Què és El professor de literatura? Una novel·la breu, d'escriptura experimental que s'insereix dins el relat -en ocasions- d'estructura negra o, com es diu a aquesta terra nostra, de lladres i serenos? Tal vegada una forma de narrativa amb matisos irònics, i fins i tot sarcàstics, amb la finalitat de denunciar una situació real -l'ensenyament, l'estructura social, el desgavell de la relació ciutadana? És possible. Amb El professor de literatura, el lector s'enfrontarà un cop més a la ironia, es veurà obligat a una reflexió -a estones divertida, d'altres cruel, desconcertant- sobre el món i la societat de la qual n'és un comparsa més, per dir-ho d'alguna forma. En el text es conjuguen la incredulitat, una certa rebel·lia, també la indisciplina i, per què no?, un punt de promiscuïtat i d'erotisme. Al cap i a la fi, la llibertat sense condicions -condicions que pretén imposar la democràcia "reformada" (o deformada) que ens ha tocat viure o patir- que ha de ser la meta final de l'escriptor i que es pot localitzar als nostres grans autors dels quals se'n fa referència a El professor de literatura.
El 4 de marzo de 2007 Ryszard Kapus¿cin¿ ski habría cumplido setenta y cinco años. Quince meses antes de la señalada fecha, la editorial cracoviana Znak decidió celebrarla con la publicación de un libro especialmente escrito para la ocasión. Una vez tomada la decisión, encargó a trece traductores de la obra kapus¿cin¿ skiana sendos textos de temática libre, aunque, por supuesto, de una u otra manera relacionados con el autor. Bozena Dudko, la artífice del libro regalo y redactora responsable de su edición, nos había dejado claro desde el principio que toda alabanza en tono panegírico al uso estaba terminantemente prohibida, «porque a él no le gustaría» (aclaración en realidad innecesaria puesto que, además de sus traductores, todos éramos viejos amigos de Kapus¿cin¿ ski y, como tales, de sobra conocíamos su talante modesto, incluso humilde). El regalo sorpresa debía salir al mercado a finales de febrero, de tal manera que, en su habitual ronda por las librerías, le llamase la atención el descubrimiento de su nombre y apellido en un lugar de lo más inesperado: no allí donde aparece el autor, sino en el título: Viajes con Ryszard Kapus¿cin¿ ski. Seguro que le habría hecho ilusión: Qué mejor regalo para un devorador de libros que un libro, firmado en este caso por sus traductores y amigos, y encabezado por un texto suyo, dedicado al mundo de la traducción. Pero la muerte se nos adelantó. Nos lo arrebató el 23 de enero de 2007. Ryszard Kapus¿cin¿ ski (1932-2007), reportero y escritor polaco que «elevó el periodismo a la categoría de arte literario» (palabras pronunciadas en el acto de entrega del Premio Príncipe de Asturias, con el que fue galardonado en 2003). En España se han publicado las siguientes obras: En castellano: El Sha o la desmesura del poder (1987), El Emperador (1989), La guerra del fútbol (1992), El Imperio (1994), Ébano (2000), Desde África (álbum de fotografías) (2001), Los cínicos no sirven para este oficio (2002), Lapidarium IV (2003), Un día más con vida (2003), El mundo de hoy. Autorretrato de un reportero (2004), Viajes con Heródoto (2006), Encuentro con el Otro (2007), Poesía completa (2008), La jungla polaca (2008) y Cristo con un fusil al hombro (de próxima aparición, prevista para comienzos de 2009). En catalán: Un dia més de vida (2003), Ében (2006) y Viatges amb Heròdot (2006). La obra de Kapus¿cin¿ ski ha sido vertida al castellano por Agata Orzeszek (El Emperador, conjuntamente con Roberto Mansberger Amorós), Xavier González Rovira (Los cínicos no sirven para este oficio, traducido del italiano) y Abel Murcia Soriano (Poesía completa). Todas las traducciones al catalán se deben al tándem Anna Rubió y Jerzy Slawomirski.
Introducció a les quatre grans cròniques és una aproximació de conjunt als llibres de Jaume I, Bernat Desclot, Ramon Muntaner i Pere III, «les quatre perles de la literatura catalana medieval» en lexpressió de lerudit francès Alfred Morel-Fatio. Es tracta de referències inexcusables per a aprofundir el coneixement de la història de la Corona dAragó durant letapa desplendor medieval. Josep Anton Aguilar Àvila situa les cròniques dins el seu context històric i cultural, i nanalitza lestructura, el contingut, lestil i les fonts o els models literaris detectables. El llibre ressalta les claus de lectura dalguns dels passatges més representatius de la literatura historiogràfica catalana i els relaciona amb tractats bèllics, regiments de prínceps medievals, fórmules procedents de les chansons de geste, romans en prosa o en vers... Per aquesta raó sovint acudeix a la tradició historiogràfica europea cròniques franceses, italianes i castellanes, sobretot, recurs especialment profitós quan cal contrastar las informacions subministrades pels autors catalans i estudiar la presentació, la distorsió o la dissimulació propagandística de determinats episodis.
La Història de Catalunya que proposa F. Xavier Hernàndez Cardona, pretèn, de manera didàctica, fer entendre les claus de l'evolució històrica de Catalunya. Constitueix un esfoç de síntesi que recull les aportacions m¿s recents: des de l'esclat de la bombolla immobiliària i la manifestació de juliol de 2010 a favor del dret de decidir com a nació, fins a les troballes del període paleolític a Terrassa. Més que no pas per consultar, es tracta d'una història de Catalunya pensada per ser llegida i per ser compresa, acompanyada per una cartografia nombrosa (entorn de cinquanta mapes) i per una setantena de fotografies.
«Mitología imprecisa del escritor que dedica medio día a la literatura y la otra mitad al periodismo. Una casa junto al mar o resguardada entre las montañas, largos fines de semana con algún cuerpo femenino, elástico y cómodo, en la cama, en la cocina, hablando de libros. Compensar la gravitación insular de Mallorca con idas y venidas a Barcelona y Madrid. ¿Escribir u opinar? ¿Literatura privada o escritor público? Leer, sobre todo.» En 1985 el joven Valentí Puig se confiaba así a su diario. Aquel año la tensión de la guerra fría empezaba a aflojarse mientras en España el primer gobierno socialista de la recuperada democracia preparaba el ingreso en la Comunidad Económica Europea. En Ratas en el jardín las anotaciones sobre la vida pública se alternan con entradas más personales: amores, amistades, vivencias, lecturas, anhelos, recuerdos familiares. La sabiduría con que el escritor contempla la vida que le rodea y la exactitud de sus palabras llenan de sinceridad las páginas de este dietario, editado en catalán en el año 2011, uno de los mejores publicados en España en lo que llevamos de siglo.
"Viatge d'un moribund" recull els poemes que Joan Sales va escriure entre el 1935 i el 1951, i que va publicar el 1952. No tornaria mai més a escriure poesia: No sóc pas freudià, però em sembla que la poesia està relacionada amb la sexualitat. Si shi fixa, veurà que hi ha músics i poetes precoços, però no pas novel·listes, deia ell. "Viage d'un moribund"és molt més que el preludi d'"Incerta glòria": "un temple de vivents pilars, una selva de símbols", segons paraules de Màrius Torres, el seu amic i lector.
Carlotaren egunkari morea ez da eleberri bat, ez eta egunkari arrunt bat ere. Carlotak "disidentzia"ren antiojuak jantzi ditu eta hankaz gora jarriko ditu eguneroko bizitzan normaltasun osoz bizi ditugun zenbait egoera eta ikuspegi. Nork asmatu du, esate baterako, maitasun kontuetan gizonezkoei dagokiela lehen pausoa ematea? Zergatik den arrosa nesken kolorea, eta urdina mutilena? Carlotaren egunkari morea emakumearen egoera zein den ohartzeko gida errukigabea da. Umorez askotan, amorruz eta inpotentziaz gehienetan, emakumeak bizi duen egoera salatzen du. Dena den, hori hala gerta dadin, antioju moreak jantzi beharko ditu Carlotak.
La comarca d'Osona, formada per una plana central (la Plana de Vic) rodejada per massissos muntanyosos, ens presenta un entorn natural ideal per caminar, amb una xarxa d'espais naturals protegits extensa i diversa: s'hi han identificat unes 250 espècies docells i 1.500 de plantes, i hi trobem des dels paisatges típicament mediterranis dels cingles de Bertí, fins als boscos més propis del centre d'Europa del Vidranès, passant per les cingleres vertiginoses del Collsacabra i les fonts amagades del Montseny. Us proposem un total de 16 excursions per 11 espais naturals protegits d'Osona. Però al llibre no hi trobem solament itineraris per caminar. Hem intentat també que el caminant descobreixi, sinteressi i entengui els elements amb què es trobarà al llarg del seu camí.
El Montseny és una de les Reserves de la Biosfera més importants i amb més biodiversitat del nostre planeta. La seva configuració geològica li permet de tenir nombroses fonts i aigua abundant. A Viladrau, laigua és un dels elements singulars del poble. El llibre recull i descriu més de 120 fonts situades dins aquest terme o als seus límits. 12 itineraris ens permeten conèixer-les de prop i descobrir el territori. Les fonts, per si soles, són el millor pretext per fer una excursió. Les històries i poesies que les ambienten, i viure i trepitjar un país ric en natura i patrimoni, són uns grans valors culturals que cal preservar.
Clara Bertran, una noia cega duna antiga família de laristocràcia barcelonina, encarrega a Carles, un escriptor que malviu de la literatura, la redacció dun llibre, tan curiós com intrigant, sobre un músic de carrer. Dins els murs dun casalot medieval de la plaça de Sant Felip Neri, les vides de Clara i Carles, juntament amb la de Franz, el violinista captaire provinent de Sarajevo del qual Clara vol saber la història, saniran relligant en un text que és un crit enrabiat de lluita davant les terribles dificultats que algunes persones han de superar senzillament per continuar vivint. "Nocturn de Sant Felip Neri" és alhora un retrat crític i lúcid de la ciutat de Barcelona actual i la seva història, una crònica punyent de la tragèdia dels Balcans i una condemna absoluta a qualsevol mena de guerra, passada o per venir.
Què és El professor de literatura? Una novel·la breu, d'escriptura experimental que s'insereix dins el relat -en ocasions- d'estructura negra o, com es diu a aquesta terra nostra, de lladres i serenos? Tal vegada una forma de narrativa amb matisos irònics, i fins i tot sarcàstics, amb la finalitat de denunciar una situació real -l'ensenyament, l'estructura social, el desgavell de la relació ciutadana? És possible. Amb El professor de literatura, el lector s'enfrontarà un cop més a la ironia, es veurà obligat a una reflexió -a estones divertida, d'altres cruel, desconcertant- sobre el món i la societat de la qual n'és un comparsa més, per dir-ho d'alguna forma. En el text es conjuguen la incredulitat, una certa rebel·lia, també la indisciplina i, per què no?, un punt de promiscuïtat i d'erotisme. Al cap i a la fi, la llibertat sense condicions -condicions que pretén imposar la democràcia "reformada" (o deformada) que ens ha tocat viure o patir- que ha de ser la meta final de l'escriptor i que es pot localitzar als nostres grans autors dels quals se'n fa referència a El professor de literatura.
El 4 de marzo de 2007 Ryszard Kapus¿cin¿ ski habría cumplido setenta y cinco años. Quince meses antes de la señalada fecha, la editorial cracoviana Znak decidió celebrarla con la publicación de un libro especialmente escrito para la ocasión. Una vez tomada la decisión, encargó a trece traductores de la obra kapus¿cin¿ skiana sendos textos de temática libre, aunque, por supuesto, de una u otra manera relacionados con el autor. Bozena Dudko, la artífice del libro regalo y redactora responsable de su edición, nos había dejado claro desde el principio que toda alabanza en tono panegírico al uso estaba terminantemente prohibida, «porque a él no le gustaría» (aclaración en realidad innecesaria puesto que, además de sus traductores, todos éramos viejos amigos de Kapus¿cin¿ ski y, como tales, de sobra conocíamos su talante modesto, incluso humilde). El regalo sorpresa debía salir al mercado a finales de febrero, de tal manera que, en su habitual ronda por las librerías, le llamase la atención el descubrimiento de su nombre y apellido en un lugar de lo más inesperado: no allí donde aparece el autor, sino en el título: Viajes con Ryszard Kapus¿cin¿ ski. Seguro que le habría hecho ilusión: Qué mejor regalo para un devorador de libros que un libro, firmado en este caso por sus traductores y amigos, y encabezado por un texto suyo, dedicado al mundo de la traducción. Pero la muerte se nos adelantó. Nos lo arrebató el 23 de enero de 2007. Ryszard Kapus¿cin¿ ski (1932-2007), reportero y escritor polaco que «elevó el periodismo a la categoría de arte literario» (palabras pronunciadas en el acto de entrega del Premio Príncipe de Asturias, con el que fue galardonado en 2003). En España se han publicado las siguientes obras: En castellano: El Sha o la desmesura del poder (1987), El Emperador (1989), La guerra del fútbol (1992), El Imperio (1994), Ébano (2000), Desde África (álbum de fotografías) (2001), Los cínicos no sirven para este oficio (2002), Lapidarium IV (2003), Un día más con vida (2003), El mundo de hoy. Autorretrato de un reportero (2004), Viajes con Heródoto (2006), Encuentro con el Otro (2007), Poesía completa (2008), La jungla polaca (2008) y Cristo con un fusil al hombro (de próxima aparición, prevista para comienzos de 2009). En catalán: Un dia més de vida (2003), Ében (2006) y Viatges amb Heròdot (2006). La obra de Kapus¿cin¿ ski ha sido vertida al castellano por Agata Orzeszek (El Emperador, conjuntamente con Roberto Mansberger Amorós), Xavier González Rovira (Los cínicos no sirven para este oficio, traducido del italiano) y Abel Murcia Soriano (Poesía completa). Todas las traducciones al catalán se deben al tándem Anna Rubió y Jerzy Slawomirski.
Introducció a les quatre grans cròniques és una aproximació de conjunt als llibres de Jaume I, Bernat Desclot, Ramon Muntaner i Pere III, «les quatre perles de la literatura catalana medieval» en lexpressió de lerudit francès Alfred Morel-Fatio. Es tracta de referències inexcusables per a aprofundir el coneixement de la història de la Corona dAragó durant letapa desplendor medieval. Josep Anton Aguilar Àvila situa les cròniques dins el seu context històric i cultural, i nanalitza lestructura, el contingut, lestil i les fonts o els models literaris detectables. El llibre ressalta les claus de lectura dalguns dels passatges més representatius de la literatura historiogràfica catalana i els relaciona amb tractats bèllics, regiments de prínceps medievals, fórmules procedents de les chansons de geste, romans en prosa o en vers... Per aquesta raó sovint acudeix a la tradició historiogràfica europea cròniques franceses, italianes i castellanes, sobretot, recurs especialment profitós quan cal contrastar las informacions subministrades pels autors catalans i estudiar la presentació, la distorsió o la dissimulació propagandística de determinats episodis.
La Història de Catalunya que proposa F. Xavier Hernàndez Cardona, pretèn, de manera didàctica, fer entendre les claus de l'evolució històrica de Catalunya. Constitueix un esfoç de síntesi que recull les aportacions m¿s recents: des de l'esclat de la bombolla immobiliària i la manifestació de juliol de 2010 a favor del dret de decidir com a nació, fins a les troballes del període paleolític a Terrassa. Més que no pas per consultar, es tracta d'una història de Catalunya pensada per ser llegida i per ser compresa, acompanyada per una cartografia nombrosa (entorn de cinquanta mapes) i per una setantena de fotografies.
«Mitología imprecisa del escritor que dedica medio día a la literatura y la otra mitad al periodismo. Una casa junto al mar o resguardada entre las montañas, largos fines de semana con algún cuerpo femenino, elástico y cómodo, en la cama, en la cocina, hablando de libros. Compensar la gravitación insular de Mallorca con idas y venidas a Barcelona y Madrid. ¿Escribir u opinar? ¿Literatura privada o escritor público? Leer, sobre todo.» En 1985 el joven Valentí Puig se confiaba así a su diario. Aquel año la tensión de la guerra fría empezaba a aflojarse mientras en España el primer gobierno socialista de la recuperada democracia preparaba el ingreso en la Comunidad Económica Europea. En Ratas en el jardín las anotaciones sobre la vida pública se alternan con entradas más personales: amores, amistades, vivencias, lecturas, anhelos, recuerdos familiares. La sabiduría con que el escritor contempla la vida que le rodea y la exactitud de sus palabras llenan de sinceridad las páginas de este dietario, editado en catalán en el año 2011, uno de los mejores publicados en España en lo que llevamos de siglo.
Curso de autoaprendizaje de catalán que combina una metodología moderna, un enfoque comunicativo y una estructura sencilla. Contiene 1 libro y 2 CD.
"Viatge d'un moribund" recull els poemes que Joan Sales va escriure entre el 1935 i el 1951, i que va publicar el 1952. No tornaria mai més a escriure poesia: No sóc pas freudià, però em sembla que la poesia està relacionada amb la sexualitat. Si shi fixa, veurà que hi ha músics i poetes precoços, però no pas novel·listes, deia ell. "Viage d'un moribund"és molt més que el preludi d'"Incerta glòria": "un temple de vivents pilars, una selva de símbols", segons paraules de Màrius Torres, el seu amic i lector.
Carlotaren egunkari morea ez da eleberri bat, ez eta egunkari arrunt bat ere. Carlotak "disidentzia"ren antiojuak jantzi ditu eta hankaz gora jarriko ditu eguneroko bizitzan normaltasun osoz bizi ditugun zenbait egoera eta ikuspegi. Nork asmatu du, esate baterako, maitasun kontuetan gizonezkoei dagokiela lehen pausoa ematea? Zergatik den arrosa nesken kolorea, eta urdina mutilena? Carlotaren egunkari morea emakumearen egoera zein den ohartzeko gida errukigabea da. Umorez askotan, amorruz eta inpotentziaz gehienetan, emakumeak bizi duen egoera salatzen du. Dena den, hori hala gerta dadin, antioju moreak jantzi beharko ditu Carlotak.
La comarca d'Osona, formada per una plana central (la Plana de Vic) rodejada per massissos muntanyosos, ens presenta un entorn natural ideal per caminar, amb una xarxa d'espais naturals protegits extensa i diversa: s'hi han identificat unes 250 espècies docells i 1.500 de plantes, i hi trobem des dels paisatges típicament mediterranis dels cingles de Bertí, fins als boscos més propis del centre d'Europa del Vidranès, passant per les cingleres vertiginoses del Collsacabra i les fonts amagades del Montseny. Us proposem un total de 16 excursions per 11 espais naturals protegits d'Osona. Però al llibre no hi trobem solament itineraris per caminar. Hem intentat també que el caminant descobreixi, sinteressi i entengui els elements amb què es trobarà al llarg del seu camí.
El Montseny és una de les Reserves de la Biosfera més importants i amb més biodiversitat del nostre planeta. La seva configuració geològica li permet de tenir nombroses fonts i aigua abundant. A Viladrau, laigua és un dels elements singulars del poble. El llibre recull i descriu més de 120 fonts situades dins aquest terme o als seus límits. 12 itineraris ens permeten conèixer-les de prop i descobrir el territori. Les fonts, per si soles, són el millor pretext per fer una excursió. Les històries i poesies que les ambienten, i viure i trepitjar un país ric en natura i patrimoni, són uns grans valors culturals que cal preservar.
Clara Bertran, una noia cega duna antiga família de laristocràcia barcelonina, encarrega a Carles, un escriptor que malviu de la literatura, la redacció dun llibre, tan curiós com intrigant, sobre un músic de carrer. Dins els murs dun casalot medieval de la plaça de Sant Felip Neri, les vides de Clara i Carles, juntament amb la de Franz, el violinista captaire provinent de Sarajevo del qual Clara vol saber la història, saniran relligant en un text que és un crit enrabiat de lluita davant les terribles dificultats que algunes persones han de superar senzillament per continuar vivint. "Nocturn de Sant Felip Neri" és alhora un retrat crític i lúcid de la ciutat de Barcelona actual i la seva història, una crònica punyent de la tragèdia dels Balcans i una condemna absoluta a qualsevol mena de guerra, passada o per venir.