que han contribuït a escriure-la. Entrevistats per Josep Puigbó, ens parlen de vivències i de la seva manera d’entendre el món Jaume Aragall, Assumpció Balaguer, Jordi Bonet, Roser Capdevila, Lluís Duch, Josep Espar Ticó, Ramon Folch, Josep Fontana, Ricard Fornesa, Valentí Fuster, Teresa Juvé, Joan Margarit i Joan de Sagarra. Aquest volum ens permet conèixer, a través de les distintes converses, el testimoni i l’exemple d’aquests savis i sàvies, que també ens descobreixen aspectes desconeguts de la seva vida i ens revelen com contemplen la complexitat del moment actual i les nombroses incògnites que planteja el futur.

BONASTRUC, EL JUEU (FAÑANÀS, MIQUEL)
Un dia calorós del 1202, el nen Mossé ben Nahman va veure com cremaven viu el jueu Jafudà ben Rovèn, amic del seu pare. Aquesta terrible experiència marcarà la vida de qui serà conegut pel nom cristià de Bonastruc ça Porta, el gironí escollit pel rei Jaume I com a defensor de les tesis religioses hebrees a la Disputa de Barcelona. Allà coneixerà Ramon Llull, amb qui establirà una sorprenent i perillosa relació d?amistat. Les guerres contra els sarraïns, les conquestes de Mallorca i València, els matrimonis del rei i les seves amants, els greus enfrontaments i els assalts als calls jueus per part de cristians exaltats, la violència desfermada i les intrigues que emergeixen del palau episcopal són episodis que van dibuixant un magnífic mosaic de poders i conxorxes que tenen Bonastruc com a protagonista d?un temps i d?un país que es fa a cop de conquestes, dominis i influències.Amb la col.laboració de la Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura.

DIAMANT BLAU (SANTOS, CARE)
Diamant blau ens submergeix en el passat familiar durant les primeres dècades del segle XX, quan l'esplendor de la burgesia es contraposa a la convulsió social. En Silvestre Pujolà és un home fet a si mateix que deixa enrere el seu passat rural per començar a treballar com a tintorer en una fàbrica tèxtil de Mataró a mitjan segle XIX. El seu afany de lluita el portarà més enllà de la seva destinació en conèixer la Teresa, una dona que donarà sentit a la seva vida plena de superacions constants. Uns anys més tard, la Teresa Pujolà, la néta, recorrerà el camí invers en renunciar a la seva posició social per casar-se amb qui estima.

EL RIU ENCÈS (MARTÍN I SERRA, MIQUEL)
El riu encès recorre la ciutat de Girona i els pobles de la Vall de Camprodon a través d’uns personatges marcats per la pèrdua o l’absència dels éssers més estimats: un pare, una mare, un germà. Són, doncs, persones desorientades, corcades per una gran buidor. De vegades, fugen i s’amaguen, però d’altres també cerquen la felicitat amb passió o lluiten fins al límit de les seves forces. Com un riu que ho arrossega tot, travessen camins inesperats i tortuosos fins que, un bon dia, les seves vides es creuen i totes les peces comencen a encaixar: mentides i veritats, pors i silencis, amenaces i traïcions. Amb una prosa rica i suggeridora, plena de lirisme, El riu encès ens submergeix en els replecs més amagats, més foscos o més reveladors de l’existència fins a sacsejar les nostres creences o conviccions. Ens mostra, ras i curt, la paradoxa vital amb tots els seus matisos, com un mirall en qual ens podem veure reflectits. Miquel Martín i Serra ha escrit una novel·la intensa, bellíssima, a voltes dura i colpidora, però sempre emocionant i lúcida.

PROUDUBTES.CAT (FITÉ, MARCEL)
· Els 101 principals dubtes de català a l'abast de tothom, explicats de manera clara, directa i senzilla. · Els 101 dubtes plantejats es resolen gairebé sempre mitjançant els múltiples exemples d'ús, que ajuden l'usuari a veure on és el problema i quina és la millor solució. · El llibre està concebut com una eina de gramàtica mínima, perquè resol els dubtes més freqüents sense haver de recórrer a explicacions carregoses o difícils. · Conté un índex de consulta ràpida, que el fa una obra manejable i eficaç. Saps quina diferència hi ha entre ajuntar i adjuntar? Per què no és correcte dir arrel de? Coneixes la distinció entre caixa i capsa? Com podem evitar de dir liar o apretar? Dubtes entre dir donar un petó o fer un petó? Saps fer servir correctament gran i gros? Saps distingir amb desimboltura medi, mitjà i mig? Com diries, en català, comerse un marrón? Vessar i abocar són sinònims?