La present publicació, derivada de la mostra expositiva "HomoAlphabet" de l'artista Ricard Horta, recull, com si d'un nou diccionari es tractara, totes les veus que conformen el nou repertori lèxic i el que significa cadascuna de les lletres del HomoAlphabet. AIDS, Bisexual, Culture, Education, Feminism, Gai, Homophobia, Identities, Judith (Butler), Kavafis, Lesbian, Marriage, Opportunities, Pride, Queer, Rights, Stonewall, Trans, Urko (Gat), Violence i Zerolo són les veus de la proposta artística i reivindicativa de Ricard Huerta, una selecció de conceptes que ha sorgit d'un procés creatiu lligat a la tasca docent de l'artista on el sentir, el fer, l'ésser i el compromís social s'integren com a potències sensibles a partir de les quals reflexionar entorn d'un nou llenguatge que cimente l'emergència d'una nova societat.
¿Biografia?, ¿retrat literari?, ¿àlbum de records?, ¿notes a peu de pàgina?, ¿narració breu? Ni una cosa ni l?altra. Els noms de Rusiñol és un híbrid genèric presidit per un jo que enllaça els vint relats a través dels quals tot just s?insinua la imatge de Santiago Rusiñol. El cap visible del modernisme i creador del senyor Esteve, col·leccionista de forja catalana antiga i pintor de jardins abandonats, ironista i viatger, morfinòman, noctàmbul i treballador compulsiu, és a dir, probablement una de les figures més ben delimitades de la cultura catalana contemporània, apareix desdibuixat, fragmentat i fins desenfocat en el mirall que li posen al davant la mirada profunda de Picasso i els ulls incisius de Ramon Casas, la fotografia gelosament guardada de Sarah Bernhardt, el riure d?Erik Satie, l?hostilitat d?Eugeni d?Ors o la discreció de Lluïsa Denís. Aquest és el llibre de l?ombra, del rastre, de la petja, del fantasma i de la incertesa de Santiago Rusiñol. I de l?absència. Però, estrafent una frase que ja fa molt de temps va dir James Joyce, ¿no és l?absència la forma més bella de presència?
La present publicació, derivada de la mostra expositiva "HomoAlphabet" de l'artista Ricard Horta, recull, com si d'un nou diccionari es tractara, totes les veus que conformen el nou repertori lèxic i el que significa cadascuna de les lletres del HomoAlphabet. AIDS, Bisexual, Culture, Education, Feminism, Gai, Homophobia, Identities, Judith (Butler), Kavafis, Lesbian, Marriage, Opportunities, Pride, Queer, Rights, Stonewall, Trans, Urko (Gat), Violence i Zerolo són les veus de la proposta artística i reivindicativa de Ricard Huerta, una selecció de conceptes que ha sorgit d'un procés creatiu lligat a la tasca docent de l'artista on el sentir, el fer, l'ésser i el compromís social s'integren com a potències sensibles a partir de les quals reflexionar entorn d'un nou llenguatge que cimente l'emergència d'una nova societat.
Una panoràmica completa sobre una de les personalitats més emblemàtiques de la pintura figurativa a les terres tarragonines.
¿Biografia?, ¿retrat literari?, ¿àlbum de records?, ¿notes a peu de pàgina?, ¿narració breu? Ni una cosa ni l?altra. Els noms de Rusiñol és un híbrid genèric presidit per un jo que enllaça els vint relats a través dels quals tot just s?insinua la imatge de Santiago Rusiñol. El cap visible del modernisme i creador del senyor Esteve, col·leccionista de forja catalana antiga i pintor de jardins abandonats, ironista i viatger, morfinòman, noctàmbul i treballador compulsiu, és a dir, probablement una de les figures més ben delimitades de la cultura catalana contemporània, apareix desdibuixat, fragmentat i fins desenfocat en el mirall que li posen al davant la mirada profunda de Picasso i els ulls incisius de Ramon Casas, la fotografia gelosament guardada de Sarah Bernhardt, el riure d?Erik Satie, l?hostilitat d?Eugeni d?Ors o la discreció de Lluïsa Denís. Aquest és el llibre de l?ombra, del rastre, de la petja, del fantasma i de la incertesa de Santiago Rusiñol. I de l?absència. Però, estrafent una frase que ja fa molt de temps va dir James Joyce, ¿no és l?absència la forma més bella de presència?
