Catalán



BARCELONA DE NOVEL·LA (MONTILLA, RAÚL)
Un llibre que convida a conèixer i recórrer Barcelona des d'una mirada diferent, la literària. Una ciutat que ha estat escenari de llibres com "El Quixot", "Homenatge a Catalunya", "Mirall trencat", "La ciutat dels prodigis", o "La Catedral del Mar". La ciutat que va inspirar Mercè Rodoreda, Manuel Vázquez Montalbán, Montserrat Roig o Terenci Moix. En la qual Mario Vargas Llosa i Gabriel García Márquez van ser la punta de llança de l'anomenat Boom de la Literatura Llatinoamericana, impulsat per la superagent Carmen Balcells. Un llibre on es barreja literatura i realitat, on la ciutat de desenes d'autors i de centenars d'històries conviu amb la ciutat actual, en què no hi ha el cementiri dels llibres oblidats ... si això és el que es vol creure.

VEUS AL RAS (PERELLÓ, SEBASTIÀ)
"Veus al ras"és la història d’un home que cada setmana apareix davant d’una casa. Fa deu anys que va sortir-ne per no tornar-hi mai més, i ara és un que va perdut. Que ha perdut fins i tot la veu i s’expressa amb el cos, amb la cara, amb uns actes que no entén ningú. I és la història d’una dona que escriu tot allò que no diu l’home mut, el qui s’atura davant de la seva finestra, el qui va viure amb ella abans de perdre la paraula i el seny. Ella s’obstina a recompondre’n la vida a través dels retalls que en coneix: la infància explicada per les dones de la família, les rareses que feien tanta gràcia i s’han ulcerat, l’oïda tan sensible a la veu, a les veus dels presents però també dels absents… "Veus al ras"és el tapís dels amants, una novel·la que atrapa com un nus de paraules que s’estreny cada vegada més. Un text excepcional, beckettià, podríem dir sense abús, si no fos que és una obra de Sebastià Perelló.

JUDES I LA PRIMAVERA (BONET, BLAI)
L'exitosa reedició d'EL MAR, seguida de la dels Dietaris i de la Poesia Completa, han col·locat Blai Bonet al costat dels Mestres del segle XX que el públic redescobreix amb entusiasme. Traduït a una dotzena de llengües, la crítica nord-americana l'ha saludat com un germà mediterrani de Faulkner, O'Connors i McCullers. Club Editor llança avui, alhora que la traducció castellana d'EL MAR, una nova edició de JUDES I LA PRIMAVERA. En aquesta novel·la, el lector retroba els elements principals d'EL MAR --un poble, els seus adults criminals, els seus infants plens d'innocència que la guerra civil ha corcat-- i també un sentiment religiós singular, dissident, que qüestiona la llei perquè "Jesús sabia que tot sovint les morals són homicides i es fan contra l individu personal . Una bomba que esclata avui en el text original inèdit, recuperat i restaurat per Nicolau Dols.

LA FORÇA D’AGLAIA (AMORÓS CORBELLA, MARIA LLUÏSA)
L’Ondina viu amb els seus fills adolescents i intenta tirar endavant amb una feina que va haver de buscar en quedar-se sola. Els dies s’escolen de forma monòtona; encara és relativament jove i no veu més enllà del dia a dia. Un migdia, quan està a punt de tancar l’ordinador per anar a dinar, rep un correu sorprenent, d’un company de l’últim curs de l’institut que fa vint anys que no ha vist. L’intercanvi d’e-mails amb aquest desconegut que viu a l’estranger, farà que l’Ondina es replantegi moltes coses, que reaccioni davant de la desaparició del seu marit, del menyspreu dels seus fills cap a ella i que pugui oblidar l’ombra de la seva germana Neus, una figura inexistent que l’ha condicionat en els moments en què ella s’ha sentit més feble i insegura. L’Ondina brillant que havia estat en conèixer el seu home torna a sorgir malgrat les noves dificultats. La seva amiga de joventut, l’Emi, i una nova amistat, en Rémi, li donaran seguretat per tirar endavant i lluitar contra els obstacles i les contrarietats que aniran sorgint. Però serà ella mateixa qui, com l’Aglaia de Les prunes d’or, sabrà aconseguir la força per continuar.

CUINA AMB JOAN ROCA A BAIXA TEMPERATURA . DESCOBREIX UNA FORMA DE CUINAR MÉS SABROSA, MÉS SALUDABLE (ROCA, JOAN / BRUGUÉS, SALVADOR)
"Aquesta obra us mostrarà tot el que hem après en la cuina d'El Celler de Can Roca, però també en les nostres respectives cuines familiars, amb la intenció d'ensenyar-vos diferents tècniques que milloraran els vostres plats. Veurem que la baixa temperatura ja es practica des de fa milers d'anys i que bàsicament la novetat del desenvolupament tecnològic és el control i la precisió, amb la què podem cuinar avui dia. Però al final, del que es tracta quan cuinem és de gaudir de les bondats de transmetre coneixement, valors i afecte. Cuinant podem descobrir la nostra cultura i el món sencer, podem desafiar els sentits, fer volar la imaginació o vincular-nos una miqueta més a la nostra terra, som capaços d'expressar gratitud i de dedicar temps als nostres éssers estimats. Tot això és el que més compta. Us animo a descobrir un conjunt de tècniques que sens dubte us ajudaran a aconseguir resultats millors en les vostres cuines. Espero que gaudiu de l'aventura." Amb la col.laboració de la Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura.

UNA LLEGENDA DE SANT JORDI (PORTELL RIFA, JOAN / SERRA BONILLA, SEBASTIÀ)
A la vora del mar, una nena convida a un trist nen a jugar. Tots dos comencen un joc molt especial. Amb les seves mans construiran un castell de sorra enorme, amb un rei... i així s’inicia la llegenda: Vet aqui que una vegada en una terra molt llunyana, a l’altra banda del mar, hi havia un país molt ric amb un castell enorme. Un dia un drac va arribar al castell i va atemorir tota la gent de la comarca... Joan Portell és l’autor d’aquest llibre que ens convida a llegir aquest clàssic en un entorn molt particular, que ens portarà a tenir una nova perspectiva de la tradició. Un àlbum amb les originals i espectaculars il·lustracions de Sebastià Serra que combinen fotografia i dibuix per convidar a petits i grans a endinsar-se en la realitat de la llegenda

LA MASSA QUE ES VA MENJAR A TOTS (R.L. STINE)
Vuelve el gran fenómeno de la literatura juvenil. Vive las escalofriantes aventuras que convirtieron Pesadillas en la colección juvenil más vendida de todos los tiempos. Edición en catalán de la mítica colección de Pesadillas.

GRAMÀTICA DEL CATALÀ ROSSELLONÈS (GÓMEZ DURAN, GEMMA)
El rossellonès és el dialecte del català que es parla a quatre comarques de la Catalunya del Nord: el Rosselló, el Conflent, el Vallespir i el Capcir. La Gramàtica del català rossellonès presenta una descripció de tots els trets fonètics, fonològics, morfològics i sintàctics específics d?aquest dialecte. Moltes de les dades incloses al llibre no s?havien descrit mai abans i són, per tant, un testimoni imprescindible per conèixer el dialecte, ara que es troba en l?estadi final. El llibre també inclou una introducció amb una presentació de la situació sociolingüística que ajuda a entendre com s?ha arribat a aquest punt. Finalment, es presenta una innovació en la normativa, ja que es proposen formes basades en solucions pròpies, com ara la negació amb pas postverbal o l?ús de determinat vocabulari específic, com ara fora ?només?.

UN CAU D’ESCURÇONS . TRADUCCIÓ DE PAU VIDAL (CAMILLERI, ANDREA)
El mal de la feina d?en Montalbano és que de vegades s?acaba sabent la veritat. I això no sempre és agradable. Per exemple, quan resulta que un irreprotxable comptable vidu de Vigata ocultava una doble vida al fons d?un calaix. Els fi lls de l?assassinat, assisteixen consternats a la transformació pública del seu pare, però no són els únics: el comissari també s?ha d?empassar, incrèdul, tota la veritat sobre un sensesostre que se li ha refugiat al porxo de Marinella, fugint de la pluja. Com tantes altres vegades, el somni amb què es desencadenen les aventures d?en Montalbano és premonitori, i aquesta vegada fi ns i tot anticipa la clàssica trucada d?en Catarella per comunicar la ?mort d?un mort?. Amb la col.laboració de la Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura.

DESHORA . QUINZÈ PREMI DE POESIA SANT CUGAT A LA MEMORIA DE GABRIEL FERRATER (PUIGDEFÀBREGA, JOAN)
Les oques passen que noho saben peròdibuixen al cel una fletxa un som-riure una ca-sa. Volen i mentrevolen grallencoses que només elles entre elles entenen.Xerrotegem nosaltres com elles, volemun cel desnuvolat, seguimcamins apresos de vésa saber quinamemòria. Aixòque ningú no ens ha ensenyat hosabem més béque res. Sí,xerrotegem, i la llengua crida llengua,però com les oques el dibuixni veure?l no sabem.

EL PEÓ DE DÉU (SAURINA, NARCIS)
El juny del 2009 em va caure a les mans una informació sorprenent. En un principi vaig pensar que allò es tractava d'una broma. La curiositat, però, em va empènyer, gairebé sense voler-ho, a començar a investigar a l'entorn d’aquells paperots que l’atzar

T’HO DONARÉ TOT . LA NOVEL·LA SOBRE ELS ORÍGENS DEL TIBIDABO (TARRAGÓ CASTRILLÓN, SÍLVIA)
Cap d?any de 1901. L?Àngela i l?Aurora, filles bessones d?un dels obrers que treballen a la urbanització del Tibidabo, neixen en el mateix moment en què l?impulsor del projecte, el doctor Andreu, brinda per l?últim dia de l?any. L?èxit de les seves famoses pastilles per a la tos li ha permès convertir-se en promotor immobiliari en una Barcelona que no para de créixer. El pols de les primeres dècades del segle XX, emmarcat en una Barcelona cosmopolita, capdavantera i bohèmia, corre en paral·lel a les vivències dels personatges de T?ho donaré tot. Una novel·la amb romanticisme, intriga i drama que ens transporta als orígens del parc d?atraccions del Tibidabo, el primer de l?estat i un dels més antics del món. Vols caminar pel cel?

ELS COIXINETS (MORROS I CUADRAS, JOAN MARIA)
Els Coixinets són un grup d?amics d?entre quaranta i quaranta-cinc anys. Gairebé tots solters, s?autoanomenen «Els Coixinets» perquè diuen, encara que no és del tot veritat, que el coixí és el seu millor company de llit. Aquest és el nom amb què decideixen batejar el seu grup de WhatsApp. La xarxa els ajuda a estar sempre en contacte, però prefereixen veure?s, xerrar i estar junts. Amb els anys han desenvolupat una relació que els fa sentir que són més que amics. Són una veritable família, una gran família en què cada un és tal com és i en què tots s?accepten tal com són. I, com passa a totes les famílies, també tenen problemes, hi ha malentesos, discussions, picabaralles, complicitats i algun secret que posen a prova la seva amistat...

LA FILLA DEL CAPITÀ GROC . PREMI RAMON LLULL 2016 (AMELA., VÍCTOR)
Manuela Penarrocha té tretze anys. Asseguda en una cadireta baixa al portal de casa seva, cus les espardenyes com ningú. La nena d?ulls grisos i cabells d?or recorda el seu pare. Ell, per fer la guerra, n?ha portat unes com aquestes, com la resta de carlistes, homes d?espardenya, garrot, trabuc i navalla a la faixa. Vol abraçar-lo, sentir l?escalfor del seu petó al front. Enyora la mirada dura i alhora plena de tendresa, el seu riure estrident. Només espera que torni per veure?l lluitar de nou pels seus ideals, per retornar a la seva família i al poble la dignitat perduda, a vida o a mort. Pel color dels cabells, el seu pare, Tomàs Penarrocha Penarrocha, és conegut a Forcall com el Groc. «?Pare! No creia Pep lo Bitxo i era veritat! M?ha dit que t?havia vist al riu i jo no l?he cregut... Pare! Pare! Davant la seva filla Manuela, que corre cap a ell, tots els pensaments del Groc s?esvaeixen. Veu les seves trenes rosses ballar-li sobre les espatlles. Llàgrimes d?amor rodolen per les galtes del Groc quan abraça el cos menut i lleuger de la Manuela. El Groc l?aixeca a l?altura del seu rostre i li fa un petó. Amb la Manuela als braços, el Groc sap que ha tornat a casa».