Mercè Rodoreda vivió entre 1908 y 1983, período en el que tiene lugar la Semana Trágica de Barcelona, la guerra civil, dos guerras mundiales, dos dictaduras españolas y el exilio. En medio de este siglo turbulento, Pessarrodona da vida a una niña del barrio de San Gervasio, a la adolescente que casan con un tío llegado de Sudamérica, a la mujer de personalidad poco frecuente y moderna que se inicia en la vida literaria de la Barcelona de los años treinta, que se exilia y vive amores apasionados, adúlteros, condenados por buena parte de los intelectuales de su generación hasta el extremo de influir, de manera negativa, en la publicación y reconocimiento de su obra futura, ya en tiempos de paz oficial. Y, por supuesto, Pessarrodona nos presenta a la escritora, a la mujer que, desde el exilio, escribe La plaza del Diamante, Espejo roto y Mi Cristina y otros cuentos. En definitiva, Marta Pessarrodona nos presenta aquí dos retratos: el de un personaje y el de una época.
Cavalcar tota la nit és avançar a les fosques cap a unes fronteres que semblen inabastables, però que no sempre ho són. Cavalcar tota la nit és no defallir i perseguir la lluna, infatigables. Cavalcar tota la nit és no tenir por de combatre la foscor que portem a dins ni la que ens ve de fora. Personatges que podrien ser el teu veí, la teva filla, la teva verdulaire o tu mateix protagonitzen aquest recull fent malabars amb l'amor que se'ls marceix als dits, la vida que se'ls emporta i el deure que els colga. Són uns contes amb dosis tonificants d'humor i de mala bava, que desperten somriures, però també desassossec. Carlota Gurt ens fa creuar l'abisme de la llibertat per una corda fluixa trenada amb desitjos i pors. Un debut literari impetuós i carregat de talent.
En Mercè Rodoreda (1908-1983) vida y obra son una aventura vital y creativa en que historia, amor, guerra y exilio son caminos ambiguos y fértiles. La plaza del Diamante es uno de los mejores retratos de la posguerra franquista. Su obra póstuma, La muert
Aquest estoig conté, en dos volums, l'obra narrativa de maduresa de Mercè Rodoreda, que comprèn les novel·les i els contes que l'autora va escriure a partir de l'exili i fins a la seva mort.El primer volum conté les novel·les Aloma, La plaça del Diamant, El carrer de les Camèlies, Jardí vora el mar, Mirall trencat i Quanta, quanta guerra. El segon aplega els seus llibres de contes 22 contes, La meva Cristina i altres contes, Semblava de seda i altres contes i Viatges i flors, a més dels escrits literaris dels últims anys: alguns textos autobiogràfics, els dos únics contes escrits en els últims anys (1980-1982) i les dues novel·les inacabades que va deixar: La mort i la primavera i Isabel i Maria. Aquesta edició, a cura de Carme Arnau i avalada per la Fundació Mercè Rodoreda, estableix el text definitiu de cada obra, tal com l'autora el va voler en última instància.Aquests dos primers volums de les obres completes de Mercè Rodoreda es completaran a partir de 2009 amb l'obra de joventut, la poesia i el teatre.
Mercè Rodoreda vivió entre 1908 y 1983, período en el que tiene lugar la Semana Trágica de Barcelona, la guerra civil, dos guerras mundiales, dos dictaduras españolas y el exilio. En medio de este siglo turbulento, Pessarrodona da vida a una niña del barrio de San Gervasio, a la adolescente que casan con un tío llegado de Sudamérica, a la mujer de personalidad poco frecuente y moderna que se inicia en la vida literaria de la Barcelona de los años treinta, que se exilia y vive amores apasionados, adúlteros, condenados por buena parte de los intelectuales de su generación hasta el extremo de influir, de manera negativa, en la publicación y reconocimiento de su obra futura, ya en tiempos de paz oficial. Y, por supuesto, Pessarrodona nos presenta a la escritora, a la mujer que, desde el exilio, escribe La plaza del Diamante, Espejo roto y Mi Cristina y otros cuentos. En definitiva, Marta Pessarrodona nos presenta aquí dos retratos: el de un personaje y el de una época.
Cavalcar tota la nit és avançar a les fosques cap a unes fronteres que semblen inabastables, però que no sempre ho són. Cavalcar tota la nit és no defallir i perseguir la lluna, infatigables. Cavalcar tota la nit és no tenir por de combatre la foscor que portem a dins ni la que ens ve de fora. Personatges que podrien ser el teu veí, la teva filla, la teva verdulaire o tu mateix protagonitzen aquest recull fent malabars amb l'amor que se'ls marceix als dits, la vida que se'ls emporta i el deure que els colga. Són uns contes amb dosis tonificants d'humor i de mala bava, que desperten somriures, però també desassossec. Carlota Gurt ens fa creuar l'abisme de la llibertat per una corda fluixa trenada amb desitjos i pors. Un debut literari impetuós i carregat de talent.
En Mercè Rodoreda (1908-1983) vida y obra son una aventura vital y creativa en que historia, amor, guerra y exilio son caminos ambiguos y fértiles. La plaza del Diamante es uno de los mejores retratos de la posguerra franquista. Su obra póstuma, La muert
Aquest estoig conté, en dos volums, l'obra narrativa de maduresa de Mercè Rodoreda, que comprèn les novel·les i els contes que l'autora va escriure a partir de l'exili i fins a la seva mort.El primer volum conté les novel·les Aloma, La plaça del Diamant, El carrer de les Camèlies, Jardí vora el mar, Mirall trencat i Quanta, quanta guerra. El segon aplega els seus llibres de contes 22 contes, La meva Cristina i altres contes, Semblava de seda i altres contes i Viatges i flors, a més dels escrits literaris dels últims anys: alguns textos autobiogràfics, els dos únics contes escrits en els últims anys (1980-1982) i les dues novel·les inacabades que va deixar: La mort i la primavera i Isabel i Maria. Aquesta edició, a cura de Carme Arnau i avalada per la Fundació Mercè Rodoreda, estableix el text definitiu de cada obra, tal com l'autora el va voler en última instància.Aquests dos primers volums de les obres completes de Mercè Rodoreda es completaran a partir de 2009 amb l'obra de joventut, la poesia i el teatre.