Ir al contenido
Eusebi Güell va promoure al final del segle XIX la construcció d'una colònia obrera a Santa Coloma de Cervelló (prop de Barcelona). La fàbrica, els habitatges dels treballadors i especialment l'església inacabada dissenyada per Gaudí entronquen amb una època esplendorosa del passat industrial català. La cripta de l'església és un dels treballs més apreciats pels especialistes gaudinians.
El llibre Arquitectura, art i espai efímer, publicat en aquesta mateixa col·lecció, inaugurava un procés de recopilació de pensaments i reflexions heterogènies. Dèiem en aquell volum que "la pintura, l´escultura, la música, el disseny, l´arquitectura, el teatre, la publicitat, la moda, les festes populars, la televisió o el cinema tenen més aspectes per compartir que per dividir". Ara, dins aquest esforç d´integració, tractem un tema no sempre ben entès o ben explicat. Les artesanies entren a formar part del nostre entorn cultural més actiu i abandonen les insistents i insidioses connotacions nostàlgiques i populistes. Aquest llibre és fruit de les aportacions de diversos professors i professionals del món de l´art, l´arquitectura, els oficis i l´artesania, integrats com a docents, que han participat en les darreres edicions del curs de postgrau Arquitectura, Art i Artesania. Les seves reflexions, i els aspectes sovint experimentals que destil·len alguns dels treballs exposats i els temes tractats, ens ofereixen un mapa suggestiu per al debat sobre la pervivència necessària i el sentit actualitzat de l´artesania en la cultura contemporània. Oferim al lector un treball complementari, el de sintetitzar plantejaments i superar hipotètiques contradiccions. Els estudiants ho han assumit com a pràctica insubstituïble d´un procés d´anàlisi i de crítica de la condició heterodoxa, fragmentada i diversa de les nostres cultures.
La obra está estructurada en cuatro partes: las dos primeras corresponden a los diálogos propiamente dichos, en los que se dan las respuestas pertinentes a las preguntas realizadas por el "sabio viajero" sobre edificios e inscripciones de Málaga y de los pueblos del obispado malalgueño. Las otras dos están constituidas por los apéndices en ellos se transcriben las inscripciones citadas en los dos primeros capítulos.
