Coneguda i respectada gràcies a No Logo (labutxaca, 2008), el seu esplèndid assaig sobre la globalització, Naomi Klein destrueix detalladament, a La doctrina del xoc, el mite segons el qual «els mercats lliures» condueixen a «societats lliures». L'autora ens revela, amb rigor acadèmic i molta documentació, que el nostre món està cada dia més al servei d'una ideologia poc coneguda però terriblement influent, la doctrina del xoc, i ens narra la història no oficial de com el lliure mercat ha arribat a dominar el nostre món. Des de les dictadures dels anys setanta a l'Amèrica del Sud, passant per la guerra de les Malvines, els fets de la plaça de Tiananmen i el col·lapse de la Unió Soviètica, Naomi Klein reinterpreta el nostre passat per identificar l'ascens d'allò que ella anomena el capitalisme del desastre, un programa d'enginyeria social i econòmica que progressa a través del xoc, i ens mostra les verdaderes creences que s'amaguen darrere de les polítiques globals.La doctrina del xoc és el relat aterridor de com el lliure mercat avança de manera desbocada en aquelles societats massa terroritzades o desorientades per protegir els seus interessos però, sobretot, és la història real del nostre present, tot allò que els governs del primer món ens amaguen i no volen que coneguem.
El estudio del catálogo de la biblioteca formada por Vincencio Juan de Lastanosa (Huesca, 1607-1681), redactado a finales de la década de 1650, nos permite descubrir la importante colección de mapas y obras geográficas reunida por este erudito aragonés. Un admirable legado informativo e iconográfico, tanto por su magnitud como por la relevancia y belleza de los ejemplares obtenidos. Si se repara en las inquietudes que movilizaban la sociedad del momento, el elevado precio de estas curiosas estampas y las dificultades que entrañaba su adquisición, la posesión y disfrute de tan cuantioso fondo constituye un rasgo cultural poco frecuente en la época, incluso entre la nobleza civil, militar y religiosa del momento. En el presente libro, publicado con motivo del cuarto centenario del coleccionista oscense, se examinan los rasgos culturales que ostenta este excepcional patrimonio, el único del siglo XVII conocido de manera tan pormenorizada. Estuvo compuesto por geografías clásicas y contemporáneas; relaciones, guías y otras contribuciones alusivas al conocimiento del territorio; antologías cartográficas o atlas; mapas, planos y vistas urbanas; globos y esferas armilares.
Coneguda i respectada gràcies a No Logo (labutxaca, 2008), el seu esplèndid assaig sobre la globalització, Naomi Klein destrueix detalladament, a La doctrina del xoc, el mite segons el qual «els mercats lliures» condueixen a «societats lliures». L'autora ens revela, amb rigor acadèmic i molta documentació, que el nostre món està cada dia més al servei d'una ideologia poc coneguda però terriblement influent, la doctrina del xoc, i ens narra la història no oficial de com el lliure mercat ha arribat a dominar el nostre món. Des de les dictadures dels anys setanta a l'Amèrica del Sud, passant per la guerra de les Malvines, els fets de la plaça de Tiananmen i el col·lapse de la Unió Soviètica, Naomi Klein reinterpreta el nostre passat per identificar l'ascens d'allò que ella anomena el capitalisme del desastre, un programa d'enginyeria social i econòmica que progressa a través del xoc, i ens mostra les verdaderes creences que s'amaguen darrere de les polítiques globals.La doctrina del xoc és el relat aterridor de com el lliure mercat avança de manera desbocada en aquelles societats massa terroritzades o desorientades per protegir els seus interessos però, sobretot, és la història real del nostre present, tot allò que els governs del primer món ens amaguen i no volen que coneguem.
El estudio del catálogo de la biblioteca formada por Vincencio Juan de Lastanosa (Huesca, 1607-1681), redactado a finales de la década de 1650, nos permite descubrir la importante colección de mapas y obras geográficas reunida por este erudito aragonés. Un admirable legado informativo e iconográfico, tanto por su magnitud como por la relevancia y belleza de los ejemplares obtenidos. Si se repara en las inquietudes que movilizaban la sociedad del momento, el elevado precio de estas curiosas estampas y las dificultades que entrañaba su adquisición, la posesión y disfrute de tan cuantioso fondo constituye un rasgo cultural poco frecuente en la época, incluso entre la nobleza civil, militar y religiosa del momento. En el presente libro, publicado con motivo del cuarto centenario del coleccionista oscense, se examinan los rasgos culturales que ostenta este excepcional patrimonio, el único del siglo XVII conocido de manera tan pormenorizada. Estuvo compuesto por geografías clásicas y contemporáneas; relaciones, guías y otras contribuciones alusivas al conocimiento del territorio; antologías cartográficas o atlas; mapas, planos y vistas urbanas; globos y esferas armilares.