Assaig multidisciplinari sobre una part de la història d’Andorra. Comença per l’anàlisi dels documents de les Concòrdies signades els anys 1162 i 1176 per dos bisbes de la Seu i els homes d’Andorra. Història, antroponímia, demografia i toponímia són, doncs, els pilars essencials d’aquesta primera part sobre l’Andorra Romànica. Però la toponímia d’Andorra ja conté en aquella època molts noms de lloc de tipus bascoide o iberobasc, que pertanyen al substrat lingüístic preromà. Arqueogenètica i lingüística històrica són les branques d’investigació que permeten presentar el país abans i durant el neolític, és a dir l’Andorra Vascònica.