Agost de 1963, en una ciutat catalana, episcopal i densament catòlica. El bisbe ha mort i, abans de rebre sepultura, el cos és passejat en processó pels carrers de la ciutat. Rere el fèretre i davant el poble que ho contempla, desfila la comitiva d'eclesiàstics i de jerarques del règim. Mesos després, el narrador observa l'arribada solemne del nou prelat des del balcó de la casa familiar dels Castells, situada sobre el negoci que regenten: una cereria. És a partir d'aquests personatges i d'aquest ambient que la novel"la ofereix un retrat de la moral i de la sociologia dels anys del franquisme i la seva llarga ombra posterior. Al mateix temps, Cera aporta una reflexió sobre el fer-se i desfer-se de les ciutats que, sota l'aparent duresa dels materials que les formen, en realitat són mal"leables i fungibles com la cera. La gran expansió urbana dels anys 60 es va fer sota la dictadura; la del canvi de segle, s'ha fet en un règim democràtic, però en totes dues han manat el poder del diner i l'avarícia de l'especulació. A la manera lampedusiana, Miquel Pairolí ens ofereix un fresc sobre una ciutat on tot ha canviat perquè tot continués igual.
El 1778, un Voltaire a la vellesa i al pic de la glòria, retorna a París, després de molts anys de no viure-hi. Enmig dels homenatges i de les aparicions públiques, un dia va fer una visita íntima a una seva antiga amant de joventut, la marquesa de Gouvernet. El retrat de Voltaire s'inspira en aquesta trobada i presenta una hipòtesi del que podria haver estat el diàleg entre els dos personatges.
Ha acabat la guerra civil i un noi anarquista serà sotmès a un consell de guerra. Els seus pares, burgesos barcelonins, intenten salvar-lo a través dun comissari de policia. Impensadament, el comissari els convida a sopar a casa seva. On els oferirà, a més, un refinat concert, amb la participació dels fills del policia. Darrere les educades formes socials, lalegria juvenil i les atencions de lamfitrió, apareix progressivament la dimensió fosca i subterrània de la realitat. Latmosfera es carrega, la situació es fa intrigant, a poc a poc els personatges- víctimes, botxins?- es despullen. El comissari ha organitzat lescena amb una malícia gairebé diabòlica, i Miquel Pairolí hi introdueix el lector, expectant, amb la suggestió i la força del seu talent narratiu. Aquest estrany convit, on es barregen la crueltat i els sentiments sota lombra de la mort, pot ser el símbol duna societat? En els personatges que Miquel Pairolí convida a viure en aquesta sorprenent novella, després dels brindis i els somriures, shi descobreix la por i el poder, ienveja i la venjança
Aquest és un dietari de maduresa. Miqeul Pairolí, que el va començar a redactar poc abans de complir 50 anys, el considera el més personal dels 17 llibres que ha publicat fins ara. Amb una llengua prenyada de vivesa i genuïtat, Pairolí, observador pacient i sensible de la roda del temps, ofereix pàgines magistrals tant descrivint la natura com plantejant reflexions sobre la literatura i música o de caire filosòfic.
Agost de 1963, en una ciutat catalana, episcopal i densament catòlica. El bisbe ha mort i, abans de rebre sepultura, el cos és passejat en processó pels carrers de la ciutat. Rere el fèretre i davant el poble que ho contempla, desfila la comitiva d'eclesiàstics i de jerarques del règim. Mesos després, el narrador observa l'arribada solemne del nou prelat des del balcó de la casa familiar dels Castells, situada sobre el negoci que regenten: una cereria. És a partir d'aquests personatges i d'aquest ambient que la novel"la ofereix un retrat de la moral i de la sociologia dels anys del franquisme i la seva llarga ombra posterior. Al mateix temps, Cera aporta una reflexió sobre el fer-se i desfer-se de les ciutats que, sota l'aparent duresa dels materials que les formen, en realitat són mal"leables i fungibles com la cera. La gran expansió urbana dels anys 60 es va fer sota la dictadura; la del canvi de segle, s'ha fet en un règim democràtic, però en totes dues han manat el poder del diner i l'avarícia de l'especulació. A la manera lampedusiana, Miquel Pairolí ens ofereix un fresc sobre una ciutat on tot ha canviat perquè tot continués igual.
El 1778, un Voltaire a la vellesa i al pic de la glòria, retorna a París, després de molts anys de no viure-hi. Enmig dels homenatges i de les aparicions públiques, un dia va fer una visita íntima a una seva antiga amant de joventut, la marquesa de Gouvernet. El retrat de Voltaire s'inspira en aquesta trobada i presenta una hipòtesi del que podria haver estat el diàleg entre els dos personatges.
Una seriosa exploració, basada en quatre llibres fonamentals de l'escriptor, de la personalitat de Pla, les seves idees, devocions i aversions.
Ha acabat la guerra civil i un noi anarquista serà sotmès a un consell de guerra. Els seus pares, burgesos barcelonins, intenten salvar-lo a través dun comissari de policia. Impensadament, el comissari els convida a sopar a casa seva. On els oferirà, a més, un refinat concert, amb la participació dels fills del policia. Darrere les educades formes socials, lalegria juvenil i les atencions de lamfitrió, apareix progressivament la dimensió fosca i subterrània de la realitat. Latmosfera es carrega, la situació es fa intrigant, a poc a poc els personatges- víctimes, botxins?- es despullen. El comissari ha organitzat lescena amb una malícia gairebé diabòlica, i Miquel Pairolí hi introdueix el lector, expectant, amb la suggestió i la força del seu talent narratiu. Aquest estrany convit, on es barregen la crueltat i els sentiments sota lombra de la mort, pot ser el símbol duna societat? En els personatges que Miquel Pairolí convida a viure en aquesta sorprenent novella, després dels brindis i els somriures, shi descobreix la por i el poder, ienveja i la venjança
La novel·la que crea un teixit de relacions humanes amb un poderós alè narratiu.
Aquest és un dietari de maduresa. Miqeul Pairolí, que el va començar a redactar poc abans de complir 50 anys, el considera el més personal dels 17 llibres que ha publicat fins ara. Amb una llengua prenyada de vivesa i genuïtat, Pairolí, observador pacient i sensible de la roda del temps, ofereix pàgines magistrals tant descrivint la natura com plantejant reflexions sobre la literatura i música o de caire filosòfic.