Més d'un centenar d'històries dels personatges més il·lustres que reposen als nostres cementiris.Qui van ser i on són enterrades les principals personalitats del món de la cultura, de les ciències i de la política que avui reposen en els nou cementiris de la ciutat de Barcelona, uns autèntics museus a l'aire lliure que ens descobreixen, amb una visió fresca i inèdita, Jaume Nolla i Margarita Puig.'La llàstima és que del cementiri, no se n'ha fet propaganda. La gent no hi va. Bé, hi van quan són morts, però és clar, quan un és mort, no veu res al cementiri', deia l'humorista Joan Capri, que reposa al nínxol 4384, del sisè pis del novè departament del cementiri de Les Corts. Els autors d'aquest llibre pensen, que cal anar als cementiris i recordar persones que ens han precedit, tant els propis, com els difunts dels altres o com els personatges cèlebres que es proposen en aquest llibre. Una obra que recorda pensaments, vivències, maneres de fer dels que han habitat aquest món abans que nosaltres i que poden ser de molta ajuda i d'inspiració per als vius. Tots els secrets dels nou cementiris barcelonins, tots els morts il·lustres que hi descansen i les formes, de vegades sorprenents, com van trobar la mort, són una original i alhora diferent visió de la història de Barcelona. Jaume NollaÉs guionista del personatge radiofònic Sr. Marcel·lí, en el programa Versió RAC 1. Juntament amb el senyor Marcel·lí, i sota dictat seu, ha publicat els llibres Endavant les atxes (2003) i No 'nem bé (2007). Margarita PuigPeriodista de La Vanguardia, autora de guies supervendes, la darrera de les quals, Última guía de restaurantes de Barcelona donde nunca te han llevado.Maurici BellmuntÉs dibuixant, pintor, dissenyador gràfic i escriptor. El 2005 publica G.O.T. (Gobierno Oculto de la Tierra).
Huérfano de la Guerra Civil. Enrolado involuntario en «juventudes» (más bien infancias) de uno y del otro bando. Años después y por error ajeno resulta, en «el Exterior», refugiado político sin causa. Por presión de sacrosantas pero ya caducas ideas, funda sin ganas un breve partido nada más que porque sí. En la excitante multitud de los «casi» y los «semi», semi-se-le-propone, en su calidad de semi-abogado, la defensa pseudo-procesal del acusado con vistas a un magnicidio próximo. Sin demasiada «madera» (de héroe), se recusa y se rehúye sin embarcarse en semejante Arca de No Sé. Tentado por el Saber, compone una Anthologie Hommage à la Littérature Espagnole Contemporaine que las Editions Subervie publican en Francia. De vuelta «al Interior» (del País y sus querencias) da una novela, Piedrero, y dos poemarios, Geología del ser y Tiempo de espacio. En «el Exterior» dejó (Bulletin Ernest Renan) algún que otro texto psicoterapéutico e intelectual, por no hablar de inéditos (en español y en francés). Ya en Madrid encuentra mucho Ateneo, mucha Biblioteca Nacional y no pocas relaciones amistosas y amorosas entre cada dos lecturas. Y, gloria suprema y electoral, un par de años como presidente de una sociedad de poetas elegido por mayoría relativamente absoluta en sufragio universal, directo y secreto. Pero algo del pasado remuerde su presente. Quizá no fue bastante héroe cuando estuvo allí, así que una noche se pone a prueba en un trance callejero y responde con réplica indudable y firme frente a un arma. Y defiende con los puños, alguna vez, su derecho a la banalidad sociopolíticamente incorrecta. Todo ello en contradicción con lo que espera alcanzar: la operatividad efectiva de la sin duda ya inventada Máquina de No Morirse Nunca.
Tomás Alcoverro ens apropa a l'altra riba del món mediterrani amb la intenció de mostrar, lluny de visions occidentalitzants i romanticismes de to exòtic, la seva complexa autenticitat. Aquest llibre vola de Barcelona a Beirut, dues ciutats que, més enllà de la distància física, comparteixen determinats trets, en virtut d'una essència mediterrània comuna. La connexió comença a l'època medieval, quan la Corona d'Aragó va estendre la seva influència amb les naus que creuaven tot el Mare Nostrum, i ha estat continuada després per personatges com l'escriptor Josep Carner, cònsol a la capital del Líban. A través d'aquestes i d'altres històries, Alcoverro es converteix en el millor guia d'un viatge que ens permetrà conèixer els nostres veïns més ignorats: els habitants del Mediterrani oriental.
Em dic Pat Millet i Tusell, porto amb orgull i dignitat el cognom dels meus pares, Fèlix Millet i Maristany i Montserrat Tusell i Coll. Em van parir al cel, entre núvols dolcíssims de vida regalada, i ara, a l'ocàs dels meus dies, lluito perquè no m'enterrin en un forat de l'infern. Més que pujar escales, les he baixat totes, des de la lluminositat del pis de dalt fi ns a la llòbrega penombra que s'amaga rere l'últim esglaó. He conegut la mel de l'abundància i la decrepitud de la misèria, i si avui ho puc explicar és només gràcies a l'ajuda de la bona gent i a l'amor immerescut que m'han regalat les meves dues fi lles. Si elles m'han sabut perdonar, vosaltres també podreu arribar a fer-ho. Pat Millet va morir a la primavera del 2019 deixant enllestit aquest llibre. Unes vivències marcades pels excessos, les males companyies i les fatalitats que ella rememora sense estalviar detalls, de manera que el lector podrà entreveure la veritable cara d'una família i una classe social, modèliques de portes enfora però carregades d'hipocresia de portes endins. Al final, els pecats de la Pat van quedar empetitits per l'escàndol majúscul del Palau de la Música.
LES MEMÒRIES D'UN MESTRE DEL PERIODISME CATALÀ. TESTIMONI DE CINQUANTA ANYS DE VOCACIÓ I OFICI Com es fa una biografia? Agustí Pons és probablement l'autor més capacitat per respondre aquesta pregunta: Espriu, Capmany, Calders, Triadú, Luján... Són alguns dels autors biografiats pel nostre autor. Obres de referència ineludible, totes, per a qualsevol estudiós de la literatura catalana. I una autobiografia? Crònica al marge n'és la resposta. Una vida trenada per l'escriptura que ha nodrit a bastament la cultura catalana. Agustí Pons (Barcelona, 1947) és història viva del periodisme català. Creador del Suplement literari del Noticiero Universal, redactor de Destino i un referent per a molts professionals durant dècades al diari Avui. Actualment dirigeix la Revista de Catalunya. Ha escrit poesia, llibres de memòries i assajos sobre qüestions de política i cultura europea, com ara 1914-2014: Per entendre l'Europa del segle XX i Zuric, 1917: Lenin, Joyce, Tzara.
Te imaginas que de la noche a la mañana pasas de mil amigos en facebook a más de medio millón Sabrías asimilar miles de críticas y de alabanzas de la opinión pública tan sólo por decir tu verdad Te imaginas llegar a millones de personas en un día con un solo vídeo Qué había antes de todo eso Cuánto de verdad hay del personaje y cuánto de la persona Dónde y cómo graba los vídeos Cómo nace este fenómeno viral de facebook El Mundo según Ojeda te cuenta la historia de uno de los influencers más destacados del panorama nacional. Alguien que ha conseguido empatizar con millones de personas? y también desquiciar a otras tantas. Irreverente, polémico, incluso escatológico. Pero siempre directo, muy directo. En lo profundo es solidario, cercano, humano, noble y nostálgico. Un cóctel de personalidad desbordante que te contará cosas en las que te verás reflejado. Puedes estar seguro.En las páginas de fácil lectura de este libro, paridas con lenguaje de la calle, se esconden decenas de historias que te sacarán sonrisas, reflexiones, lágrimas, enfados y desaciertos provocados por un autor que, sobre todo, no te dejará indiferente.
Més d'un centenar d'històries dels personatges més il·lustres que reposen als nostres cementiris.Qui van ser i on són enterrades les principals personalitats del món de la cultura, de les ciències i de la política que avui reposen en els nou cementiris de la ciutat de Barcelona, uns autèntics museus a l'aire lliure que ens descobreixen, amb una visió fresca i inèdita, Jaume Nolla i Margarita Puig.'La llàstima és que del cementiri, no se n'ha fet propaganda. La gent no hi va. Bé, hi van quan són morts, però és clar, quan un és mort, no veu res al cementiri', deia l'humorista Joan Capri, que reposa al nínxol 4384, del sisè pis del novè departament del cementiri de Les Corts. Els autors d'aquest llibre pensen, que cal anar als cementiris i recordar persones que ens han precedit, tant els propis, com els difunts dels altres o com els personatges cèlebres que es proposen en aquest llibre. Una obra que recorda pensaments, vivències, maneres de fer dels que han habitat aquest món abans que nosaltres i que poden ser de molta ajuda i d'inspiració per als vius. Tots els secrets dels nou cementiris barcelonins, tots els morts il·lustres que hi descansen i les formes, de vegades sorprenents, com van trobar la mort, són una original i alhora diferent visió de la història de Barcelona. Jaume NollaÉs guionista del personatge radiofònic Sr. Marcel·lí, en el programa Versió RAC 1. Juntament amb el senyor Marcel·lí, i sota dictat seu, ha publicat els llibres Endavant les atxes (2003) i No 'nem bé (2007). Margarita PuigPeriodista de La Vanguardia, autora de guies supervendes, la darrera de les quals, Última guía de restaurantes de Barcelona donde nunca te han llevado.Maurici BellmuntÉs dibuixant, pintor, dissenyador gràfic i escriptor. El 2005 publica G.O.T. (Gobierno Oculto de la Tierra).
Huérfano de la Guerra Civil. Enrolado involuntario en «juventudes» (más bien infancias) de uno y del otro bando. Años después y por error ajeno resulta, en «el Exterior», refugiado político sin causa. Por presión de sacrosantas pero ya caducas ideas, funda sin ganas un breve partido nada más que porque sí. En la excitante multitud de los «casi» y los «semi», semi-se-le-propone, en su calidad de semi-abogado, la defensa pseudo-procesal del acusado con vistas a un magnicidio próximo. Sin demasiada «madera» (de héroe), se recusa y se rehúye sin embarcarse en semejante Arca de No Sé. Tentado por el Saber, compone una Anthologie Hommage à la Littérature Espagnole Contemporaine que las Editions Subervie publican en Francia. De vuelta «al Interior» (del País y sus querencias) da una novela, Piedrero, y dos poemarios, Geología del ser y Tiempo de espacio. En «el Exterior» dejó (Bulletin Ernest Renan) algún que otro texto psicoterapéutico e intelectual, por no hablar de inéditos (en español y en francés). Ya en Madrid encuentra mucho Ateneo, mucha Biblioteca Nacional y no pocas relaciones amistosas y amorosas entre cada dos lecturas. Y, gloria suprema y electoral, un par de años como presidente de una sociedad de poetas elegido por mayoría relativamente absoluta en sufragio universal, directo y secreto. Pero algo del pasado remuerde su presente. Quizá no fue bastante héroe cuando estuvo allí, así que una noche se pone a prueba en un trance callejero y responde con réplica indudable y firme frente a un arma. Y defiende con los puños, alguna vez, su derecho a la banalidad sociopolíticamente incorrecta. Todo ello en contradicción con lo que espera alcanzar: la operatividad efectiva de la sin duda ya inventada Máquina de No Morirse Nunca.
Tomás Alcoverro ens apropa a l'altra riba del món mediterrani amb la intenció de mostrar, lluny de visions occidentalitzants i romanticismes de to exòtic, la seva complexa autenticitat. Aquest llibre vola de Barcelona a Beirut, dues ciutats que, més enllà de la distància física, comparteixen determinats trets, en virtut d'una essència mediterrània comuna. La connexió comença a l'època medieval, quan la Corona d'Aragó va estendre la seva influència amb les naus que creuaven tot el Mare Nostrum, i ha estat continuada després per personatges com l'escriptor Josep Carner, cònsol a la capital del Líban. A través d'aquestes i d'altres històries, Alcoverro es converteix en el millor guia d'un viatge que ens permetrà conèixer els nostres veïns més ignorats: els habitants del Mediterrani oriental.
Em dic Pat Millet i Tusell, porto amb orgull i dignitat el cognom dels meus pares, Fèlix Millet i Maristany i Montserrat Tusell i Coll. Em van parir al cel, entre núvols dolcíssims de vida regalada, i ara, a l'ocàs dels meus dies, lluito perquè no m'enterrin en un forat de l'infern. Més que pujar escales, les he baixat totes, des de la lluminositat del pis de dalt fi ns a la llòbrega penombra que s'amaga rere l'últim esglaó. He conegut la mel de l'abundància i la decrepitud de la misèria, i si avui ho puc explicar és només gràcies a l'ajuda de la bona gent i a l'amor immerescut que m'han regalat les meves dues fi lles. Si elles m'han sabut perdonar, vosaltres també podreu arribar a fer-ho. Pat Millet va morir a la primavera del 2019 deixant enllestit aquest llibre. Unes vivències marcades pels excessos, les males companyies i les fatalitats que ella rememora sense estalviar detalls, de manera que el lector podrà entreveure la veritable cara d'una família i una classe social, modèliques de portes enfora però carregades d'hipocresia de portes endins. Al final, els pecats de la Pat van quedar empetitits per l'escàndol majúscul del Palau de la Música.
LES MEMÒRIES D'UN MESTRE DEL PERIODISME CATALÀ. TESTIMONI DE CINQUANTA ANYS DE VOCACIÓ I OFICI Com es fa una biografia? Agustí Pons és probablement l'autor més capacitat per respondre aquesta pregunta: Espriu, Capmany, Calders, Triadú, Luján... Són alguns dels autors biografiats pel nostre autor. Obres de referència ineludible, totes, per a qualsevol estudiós de la literatura catalana. I una autobiografia? Crònica al marge n'és la resposta. Una vida trenada per l'escriptura que ha nodrit a bastament la cultura catalana. Agustí Pons (Barcelona, 1947) és història viva del periodisme català. Creador del Suplement literari del Noticiero Universal, redactor de Destino i un referent per a molts professionals durant dècades al diari Avui. Actualment dirigeix la Revista de Catalunya. Ha escrit poesia, llibres de memòries i assajos sobre qüestions de política i cultura europea, com ara 1914-2014: Per entendre l'Europa del segle XX i Zuric, 1917: Lenin, Joyce, Tzara.
Te imaginas que de la noche a la mañana pasas de mil amigos en facebook a más de medio millón Sabrías asimilar miles de críticas y de alabanzas de la opinión pública tan sólo por decir tu verdad Te imaginas llegar a millones de personas en un día con un solo vídeo Qué había antes de todo eso Cuánto de verdad hay del personaje y cuánto de la persona Dónde y cómo graba los vídeos Cómo nace este fenómeno viral de facebook El Mundo según Ojeda te cuenta la historia de uno de los influencers más destacados del panorama nacional. Alguien que ha conseguido empatizar con millones de personas? y también desquiciar a otras tantas. Irreverente, polémico, incluso escatológico. Pero siempre directo, muy directo. En lo profundo es solidario, cercano, humano, noble y nostálgico. Un cóctel de personalidad desbordante que te contará cosas en las que te verás reflejado. Puedes estar seguro.En las páginas de fácil lectura de este libro, paridas con lenguaje de la calle, se esconden decenas de historias que te sacarán sonrisas, reflexiones, lágrimas, enfados y desaciertos provocados por un autor que, sobre todo, no te dejará indiferente.
