El maig de 1969 es produí la fugida massiva de colons d'una petita possessió espanyola a l'Àfrica: Guinea Equatorial. Entre ells hi havia catalans que hi havien nascut. Seduït per les seves històries, Antoni d'Armengol en va fer un documental que semeté per TV3 i ara n'ha fet un llibre, en què dóna als protagonistes l'oportunitat d'explicar les seves experiències, com era la vida a la colònia i com van viure el tempestuós procés de descolonització de Guinea Equatorial.
Després duna llarga absència, Eduardo Moiche torna a lilla de Bioko per dipositar les cendres duna persona estimada a la llera del riu Iladyi, prop del poblat de Moca. En aquells paratges insulars de Guinea Equatorial, Eduardo farà front a la recuperació dun passat que ell creia superat, fins i tot oblidat. Eduardo Moiche, que se sent estrany entre el seu propi poble, trobarà lautèntica raó del seu viatge justament entre la seva gent, en una dona, Riomó, víctima de la crueltat dun govern pervers i corrupte, però amb un afany de llibertat que pot vèncer les adversitats més grans. Malabo i les cendres ens porta al cor duna Àfrica turbulenta de la qual Occident va extreure riqueses fins a lextenuació i que, havent estat molt propera, ara resta abandonada a la seva sort.
Esta es una historia de carreteras de tierra, de viajes en autobuses destartalados y de platos de mijo compartidos. También de las lágrimas de un veterano de guerra en Sudán del Sur, de la negociación de una dote en una aldea sudafricana y del hambre desesperada de los nómadas del Cuerno de África. Desde hace más de una década, Xavier Aldekoa recorre el continente africano, donde ha sido testigo de guerras fratricidas, de hambrunas silenciadas y del despegue de naciones. El reportero polaco Ryszard Kapuscinski decía que África no existe, y probablemente tenía razón, pero desde luego sí existen los africanos. Este es el libro de un periodista en África pero también de la risa, la ira, el baile, la muerte, la fiesta y la vida en un territorio de una riqueza humana y cultural apabullante. África es un océano. Un lugar inabarcable y aparentemente homogéneo si se observa desde la superficie, pero diverso y extraordinario cuando nos sumergimos en su interior. Este es un libro desde África.
El maig de 1969 es produí la fugida massiva de colons d'una petita possessió espanyola a l'Àfrica: Guinea Equatorial. Entre ells hi havia catalans que hi havien nascut. Seduït per les seves històries, Antoni d'Armengol en va fer un documental que semeté per TV3 i ara n'ha fet un llibre, en què dóna als protagonistes l'oportunitat d'explicar les seves experiències, com era la vida a la colònia i com van viure el tempestuós procés de descolonització de Guinea Equatorial.
Després duna llarga absència, Eduardo Moiche torna a lilla de Bioko per dipositar les cendres duna persona estimada a la llera del riu Iladyi, prop del poblat de Moca. En aquells paratges insulars de Guinea Equatorial, Eduardo farà front a la recuperació dun passat que ell creia superat, fins i tot oblidat. Eduardo Moiche, que se sent estrany entre el seu propi poble, trobarà lautèntica raó del seu viatge justament entre la seva gent, en una dona, Riomó, víctima de la crueltat dun govern pervers i corrupte, però amb un afany de llibertat que pot vèncer les adversitats més grans. Malabo i les cendres ens porta al cor duna Àfrica turbulenta de la qual Occident va extreure riqueses fins a lextenuació i que, havent estat molt propera, ara resta abandonada a la seva sort.
Esta es una historia de carreteras de tierra, de viajes en autobuses destartalados y de platos de mijo compartidos. También de las lágrimas de un veterano de guerra en Sudán del Sur, de la negociación de una dote en una aldea sudafricana y del hambre desesperada de los nómadas del Cuerno de África. Desde hace más de una década, Xavier Aldekoa recorre el continente africano, donde ha sido testigo de guerras fratricidas, de hambrunas silenciadas y del despegue de naciones. El reportero polaco Ryszard Kapuscinski decía que África no existe, y probablemente tenía razón, pero desde luego sí existen los africanos. Este es el libro de un periodista en África pero también de la risa, la ira, el baile, la muerte, la fiesta y la vida en un territorio de una riqueza humana y cultural apabullante. África es un océano. Un lugar inabarcable y aparentemente homogéneo si se observa desde la superficie, pero diverso y extraordinario cuando nos sumergimos en su interior. Este es un libro desde África.