Julio García de La Puente (1868-1957) fue uno de los más famosos y laureados fotógrafos que operaron en Cantabria en los principios del siglo XX. Conocido en su época principalmente por sus series de tarjetas postales en las que recreaba temas etnográfic
Sescau enguany el centenari del naixement a Lleida lany 1908 dEnric Crous Vidal, un dels màxims exponents de lavantguarda de les terres de Ponent i un dels dissenyadors gràfics i creador dalfabets tipogràfics més internacional que ha donat Catalunya el segle XX. Promotor de la revista ART en els anys trenta, creador duna agència de disseny, del primer cine-club de la ciutat de Lleida, va desenvolupar una tasca de salvament del patrimoni artístic durant la Guerra Civil. Exiliat a França, va formular a París teories sobre la cal·ligrafia llatina alternativa al formalisme de lescola de la Bauhaus. Lany 1975, Crous va deixar enllestides aquestes memòries que titulava Un tap a la reguera, on repassa els fets més rellevants de la seva vida, de la infantesa a la ciutat de Lleida, de laventura avantguardista, de la guerra i de lexili. Es tracta dun conjunt inusual dins el panorama memorialista, ja que estan redactades a raig, en un català que barreja la parla lleidatana amb la llengua francesa, mantenint una translació col·loquial que fa que el text segueixi un discurs electritzant ple danècdotes, barrejant la ironia amb la cruesa dels continguts. Per aqull que vulgui conèixer la vida quotidiana de la Lleida de començaments de segle, i les intimitats dels esdeveniments marcats per la República, la guerra i lexili, aquestes memòries resultaran aclaridores, fent palesa la vigorositat dels fets i les maneres daquest creador universal.
Julio García de La Puente (1868-1957) fue uno de los más famosos y laureados fotógrafos que operaron en Cantabria en los principios del siglo XX. Conocido en su época principalmente por sus series de tarjetas postales en las que recreaba temas etnográfic
Sescau enguany el centenari del naixement a Lleida lany 1908 dEnric Crous Vidal, un dels màxims exponents de lavantguarda de les terres de Ponent i un dels dissenyadors gràfics i creador dalfabets tipogràfics més internacional que ha donat Catalunya el segle XX. Promotor de la revista ART en els anys trenta, creador duna agència de disseny, del primer cine-club de la ciutat de Lleida, va desenvolupar una tasca de salvament del patrimoni artístic durant la Guerra Civil. Exiliat a França, va formular a París teories sobre la cal·ligrafia llatina alternativa al formalisme de lescola de la Bauhaus. Lany 1975, Crous va deixar enllestides aquestes memòries que titulava Un tap a la reguera, on repassa els fets més rellevants de la seva vida, de la infantesa a la ciutat de Lleida, de laventura avantguardista, de la guerra i de lexili. Es tracta dun conjunt inusual dins el panorama memorialista, ja que estan redactades a raig, en un català que barreja la parla lleidatana amb la llengua francesa, mantenint una translació col·loquial que fa que el text segueixi un discurs electritzant ple danècdotes, barrejant la ironia amb la cruesa dels continguts. Per aqull que vulgui conèixer la vida quotidiana de la Lleida de començaments de segle, i les intimitats dels esdeveniments marcats per la República, la guerra i lexili, aquestes memòries resultaran aclaridores, fent palesa la vigorositat dels fets i les maneres daquest creador universal.
