Ir al contenidoArquitectos y estudios de arquitectura
La pesada llosa del franquisme no només va tapar amb la seva ombra aclaparadora la discrepància política o la rivalitat ideològica. També, o alhora, va sepultar carreres professionals que estaven en el seu apogeu. Currículums truncats, temporalment o de manera definitiva, en alguns casos desviats cap a altres terrenys, en el sentit professional o en l'estrictament geogràfic. Així doncs, a l'acabament de la Guerra Civil van ser molts els ciutadans expulsats del seu entorn familiar i professional per la via de l'exili o les diverses formes de repressió, que van incloure des de la presó (o la mort) fins a la depuració professional, la inhabilitació o el desterrament, o també un còctel dramàtic d'aquestes diverses fórmules de revenja oficial. Emili Blanch (1897-1996) va ser una de les víctimes que responen a aquest perfil. Responsable de les construccions de la Generalitat de Catalunya a Girona durant la República i destacat representant de l'arquitectura racionalista, va viure la repressió i l'exili acabada la Guerra Civil. El seu cas, un de tants, és un testimoni particular carregat d'intensitat personal, però alhora resulta paradigmàtic d'un perfil de professional brillant víctima de la repressió total i sistemàtica del règim victoriós. Un cas abocat a l'èxode i a l'oblit que en aquest treball pretén ser ressituat en la Història, en el lloc destacat que ben segur hauria assolit sense la mediació nefasta de quaranta anys de dictadura.
Este libro recoge cuatro conversaiones con Rem Koolhaas, Denise Scott Brown y Yoshiharu Tsukamoto. Desde principios de este siglo, la disciplina de la arquitectura ha centrado vehementemente su atención en documentar la condición urbana contemporánea. Cada ciudad ha sido examinada como un repositorio de conceptos arquitectónicos, interrogada como un manifiesto urbano, registrada como una serie de objetos encontrados. Registros de lo ordinario articula una genealogía potencial para esta práctica y para el género de libros que de ella se deriva, y forma parte también del proyecto que Enrique Walker recogió en el libro Lo ordinario (Editorial Gustavo Gili, Barcelona, 2010). Organizado en torno a conversaciones con los autores de tres textos fundamentales que documentan la ciudad +Rem Koolhaas con Delirio de Nueva York, Denise Scott Brown con Aprendiendo de Las Vegas y Yoshiharu Tsukamoto con Made in Tokyo+, este volumen rastrea la historia de estos "libros sobre ciudades" al examinar el material que registraron, los hallazgos que establecieron, los argumentos que formularon y los proyectos que promovieron.
_____________________________________________ > Prêmio Instituto de Arquitetos do Brasil: melhor livro de 2006> Finalist Pevsner Prize of The Royal Institute of British Architects> Finalist Prêmio Jabuti: best art and architecture book _____________________________________________ Lina Bo Bardi, the Rome-born architect, emigrated after World War Two to Brazil, a country where she undertook her professional career. The outcome of her personal experience and of a wish to get closer to the culture and ways of life of the people, Bo Bardis creativity moved in the direction of an architecture that prized simplicity, spontaneity, the residual and the ephem-eral; an architecture understood as 'an organism suitable for life' which incorporated everydayness and the energy of the people who use it. As a result she used the word substances, rather than materials, to explain what her architecture was made of. These substances are air, light, nature and art, to which the author, Olivia de Oliveira, adds time. The work of Lina Bo Bardi, then, is presented here via a huge array of previously unpublished drawings, images, writings and projects that enable the reader to grasp in a kaleidoscopic way the power and current importance of her architecture as a critical confrontation with established reality. ÍndiceTable of contents: Introduction Overture - Lina's houses: overcoming contradictions First movement The glass house Interiors in the open air Two houses in one What is the Glass house made of? The chame-chame house A first study -abandoned A change of course, the different studies for the house The fluctuation between natural and unnatural architecture Towards concise drawings and a synthesis The domestic feeling -a 'harmonic fusion' of architecture and nature, or towards overcoming contradictions The tropical garden -critique of a particular 'formal' and 'functional' architecture The house as a recounted myth/as the extraordinary Decoration, surfaces, symbols and vitality Temple house, manifesto house Interval for children The popular and the religious in lina bo bardi's work Architectural devices and linking elements Staircases From religion to play SESC Play spaces. SESC Pompéia In search of complete freedom of the body: Yves Klein, Isadora Duncan and Hélio Oiticica Second movement The masp A glass pyramid -dechristianising the notion of the museum An 'antimuseum', or a museum beyond bounds Air, light, work of art -subtle substances in Lina Bo Bardi's architecture Temple museums, house museums and the spiral theme in Lina Bo Bardi's work On the notion of time in lina bo bardi's work Convulsive spirals, the 'reverter' of time Batuque -African drums and dance Footnotes Bibliography
