Un estudi etnogràfic de la resistència no violenta a l’assimilació, recull una recerca etnogràfica feta a la Catalunya Nord, durant 10 anys, sobre la resistència pacífica de la gent a l’assimilació cultural, a banda i banda de la frontera. Per les seves pàgines desfilen centenars de situacions que ens ajuden a comprendre com les persones estipulen la seva identitat, a favor o en contra d’idees, realitats i somnis. En poques paraules, no és fàcil viure en català i sentir-se d’una nació, quan dos Estats més grans treballen per ofegar la realitat cultural i social d’un grapat d’homes i dones. En paral·lel, els autors afegeixen tot un seguit de lúcides reflexions sobre aquest racó de món, i les comparen amb d’altres llocs amb problemàtiques semblants. Reflexions, en tot cas, que són actuals, però que falquen les seves arrels en un passat complex. La Catalunya Nord vindria a ser el laboratori on comprovar l’anorreament cultural i social que es practica en diverses parts del món. Al llibre trobareu el tractament acurat de la història catalana, la Nova Cançó, la llengua, els costums, la vida quotidiana, la política i l’esport, el batec social, el tremp de l’activisme cultural, els vaivens econòmics, fins i tot l’oblit institucional d’una realitat que pugna per no desaparèixer. L’historiador Josep Maria Ainaud de Lasarte n’ha fet el Pròleg; i la traducció va a càrrec de l’antropòloga Laura Cardús i Font.