Elisabeth G. Iborra (Saragossa, 1977). Amb només vint-i-tres anys es va llicenciar en Periodisme per la UPV, a Bilbao, on va treballar a Radio Euskadi i a la secció de política d El Mundo del País Basc. Després dinstal·lar-se a Barcelona, va col·laborar amb el diari Metro, amb reportatges i columnes socials, alhora que treballava en el tancament dEl Mundo de Catalunya. Des del 2000, com a freelance, ha escrit articles sobre tots els àmbits temàtics per a Metro, lagència EFE, El Heraldo de Aragón, la revista Calle 20 i sobretot per al Grupo Zeta, tant a El Periódico de Cataluña com al Dominical, com a les revistes Man, CNR, Primera Líneai Woman. Aquest és el seu tercer llibre publicat; el primer és lassaig La generación del imposible. De porqué entablar y mantener relaciones resulta hoy tan complicado (Espejo de Tinta, 2006) i el segon Cada día sale el sol (Styria, 2007). Aquest llibre és la demostració que les llegendes urbanes, en infermeria, fan curt respecte a la realitat. Limaginari col·lectiu no és capaç darribar a lextrem de les anècdotes que les infermeres daquest país viuen diàriament en els centres sanitaris als quals els malalts i els seus familiars semblen anar en un estat dagitació i desorientació que els porta a protagonitzar històries certament surrealistes. La capacitat de sorpresa daquests professionals és immensa, lésser humà no deixarà mai desbalair-los. La mateixa impressió tindrà el lector: quan cregui que allò és el més increïble que ha llegit mai, de seguida toparà amb un succés encara més hilarant, graciós, curiós, escatològic, bèstia, al·lucinant, inaudit, impensable... Si creu que no pot ser que a ningú li caiguin quatre metres de budells a terra, encara quedarà més sorprès en llegir la quantitat dobjectes rars que la gent sintrodueix per les seves parts més íntimes. Històries inversemblants, però confirmades per desenes dinfermeres de diverses comunitats que no shan conegut mai entre elles.
Elisabeth G. Iborra (Saragossa, 1977). Amb només vint-i-tres anys es va llicenciar en Periodisme per la UPV, a Bilbao, on va treballar a Radio Euskadi i a la secció de política d El Mundo del País Basc. Després dinstal·lar-se a Barcelona, va col·laborar amb el diari Metro, amb reportatges i columnes socials, alhora que treballava en el tancament dEl Mundo de Catalunya. Des del 2000, com a freelance, ha escrit articles sobre tots els àmbits temàtics per a Metro, lagència EFE, El Heraldo de Aragón, la revista Calle 20 i sobretot per al Grupo Zeta, tant a El Periódico de Cataluña com al Dominical, com a les revistes Man, CNR, Primera Líneai Woman. Aquest és el seu tercer llibre publicat; el primer és lassaig La generación del imposible. De porqué entablar y mantener relaciones resulta hoy tan complicado (Espejo de Tinta, 2006) i el segon Cada día sale el sol (Styria, 2007). Aquest llibre és la demostració que les llegendes urbanes, en infermeria, fan curt respecte a la realitat. Limaginari col·lectiu no és capaç darribar a lextrem de les anècdotes que les infermeres daquest país viuen diàriament en els centres sanitaris als quals els malalts i els seus familiars semblen anar en un estat dagitació i desorientació que els porta a protagonitzar històries certament surrealistes. La capacitat de sorpresa daquests professionals és immensa, lésser humà no deixarà mai desbalair-los. La mateixa impressió tindrà el lector: quan cregui que allò és el més increïble que ha llegit mai, de seguida toparà amb un succés encara més hilarant, graciós, curiós, escatològic, bèstia, al·lucinant, inaudit, impensable... Si creu que no pot ser que a ningú li caiguin quatre metres de budells a terra, encara quedarà més sorprès en llegir la quantitat dobjectes rars que la gent sintrodueix per les seves parts més íntimes. Històries inversemblants, però confirmades per desenes dinfermeres de diverses comunitats que no shan conegut mai entre elles.