Hi ha passions que guien tota una vida. La de Josep Espriu va ser l'impuls i la consolidació del cooperativisme sanitari primer a Catalunya, més tard arreu d'Espanya i, finalment, a nivell internacional. Des dels primers anys com a metge de capçalera, el doctor Espriu va bastir un conjunt d'iniciatives que han fet realitat el seu ideal d'una medicina satisfactòria, aquella en què, en paraules seves, «el malalt hi troba la bondat que té dret a esperar i el metge hi treballa de gust». Així es perfila una sanitat gestionada alhora per metges i pacients, capaç de promoure l'atenció personalitzada als malalts, l'absència de lucre, la corresponsabilitat...Aquest llibre no és una biografia, sinó un altaveu per al pensament, els ideals i l'obra del doctor Espriu, amb la visió de conjunt que ens dóna la seva mort a finals del 2002. La veu d'aquest gran conversador, tocat per la capacitat didàctica dels bons mestres, fa sorgir en cada pàgina l'amor per la medicina i la lluita obstinada pels valors de solidaritat, dignitat i igualtat que van guiar la seva vocació com a metge i la seva dedicació al cooperativisme.Ramon Rius i MosollVa néixer a Montfalcó Murallat (la Segarra) el 1946. Actualment viu a Terrassa, està casat i té tres fills. Treballa en el camp de l'assistència sanitària.En el terreny literari, conrea el relat curt, l'assaig, el conte i, sobretot, la poesia. Ha obtingut diversos premis i, entre altres obres, és autor de «Cartes del meu pare», «Sota la pell», «Amb flor dels ametllers», «Terra de passió», «Pel desert del nom de cada cosa», «El pessebre de la mare», «Dies als ulls», «Cançons del navegant» i «Jardí dels incendis».
Rita Levi-Montalcini ha tratado siempre de conciliar dos aspiraciones irreconciliables (según el gran poeta Yeats): la perfección en la vida o la perfección en el trabajo. Lo logró optando por cierta imperfección en la vida y en el trabajo. Y al descubrir el placer que le procuraban ambas actividades, descubrió que eso, la imperfección, era lo que más se ajustaba a la naturaleza humana.Nacido en el seno de una familia judía ?no ortodoxa pero sí practicante?, Levi-Montalcini vivió su infancia en Turín, mientras se libraba la primera guerra mundial, y se empeñó en matricularse en medicina en 1930 para doctorarse en neurocirugía. Ayudante del eminente histólogo Giuseppe Levi, montó un laboratorio en su propia casa cuando las leyes raciales de la Italia fascista le impidieron proseguir sus investigaciones. Tras la segunda guerra mundial, y durante treinta años, desarrolló su carrera científica en Estados Unidos, y el descubrimiento del llamado «factor de crecimiento nervioso» (NGF) le valió el Nobel de Medicina en 1986.
Hi ha passions que guien tota una vida. La de Josep Espriu va ser l'impuls i la consolidació del cooperativisme sanitari primer a Catalunya, més tard arreu d'Espanya i, finalment, a nivell internacional. Des dels primers anys com a metge de capçalera, el doctor Espriu va bastir un conjunt d'iniciatives que han fet realitat el seu ideal d'una medicina satisfactòria, aquella en què, en paraules seves, «el malalt hi troba la bondat que té dret a esperar i el metge hi treballa de gust». Així es perfila una sanitat gestionada alhora per metges i pacients, capaç de promoure l'atenció personalitzada als malalts, l'absència de lucre, la corresponsabilitat...Aquest llibre no és una biografia, sinó un altaveu per al pensament, els ideals i l'obra del doctor Espriu, amb la visió de conjunt que ens dóna la seva mort a finals del 2002. La veu d'aquest gran conversador, tocat per la capacitat didàctica dels bons mestres, fa sorgir en cada pàgina l'amor per la medicina i la lluita obstinada pels valors de solidaritat, dignitat i igualtat que van guiar la seva vocació com a metge i la seva dedicació al cooperativisme.Ramon Rius i MosollVa néixer a Montfalcó Murallat (la Segarra) el 1946. Actualment viu a Terrassa, està casat i té tres fills. Treballa en el camp de l'assistència sanitària.En el terreny literari, conrea el relat curt, l'assaig, el conte i, sobretot, la poesia. Ha obtingut diversos premis i, entre altres obres, és autor de «Cartes del meu pare», «Sota la pell», «Amb flor dels ametllers», «Terra de passió», «Pel desert del nom de cada cosa», «El pessebre de la mare», «Dies als ulls», «Cançons del navegant» i «Jardí dels incendis».
Rita Levi-Montalcini ha tratado siempre de conciliar dos aspiraciones irreconciliables (según el gran poeta Yeats): la perfección en la vida o la perfección en el trabajo. Lo logró optando por cierta imperfección en la vida y en el trabajo. Y al descubrir el placer que le procuraban ambas actividades, descubrió que eso, la imperfección, era lo que más se ajustaba a la naturaleza humana.Nacido en el seno de una familia judía ?no ortodoxa pero sí practicante?, Levi-Montalcini vivió su infancia en Turín, mientras se libraba la primera guerra mundial, y se empeñó en matricularse en medicina en 1930 para doctorarse en neurocirugía. Ayudante del eminente histólogo Giuseppe Levi, montó un laboratorio en su propia casa cuando las leyes raciales de la Italia fascista le impidieron proseguir sus investigaciones. Tras la segunda guerra mundial, y durante treinta años, desarrolló su carrera científica en Estados Unidos, y el descubrimiento del llamado «factor de crecimiento nervioso» (NGF) le valió el Nobel de Medicina en 1986.