L?Eulàlia Rovira és una maniquí barcelonina cotitzada i de referència. La seva vida personal, en canvi, és un enfilall de desencerts. Per això ha decidit separar-se del marit, que cada dia que passa descobreix que se li fa més desconegut i inquietant. Com ha arribat a aquesta situació? Encara que de portes enfora ara sembla que la vida li somrigui, n?ha passat de tots colors amb una infantesa malaltissa, la guerra civil i una família difícil que es divideix entre Barcelona i Manresa. Però si la seva àvia, que viu ancorada en el passat, guarda un secret, ella sempre ha tingut un somni des de petita: el desig de convertir-se en una gran maniquí. I és que des que té ús de raó, l?Eulàlia s?ha interessat pel món de la confecció i les passarel·les, i es quedava extasiada llegint les pàgines de la revista il·lustrada Jorba. Les circumstàncies la duran a treballar de dependenta a Can Jorba i a participar en les desfilades de prêt-à-porter que el magatzem organitza per mostrar els models que s?hi confeccionen. I, per què no admetre-ho, l?elegància natural que captiva els creadors de moda li permetrà fer les primeres passes cap a una vida plena de somnis i il·lusions a punt d?estrena. A punt d?estrena ens parla de la dificultat de conviure, de passions contraposades i del preu a pagar quan es persegueixen els ideals propis. No podràs deixar de llegir-la.
«En Ted McKay està a punt d?engegar-se un tret quan el timbre de casa seva comença a sonar amb insistència». En Ted és ric i té una família perfecta, una dona i dues fi lles adorables. Ningú no imagina què l?ha portat a prendre la dràstica decisió de suïcidar-se. Quan el timbre sona una vegada i una altra, la seva primera reacció és ignorar-ho i prémer el gallet una vegada per totes. Però aleshores descobreix una nota amagada entre les seves coses, una nota amb una cal·ligrafi a que reconeix com a pròpia però que no recorda haver escrit:OBRE LA PORTAÉS LA TEVA ÚLTIMA SORTIDA.
«Aquesta història del diari AVUI està escrita en primer persona del plural, amb el testimoni de qui escriu i de moltes altres persones que van treballar-hi, que el van dirigir o que hi van posar diners. També hi ha hores dhemeroteca a Ca lArdiaca i la reinterpretació dalguns dels papers vells que ha sabut guardar Montserrat Rius. Però el gruix és testimoni oral. I com que està basat en la memòria i en les vivències de les persones, potser trobareu que és subjectiu. Massa apassionat. Doncs sí, i què? Els periodistes fa segles que reflexionem sobre lobjectivitat i la subjectivitat i els seus límits, i encara no nhem tret laigua clara. El cert és que he amagat el pudor sota la tartera del Pedraforca i he escrit el que mha semblat. Sense gaires autocensures. Ja nhe patit prou al llarg de la meva vida professional.» Maria Favà Compta
Un món futur, regit per unes regles inqüestionables. La Jana, el Raül i el Tom són tres amics que habiten en indrets molt distants del planeta i es relacionen a través de la Pantalla del Joc. La societat ha superat els problemes del segle xxi i ha arribat a solucions que la transformen en un cosmos just i perfecte. La vida passada, present i futura dels tres joves està sotmesa a les directrius de les Lleis Universals. Alguna inquietud, però, deixa empremta en els seus caràcters, de vegades nostàlgics, de vegades rebels. Quan la Jana els introdueix en el Joc dEl secret de les terres roges, alguna cosa comença a canviar. Es transformen en personatges que es mouen en llibertat en un món nou i màgic. A mesura que avancen en el Joc, les preguntes, les incerteses, les pors i les temences es fan cada vegada més evidents. Només lamistat que els uneix pot conduir-los a la millor solució.
A la gran ciutat dels gossos, tots safanyen, tots estan molt ocupats i tots fan el mateix. Però, de sobte, apareix una gosseta que no fa el mateix que tots i això fa que no trobi el seu espai en aquesta gran metròpolis. Així que decideix fer la maleta per buscar el seu lloc al món. En aquest viatge la protagonista descobrirà que no hi ha res de mal a ser diferent i tornarà allà on tot va començar per viure la vida amb una nova perspectiva.
En Wolfgang té onze anys i un coefi cient intel·lectual de 152. Li agrada fer llistes de cosesimpossibles, esbrinar com es viatja a Neptú, o fabular que es convertirà en un gran pianista.Tocar el piano és la seva passió, per a ell suposa el seu refugi d?emocions. El dia que lamare mor, li toca anar a viure amb el desconegut del seu pare i inicia un pla per fugar-se ala millor acadèmia de música del món. Durant el viatge, descobrirà qui és realment el pare,quin secret familiar li amaguen ?els grans? i per què té tanta por d?alguna cosa que nos?ha atrevit a explicar mai... Wolfgang qüestionarà en tot moment el món adult, des d?unsulls intel·ligents, distants i crítics.
LOlivia escolta una conversa, accidentalment, de la seva mare on parla d'ella. Aquest fet la portarà a espiar al seu entorn d'una forma molt singular per veure que més diuen della. Fins que un dia escolta a la seva mare que la portaran a una Institució i això la fa imaginar el pitjor. Un nou álbum il·lustrat de lOlivia carregat dexpressivitat i amb lhumor particular de la porqueta més imaginativa del món.
Si durant els últims anys s?ha aconseguit revaloritzar el periodisme català dels anys trenta, ara proposem lareivindicació del periodisme dels anys seixanta, quan els nous aires internacionals començaven a flexibilitzarel franquisme. El títol de La corda fluixa fa referència als equilibris que suposava exercir el periodismeen temps de censura. Això és el que feia Manuel Ibáñez Escofet a El Correo Catalán. Els articles d?aquellaèpoca van ser recollits l?any 1971 en un llibre que ara reeditem, en ocasió del centenari del seu autor, undels grans periodistes catalans de la segona meitat del segle XX. Els textos de La corda fl uixa conserven tota la frescor i el valor testimonial. Ibáñez Escofet va deixar en aquest llibre, estructurat temàticament, el seu millor llegat de periodista literari.
«El van trobar a la vora del riu. Aparegué nu, el cos tintat de fang negre i pudent, voltat de fantasmagòriques cendres que la brisa de l?alba aixecava entre arbres fumejants. Subjectava contra el ventre un corn: una gran cargola de mar d?un blanc immaculat. En posició fetal, acabat de néixer de les entranyes de la mare Terra. El pare Ebre llepava les vores socarrades, les arrels del canyar consumit pel foc i corria avall indiferent, entonant la cantarella de l?aigua». Ciutat de llopsés un viatge inquietant per la Ribera en què el lector remuntarà les aigües a sobre d?un llagut amb l?oncle Passarius, l?Eban, l?Abiner, la Baikar, l?Ager i l?Aranko. Serà una ruta emocionant a la recerca de respostes, una travessia plena de misteris, de dubtes, de fets fantàstics, de velles llegendes, d?éssers mítics, d?històries de l?Ebre. Com als personatges, una boira aclaparadora ens submergirà en les profunditats de les històries del riu, perquè el que amaga el riu no ho saben ni els mariners.Amb la col.laboració de la Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura.
Plena de personatges inoblidables, aquesta és una novel·la emocionant sobre la construcció de la masculinitata través de tres generacions: un campament de boy scouts l?estiu de 1962, el mateix campament 30 anys després, quan els protagonistes han passat d?adolescents a adults i s?han convertit en «responsables» pares de família, i l?any 2019, quan els seus fi lls, la tercera generació d?adolescents, arriba al mateix campament.Tres generacions i tres maneres d?entendre la vida. Una mirada tendra i profunda sobre el pas de la infantesa a l?edat adulta.
Joan Margarit, el poeta més llegit de la nostra llengua, ofereix un nou llibre als seus lectors.Més lúcid i més clar que mai, Margarit se la torna a jugar sense por, sense concessions. Un hivern fascinantés una manera d?assumir el dolor, de celebrar la vida i d?estimar-la.
Los más pequeños descubren la escuela con dulzura, gracias a los contenidos simples y adaptados a su edad. Con la ayuda de un adulto aprenderán numerosas palabras que encontrarán en su contexto en una gran ilustración, para facilitar su aprendizaje de manera amena y divertida. Además, podrán jugar al juego de Busca y Encuentra: los niños y niñas de la clase reaparecen constantemente en todas las páginas ¿Dónde están?
L?Eulàlia Rovira és una maniquí barcelonina cotitzada i de referència. La seva vida personal, en canvi, és un enfilall de desencerts. Per això ha decidit separar-se del marit, que cada dia que passa descobreix que se li fa més desconegut i inquietant. Com ha arribat a aquesta situació? Encara que de portes enfora ara sembla que la vida li somrigui, n?ha passat de tots colors amb una infantesa malaltissa, la guerra civil i una família difícil que es divideix entre Barcelona i Manresa. Però si la seva àvia, que viu ancorada en el passat, guarda un secret, ella sempre ha tingut un somni des de petita: el desig de convertir-se en una gran maniquí. I és que des que té ús de raó, l?Eulàlia s?ha interessat pel món de la confecció i les passarel·les, i es quedava extasiada llegint les pàgines de la revista il·lustrada Jorba. Les circumstàncies la duran a treballar de dependenta a Can Jorba i a participar en les desfilades de prêt-à-porter que el magatzem organitza per mostrar els models que s?hi confeccionen. I, per què no admetre-ho, l?elegància natural que captiva els creadors de moda li permetrà fer les primeres passes cap a una vida plena de somnis i il·lusions a punt d?estrena. A punt d?estrena ens parla de la dificultat de conviure, de passions contraposades i del preu a pagar quan es persegueixen els ideals propis. No podràs deixar de llegir-la.
«En Ted McKay està a punt d?engegar-se un tret quan el timbre de casa seva comença a sonar amb insistència». En Ted és ric i té una família perfecta, una dona i dues fi lles adorables. Ningú no imagina què l?ha portat a prendre la dràstica decisió de suïcidar-se. Quan el timbre sona una vegada i una altra, la seva primera reacció és ignorar-ho i prémer el gallet una vegada per totes. Però aleshores descobreix una nota amagada entre les seves coses, una nota amb una cal·ligrafi a que reconeix com a pròpia però que no recorda haver escrit:OBRE LA PORTAÉS LA TEVA ÚLTIMA SORTIDA.
«Aquesta història del diari AVUI està escrita en primer persona del plural, amb el testimoni de qui escriu i de moltes altres persones que van treballar-hi, que el van dirigir o que hi van posar diners. També hi ha hores dhemeroteca a Ca lArdiaca i la reinterpretació dalguns dels papers vells que ha sabut guardar Montserrat Rius. Però el gruix és testimoni oral. I com que està basat en la memòria i en les vivències de les persones, potser trobareu que és subjectiu. Massa apassionat. Doncs sí, i què? Els periodistes fa segles que reflexionem sobre lobjectivitat i la subjectivitat i els seus límits, i encara no nhem tret laigua clara. El cert és que he amagat el pudor sota la tartera del Pedraforca i he escrit el que mha semblat. Sense gaires autocensures. Ja nhe patit prou al llarg de la meva vida professional.» Maria Favà Compta
Un món futur, regit per unes regles inqüestionables. La Jana, el Raül i el Tom són tres amics que habiten en indrets molt distants del planeta i es relacionen a través de la Pantalla del Joc. La societat ha superat els problemes del segle xxi i ha arribat a solucions que la transformen en un cosmos just i perfecte. La vida passada, present i futura dels tres joves està sotmesa a les directrius de les Lleis Universals. Alguna inquietud, però, deixa empremta en els seus caràcters, de vegades nostàlgics, de vegades rebels. Quan la Jana els introdueix en el Joc dEl secret de les terres roges, alguna cosa comença a canviar. Es transformen en personatges que es mouen en llibertat en un món nou i màgic. A mesura que avancen en el Joc, les preguntes, les incerteses, les pors i les temences es fan cada vegada més evidents. Només lamistat que els uneix pot conduir-los a la millor solució.
A la gran ciutat dels gossos, tots safanyen, tots estan molt ocupats i tots fan el mateix. Però, de sobte, apareix una gosseta que no fa el mateix que tots i això fa que no trobi el seu espai en aquesta gran metròpolis. Així que decideix fer la maleta per buscar el seu lloc al món. En aquest viatge la protagonista descobrirà que no hi ha res de mal a ser diferent i tornarà allà on tot va començar per viure la vida amb una nova perspectiva.
Un gat espavilat sabrà treure el seu amo de la misèria. Només necessitarà... unes botes!
En Wolfgang té onze anys i un coefi cient intel·lectual de 152. Li agrada fer llistes de cosesimpossibles, esbrinar com es viatja a Neptú, o fabular que es convertirà en un gran pianista.Tocar el piano és la seva passió, per a ell suposa el seu refugi d?emocions. El dia que lamare mor, li toca anar a viure amb el desconegut del seu pare i inicia un pla per fugar-se ala millor acadèmia de música del món. Durant el viatge, descobrirà qui és realment el pare,quin secret familiar li amaguen ?els grans? i per què té tanta por d?alguna cosa que nos?ha atrevit a explicar mai... Wolfgang qüestionarà en tot moment el món adult, des d?unsulls intel·ligents, distants i crítics. 
LOlivia escolta una conversa, accidentalment, de la seva mare on parla d'ella. Aquest fet la portarà a espiar al seu entorn d'una forma molt singular per veure que més diuen della. Fins que un dia escolta a la seva mare que la portaran a una Institució i això la fa imaginar el pitjor. Un nou álbum il·lustrat de lOlivia carregat dexpressivitat i amb lhumor particular de la porqueta més imaginativa del món.
Si durant els últims anys s?ha aconseguit revaloritzar el periodisme català dels anys trenta, ara proposem lareivindicació del periodisme dels anys seixanta, quan els nous aires internacionals començaven a flexibilitzarel franquisme. El títol de La corda fluixa fa referència als equilibris que suposava exercir el periodismeen temps de censura. Això és el que feia Manuel Ibáñez Escofet a El Correo Catalán. Els articles d?aquellaèpoca van ser recollits l?any 1971 en un llibre que ara reeditem, en ocasió del centenari del seu autor, undels grans periodistes catalans de la segona meitat del segle XX. Els textos de La corda fl uixa conserven tota la frescor i el valor testimonial. Ibáñez Escofet va deixar en aquest llibre, estructurat temàticament, el seu millor llegat de periodista literari.
«El van trobar a la vora del riu. Aparegué nu, el cos tintat de fang negre i pudent, voltat de fantasmagòriques cendres que la brisa de l?alba aixecava entre arbres fumejants. Subjectava contra el ventre un corn: una gran cargola de mar d?un blanc immaculat. En posició fetal, acabat de néixer de les entranyes de la mare Terra. El pare Ebre llepava les vores socarrades, les arrels del canyar consumit pel foc i corria avall indiferent, entonant la cantarella de l?aigua». Ciutat de llopsés un viatge inquietant per la Ribera en què el lector remuntarà les aigües a sobre d?un llagut amb l?oncle Passarius, l?Eban, l?Abiner, la Baikar, l?Ager i l?Aranko. Serà una ruta emocionant a la recerca de respostes, una travessia plena de misteris, de dubtes, de fets fantàstics, de velles llegendes, d?éssers mítics, d?històries de l?Ebre. Com als personatges, una boira aclaparadora ens submergirà en les profunditats de les històries del riu, perquè el que amaga el riu no ho saben ni els mariners.Amb la col.laboració de la Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura.
Plena de personatges inoblidables, aquesta és una novel·la emocionant sobre la construcció de la masculinitata través de tres generacions: un campament de boy scouts l?estiu de 1962, el mateix campament 30 anys després, quan els protagonistes han passat d?adolescents a adults i s?han convertit en «responsables» pares de família, i l?any 2019, quan els seus fi lls, la tercera generació d?adolescents, arriba al mateix campament.Tres generacions i tres maneres d?entendre la vida. Una mirada tendra i profunda sobre el pas de la infantesa a l?edat adulta. 
Joan Margarit, el poeta més llegit de la nostra llengua, ofereix un nou llibre als seus lectors.Més lúcid i més clar que mai, Margarit se la torna a jugar sense por, sense concessions. Un hivern fascinantés una manera d?assumir el dolor, de celebrar la vida i d?estimar-la.
Los más pequeños descubren la escuela con dulzura, gracias a los contenidos simples y adaptados a su edad. Con la ayuda de un adulto aprenderán numerosas palabras que encontrarán en su contexto en una gran ilustración, para facilitar su aprendizaje de manera amena y divertida. Además, podrán jugar al juego de Busca y Encuentra: los niños y niñas de la clase reaparecen constantemente en todas las páginas ¿Dónde están?