Aquest volum presenta les anotacions esparses escrites per l’autor, lluny de la pretensió literària, durant divuit anys (1992-2010) que han vist canviar el país de manera irreversible. S’hi reuneixen reflexions lligades en la mateixa mesura al públic i al privat, deixant testimoni de l’evolució del sector cultural català, d’una banda, però també i per extensió de la societat i la política catalana que queda emmarcada, pels peus i pel cap, entre les Olimpíades i l’enorme onada comunicativa que comporten les xarxes socials. No és temps de fer dietaris. Tampoc és del tot cert, això. Els actuals dispositius de comunicació ens han portat a unes escriptures més egòtiques que mai. I menys íntimes que mai. Per fixar per escrit i en paper cal dotar-se de quelcom que escasseja: l’autoritat. Veu pròpia. Joan M. Minguet Batllori s’ha guanyat, al llarg de la seva trajectòria com a escriptor, docent, comissari i crític d’art, tot el «dret al paper».