La malícia dels mots parla dels grans temes de la vida: lamor, la mort, el pas del temps, el dolor, lamistat... De la cerca de la felicitat, que és lobjectiu de tota existència. Però, a banda daixò, tracta també del pes que té latzar en les nostres vides, de la manera injusta en què sens pot jutjar, de la crueltat activa que hi ha en actituds tan aparentment inofensives com la imparcialitat o de com les relacions amb els altres poden condicionar la nostra vida sense que trobem la fórmula per canviar-ho. És ben cert, com deia Ovidi Montllor, que tot comença en un mateix. Però, per desgràcia, no tot hi acaba. Amb la voluntat, no nhi ha prou per a ser feliç.
Qui no vulga pols, que no vaja a l'era, Tornar-se aigua de borraines, Fer la cisa, Ves-te'n a pastar fang!, Parlant del gos, amanix lo bastó, etc. Coneixeu aquestes expressions? Les feu servir? Us animeu a donar-los vida? Joan-Josep Sancho n'ha recopilat al voltant de 1.500 al llarg de molts d'anys. Les trobareu en aquest llibre juntament amb unes 1.000 paraules, com ara tossolot, catxamona, anyívol, fangutxer o palmavera, mots cada cop menys freqüents en la parla habitual de les generacions més joves. L'autor ha seleccionat una seixantena de dites, n'ha explicat el significat i ha promogut l'elaboració d'un text per a cadascuna que en contextualitza l'ús. Una seixantena de persones, amics i amigues de Joan-Josep Sancho, s'han ocupat d'evocar la dita encomanada. Una aportació que dona una dimensió coral al llibre. Els textos van acompanyats d'una trentena de fotografies conceptuals d'autèntica excel·lència. L'autor, Àlex Espuny, ha cercat d'assolir una simbiosi amb les dites de referència. Un experiment reeixit que complementa de manera immillorable la part textual del treball.
El mite del gegant és un fet universal i comú a totes les cultures. Llegendes, contes, històries, rondalles... protagonitzades per gegants són conegudes des de les més antigues civilitzacions fins a les societats tecnificades davui en dia. Des del gegant mesopotàmic Khumbaba, el nòrdic Thor o el clàssic Hèrcules fins als yetis o bigfoots, passant pels molins del Quixot, Goliat, Gargantua, Samsó, sant Cristòfol o es Gegant de sa Cova des Fangar, entre molts daltres, tota una caterva de personatges de mides gegantines i forma humana, amb diverses intencionalitats i propòsits, han protagonitzat els més diversos relats i contes, de vegades creguts com a meravellosos i daltres com a reals...
En el context de la Barcelona dels anys cinquanta, molts sectors professionals estaven vetats, de manera explícita o implícita, a les dones. Un d'aquest era el de la fotografia. Carme Garcia va ser una de les excepcions, que com altres dones del Grup Femení de l'Associació de Fotògraf de Catalunya, van donar una visió moderna i van buscar un camí propi. Esgarrapant temps entre les obligacions familiars, va convertir el terrat de casa seva i en el de les cases properes en mirador i estudi per excel·lència durant dècades. Escenari de joc, de lectures, de rentar i d'estendre roba, d'alegria i frenètica activitat jugant i fent fora la neu. És als terrats, i als carrers, on transcorre una part important de la vida urbana.
Després dels dos primers volums de Possessions de Mallorca, amb aquest tercer volum Tomàs Vibot té la finalitat de mostrar una visió antològica i ampla del que són les possessions, tant les de la noblesa i mà major com les de la mà mitjana, per tal d'entendre l'eix de la ruralia mallorquina. I és que Mallorca no s'entén sense les possessions ja que es tracta d'uns elements on un gran nombre de gent hi ha fet feina i on una classe social dominant hi projectà una arquitectura i una manera d'entendre la vida social.
A Mauri essencial presentem la gran trajectòria creativa i una mostra significativa d'obres de l'extensa producció del pintor Frederic Mauri Pallarés, home d'una gran formació artística. Ha exercit de catedràtic de dibuix a l'Institut de Batxillerat de Tortosa, ciutat on ha desenvolupat una gran aportació al món de l'art, que es fa evident en una obra pictòrica de recerca, potent, innovadora, creativa i molt personal. A banda de la seua dedicació a la pintura, hem de ressaltar els diversos llibres que ha il·lustrat, els cartells anunciadors de múltiples activitats culturals, els seus dibuixos d'una exquisida perfecció formal, els excel·lents gravats i, darrerament, cal remarcar també la seua gegantina aportació al món de l'exlibrisme. Se'l considera un dels millors exlibristes contemporanis.
En El cant dels mol·luscs tot germina en la fosca: com una porta s'obri un ull sota la mar i s'immergeix en un cant oníric mentre la memòria sura entre escates i cucs. Es percep llavors un perfum badat d'eternitat, un bes del mar a les valves de la terra: és el cant dels mol·luscs. Poemari de fuga situa els quatre elements de la natura (foc, terra, aire i aigua) en espais i en moments particulars. Fa servir aquest material per expressar bellesa i per formular judicis. La composició és el viatge: al ritme de les paraules camina la vida que té aparença de ruta i de fuga.
Apunts del Pla de Mallorca és una obra que fluctua entre la poètica d'un món antic, que imaginam més feliç i un món nou, més estrident, que demana pas, impertinent, cap al nou Pla de Mallorca que s'autodibuixa, malgrat tot. No hi ha massa lloc per la recança, a no ser dins la memòria o dins els trossos de paisatge que hauríem de salvar.
La malícia dels mots parla dels grans temes de la vida: lamor, la mort, el pas del temps, el dolor, lamistat... De la cerca de la felicitat, que és lobjectiu de tota existència. Però, a banda daixò, tracta també del pes que té latzar en les nostres vides, de la manera injusta en què sens pot jutjar, de la crueltat activa que hi ha en actituds tan aparentment inofensives com la imparcialitat o de com les relacions amb els altres poden condicionar la nostra vida sense que trobem la fórmula per canviar-ho. És ben cert, com deia Ovidi Montllor, que tot comença en un mateix. Però, per desgràcia, no tot hi acaba. Amb la voluntat, no nhi ha prou per a ser feliç.
Qui no vulga pols, que no vaja a l'era, Tornar-se aigua de borraines, Fer la cisa, Ves-te'n a pastar fang!, Parlant del gos, amanix lo bastó, etc. Coneixeu aquestes expressions? Les feu servir? Us animeu a donar-los vida? Joan-Josep Sancho n'ha recopilat al voltant de 1.500 al llarg de molts d'anys. Les trobareu en aquest llibre juntament amb unes 1.000 paraules, com ara tossolot, catxamona, anyívol, fangutxer o palmavera, mots cada cop menys freqüents en la parla habitual de les generacions més joves. L'autor ha seleccionat una seixantena de dites, n'ha explicat el significat i ha promogut l'elaboració d'un text per a cadascuna que en contextualitza l'ús. Una seixantena de persones, amics i amigues de Joan-Josep Sancho, s'han ocupat d'evocar la dita encomanada. Una aportació que dona una dimensió coral al llibre. Els textos van acompanyats d'una trentena de fotografies conceptuals d'autèntica excel·lència. L'autor, Àlex Espuny, ha cercat d'assolir una simbiosi amb les dites de referència. Un experiment reeixit que complementa de manera immillorable la part textual del treball.
El mite del gegant és un fet universal i comú a totes les cultures. Llegendes, contes, històries, rondalles... protagonitzades per gegants són conegudes des de les més antigues civilitzacions fins a les societats tecnificades davui en dia. Des del gegant mesopotàmic Khumbaba, el nòrdic Thor o el clàssic Hèrcules fins als yetis o bigfoots, passant pels molins del Quixot, Goliat, Gargantua, Samsó, sant Cristòfol o es Gegant de sa Cova des Fangar, entre molts daltres, tota una caterva de personatges de mides gegantines i forma humana, amb diverses intencionalitats i propòsits, han protagonitzat els més diversos relats i contes, de vegades creguts com a meravellosos i daltres com a reals...
En el context de la Barcelona dels anys cinquanta, molts sectors professionals estaven vetats, de manera explícita o implícita, a les dones. Un d'aquest era el de la fotografia. Carme Garcia va ser una de les excepcions, que com altres dones del Grup Femení de l'Associació de Fotògraf de Catalunya, van donar una visió moderna i van buscar un camí propi. Esgarrapant temps entre les obligacions familiars, va convertir el terrat de casa seva i en el de les cases properes en mirador i estudi per excel·lència durant dècades. Escenari de joc, de lectures, de rentar i d'estendre roba, d'alegria i frenètica activitat jugant i fent fora la neu. És als terrats, i als carrers, on transcorre una part important de la vida urbana.
Després dels dos primers volums de Possessions de Mallorca, amb aquest tercer volum Tomàs Vibot té la finalitat de mostrar una visió antològica i ampla del que són les possessions, tant les de la noblesa i mà major com les de la mà mitjana, per tal d'entendre l'eix de la ruralia mallorquina. I és que Mallorca no s'entén sense les possessions ja que es tracta d'uns elements on un gran nombre de gent hi ha fet feina i on una classe social dominant hi projectà una arquitectura i una manera d'entendre la vida social.
A Mauri essencial presentem la gran trajectòria creativa i una mostra significativa d'obres de l'extensa producció del pintor Frederic Mauri Pallarés, home d'una gran formació artística. Ha exercit de catedràtic de dibuix a l'Institut de Batxillerat de Tortosa, ciutat on ha desenvolupat una gran aportació al món de l'art, que es fa evident en una obra pictòrica de recerca, potent, innovadora, creativa i molt personal. A banda de la seua dedicació a la pintura, hem de ressaltar els diversos llibres que ha il·lustrat, els cartells anunciadors de múltiples activitats culturals, els seus dibuixos d'una exquisida perfecció formal, els excel·lents gravats i, darrerament, cal remarcar també la seua gegantina aportació al món de l'exlibrisme. Se'l considera un dels millors exlibristes contemporanis.
En El cant dels mol·luscs tot germina en la fosca: com una porta s'obri un ull sota la mar i s'immergeix en un cant oníric mentre la memòria sura entre escates i cucs. Es percep llavors un perfum badat d'eternitat, un bes del mar a les valves de la terra: és el cant dels mol·luscs. Poemari de fuga situa els quatre elements de la natura (foc, terra, aire i aigua) en espais i en moments particulars. Fa servir aquest material per expressar bellesa i per formular judicis. La composició és el viatge: al ritme de les paraules camina la vida que té aparença de ruta i de fuga.
Apunts del Pla de Mallorca és una obra que fluctua entre la poètica d'un món antic, que imaginam més feliç i un món nou, més estrident, que demana pas, impertinent, cap al nou Pla de Mallorca que s'autodibuixa, malgrat tot. No hi ha massa lloc per la recança, a no ser dins la memòria o dins els trossos de paisatge que hauríem de salvar.