El poemari Centre de brevetat de Feliu Formosa és un recull de 51 peces poètiques en què es rememoren personalitats, llocs o fets que han esdevingut emotius en les vivències del poeta fins al punt de voler-los traslladar al paper per atorgar-los el do de la permanència. Ja en forma de vers o en bloc de prosa poètica, Formosa ens evoca referents personals Agustí Bartra, Anna Murià, Iannis Ritsos, Hart Crane, Wallace Stevens, Kafka, Hölderlin, Baudelaire, Shakespeare, ens barreja geografies identificables, que ens remeten a la Girona urbana, la monumental Venècia o la fosca Viena de postguerra, amb indrets que ens descobreix perquè només pertanyen al record del poeta, com poden ser el carrer sense empedrar de la infància, el petit llac dessecat de la joventut o el racó de lAjuntament on, notant-se envellir, lautor ha desperar abans de rebre un guardó. Formosa dedica alguns dels poemes del llibre a Josep Maria Casanovas, José Corredor-Matheos i Víctor Sunyol entre daltres. En aquesta obra també farcida dimatges, de color i de musicalitat, Formosa ens parla a través dels seus versos de Picasso, Klee, Miró o Kandinsky, i sacomiada del lector amb una darrera peça, Lúltim quartet, que dedica a Beethoven i on sublima lart únic de la música.
La Irene és una jove guàrdia civil d?Altea que, en un sol dia, passa de preparar la motxilla per a unes vacances somiades a viatjar a Barcelona en els moments més crítics del Procés català. Destinada a infiltrar-se entre els independentistes, pel fet de parlar català, coneixerà l?Arnau, un jove estudiant d?història convençut que proclamar la república catalana és l?únic camí. Mentre, contra tot pronòstic, va creixent l?atracció entre tots dos, viuran junts les mobilitzacions prèvies a l?1-O, el dia que convertirà el Procés en una revolució. L?atzar lligarà aquests dos extrems del conflicte amb la mirada angoixada del Salvador, un traductor que s?apropa a la cinquantena i que s?ensuma que el desastre és a tocar. En una escalada constant, tots tres viuran de primera mà, des de diferents punts de vista, la revolució catalana del segle XXI. «No cal que seguim estudiant història. Estem fent la història». Amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura.
Dins de Mitilene, la col·lecció de poesia de Meteora, la sèrie dedicada a la recuperació de lobra dels nostres poetes més il·lustres pren ara una nova embranzida amb la publicació de JOAN PERUCHO. Poesia 1947-1956, volum editat amb un estudi preliminar de Jordi Cervera que inclou quatre llibres de poemes que Perucho va publicar en una situació de pràctica clandestinitat en els dificilíssims anys de la primera postguerra: Sota la sang (1947), Aurora per vosaltres (1951), El mèdium (1954) i El país de les meravelles (1956). Lestudi de Jordi Cervera situa les quatre obres en el seu context historicocultural i descriu amb detall la importància que tindran, conceptualment i literàriament, en lobra posterior de Perucho, influència que transcendirà el gènere poètic i que també es pot observar amb claredat en la seva narrativa més celebrada.
El Càntic dels Càntics de Salomó és el poema d'amor més celebrat de la literatura universal i, alhora, un dels més controvertits. A causa de la seva integració en el cànon bíblic, el Càntic ha estat llegit tradicionalent com una al·legoria de les relacions entre Déu i el seu Poble. Tanmateix, en el text no es parla de Déu. Tant si el Càntic és un conjunt de fragments com si és un poema oníric, el que importa és la seva febrada eròtica. L'amor del Càntic és d'entrada un amor físic, sense cap dissimulació de la fisiologia. És aquesta carnalitat la que fa possible tota lectura simbòlica i al·legòrica del text, tota lectura espiritual, teològica i mística. Si un dia la Paraula es va fer carn, el Càntic dels Càntics ens presenta aquesta carn en tota la seva magnífica realitat, amb la joia profunda d'aquesta realitat, en tota la seva esplendor. Aquesta edició s'obre amb una introducció a la traducció («Escriure's el Càntic») de Narcís Comadira i amb una «Introducció a la lectura del Càntic» de Joan Ferrer. A continuació es presenta el text hebreu i català, amb vuit dibuixos de Narcís Comadira. El llibre es clou amb un «Assaig de lectura» de Joan Ferrer, que permet fer una relectura acompanyada del Càntic.
Los versos de Ausias Marc son una marquetería literaria formidable, pero la vida del poeta puede ayudar a entender el sistema de valores que los sostienen. Hijo de un gran poeta, sobrino de dos poetas admirables, Ausias Marc respira el aire de los versos desde la cuna. Dedicó parte de su vida a los cometidos propios de un caballero: fue a la guerra, se apasionó por los halcones, administró un señorío, impartió justicia sobre los vasallos musulmanes, pleiteó por sus derechos y privilegios, se peleó con otros caballeros. Pero su nombre perdura a través del tiempo no por la condición nobiliaria heredada de los antepasados, sino porque se lanzó a la empresa poética con una tenacidad admirable. Desde sus poemas reflexiona sobre el amor y la muerte y, arrastrado por una biografía íntima y pública zurcida de fracasos, hace una lectura amarga del mundo que le tocó vivir.
Aquest volum reuneix un conjunt d'assaigs, escrits en èpoques i en ocasions molt diverses, que pretenen ser una proposta de lectura històrica, no una juxtaposició mecànica i descriptiva o ideològica de monografies sobre les grans figures, ni sobre els moviments estètics en lliça. En la introducció, l'autor estableix el caràcter general de la proposta. I en els catorze assaigs o fragments que configuren la seva artilleria, aprofundeix en els punts que considera més rellevants. Els catorze assaigs s'agrupen en dues parts: la primera, sobre l'aventura de la idea de «modernitat», i la segona, sobre el bloqueig franquista i la voluntat de supervivència. S'afegeix a la primera un assaig sobre una ramificació literària que no s'ha tingut fins ara gaire en compte, la produïda en terres de l'Amèrica Llatina abans de l'arribada de l'exili republicà del trenta-nou i que, sens dubte, li va fer de suport. I, a la segona, unes reflexions generals fetes en els inicis de la democràcia que, en certa mesura, poden servir d'epíleg. Els assaigs o fragments, tot i ser responsables d'ells mateixos, es complementen els uns als altres i, si es llegeixen dins el marc fixat en la introducció i s'estableixen entre ells les connexions oportunes, poden donar una idea aproximada i en viu del que ha estat la literatura del darrer segle. En definitiva, una obra que ve a omplir buits, que ofereix una visió innovadora del que ha estat la literatura catalana del segle XX, des del modernisme del tombant de segle fins a la contracultura dels anys setanta, i que culmina amb una reflexió sobre el present i el futur de la cultura i la llengua catalanes.
La Carla de gran vol ser una sirena. Cada matí es mira i remira les cames i els peus per veure si li ha crescut una cua escamada i brillant, però res no canvia. Un dia va escoltar la seva àvia dient: "som el que mengem" i va decidir que menjaria només peix o aliments que vinguin del mar. Però aquest pla, té un final no massa digestiu...
La vida de Josep Pla i la lectura de les seves obres ofereixen contínues sorpreses, un dels més seguits de laliteratura catalana. Xavier Febrés ens introdueix en l?univers íntim de Pla a partir de sis amics i una amant,en fa el retrat biogràfic a través d?algunes de les persones més acostades i decisives a diferents èpoquesde la seva vida i ho entrellaça amb la pròpia experiència a l?escenari vital de l?homenot.Alexandre Plana va ser l?inductor de l?estil literari que convertiria Pla en un dels autors més llegits; l?Hermósera el pescador que li va fer descobrir en viu la sensualitat del paisatge; Josep Martinell, l?amic dela segona meitat de la seva vida dintre de l?esfera privada; Albert Puig Palau, el mecenes de postguerra;Manuel Ortínez, l?introductor al món de l?alta burgesia; Aurora Perea, l?amant obsessiva, i Josep Vergés,l?editor de la voluminosa Obra Completa.
Plumas es un pájaro y Oso es un oso. Son muy buenos amigos y viven muchas aventuras juntos. En este volumen se recogen los cinco primeros cuentos de 'Las aventuras de Osos y Plumas'. Esta maravillosa y entrañable colección de aventuras se la debemos a los dos autores de libros infantiles más queridos y apreciados de Australia. Cuentos inolvidables con un toque de amor, miedo, responsabilidad y amistad... todos los ingredientes para hacerr feliz a un niño. Traducción al catalán: Fina Marfà
En els mars i oceans d'arreu del món, s'hi pesquen una desena d'espècies de peix que passen per tonyina. Una, només una, és tonyina-tonyina: Thunnus-Thynnus. Només aquesta és la saborosa tonyina roja. La tonyina roja, joia gastronòmica de primer nivell, venerada al Japó i molt ben documentada a la Mediterrània des de la Grècia Clàssica, ha estat present en l'alimentació mediterrània des de temps immemorials: fresca o en conserva, seca com un pernil, en salmorra, en oli o en escabetx, guisada a la brasa o crua ... Aquest llibre ens explica la seva història i la dels seus pescadors i comerciants, la seva cuina de sempre i també la d'avantguarda, de la mà de grans cuiners com Joan Roca, Andoni Luis Aduriz, Paco Roncero ...
Catalunya va disposar d'una àmplia i densa xarxa de pous de glaç, des del segle XVII, on es guardava a l'hivern el gel per al seu ús en arribar l'estiu. Tot i que l'ús de la neu i el gel per refredar es remunta com a mínim a la Grècia clàssica, no va ser fins al segle XVII que el seu ús es va estendre a tota la població. La indústria del gel natural va tenir una àmplia difusió fins ben entrat el segle XIX, quan va aparèixer la fabricació industrial del gel artificial. Amb la desaparició d'aquesta activitat els pous es van abandonar i van anar desapareixent, però encara en queda un important conjunt patrimonial. A les comarques del Bages, Berguedà, Solsonès i Vallès Occidental tenim localitzats 40 pous ben documentats.
Empòrion, la de les tres muralles constitueix un original divertiment, en el millor sentit de la paraula, al voltant de la convivència que, amb alguns alts i baixos, hi mantenien indigetes, grecs i romans. Hi plana, a diferència de les peces anteriors, un afuat sentit de lhumor i una subtil ironia sobre els pressupòsits del caràcter empordanès. Fages situa lacció a començaments del segle II a C, quan Marc Porci Cató arriba a Empúries com a procurador de Roma, en una mena dexili daurat. Home capquadrat, auster i rigorós, però amb una insatisfacció vital, acabarà sucumbint al pragmàtic sentit de murrieria que fa possible la convivència i la connivència- entre grecs i indigetes enfront dels esquemes codificadors de les noves autoritats de lImperi.