Papitu. El somriure sota el bigoti és un repàs a la vida de Josep M. Benet i Jornet de la mà de la seva filla, Carlota Benet. Un llibre emocionant i colpidor que ens deixa una petja en la memòria, la fràgil memòria que l?Alzheimer pot arribar a fer miques, i que, fins a l?últim batec, és inesborrable. En aquestes pàgines intenses es parla del Papitu, del seu somriure murri i de l?immens llegat literari que ens ha deixat. «Els records amb prou feines esbossats en la memòria dels amics no arribaran mai a explicar del tot la personalitat d?en Benet i Jornet, d?en Josep Maria, del Papitu, el pare, l?autor, el guionista, l?amic, el padrí, el company, el rialler, el rondinaire, el tafaner, l?apassionat, el jovenívol, el sorneguer, el fosc, el lluminós». Sergi Belbel
Dos joves fan amistat al bell mig de la guerra. La vida els separa i els porta a Xangai, Barcelona, Praga, l?Havana, Girona o Moscou. No es tornen a veure fins que, trenta anys després del seu comiat, una casualitat permet que reprenguin, amb dificultats, la relació. Aquests dos personatges reals, Franti?ek Kriegel, metge comunista txec, i Jaume Ministral, escriptor i mestre català, van viure una intensa amistat sacsejada pels avatars polítics, bèl·lics i socials del segle passat. Dos investigadors empordanesos de ficció, la Dacs i en Tarongi, emprenen l?aventura de recuperar aquesta història fascinant. Amb la combinació de documents reals ?cartes, notícies de premsa, memòries, informes policials? i de recreacions literàries, L?amic de Praga es presenta com un intens exercici narratiu en què els lectors, al mateix temps que els dos investigadors, van reconstruint una amistat que és, alhora, un retrat en primera línia de l?Europa recent. Una història tan real que només podia ser explicada com una novel·la. Amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura.
Per fi, Antoni Bassas ha deixat escrita la narració d?un programa que va fer història, El matí de Catalunya Ràdio (1995-2008). Bon dia, són les vuit! és un llibre que traspua periodisme i ràdio, on veiem els professionals que van gestar el programa cada dia i els col·laboradors que el van elevar a la categoria d?inoblidable, amb episodis que van fer vibrar l?antena cada matí durant més d?una dècada i queels oients encara recorden amb nostàlgia. Però, més enllà del relat en primera persona de la veu que despertava el país, Bon dia, són les vuit! és, també, el llibre de la memòria col·lectiva d?un país que, progressivament, va anar trobant la seva veu. «Van passant els anys, i des d?aquell matí assolellat d?estiu no he parat de trobar-me persones que se m?han acostat per explicar-me que van venir aquell dia a la Diagonal o que recorden què estaven fent en aquell moment en què vam deixar de compartir tots els matins, o que m?expliquen com van canviar la seva relació amb la ràdio. Aquest llibre està especialment dedicat a totes elles».
Un cop han deixat el fill a l?escola, els metecs queden al cafè de la cantonada. Són amics des que els seusfills fan P3. Poca-soltes, aparentment misògins, desvagats i un pèl inútils, l?única norma entre ells és noparlar gaire seriosament.Durant un llarg esmorzar a la Boqueria, en Pere, l?escriptor del grup, escolta embadalit la narració delMario, que en un moment baix després que la dona l?hagi deixat, s?ha decidit a visitar el poble on vapassar la infantesa i que va abandonar quan el matrimoni dels pares es va trencar i el seu pare va desaparèixerper sempre més. El Pere queda atrapat en aquesta historia i en vol fer una novel·la, que serà també un viatge de tots plegats cap als propis orígens, a la recerca d?una innocència perduda o d?aquelladona inoblidable que cadascú idealitza a la seva manera. Amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura.
El Ratolí Pérez era molt feliç quan feia la seva feina. Nit rere nit sortia de casa per anar a recollir les dents dels nens i les nenes. Fins que un dia va aparèixer el ratolí Giménez proclamant-se el nou ratolí de les dents! Quin embolic! Qui serà el nou ratolí de les dents: en Pérez o en Giménez?
El Cançoner de Petrarca és el primer cançoner de poesia lírica europea, que es convertiràen model poètic absolut fi ns a l?inici del segle XX. La importància de Petrarca rau en el fetd?haver creat un espai líric plenament humà en què s?han reconegut els poetes modernsi contemporanis.El poeta Miquel Desclot culmina una traducció brillant que l?ha ocupat els últims quinzeanys.Un gran esdeveniment cultural.
«¿Per què era viu? La mort com a casualitat i la vida com a condemna. Al Dídac li havia anat d?un pèl. Tothom sabia el cas d?algú que havia estat a punt de morir, però a ell la mort li va tocar quan més egoista havia sigut, quan més estúpid havia resultat per als seus amics». Ningú hauria dit mai que els primers dies de calor de l?estiu vindrien acompanyats d?una tragèdia. En un instant el Dídac havia perdut els seus tres millors amics. Sacsejat per la notícia, decideix fer cas dels consells del seu pare i marxar a Elx per viure amb el seu padrí. Potser enfrontar-se a la crua realitat d?un sud oblidat l?ajudarà a superar l?angúnia existencial d?on no vol sortir i a guarir la culpa que sent per la mort dels seus amics. Un brillant debut literari que transmet l?experiència més íntima de la pèrdua, del neguit, la ràbia, els records i la impotència davant la mort, des de la mirada tediosa d?un jove en cerca de respostes.
Como hizo Primo Levi a partir de su experiencia en Auschwitz, Grau Viader nos cuenta en forma de novela las vivencias de unos jóvenes de la Quinta del Biberón, después de la Batalla del Ebro, en los campos de concentración: primero en la plaza de toros de Logroño y después en Miranda de Ebro. Constituye un documento excepcional por ser muy escasos los relatos escritos de primera mano.
En aquest llibre de poemes, Carles Camps Mundó hi expressa, des del mateix títol, l?anhel de poder viure cos a cos amb les coses, de viure sense designar, sense necessitat de la intermediació del llenguatge.Aquesta és ?l?elegia de l?origen?, l?esperança d?absolut i la constatació dels límits de la naturalesahumana. A partir d?aquí, es despleguen els temes humans universals, com són l?orígen i el destí, la vida i la mort, l?amor i l?odi, la raó i la follia, l?esperança i el fracàs, la fe i la incredulitat... Carles Camps Mundó és un poeta amb una obra sòlida i refl exiva que va guanyant adeptes.
Els segadors amb l'harmonització musical feta per Francesc Alió s'escoltaren per primera vegada el 4 de juny de 1892. La seva incorporació al repertori de l'Orfeó Català fou clau per a facilitar-ne la difusió i, tot i que les interpretacions inicials no tingueren cap relleu especial, el mateix any 1892 Lluís B. Nadal ja els definia com «com un verdader himne nacional». Les primeres propostes per a trobar un himne -que caldria escriure, recuperar o popularitzar-, cal situar-les al 1887. L'any 1894 La Veu del Montserrat insinuà la possiblitat de convertir Els segadors en himne català aprofitant-ne la creixent popularitat. Des de 1897 s'escoltaren a peu dret la majoria de les vegades i tot seguit amb el cap nu. La versió reduïda que, el 1898, en féu Emili Guanyavents de seguida es divulgà i obtingué un èxit esclatant. Les persecucions governamentals no feren altra cosa que afavorir-ne la simbologia i el coneixement, atès que empenyeren a convertir Els segadors en un referent inevitable de qualsevol acte o actuació catalanista.
Quan dues joves britàniques desapareixen a Tailàndia durant el seu any sabàtic, la notícia acaparael focus mediàtic internacional. La periodista Kate Waters està llesta per informar sobre lahistòria: com sempre, vol ser la primera a aconseguir l?exclusiva i descobrir la veritat, i aquestcop no serà una excepció.Però aquesta vegada, a mesura que es van coneixent els detalls de la investigació, la Kate nopot parar de pensar en el seu fill, a qui no ha vist des de fa dos anys, quan va marxar de casaper viatjar precisament a Tailàndia...
El 1965-1966 i el 1967, en dues tongades, Gabriel Ferrater va fer a la Universitat de Barcelonaaquest Curs de literatura catalana contemporània. La majoria de conferències es van enregistrari després es van transcriure; d?algunes altres en van quedar només els apunts de classe deltranscriptor. La totalitat del curs es recull ara, per primera vegada, en un volum que proposala visió més lúcida, intel·ligent i encara avui polèmica dels corrents centrals de la literatura catalanadel segle xx. Ferrater hi parla amb tot detall de quatre poetes (Josep Carner, Guerau deLiost, Carles Riba i J. V. Foix) i tres prosistes (Joaquim Ruyra, Víctor Català i Josep Pla). El conjunts?enriqueix, a més, amb una doble conferència panoràmica que Ferrater va pronunciar pocabans de suïcidar-se, i amb una entrevista inèdita del març del 1963 sobre la poesia de Riba.
La Masia catalana. Evolució, arquitectura i restauració és una obra que tracta amb rigor i objectivitat un tema dimportància cabdal dins el camp del patrimoni arquitectònic català: la masia. La masia ha sofert en els darrers temps un greu procés de mistificació, que si bé en molts casos l'ha salvat de l'anorreament, l'ha convertit sovint en una peça de concepció decorativista poc respectuosa amb el seu origen i amb uns criteris estètics rigorosos. Les noves necessitats generades per l'evolució dels temps a les zones rurals o la reconversió d'aquests habitatges pagesos en segones residències o establiments de serveis (restaurants, hospedatges...) obliguen a efectuar unes reformes que és bo que es portin a terme adequadament. El llibre ens introdueix al món de la masia d'una forma gràfica i amb un llenguatge adaptat a un públic ampli interessat en el tema: arquitectes, aparelladors i constructors però també propietaris d'habitatges rurals i amants de la tradició. Es descriu el seu origen, les seves implicacions paisatgístiques i, especialment, les seves característiques constructives i l'ús dels materials. En un darrer apartat, de gran interès per a l'usuari, es donen pautes concretes per la restauració.
En aquesta obra antològica de la poesia de Marta Pessarrodona, hi ha una selecció dels millors poemes que lautora terrassenca ha publicat en llibres com Setembre 30, Vida privada, Memòria i, A favor meu, nostre, Berlín suite, Homenatge a Walter Benjamin, Eros més que Thànatos i Lamor a Barcelona. El llibre recull també poemes nous de Pessarrodona que anticipen dos llibres que es publicaran pròximament: Variacions i Animals i plantes. Marta Pessarrodona ens diu al pròleg del llibre: Una vegada més, la meva ambició és publicar uns Collected Poems i mhe darrecerar en lantologia, com ho vaig fer el 1994, quan vaig publicar Tria de poemes. Aleshores vaig cometre un error que no penso repetir. Vaig incloure al volum un llibre nou, Eros més que Thànatos, amb el resultat que, excepte una persona poèticament molt desvetllada (Sam Abrams), ningú no sen va adonar. Ara, doncs, aquest volum és el que pretén el títol [ ] Sóc molt conscient, i ho agraeixo, que hi ha noves generacions de lectors que potser volen llegir-me i no poden. Una sensació sempre molesta.
Papitu. El somriure sota el bigoti és un repàs a la vida de Josep M. Benet i Jornet de la mà de la seva filla, Carlota Benet. Un llibre emocionant i colpidor que ens deixa una petja en la memòria, la fràgil memòria que l?Alzheimer pot arribar a fer miques, i que, fins a l?últim batec, és inesborrable. En aquestes pàgines intenses es parla del Papitu, del seu somriure murri i de l?immens llegat literari que ens ha deixat. «Els records amb prou feines esbossats en la memòria dels amics no arribaran mai a explicar del tot la personalitat d?en Benet i Jornet, d?en Josep Maria, del Papitu, el pare, l?autor, el guionista, l?amic, el padrí, el company, el rialler, el rondinaire, el tafaner, l?apassionat, el jovenívol, el sorneguer, el fosc, el lluminós». Sergi Belbel
Dos joves fan amistat al bell mig de la guerra. La vida els separa i els porta a Xangai, Barcelona, Praga, l?Havana, Girona o Moscou. No es tornen a veure fins que, trenta anys després del seu comiat, una casualitat permet que reprenguin, amb dificultats, la relació. Aquests dos personatges reals, Franti?ek Kriegel, metge comunista txec, i Jaume Ministral, escriptor i mestre català, van viure una intensa amistat sacsejada pels avatars polítics, bèl·lics i socials del segle passat. Dos investigadors empordanesos de ficció, la Dacs i en Tarongi, emprenen l?aventura de recuperar aquesta història fascinant. Amb la combinació de documents reals ?cartes, notícies de premsa, memòries, informes policials? i de recreacions literàries, L?amic de Praga es presenta com un intens exercici narratiu en què els lectors, al mateix temps que els dos investigadors, van reconstruint una amistat que és, alhora, un retrat en primera línia de l?Europa recent. Una història tan real que només podia ser explicada com una novel·la. Amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura.
Per fi, Antoni Bassas ha deixat escrita la narració d?un programa que va fer història, El matí de Catalunya Ràdio (1995-2008). Bon dia, són les vuit! és un llibre que traspua periodisme i ràdio, on veiem els professionals que van gestar el programa cada dia i els col·laboradors que el van elevar a la categoria d?inoblidable, amb episodis que van fer vibrar l?antena cada matí durant més d?una dècada i queels oients encara recorden amb nostàlgia. Però, més enllà del relat en primera persona de la veu que despertava el país, Bon dia, són les vuit! és, també, el llibre de la memòria col·lectiva d?un país que, progressivament, va anar trobant la seva veu. «Van passant els anys, i des d?aquell matí assolellat d?estiu no he parat de trobar-me persones que se m?han acostat per explicar-me que van venir aquell dia a la Diagonal o que recorden què estaven fent en aquell moment en què vam deixar de compartir tots els matins, o que m?expliquen com van canviar la seva relació amb la ràdio. Aquest llibre està especialment dedicat a totes elles».
Un cop han deixat el fill a l?escola, els metecs queden al cafè de la cantonada. Són amics des que els seusfills fan P3. Poca-soltes, aparentment misògins, desvagats i un pèl inútils, l?única norma entre ells és noparlar gaire seriosament.Durant un llarg esmorzar a la Boqueria, en Pere, l?escriptor del grup, escolta embadalit la narració delMario, que en un moment baix després que la dona l?hagi deixat, s?ha decidit a visitar el poble on vapassar la infantesa i que va abandonar quan el matrimoni dels pares es va trencar i el seu pare va desaparèixerper sempre més. El Pere queda atrapat en aquesta historia i en vol fer una novel·la, que serà també un viatge de tots plegats cap als propis orígens, a la recerca d?una innocència perduda o d?aquelladona inoblidable que cadascú idealitza a la seva manera. Amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura.
El Ratolí Pérez era molt feliç quan feia la seva feina. Nit rere nit sortia de casa per anar a recollir les dents dels nens i les nenes. Fins que un dia va aparèixer el ratolí Giménez proclamant-se el nou ratolí de les dents! Quin embolic! Qui serà el nou ratolí de les dents: en Pérez o en Giménez?
El Cançoner de Petrarca és el primer cançoner de poesia lírica europea, que es convertiràen model poètic absolut fi ns a l?inici del segle XX. La importància de Petrarca rau en el fetd?haver creat un espai líric plenament humà en què s?han reconegut els poetes modernsi contemporanis.El poeta Miquel Desclot culmina una traducció brillant que l?ha ocupat els últims quinzeanys.Un gran esdeveniment cultural.
«¿Per què era viu? La mort com a casualitat i la vida com a condemna. Al Dídac li havia anat d?un pèl. Tothom sabia el cas d?algú que havia estat a punt de morir, però a ell la mort li va tocar quan més egoista havia sigut, quan més estúpid havia resultat per als seus amics». Ningú hauria dit mai que els primers dies de calor de l?estiu vindrien acompanyats d?una tragèdia. En un instant el Dídac havia perdut els seus tres millors amics. Sacsejat per la notícia, decideix fer cas dels consells del seu pare i marxar a Elx per viure amb el seu padrí. Potser enfrontar-se a la crua realitat d?un sud oblidat l?ajudarà a superar l?angúnia existencial d?on no vol sortir i a guarir la culpa que sent per la mort dels seus amics. Un brillant debut literari que transmet l?experiència més íntima de la pèrdua, del neguit, la ràbia, els records i la impotència davant la mort, des de la mirada tediosa d?un jove en cerca de respostes.
Como hizo Primo Levi a partir de su experiencia en Auschwitz, Grau Viader nos cuenta en forma de novela las vivencias de unos jóvenes de la Quinta del Biberón, después de la Batalla del Ebro, en los campos de concentración: primero en la plaza de toros de Logroño y después en Miranda de Ebro. Constituye un documento excepcional por ser muy escasos los relatos escritos de primera mano.
En aquest llibre de poemes, Carles Camps Mundó hi expressa, des del mateix títol, l?anhel de poder viure cos a cos amb les coses, de viure sense designar, sense necessitat de la intermediació del llenguatge.Aquesta és ?l?elegia de l?origen?, l?esperança d?absolut i la constatació dels límits de la naturalesahumana. A partir d?aquí, es despleguen els temes humans universals, com són l?orígen i el destí, la vida i la mort, l?amor i l?odi, la raó i la follia, l?esperança i el fracàs, la fe i la incredulitat... Carles Camps Mundó és un poeta amb una obra sòlida i refl exiva que va guanyant adeptes.
Els segadors amb l'harmonització musical feta per Francesc Alió s'escoltaren per primera vegada el 4 de juny de 1892. La seva incorporació al repertori de l'Orfeó Català fou clau per a facilitar-ne la difusió i, tot i que les interpretacions inicials no tingueren cap relleu especial, el mateix any 1892 Lluís B. Nadal ja els definia com «com un verdader himne nacional». Les primeres propostes per a trobar un himne -que caldria escriure, recuperar o popularitzar-, cal situar-les al 1887. L'any 1894 La Veu del Montserrat insinuà la possiblitat de convertir Els segadors en himne català aprofitant-ne la creixent popularitat. Des de 1897 s'escoltaren a peu dret la majoria de les vegades i tot seguit amb el cap nu. La versió reduïda que, el 1898, en féu Emili Guanyavents de seguida es divulgà i obtingué un èxit esclatant. Les persecucions governamentals no feren altra cosa que afavorir-ne la simbologia i el coneixement, atès que empenyeren a convertir Els segadors en un referent inevitable de qualsevol acte o actuació catalanista.
Quan dues joves britàniques desapareixen a Tailàndia durant el seu any sabàtic, la notícia acaparael focus mediàtic internacional. La periodista Kate Waters està llesta per informar sobre lahistòria: com sempre, vol ser la primera a aconseguir l?exclusiva i descobrir la veritat, i aquestcop no serà una excepció.Però aquesta vegada, a mesura que es van coneixent els detalls de la investigació, la Kate nopot parar de pensar en el seu fill, a qui no ha vist des de fa dos anys, quan va marxar de casaper viatjar precisament a Tailàndia...
El 1965-1966 i el 1967, en dues tongades, Gabriel Ferrater va fer a la Universitat de Barcelonaaquest Curs de literatura catalana contemporània. La majoria de conferències es van enregistrari després es van transcriure; d?algunes altres en van quedar només els apunts de classe deltranscriptor. La totalitat del curs es recull ara, per primera vegada, en un volum que proposala visió més lúcida, intel·ligent i encara avui polèmica dels corrents centrals de la literatura catalanadel segle xx. Ferrater hi parla amb tot detall de quatre poetes (Josep Carner, Guerau deLiost, Carles Riba i J. V. Foix) i tres prosistes (Joaquim Ruyra, Víctor Català i Josep Pla). El conjunts?enriqueix, a més, amb una doble conferència panoràmica que Ferrater va pronunciar pocabans de suïcidar-se, i amb una entrevista inèdita del març del 1963 sobre la poesia de Riba.
Material auxiliar amb exercicis dortografia, morfologia nominal i verbal, sintaxi...
La Masia catalana. Evolució, arquitectura i restauració és una obra que tracta amb rigor i objectivitat un tema dimportància cabdal dins el camp del patrimoni arquitectònic català: la masia. La masia ha sofert en els darrers temps un greu procés de mistificació, que si bé en molts casos l'ha salvat de l'anorreament, l'ha convertit sovint en una peça de concepció decorativista poc respectuosa amb el seu origen i amb uns criteris estètics rigorosos. Les noves necessitats generades per l'evolució dels temps a les zones rurals o la reconversió d'aquests habitatges pagesos en segones residències o establiments de serveis (restaurants, hospedatges...) obliguen a efectuar unes reformes que és bo que es portin a terme adequadament. El llibre ens introdueix al món de la masia d'una forma gràfica i amb un llenguatge adaptat a un públic ampli interessat en el tema: arquitectes, aparelladors i constructors però també propietaris d'habitatges rurals i amants de la tradició. Es descriu el seu origen, les seves implicacions paisatgístiques i, especialment, les seves característiques constructives i l'ús dels materials. En un darrer apartat, de gran interès per a l'usuari, es donen pautes concretes per la restauració.
En aquesta obra antològica de la poesia de Marta Pessarrodona, hi ha una selecció dels millors poemes que lautora terrassenca ha publicat en llibres com Setembre 30, Vida privada, Memòria i, A favor meu, nostre, Berlín suite, Homenatge a Walter Benjamin, Eros més que Thànatos i Lamor a Barcelona. El llibre recull també poemes nous de Pessarrodona que anticipen dos llibres que es publicaran pròximament: Variacions i Animals i plantes. Marta Pessarrodona ens diu al pròleg del llibre: Una vegada més, la meva ambició és publicar uns Collected Poems i mhe darrecerar en lantologia, com ho vaig fer el 1994, quan vaig publicar Tria de poemes. Aleshores vaig cometre un error que no penso repetir. Vaig incloure al volum un llibre nou, Eros més que Thànatos, amb el resultat que, excepte una persona poèticament molt desvetllada (Sam Abrams), ningú no sen va adonar. Ara, doncs, aquest volum és el que pretén el títol [
] Sóc molt conscient, i ho agraeixo, que hi ha noves generacions de lectors que potser volen llegir-me i no poden. Una sensació sempre molesta.