Joan Margarit, que ha complert 80 anys aquest mes de maig, fa unes memòries d'infantesa que tenen una profunditat il·luminadora. El poeta no espigola agendes o àlbums familiars, no es deixa amanyagar gaire per la nostàlgia, ni el preocupa gens quedar bé, sinó que es capbussa de ple en els records que li han quedat clavats i tracta d'entendre per què són allà i de quina manera tenen a veure amb la construcció de la seva vida i de la seva poesia. Joan Margarit escriu per entendre la vida, no només la seva. Un bon poeta fa d'una anècdota personal un símbol universal. La intenció d'aquestes pàgines és descobrir el valor de la vida en una infantesa i adolescència que no sempre van ser amable. A la coberta, el lector veurà el nen Margarit en un balcó de Girona; també va viure a Sanaüja, a Rubí, a Figueres, a Barcelona, a Santa Coloma de Gramenet i finalment a la lluminosa ciutat de Santa Cruz de Tenerife, d'on anava i tornava en uns lents i solitaris vaixells de càrrega que han impregnat per sempre més els seus poemes. Amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura.
La memòria fa pessigolles, el primer recull de les vivències i anècdotes de Muntañola, un dels millors dibuixants de casa nostra.Amb més d?un centenar d?il·lustracions, en color, de l?autor, algunes de les quals, inèdites.Joaquim Muntañola o la visió més divertida de la Catalunya del segle XX, en un llibre il·lustratLa trajectòria humana i professional de l?escriptor i dibuixant Joaquim Muntañola arriba amb La memòria fa pessigolles, un llibre personal i divertit alhora, en el qual l?autor, testimoni de les evolucions de la nostra societat en el darrer segle, escriu i dibuixa moments inoblidables.Com apunta l?autor en el pròleg, «res millor que fer unes memòries al meu estil i titular-les ?La memòria fa pessigolles?, perquè, a mi, la memòria em fa pessigolles. Em pessigolleja la successió de coses que m?han passat al llarg d?aquesta vida, llarga però no feixuga. He conegut molta gent, he vist molts paisatges, he fet força coses, però a part de fabricar una bona família i ninots, em fa il·lusió (és fantàstic tenir il·lusions tan a prop de la centena!) deixar als meus fills, néts i besnéts uns apunts, escrits i gràfics, tractant coses que he viscut, els records de les quals ?em fan pessigolles?».Muntañola ens recorda l?evolució de la premsa esportiva i humorística dels darrers 75 anys; l?activitat teatral i la seva gent; les millors anècdotes viscudes en el món de l?esport; experiències increïbles ocorregudes en els seus viatges; històriers secretes de personatges que ha conegut (Truman Capote, Charles Chaplin, Salvador Dalí...). Tampoc pot oblidar-se de parlar de la seva Costa Brava, recordant l?evolució del turisme a Platja d?Aro. Tot plegat, explicat en primera persona, amb l?humor i la bonhòmia que caracteritza l?autor.Joaquim MuntañolaVa néixer a Barcelona el 9 d?abril de 1914. Als anys trenta, va publicar els primers dibuixos a les revistes Xut!, L?Esquitx, En Patufet, TBO, El Be Negre, Papitu i Lecturas. Després de la guerra va dirigir la revista Atalaya i el 1944 començava una reeixida col·laboració amb El Correo Catalán que es va allargar fins a la dècada de 1980. També va dibuixar a El Mundo Deportivo, Vida Deportiva, Barcelona Deportiva, Dicen, RB, Barça i Lean. El 1955 posà en marxa la revista d?humor Locus i el 1962 s?incorporà a La Vanguardia, on va publicar una vinyeta diària fins a 1984. Ha escrit diverses obres de teatre. L?any 2000 va rebre la Creu de Sant Jordi. Joaquim Muntañola va morir el 5 de març de 2012.Web sobre Joaquim MuntañolaL'última entrevista a Joaquim Muntañola a TV3
Joan Margarit, que ha complert 80 anys aquest mes de maig, fa unes memòries d'infantesa que tenen una profunditat il·luminadora. El poeta no espigola agendes o àlbums familiars, no es deixa amanyagar gaire per la nostàlgia, ni el preocupa gens quedar bé, sinó que es capbussa de ple en els records que li han quedat clavats i tracta d'entendre per què són allà i de quina manera tenen a veure amb la construcció de la seva vida i de la seva poesia. Joan Margarit escriu per entendre la vida, no només la seva. Un bon poeta fa d'una anècdota personal un símbol universal. La intenció d'aquestes pàgines és descobrir el valor de la vida en una infantesa i adolescència que no sempre van ser amable. A la coberta, el lector veurà el nen Margarit en un balcó de Girona; també va viure a Sanaüja, a Rubí, a Figueres, a Barcelona, a Santa Coloma de Gramenet i finalment a la lluminosa ciutat de Santa Cruz de Tenerife, d'on anava i tornava en uns lents i solitaris vaixells de càrrega que han impregnat per sempre més els seus poemes. Amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura.
La memòria fa pessigolles, el primer recull de les vivències i anècdotes de Muntañola, un dels millors dibuixants de casa nostra.Amb més d?un centenar d?il·lustracions, en color, de l?autor, algunes de les quals, inèdites.Joaquim Muntañola o la visió més divertida de la Catalunya del segle XX, en un llibre il·lustratLa trajectòria humana i professional de l?escriptor i dibuixant Joaquim Muntañola arriba amb La memòria fa pessigolles, un llibre personal i divertit alhora, en el qual l?autor, testimoni de les evolucions de la nostra societat en el darrer segle, escriu i dibuixa moments inoblidables.Com apunta l?autor en el pròleg, «res millor que fer unes memòries al meu estil i titular-les ?La memòria fa pessigolles?, perquè, a mi, la memòria em fa pessigolles. Em pessigolleja la successió de coses que m?han passat al llarg d?aquesta vida, llarga però no feixuga. He conegut molta gent, he vist molts paisatges, he fet força coses, però a part de fabricar una bona família i ninots, em fa il·lusió (és fantàstic tenir il·lusions tan a prop de la centena!) deixar als meus fills, néts i besnéts uns apunts, escrits i gràfics, tractant coses que he viscut, els records de les quals ?em fan pessigolles?».Muntañola ens recorda l?evolució de la premsa esportiva i humorística dels darrers 75 anys; l?activitat teatral i la seva gent; les millors anècdotes viscudes en el món de l?esport; experiències increïbles ocorregudes en els seus viatges; històriers secretes de personatges que ha conegut (Truman Capote, Charles Chaplin, Salvador Dalí...). Tampoc pot oblidar-se de parlar de la seva Costa Brava, recordant l?evolució del turisme a Platja d?Aro. Tot plegat, explicat en primera persona, amb l?humor i la bonhòmia que caracteritza l?autor.Joaquim MuntañolaVa néixer a Barcelona el 9 d?abril de 1914. Als anys trenta, va publicar els primers dibuixos a les revistes Xut!, L?Esquitx, En Patufet, TBO, El Be Negre, Papitu i Lecturas. Després de la guerra va dirigir la revista Atalaya i el 1944 començava una reeixida col·laboració amb El Correo Catalán que es va allargar fins a la dècada de 1980. També va dibuixar a El Mundo Deportivo, Vida Deportiva, Barcelona Deportiva, Dicen, RB, Barça i Lean. El 1955 posà en marxa la revista d?humor Locus i el 1962 s?incorporà a La Vanguardia, on va publicar una vinyeta diària fins a 1984. Ha escrit diverses obres de teatre. L?any 2000 va rebre la Creu de Sant Jordi. Joaquim Muntañola va morir el 5 de març de 2012.Web sobre Joaquim MuntañolaL'última entrevista a Joaquim Muntañola a TV3