Catalunya viu actualment el període més dinàmic, extraordinari, opulent i polèmic de la seva història teatral moderna. Barcelona és el centre d’operacions d’una enèrgica escena teatral que, en el decurs de les dues darreres dècades, ha presenciat una sorprenent eclosió de nous autors dramàtics, un crescendo constant en l’assistència al teatre i un increment continu de la presència de directors, dramaturgs i companyies catalans a nivell internacional. El camí al llarg del qual l’escena teatral catalana contemporània ha lluitat per recuperar i reconstituir la legitimitat i visibilitat professionals que havia perdut durant la dictadura ha estat un procés complex, no exempt de situacions tempestuoses. Però un huracà sempre amaga en el seu centre una zona de serenitat. En aquest cas es tracta d’un espai ple de vitalitat, en què la banalitat, la despesa desmesurada o les solucions fàcils han estat substituïdes pel risc, l’experimentació, la recerca i el compromís. El llibre, publicat l’any passat als Estats Units i Premi Serra d’Or de la Crítica, examina el procés de ressorgiment del teatre català durant els últims trenta anys, amb una atenció especial als grups Els Joglars i la Fura dels Baus i als autors Josep M. Benet i Jornet, Sergi Belbel, Lluïsa Cunillé, Carles Batlle i Josep Pere Peyró.