Otra aventura de la detective Julieta. En la clase están sucediendo cosas extrañas, después de una gran labor de investigación, Julieta descubre que hay un hada traviesa que está haciendo de las suyas y resolverá la situación haciéndola comprender que toda travesura tiene un límite y todos aprenderán, así, algunos de los valores comunes que todos compartimos. LA AUTORA Carmen Gil tiene más de cuarenta libros publicados o en proceso de edición. Ha sido traducida al francés, italiano, portugués, inglés, gallego y catalán. Es creadora del portal de poesía infantil Cosicosas. Da cursos de poesía infantil y charlas de animación a la lectura. Tiene una página web (http://www.poemitas.com) que lleva su poesía a todos los niños del mundo. Acerca su obra a los lectores con un espectáculo en el que mezcla poesía juego, música y magia. LA ILUSTRADORA Mi historia comienza en Madrid en 1973 y casi desde entonces he estado rodeada de lápices y cuadernos que he ido llenando de monigotes, inventando personajes y plasmando fantasías. Fueron esos monigotes, que poco a poco tomaron vida, los que casi me obligaron a estudiar Bellas Artes y me llevaron en volandas durante esos años descubriendo tesoros, hasta conseguir el Premio Extraordinario y Primer Premio Nacional Fin de Carrera. Desde entonces no he dejado de atrapar sueños y de buscar nuevas formas de contar las cosas con todo tipo de herramientas: lápices, pinceles, papeles, cámaras de fotos, piedras ¡Incluso con ratones! Ahora entre tus manos tienes una de ellas, ¿quieres viajar conmigo?
«No és un llibre d?història. Ni tampoc hi surt tothom. És un relat sobre com veia aquella casa en què he treballat en diferents càrrecs, des de traductor fi ns a director, al llarg dels últims quaranta-cinc anys. Aquestes impressions que comencen i es desenvolupen al voltant de la cèlebre porta giratòria del carrer de Pelai, número 28, se centren bàsicament en aquells primers anys d?un periodisme que s?havia de renovar perquè el franquisme s?extingia i la llibertat s?obria pas en tots els àmbits de la societat». Aquella porta giratòriaés un recorregut pels records i les vivències de Lluís Foix a La Vanguardia. Les anècdotes, els redactors i els corresponsals, les redaccions i els seus personatges conformen un univers d?uns anys inoblidables de l?autor en un diari que ha representat una institució social, que s?ha mantingut 135 anys en contacte amb els seus lectors i que ha estat una referència a Catalunya durant moltes generacions. Un mirall de les virtuts i els defectes d?un país i, alhora, un homenatge a l?autèntic periodisme de raça.Amb la col.laboració de la Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura.
En Germinal Ibarra és un policia desencantat perseguit pels rumors i la seva pròpia consciència. Fa tres anys que va decidir arrossegar la melancolia fins a una comissaria a la Corunya on va demanar el trasllat després que la resolució del sonat cas de l?assassinat de la petita Amanda el convertís en l?heroi que ell mai no va voler ser ni va sentir que fos. Però el refugi i l?anonimat que en Germinal pensava haver aconseguit es veu interromput una nit quan una dona ingressada a l?hospital per lesions violentes reclama la seva presència. Intentant fugir dels seus propis fantasmes, fa tres mesos que una misteriosa Paola apareix en el lloc més recòndit de la costa gallega, on s?hostatja a casa de la Dolores, una dona sensible i torturada, que l?acull sense massa preguntes i la introdueix en el cercle que l?ajuda a alleujar la solitud. L?encreuament en el temps d?aquestes dues històries es converteix en una via fèrria amb dos trens destinats a la col·lisió, que avancen sense escapatòria possible. Amb la col.laboració de la Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura.
Tercera guia de gegants de la col·lecció Figures de festa. A cada pàgina, hi ha una parella de gegants il·lustrats acompanyats amb informació bàsica i algun detall de la seva història.
Un dia en Duncan i les seves ceres de colors estaven pintant feliçment quan van arribar un munt de postals estranyes... La cera granat que fa dos anys es va perdre pel sofà; la cera de color pèsol que ha decidit canviar-se el nom i anar a veure món; la cera de color vermell neó que es va quedar oblidada a lhotel de les darreres vacances i moltes altres noves ceres de colors que ens contaran les seves divertides aventures per tot arreu. "Una obra mestra de l'humor i el disseny ... segur que serà tan popular com El dia que les ceres de colors van dir prou " - Revista Booklist. "La molt esperada ( sí, fins i tot per als adults ) seqüela d El dia que les ceres de colors van dir prou , magistralment il·lustrat per Oliver Jeffers" - Entertainment Weekly "Il·lustracions còmiques ... les tècniques mixtes, fet amb llapis de colors i targetes fotogràfiques introdueixen un nou escenari i uns personatges brillants ... Aquesta nova fornada de ceres de colors faran gaudir als lectors i admiradors del primer llibre, a més estaran encantats de retrobar a algunes ceres conegudes"
1936: un poeta escriu cartes a una jove malalta. Ell encara no té lectors, ella no té contacte amb el que passa fora del sanatori. Així comença la correspondència entre Joan Sales i Mercè Figueres, aviat ampliada a Màrius Torres un triangle insòlit en una època excepcional. 1976: un escriptor de gairebé 70 anys publica un llibre de cartes. Al pròleg, una data: 19 de juliol. El record de tot el que ha mort amb la guerra no passa. La resposta a limpossible dol és una obra literària que ressuscita amb esplendor els escrits de joventut: Cartes a Màrius Torres. Aquesta nova edició ofereix un conjunt de cartes inèdites a Mercè Figueres.
Pioner en la literatura de debat i divulgació política, Víctor Alexandre ens ofereix un nou gran llibre sobre el procés català: una més que possible conversa sobre la independència entre un pare i el seu fill, un adolescent en aquella edat en què fa tot tipus de preguntes, fins i tot les que els adults no gosem fer: «Per què Espanya no admet que Catalunya és una nació?», «un senegalès o un marroquí podrien ser presidents de Catalunya?», «Catalunya ha de tenir exèrcit?», «què passarà amb la resta dels Països Catalans?», «la llengua catalana serà oficial a la Unió Europea?», «voler ser un estat és provincià?», «si la independència separa les famílies, ja no veuré mai més els avis?»... Aquestes i daltres preguntes fan que aquest sigui un llibre ple de respostes.
Som al 1947 i l?Alba comença a treballar de cuinera per a una família benestant de Barcelonadel passeig de Gràcia. Amb vint anys acabats de fer, ha aconseguit la feina gràcies a les habilitatsculinàries demostrades servint en una casa del seu barri, a Sants. Aviat la seva peculiarforma de cuinar desperta l?admiració dels senyors, ja que les seves receptes van més enllà delgust i de la presentació. Amb els plats, l?Alba transmet la seva pròpia essència, sensitiva i creativa,de manera que arriba a canviar els estats d?ànim de qui tasta els seus plats. Des del seunaixement, però, sembla que la seva vida està lligada de manera misteriosa a l?obrador de lapastisseria Escribà i que la màgia del dolç anirà obrant els seus propis miracles. Un repàs a lahistòria de l?emblemàtica pastissera i de la segona meitat del segle XX.
Pol Sahan, hijo de uno de los capos de la mafia tailandesa, no ha encontrado su lugar en el mundo. Su padre es un expatriado catalán y su madre una tailandesa musulmana que ha renunciado a la fe para estar con su marido y tener una vida mejor. Él se siente desplazado hasta que encuentra el sentido de la vida al lado de sus hermanos musulmanes, con quienes escogerá el camino de la yihad. Este camino lo llevará a enfrentarse a su familia asesinando a algunos de sus miembros. Después de esta acción, pondrá rumbo a Barcelona para seguir el camino de odio y destrucción, con la misión de sembrar el pánico en la Ciudad Condal. Allí, pronto verá que el mayor daño que puede infligir a los ciudadanos es preparar un atentado en uno de sus símbolos más relevantes: el Camp Nou. El momento escogido, un Barça-Real Madrid. Su padre recorrerá medio mundo para vengar los hechos de Bangkok. Junto con una de sus hijas, Mónica Vallejo, repudiada por él hasta entonces, intentará dar caza al fugitivo. La chica, policía, tendrá que enfrentarse a un pasado turbio, a sus sentimientos, a sus miedos y a su propia moralidad. Una trepidante novela cargada de acción, intriga, emoción, ritmo y sentimientos opuestos, en la que los protagonistas se verán envueltos en situaciones límite persiguiendo sus hitos personales: la gloria, la venganzao la justicia. Cada cual, los suyos.
«Van resseguir la rue de Seine gairebé sense veure el carrer, pendents com estaven l?un de l?altre. El JeanPierre, cicerone amb ganes d?agradar, explicava curiositats del barri que ella escoltava en silenci. Allà on la vorera es feia més estreta, va semblar-li que, sense voler, es fregaven les mans. Pell amb pell. I va tenir una esgarrifança. Van trencar per la rue de Buci, atapeïda de turistes asseguts a les terrasses amb ombra, i de seguida van ser al boulevard Saint-Germain». El Jean-Pierre Zanardi, galerista a la Rive Gauche, és un esperit lliure. La Paulina Homs, de vida tranquil·la i familiar a Barcelona, arriba a París per al casament de la seva cosina.
La historia del teatro está llena de obras amenas, brillantes, divertidas o profundas que no han llegado a convertirse en clásicos de primera línea. Estudiadas en los manuales de literatura, rara vez editadas y apenas representadas, estas obras han quedado muchas veces ocultas para el público, al no existir una edición moderna. La Biblioteca Temática RESAD se propone llenar este vacío con volúmenes que recojan textos con un criterio temático para ofrecer una visión amplia de ciertos movimientos, estilos o temas que son hoy patrimonio de los especialistas. Llorenç Villalonga (Palma de Mallorca, 1897-1980), que se declaraba amante de los gatos, los árboles, la catedral de Mallorca y los cielos cambiantes, que admiraba a Voltaire y a Marcel Proust, escribió unos textos dialogados que, en ocasiones, sirvieron para dar voz propia a los personajes de sus novelas. Los disparates (desbarats en catalán) van a distinguirse por un humor fuera de razón o regla, esto es, disparatado, consecuencia de imaginar una situación posible con un enfoque distorsionado. Este volumen recoge una pequeña selección de estas obras de indudable potencial teatral. Las escritas en los años 40 se caracterizan por cierto costumbrismo desenfadado; las creadas en los 50 y 60 se abren a una reflexión de mayor transcendencia que ha llevado a relacionarlos con el teatro del absurdo. Julio Escalada es académico fundador de la Academia de las Artes Escénicas de España (AAEE) y premio SGAE de Teatro 2003. Titulado en Interpretación y en Dirección de Escena y Dramaturgia por la RESAD, ha trabajado como actor en teatro, cine y televisión, y realizado labores de producción y dirección. En la actualidad imparte clases en la RESAD, en el departamento de Escritura y Ciencias Teatrales.
Otra aventura de la detective Julieta. En la clase están sucediendo cosas extrañas, después de una gran labor de investigación, Julieta descubre que hay un hada traviesa que está haciendo de las suyas y resolverá la situación haciéndola comprender que toda travesura tiene un límite y todos aprenderán, así, algunos de los valores comunes que todos compartimos. LA AUTORA Carmen Gil tiene más de cuarenta libros publicados o en proceso de edición. Ha sido traducida al francés, italiano, portugués, inglés, gallego y catalán. Es creadora del portal de poesía infantil Cosicosas. Da cursos de poesía infantil y charlas de animación a la lectura. Tiene una página web (http://www.poemitas.com) que lleva su poesía a todos los niños del mundo. Acerca su obra a los lectores con un espectáculo en el que mezcla poesía juego, música y magia. LA ILUSTRADORA Mi historia comienza en Madrid en 1973 y casi desde entonces he estado rodeada de lápices y cuadernos que he ido llenando de monigotes, inventando personajes y plasmando fantasías. Fueron esos monigotes, que poco a poco tomaron vida, los que casi me obligaron a estudiar Bellas Artes y me llevaron en volandas durante esos años descubriendo tesoros, hasta conseguir el Premio Extraordinario y Primer Premio Nacional Fin de Carrera. Desde entonces no he dejado de atrapar sueños y de buscar nuevas formas de contar las cosas con todo tipo de herramientas: lápices, pinceles, papeles, cámaras de fotos, piedras
¡Incluso con ratones! Ahora entre tus manos tienes una de ellas, ¿quieres viajar conmigo?
«No és un llibre d?història. Ni tampoc hi surt tothom. És un relat sobre com veia aquella casa en què he treballat en diferents càrrecs, des de traductor fi ns a director, al llarg dels últims quaranta-cinc anys. Aquestes impressions que comencen i es desenvolupen al voltant de la cèlebre porta giratòria del carrer de Pelai, número 28, se centren bàsicament en aquells primers anys d?un periodisme que s?havia de renovar perquè el franquisme s?extingia i la llibertat s?obria pas en tots els àmbits de la societat». Aquella porta giratòriaés un recorregut pels records i les vivències de Lluís Foix a La Vanguardia. Les anècdotes, els redactors i els corresponsals, les redaccions i els seus personatges conformen un univers d?uns anys inoblidables de l?autor en un diari que ha representat una institució social, que s?ha mantingut 135 anys en contacte amb els seus lectors i que ha estat una referència a Catalunya durant moltes generacions. Un mirall de les virtuts i els defectes d?un país i, alhora, un homenatge a l?autèntic periodisme de raça.Amb la col.laboració de la Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura.
En Germinal Ibarra és un policia desencantat perseguit pels rumors i la seva pròpia consciència. Fa tres anys que va decidir arrossegar la melancolia fins a una comissaria a la Corunya on va demanar el trasllat després que la resolució del sonat cas de l?assassinat de la petita Amanda el convertís en l?heroi que ell mai no va voler ser ni va sentir que fos. Però el refugi i l?anonimat que en Germinal pensava haver aconseguit es veu interromput una nit quan una dona ingressada a l?hospital per lesions violentes reclama la seva presència. Intentant fugir dels seus propis fantasmes, fa tres mesos que una misteriosa Paola apareix en el lloc més recòndit de la costa gallega, on s?hostatja a casa de la Dolores, una dona sensible i torturada, que l?acull sense massa preguntes i la introdueix en el cercle que l?ajuda a alleujar la solitud. L?encreuament en el temps d?aquestes dues històries es converteix en una via fèrria amb dos trens destinats a la col·lisió, que avancen sense escapatòria possible. Amb la col.laboració de la Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura.
Tercera guia de gegants de la col·lecció Figures de festa. A cada pàgina, hi ha una parella de gegants il·lustrats acompanyats amb informació bàsica i algun detall de la seva història.
Un dia en Duncan i les seves ceres de colors estaven pintant feliçment quan van arribar un munt de postals estranyes... La cera granat que fa dos anys es va perdre pel sofà; la cera de color pèsol que ha decidit canviar-se el nom i anar a veure món; la cera de color vermell neó que es va quedar oblidada a lhotel de les darreres vacances
i moltes altres noves ceres de colors que ens contaran les seves divertides aventures per tot arreu. "Una obra mestra de l'humor i el disseny ... segur que serà tan popular com El dia que les ceres de colors van dir prou " - Revista Booklist. "La molt esperada ( sí, fins i tot per als adults ) seqüela d El dia que les ceres de colors van dir prou , magistralment il·lustrat per Oliver Jeffers" - Entertainment Weekly "Il·lustracions còmiques ... les tècniques mixtes, fet amb llapis de colors i targetes fotogràfiques introdueixen un nou escenari i uns personatges brillants ... Aquesta nova fornada de ceres de colors faran gaudir als lectors i admiradors del primer llibre, a més estaran encantats de retrobar a algunes ceres conegudes"
1936: un poeta escriu cartes a una jove malalta. Ell encara no té lectors, ella no té contacte amb el que passa fora del sanatori. Així comença la correspondència entre Joan Sales i Mercè Figueres, aviat ampliada a Màrius Torres un triangle insòlit en una època excepcional. 1976: un escriptor de gairebé 70 anys publica un llibre de cartes. Al pròleg, una data: 19 de juliol. El record de tot el que ha mort amb la guerra no passa. La resposta a limpossible dol és una obra literària que ressuscita amb esplendor els escrits de joventut: Cartes a Màrius Torres. Aquesta nova edició ofereix un conjunt de cartes inèdites a Mercè Figueres.
Pioner en la literatura de debat i divulgació política, Víctor Alexandre ens ofereix un nou gran llibre sobre el procés català: una més que possible conversa sobre la independència entre un pare i el seu fill, un adolescent en aquella edat en què fa tot tipus de preguntes, fins i tot les que els adults no gosem fer: «Per què Espanya no admet que Catalunya és una nació?», «un senegalès o un marroquí podrien ser presidents de Catalunya?», «Catalunya ha de tenir exèrcit?», «què passarà amb la resta dels Països Catalans?», «la llengua catalana serà oficial a la Unió Europea?», «voler ser un estat és provincià?», «si la independència separa les famílies, ja no veuré mai més els avis?»... Aquestes i daltres preguntes fan que aquest sigui un llibre ple de respostes.
Som al 1947 i l?Alba comença a treballar de cuinera per a una família benestant de Barcelonadel passeig de Gràcia. Amb vint anys acabats de fer, ha aconseguit la feina gràcies a les habilitatsculinàries demostrades servint en una casa del seu barri, a Sants. Aviat la seva peculiarforma de cuinar desperta l?admiració dels senyors, ja que les seves receptes van més enllà delgust i de la presentació. Amb els plats, l?Alba transmet la seva pròpia essència, sensitiva i creativa,de manera que arriba a canviar els estats d?ànim de qui tasta els seus plats. Des del seunaixement, però, sembla que la seva vida està lligada de manera misteriosa a l?obrador de lapastisseria Escribà i que la màgia del dolç anirà obrant els seus propis miracles. Un repàs a lahistòria de l?emblemàtica pastissera i de la segona meitat del segle XX.
Pol Sahan, hijo de uno de los capos de la mafia tailandesa, no ha encontrado su lugar en el mundo. Su padre es un expatriado catalán y su madre una tailandesa musulmana que ha renunciado a la fe para estar con su marido y tener una vida mejor. Él se siente desplazado hasta que encuentra el sentido de la vida al lado de sus hermanos musulmanes, con quienes escogerá el camino de la yihad. Este camino lo llevará a enfrentarse a su familia asesinando a algunos de sus miembros. Después de esta acción, pondrá rumbo a Barcelona para seguir el camino de odio y destrucción, con la misión de sembrar el pánico en la Ciudad Condal. Allí, pronto verá que el mayor daño que puede infligir a los ciudadanos es preparar un atentado en uno de sus símbolos más relevantes: el Camp Nou. El momento escogido, un Barça-Real Madrid. Su padre recorrerá medio mundo para vengar los hechos de Bangkok. Junto con una de sus hijas, Mónica Vallejo, repudiada por él hasta entonces, intentará dar caza al fugitivo. La chica, policía, tendrá que enfrentarse a un pasado turbio, a sus sentimientos, a sus miedos y a su propia moralidad. Una trepidante novela cargada de acción, intriga, emoción, ritmo y sentimientos opuestos, en la que los protagonistas se verán envueltos en situaciones límite persiguiendo sus hitos personales: la gloria, la venganzao la justicia. Cada cual, los suyos.
Aquest conte és un petit homenatge a les persones grans, perquè han viscut molt, saben molt i ens estimen molt. Però tot
una mica més a poc a poc.
«Van resseguir la rue de Seine gairebé sense veure el carrer, pendents com estaven l?un de l?altre. El JeanPierre, cicerone amb ganes d?agradar, explicava curiositats del barri que ella escoltava en silenci. Allà on la vorera es feia més estreta, va semblar-li que, sense voler, es fregaven les mans. Pell amb pell. I va tenir una esgarrifança. Van trencar per la rue de Buci, atapeïda de turistes asseguts a les terrasses amb ombra, i de seguida van ser al boulevard Saint-Germain». El Jean-Pierre Zanardi, galerista a la Rive Gauche, és un esperit lliure. La Paulina Homs, de vida tranquil·la i familiar a Barcelona, arriba a París per al casament de la seva cosina. 
La historia del teatro está llena de obras amenas, brillantes, divertidas o profundas que no han llegado a convertirse en clásicos de primera línea. Estudiadas en los manuales de literatura, rara vez editadas y apenas representadas, estas obras han quedado muchas veces ocultas para el público, al no existir una edición moderna. La Biblioteca Temática RESAD se propone llenar este vacío con volúmenes que recojan textos con un criterio temático para ofrecer una visión amplia de ciertos movimientos, estilos o temas que son hoy patrimonio de los especialistas. Llorenç Villalonga (Palma de Mallorca, 1897-1980), que se declaraba amante de los gatos, los árboles, la catedral de Mallorca y los cielos cambiantes, que admiraba a Voltaire y a Marcel Proust, escribió unos textos dialogados que, en ocasiones, sirvieron para dar voz propia a los personajes de sus novelas. Los disparates (desbarats en catalán) van a distinguirse por un humor fuera de razón o regla, esto es, disparatado, consecuencia de imaginar una situación posible con un enfoque distorsionado. Este volumen recoge una pequeña selección de estas obras de indudable potencial teatral. Las escritas en los años 40 se caracterizan por cierto costumbrismo desenfadado; las creadas en los 50 y 60 se abren a una reflexión de mayor transcendencia que ha llevado a relacionarlos con el teatro del absurdo. Julio Escalada es académico fundador de la Academia de las Artes Escénicas de España (AAEE) y premio SGAE de Teatro 2003. Titulado en Interpretación y en Dirección de Escena y Dramaturgia por la RESAD, ha trabajado como actor en teatro, cine y televisión, y realizado labores de producción y dirección. En la actualidad imparte clases en la RESAD, en el departamento de Escritura y Ciencias Teatrales.