Aquest llibre dóna llum a l’empenta de l’Ateneu Obrer i el Círcol Catòlic de Badalona, des de la seva formació el darrer quart del segle XIX fins a la Guerra Civil. La rellevància social, cultural i formativa d’ambdues entitats supera el marc local i permet eixamplar el coneixement general català, gràcies a la seva configuració com a sociabilitats formals amb uns determinats processos culturals i educatius adreçats als associats i oberts a la població. El llibre estudia com aquestes entitats basteixen una oferta escolar, com interpreten la realitat en què viuen a través de la premsa pròpia i com estructuren l’esbarjo i les activitats culturals i esportives que promouen. La recerca també contribueix a recuperar la memòria històrica del dinamisme de la societat civil badalonina i per extensió catalana, en una ciutat eminentment industrial i sotmesa a intensos i accelerats canvis econòmics, demogràfics, polítics i sindicals abans de la tragèdia civil i l’ensulsiada de 1939. Sobretot fa difusió de l’exemple cívic que suposa la vitalitat de la cultura popular urbana per tal de posar en pràctica una resposta original que suplís les mancances de l’Estat en l’àmbit instructiu, el foment de la cultura i de la millora de la qualitat de vida.