En 1833 se publicaba en Barcelona el Tratado de Declamación o Arte Dramático, de Vicente Joaquín Bastús y Carrera. Este intelectual catalán, doctor en Farmacia, catedrático de Declamación del Liceo filarmónico dramático barcelonés de SM la reina Isabel II
Material d'autoaprenentatge adreçat a la comunitat àrab resident a Catalunya. Pr oporciona un primer contacte amb la llengua catalana, alhora que permet entendre i practicar frases quotidianes per facilitar les comunicacions amb la societat d'acollida. Està dividit en tres apartats: informació bàsica sobre la llengua i la cultura catalanes; lliçons de català inicial amb diàlegs relacionats amb la v ida quotidiana; i, finalment, un darrer bloc amb diàlegs més avançats.
L?únic anhel de l?Amàlia, una dona entranyable de més de setanta anys, albina, despistada i amb un ús del llenguatge una mica peculiar, és vetllar, «costi el que costi», per la felicitat de les seves dues filles, la Sílvia i l?Emma, i especialment per la d?en Fer, el menor dels tres germans. Al reduït univers familiar se suma la tieta Inés, absent de la vida de la seva gran amiga Amàlia des que aquesta va decidir divorciar-se i que, ara vídua, ha tornat per quedar-se. Per imperatius burocràtics, la boda de l?Emma coincideix al calendari amb l?aniversari de l?Amàlia. Sense cap més opció, tots cinc decideixen celebrar les noces al matí i traslladar-se després a una casa de turisme rural per passar-hi el cap de setmana. Però la nit anterior, una funesta coincidència cau comuna bomba sobre el mapa familiar i ho esquerda tot. En l?intent de protegir la fràgil salut de l?Amàlia, fills i amiga acorden ocultar-li la notícia, cosa que destrena una cascada d?emocions que, embastant el drama, la tendresa i l?humor a parts iguals, ens mostra com, quan crèiem haver-ho vist tot, una mare encara és capaç de sorprendre?ns. Una lliçó de vida, d?amor i de supervivència a l?abast de pocs.Un amor no és simplement la història d?un amor. És més, molt més que això: és, en essència, la història de l?Amor a través de la mirada d?una dona excepcional.
L?Enric, un enginyer auxiliar del cremallera de Núria, i la Joana, una cambrera que acaba fent de professora d?esquí, es coneixen a gairebé dos mil metres d?altitud, quan els «homes del tren» de la FMGP (Ferrocarriles de Montaña en Grandes Pendientes) estan construint l?obra d?enginyeria amb més metres d?altitud de tota la Península Ibèrica. Tot va bé, encara que en un moment determinat la guerra trenqui la placidesa relativa de les seves vides. Més tard, als anys 40, la Joana fa una travessa pels Pirineus que la porta fins a límits desconeguts.Amb la col.laboració de la Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura.
LEmpordà dels nostres avantpassats no va ser mai la terra plàcida, tranquil·la i estiuenca que coneixem avui en dia. Llavors els nuclis habitats del litoral vivien aterrits, amenaçats i colpejats per diverses onades de bandits malfactors vinguts de mar enllà que segrestaven, robaven i mataven. La gent va haver de patir durant segles lacció daquests pirates i corsaris forans genovesos, pisans, algerians, francesos i anglesos. Durant segles, les viles de la costa empordanesa van aixecar muralles, torres de defensa i una eficient xarxa de comunicacions per a anticipar-se i preveure el perill. A finals del segle XVIII comerciants i patrons empordanesos, cansats de viure en una situació permanent damenaça, van armar vaixells i es van llançar a la mar a combatre lenemic. Van ser les dècades daurades del corsarisme empordanès, encapçalades per capitans corsaris com Martí Badia o Jeroni Basart, protagonistes de gestes marítimes de gran valentia i heroïcitat.
El PSUC va ser més que un partit: va transcendir els esquemes de l?organització comunistaclàssica i ha acabat nodrint de quadres tots els partits de l?espectre català fi ns als nostresdies. Tanta va ser la infl uència del PSUC, que va ser considerat un perill geoestratègic pelsguardians del neoliberalisme. La CIA va contribuir a liquidar-lo. Als anys 60, l?afi liació aCCOO i al Sindicat Democràtic d?Estudiants li va donar molta força. I des del 1968, amb lacondemna de la invasió soviètica de Txecoslovàquia i amb la participació en l?Assemblea deCatalunya, va esdevenir un partit transversal. L?any 1990, Antoni Batista va viatjar als EUAdarrere la història del xèrif Wyatt Earp, però s?hi va trobar el complot de la CIA contra elPSUC. Anys després, l?assassinat d?un agent de la CIA a Barcelona li?n va donar les claus.Tot el que es diu en aquest llibre és veritat, però una veritat no sempre coneguda. A migcamí de la crònica personal i el periodisme literari, el llibre d?Antoni Batista es llegeix comuna novel·la.Amb la col.laboració de la Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura.
La Matilde té 24 anys. Ha deixat el seus estudis d?art i comparteix pis amb unes bessones.Un bon dia, oblida la bossa en un cafè i una setmana després un home desconegut l?hitorna. Aquesta trobada ho canvia tot.El Yann té 26 anys, té estudis universitaris però està sense feina. Ja vindran dies millors, esdiu. No és infeliç, però de tant en tant, quan torna a casa als vespres, voldria enfonsar-seal sofà i no aixecar-se mai més. Un bon dia fa un favor a un veí i aquest el convida a sopar.L?endemà decideix canviar del tot la seva vida.Dos nous relats d?Anna Gavalda en els quals trobem dos joves, la Mathilde i el Yann, delnostre temps, joves formats i alhora desencantats, però també ambiciosos i compromesos.Uns joves que encara prefereixen arriscar-se a triar una vida equivocada en lloc de noviure?n cap. Amb la col.laboració de la Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura.
Una novel·la dolça feta de víscera, feta de fragments, de molècules, de gotes de sang i de llàgrima a parts iguals. Un llom en qualsevol prestatgeria futura. Un crit que diu al món que l'amor, en totes les seves formes, és l'energia que el fa girar. Fes-me la permanent és un cercle que acaba on comença, un viatge real per un amor que no cal fer perquè ja és. Un llibre que fa lamor a lamor, el de veritat, el que potser no surt als llibres ni a les pel·lícules. Saiola, la protagonista, és lenamorada més sincera de la seva època. La vida i lescriptura de Saiola són un mateix batec: sense batec real no hi ha veritat artística.
Siri Hustvedt es posa en la pell d?una escriptora ja gran que, esperonada per la trobada d?unquadern de notes antic, evoca els records del seu primer any a Nova York, el 1978, quan acabadad?arribar de Minnesota, sola i sense ni cinc, descobreix les múltiples possibilitats que liofereix la ciutat. A més, les converses misterioses d?una veïna, la Lucy Brite, que la jove sent através de la fina paret de l?apartament, l?intriguen. I com que cada cop són confessions mésíntimes i sinistres s?obsedeix a descobrir la veritat de la dona que viu a la porta del costat.Construïda a partir de la reelaboració en el present del temps passat, Records del futur crea undiàleg entre dècades i s?expandeix en múltiples relats. A més de la misteriosa vida de la veïna,assistim sobretot al retrat d?una jove que troba el seu camí com a dona i com a escriptora,inscrita en un ambient elèctric, el Nova York de finals dels anys 70.
Un erudit francès als anys vint i una guionista de cinema a la dècada dels vuitanta, moguts per interessosben diversos, segueixen, cadascú en la seva època, el rastre de Renée Vivien, poeta d?origenanglès que va viure a París a principis de segle. Aquesta recerca es combina amb l?apariciód?un seguit de personatges que la van conèixer i que en rememoren la vida breu i intensa.
«John Carlin ha sigut molt valent escrivint com ha escrit sobre aquest país, dient coses que molts periodistes no haurien dit mai.» Nelson Mandela Combatent per la llibertat i estadista a parts iguals, Nelson Mandela ha dominat lescena mundial durant les últimes tres dècades, i ha deixat un llegat que el situa en el panteó dels dirigents més exemplars de la història. Com a corresponsal estranger a Sud-àfrica, el periodista John Carlin va tenir un accés privilegiat a Mandela durant els anys posteriors a lapartheid, en què Mandela es va enfrontar als reptes més formidables de la seva vida i va atènyer els seus triomfs més grans. Carlin va ser-ne testimoni directe, des de la seva excarceració després de vint-i-set anys de presó fins al seu accés a la presidència dun país convuls. A partir de les seves converses en exclusiva amb Mandela i dincomptables entrevistes amb persones que van estar a prop seu, Carlin ha construït el retrat dun home que no ha sigut ni un sant ni un superhome. Les transcendentals victòries polítiques de Mandela van tenir el preu duna gran infelicitat i decepció personals. El somriure de Mandela ofereix una visió íntima duna de les figures més prominents i més notables de la nostra època. John Carlin escriu sobre Sud-àfrica des de lany 1989, i el seu llibre El factor humà constitueix la base de la pellícula Invictus.
En 1833 se publicaba en Barcelona el Tratado de Declamación o Arte Dramático, de Vicente Joaquín Bastús y Carrera. Este intelectual catalán, doctor en Farmacia, catedrático de Declamación del Liceo filarmónico dramático barcelonés de SM la reina Isabel II
Material d'autoaprenentatge adreçat a la comunitat àrab resident a Catalunya. Pr oporciona un primer contacte amb la llengua catalana, alhora que permet entendre i practicar frases quotidianes per facilitar les comunicacions amb la societat d'acollida. Està dividit en tres apartats: informació bàsica sobre la llengua i la cultura catalanes; lliçons de català inicial amb diàlegs relacionats amb la v ida quotidiana; i, finalment, un darrer bloc amb diàlegs més avançats.
L?únic anhel de l?Amàlia, una dona entranyable de més de setanta anys, albina, despistada i amb un ús del llenguatge una mica peculiar, és vetllar, «costi el que costi», per la felicitat de les seves dues filles, la Sílvia i l?Emma, i especialment per la d?en Fer, el menor dels tres germans. Al reduït univers familiar se suma la tieta Inés, absent de la vida de la seva gran amiga Amàlia des que aquesta va decidir divorciar-se i que, ara vídua, ha tornat per quedar-se. Per imperatius burocràtics, la boda de l?Emma coincideix al calendari amb l?aniversari de l?Amàlia. Sense cap més opció, tots cinc decideixen celebrar les noces al matí i traslladar-se després a una casa de turisme rural per passar-hi el cap de setmana. Però la nit anterior, una funesta coincidència cau comuna bomba sobre el mapa familiar i ho esquerda tot. En l?intent de protegir la fràgil salut de l?Amàlia, fills i amiga acorden ocultar-li la notícia, cosa que destrena una cascada d?emocions que, embastant el drama, la tendresa i l?humor a parts iguals, ens mostra com, quan crèiem haver-ho vist tot, una mare encara és capaç de sorprendre?ns. Una lliçó de vida, d?amor i de supervivència a l?abast de pocs.Un amor no és simplement la història d?un amor. És més, molt més que això: és, en essència, la història de l?Amor a través de la mirada d?una dona excepcional.
L?Enric, un enginyer auxiliar del cremallera de Núria, i la Joana, una cambrera que acaba fent de professora d?esquí, es coneixen a gairebé dos mil metres d?altitud, quan els «homes del tren» de la FMGP (Ferrocarriles de Montaña en Grandes Pendientes) estan construint l?obra d?enginyeria amb més metres d?altitud de tota la Península Ibèrica. Tot va bé, encara que en un moment determinat la guerra trenqui la placidesa relativa de les seves vides. Més tard, als anys 40, la Joana fa una travessa pels Pirineus que la porta fins a límits desconeguts.Amb la col.laboració de la Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura.
LEmpordà dels nostres avantpassats no va ser mai la terra plàcida, tranquil·la i estiuenca que coneixem avui en dia. Llavors els nuclis habitats del litoral vivien aterrits, amenaçats i colpejats per diverses onades de bandits malfactors vinguts de mar enllà que segrestaven, robaven i mataven. La gent va haver de patir durant segles lacció daquests pirates i corsaris forans genovesos, pisans, algerians, francesos i anglesos. Durant segles, les viles de la costa empordanesa van aixecar muralles, torres de defensa i una eficient xarxa de comunicacions per a anticipar-se i preveure el perill. A finals del segle XVIII comerciants i patrons empordanesos, cansats de viure en una situació permanent damenaça, van armar vaixells i es van llançar a la mar a combatre lenemic. Van ser les dècades daurades del corsarisme empordanès, encapçalades per capitans corsaris com Martí Badia o Jeroni Basart, protagonistes de gestes marítimes de gran valentia i heroïcitat.
El PSUC va ser més que un partit: va transcendir els esquemes de l?organització comunistaclàssica i ha acabat nodrint de quadres tots els partits de l?espectre català fi ns als nostresdies. Tanta va ser la infl uència del PSUC, que va ser considerat un perill geoestratègic pelsguardians del neoliberalisme. La CIA va contribuir a liquidar-lo. Als anys 60, l?afi liació aCCOO i al Sindicat Democràtic d?Estudiants li va donar molta força. I des del 1968, amb lacondemna de la invasió soviètica de Txecoslovàquia i amb la participació en l?Assemblea deCatalunya, va esdevenir un partit transversal. L?any 1990, Antoni Batista va viatjar als EUAdarrere la història del xèrif Wyatt Earp, però s?hi va trobar el complot de la CIA contra elPSUC. Anys després, l?assassinat d?un agent de la CIA a Barcelona li?n va donar les claus.Tot el que es diu en aquest llibre és veritat, però una veritat no sempre coneguda. A migcamí de la crònica personal i el periodisme literari, el llibre d?Antoni Batista es llegeix comuna novel·la.Amb la col.laboració de la Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura.
La Matilde té 24 anys. Ha deixat el seus estudis d?art i comparteix pis amb unes bessones.Un bon dia, oblida la bossa en un cafè i una setmana després un home desconegut l?hitorna. Aquesta trobada ho canvia tot.El Yann té 26 anys, té estudis universitaris però està sense feina. Ja vindran dies millors, esdiu. No és infeliç, però de tant en tant, quan torna a casa als vespres, voldria enfonsar-seal sofà i no aixecar-se mai més. Un bon dia fa un favor a un veí i aquest el convida a sopar.L?endemà decideix canviar del tot la seva vida.Dos nous relats d?Anna Gavalda en els quals trobem dos joves, la Mathilde i el Yann, delnostre temps, joves formats i alhora desencantats, però també ambiciosos i compromesos.Uns joves que encara prefereixen arriscar-se a triar una vida equivocada en lloc de noviure?n cap. Amb la col.laboració de la Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura.
Una novel·la dolça feta de víscera, feta de fragments, de molècules, de gotes de sang i de llàgrima a parts iguals. Un llom en qualsevol prestatgeria futura. Un crit que diu al món que l'amor, en totes les seves formes, és l'energia que el fa girar. Fes-me la permanent és un cercle que acaba on comença, un viatge real per un amor que no cal fer perquè ja és. Un llibre que fa lamor a lamor, el de veritat, el que potser no surt als llibres ni a les pel·lícules. Saiola, la protagonista, és lenamorada més sincera de la seva època. La vida i lescriptura de Saiola són un mateix batec: sense batec real no hi ha veritat artística.
Siri Hustvedt es posa en la pell d?una escriptora ja gran que, esperonada per la trobada d?unquadern de notes antic, evoca els records del seu primer any a Nova York, el 1978, quan acabadad?arribar de Minnesota, sola i sense ni cinc, descobreix les múltiples possibilitats que liofereix la ciutat. A més, les converses misterioses d?una veïna, la Lucy Brite, que la jove sent através de la fina paret de l?apartament, l?intriguen. I com que cada cop són confessions mésíntimes i sinistres s?obsedeix a descobrir la veritat de la dona que viu a la porta del costat.Construïda a partir de la reelaboració en el present del temps passat, Records del futur crea undiàleg entre dècades i s?expandeix en múltiples relats. A més de la misteriosa vida de la veïna,assistim sobretot al retrat d?una jove que troba el seu camí com a dona i com a escriptora,inscrita en un ambient elèctric, el Nova York de finals dels anys 70.
Un erudit francès als anys vint i una guionista de cinema a la dècada dels vuitanta, moguts per interessosben diversos, segueixen, cadascú en la seva època, el rastre de Renée Vivien, poeta d?origenanglès que va viure a París a principis de segle. Aquesta recerca es combina amb l?apariciód?un seguit de personatges que la van conèixer i que en rememoren la vida breu i intensa.
«John Carlin ha sigut molt valent escrivint com ha escrit sobre aquest país, dient coses que molts periodistes no haurien dit mai.» Nelson Mandela Combatent per la llibertat i estadista a parts iguals, Nelson Mandela ha dominat lescena mundial durant les últimes tres dècades, i ha deixat un llegat que el situa en el panteó dels dirigents més exemplars de la història. Com a corresponsal estranger a Sud-àfrica, el periodista John Carlin va tenir un accés privilegiat a Mandela durant els anys posteriors a lapartheid, en què Mandela es va enfrontar als reptes més formidables de la seva vida i va atènyer els seus triomfs més grans. Carlin va ser-ne testimoni directe, des de la seva excarceració després de vint-i-set anys de presó fins al seu accés a la presidència dun país convuls. A partir de les seves converses en exclusiva amb Mandela i dincomptables entrevistes amb persones que van estar a prop seu, Carlin ha construït el retrat dun home que no ha sigut ni un sant ni un superhome. Les transcendentals victòries polítiques de Mandela van tenir el preu duna gran infelicitat i decepció personals. El somriure de Mandela ofereix una visió íntima duna de les figures més prominents i més notables de la nostra època. John Carlin escriu sobre Sud-àfrica des de lany 1989, i el seu llibre El factor humà constitueix la base de la pellícula Invictus.