Prólogo de Marta Pessarrodona. Seductores en Ecuador es un cuento irónico sobre la naturaleza de la verdad y la fantasía. La historia de Arthur Lomax, verdadero ejemplar de gentleman inglés con sus pantalones de dril blancos y su sombrero colonial disfrutando los placeres de un crucero por Egipto. La adquisición de un par de gafas de sol azules cambia el mundo de Lomax con efectos mortales. Peregrine Chase, en El Heredero, es un personaje menos coloreado, un vendedor de seguros de Wolver Hanipton. Pero cuando hereda una mansión Tudor se disuelve su resistencia a los cambios. Bajo el hechizo de la casa, su vida -y su corazón- van a transformarse.
En muchas ocasiones, la historia oficial ha hablado, y sin duda hablará, del exilio republicano de 1939. En muy pocas, sin embargo, se ha estudiado y propagado el importantísimo papel de la mujer en la diáspora provocada por el final de la Guerra Civil española. Este libro, gracias al estudio efectuado por Marta Pessarrodona, nos relata precisamente una parte de este exilio, ya exterior ya interior, tan poco difundido: el de las mujeres intelectuales catalanas que, en soledad o con sus familiares, tuvieron que marchar a otras tierras u ocultarse y autoexcluirse de la sociedad por temor a la represalia y, en la mayoría de los casos, con la esperanza y el alma rotas. Escritoras, artistas y políticas tan destacadas para la cultura de este país como Lola Anglada, Clementina Arderiu, Aurora Bertrana, Francesca Bonnemaison, Roser Bru, Núria Folch, Rosa Leveroni, Frederica Montseny, Anna Murià, Teresa Pàmies, Irene Polo, Mercè Rodoreda, Teresa Rebull, Maria Teresa Vernet, Margarida Xirgu y tantas otras sufrieron la dureza del exilio y el implacable dolor de la nostalgia, y tuvieron que defender su papel social e intelectual de mujer en una sociedad rota, empobrecida por la Guerra Civil y oscurecida por la dictadura de los vencedores. Prólogo de Joaquima Alemany Libro coeditado con la asociación «Dones per la Llibertat i la Democràcia»
La història oficial ha parlat i, sens dubte, parlarà moltes vegades de lexili republicà de 1939. En poques ocasions, però, sha estudiat i propagat limportantíssim paper de la dona en la diàspora provocada pel final de la Guerra Civil espanyola. Aquest llibre, gràcies a lestudi dut a terme per Marta Pessarrodona, ens relata precisament una part daquest exili, tant exterior com interior i tan poc difós: el de les dones intel·lectuals catalanes que, en solitud o amb els seus familiars, van haver de marxar cap a altres terres o amagar-se i autoexcloures de la societat per la por a la represàlia i, en la major part dels casos, amb lànima i lesperança esmicolades. Escriptores, artistes i polítiques tan destacades per a la cultura daquest país com Lola Anglada, Clementina Arderiu, Aurora Bertrana, Francesca Bonnemaison, Roser Bru, Núria Folch, Rosa Leveroni, Frederica Montseny, Anna Murià, Teresa Pàmies, Irene Polo, Mercè Rodoreda, Teresa Rebull, Maria Teresa Vernet, Margarida Xirgu i tantes altres van patir la duresa de lexili i el dolor implacable de lenyorança, i van haver de defensar el seu paper social i intel·lectual de dona en una societat trencada, empobrida per la Guerra Civil i enfosquida per la dictadura dels vencedors. Pròleg de Joaquima Alemany Llibre coeditat amb «Dones per la Llibertat i la Democràcia»
Marta Pessarrodona (Terrassa, 1941) és una de les intel·lectuals més de més prestigi del nostre país. Poeta, narradora, assagista i traductora, ha treballat en el món editorial i pràcticament per a tota mena de mitjans de comunicació. La Generalitat de Ca
«Si parléssim de vins, diria que amb aquest desè recull de poemes, Variacions profanes, estem davant d?un gran reserva o d?un Premier Grand Cru: un d?aquests vins madurat durant molts anys en què es produeix una perfecta integració dels tanins amb la fusta. Cada glop ens acara amb una amalgama de colors, olors i sabors d?allò més acoblada, densa, profunda i reminiscent, com cada poema exsuda temps i confiança en aquest lent procés d?elaboració: per això els de Marta Pessarrodona tenen tants estrats de sentit, deixen pòsit i comporten, ai las, efectes secundaris.» Del pròleg d?Àlex Susanna.
La figura de Jacint Verdaguer, pare de la modernitat literària catalana, ha estat sempre polièdrica. Home dEsglésia, prosistael més valuós del segle xix, segons Josep Plai renovador de la poesia catalana, a la qual va incorporar lideari i lestètica del romanticisme i el simbolisme, va contribuir, des de la seva joventut, a la creació duna imatge pública de gran impacte popular. Els autors de la present biografia ens acostenamb passió i compassióa lhome que hi havia darrere del mite, i ens mostren les particularitats de la societat del seu temps, amb el desig que, en tancar el llibre, el lector hagi conegut un Verdaguer de carn i ossos. Acompanyada dun annex documental amb textos inèdits, aquesta biografia pot interessar tant a lespecialista com a qui satansa per primera vegada a un dels personatges fonamentals de les lletres catalanes.
En aquesta obra antològica de la poesia de Marta Pessarrodona, hi ha una selecció dels millors poemes que lautora terrassenca ha publicat en llibres com Setembre 30, Vida privada, Memòria i, A favor meu, nostre, Berlín suite, Homenatge a Walter Benjamin, Eros més que Thànatos i Lamor a Barcelona. El llibre recull també poemes nous de Pessarrodona que anticipen dos llibres que es publicaran pròximament: Variacions i Animals i plantes. Marta Pessarrodona ens diu al pròleg del llibre: Una vegada més, la meva ambició és publicar uns Collected Poems i mhe darrecerar en lantologia, com ho vaig fer el 1994, quan vaig publicar Tria de poemes. Aleshores vaig cometre un error que no penso repetir. Vaig incloure al volum un llibre nou, Eros més que Thànatos, amb el resultat que, excepte una persona poèticament molt desvetllada (Sam Abrams), ningú no sen va adonar. Ara, doncs, aquest volum és el que pretén el títol [ ] Sóc molt conscient, i ho agraeixo, que hi ha noves generacions de lectors que potser volen llegir-me i no poden. Una sensació sempre molesta.
FRANÇA 1939. Catalunya viu un èxode cultural de dimensions difícilment igualables. Amb la Guerra Civil a punt d'acabar, els ports dels Pirineus van veure una llarga corrua de refugiats camí de França que deixaven la seva terra davant l'arribada imminent de les tropes insurrectes. Entre ells, nombrosíssims intellectuals i artistes catalans, la majoria dels quals compromesos amb les institucions republicanes. Soldevila, Riba, Pi Sunyer, Rodoreda, Obiols, Fontserè, la Institució de les Lletres Catalanes... Marta Pessarrodona ressegueix amb aquest assaig apassionant, fruit de quatre anys d'investigació, l'èxode de les institucions i les persones, així com la seva estada forçada al país veí o l'embarcament cap a Amèrica. La història d'un temps determinant i crític: tota la saba cultural d'un país condemnada de cop a sobreviure o a assecar-se per sempre.
Llibre que recull la lectura de poemes feta per la mateixa autora en el marc de l'Aula de Poesia de la Universitat de Lleida (novembre de 2001).
Prólogo de Marta Pessarrodona. Seductores en Ecuador es un cuento irónico sobre la naturaleza de la verdad y la fantasía. La historia de Arthur Lomax, verdadero ejemplar de gentleman inglés con sus pantalones de dril blancos y su sombrero colonial disfrutando los placeres de un crucero por Egipto. La adquisición de un par de gafas de sol azules cambia el mundo de Lomax con efectos mortales. Peregrine Chase, en El Heredero, es un personaje menos coloreado, un vendedor de seguros de Wolver Hanipton. Pero cuando hereda una mansión Tudor se disuelve su resistencia a los cambios. Bajo el hechizo de la casa, su vida -y su corazón- van a transformarse.
En muchas ocasiones, la historia oficial ha hablado, y sin duda hablará, del exilio republicano de 1939. En muy pocas, sin embargo, se ha estudiado y propagado el importantísimo papel de la mujer en la diáspora provocada por el final de la Guerra Civil española. Este libro, gracias al estudio efectuado por Marta Pessarrodona, nos relata precisamente una parte de este exilio, ya exterior ya interior, tan poco difundido: el de las mujeres intelectuales catalanas que, en soledad o con sus familiares, tuvieron que marchar a otras tierras u ocultarse y autoexcluirse de la sociedad por temor a la represalia y, en la mayoría de los casos, con la esperanza y el alma rotas. Escritoras, artistas y políticas tan destacadas para la cultura de este país como Lola Anglada, Clementina Arderiu, Aurora Bertrana, Francesca Bonnemaison, Roser Bru, Núria Folch, Rosa Leveroni, Frederica Montseny, Anna Murià, Teresa Pàmies, Irene Polo, Mercè Rodoreda, Teresa Rebull, Maria Teresa Vernet, Margarida Xirgu y tantas otras sufrieron la dureza del exilio y el implacable dolor de la nostalgia, y tuvieron que defender su papel social e intelectual de mujer en una sociedad rota, empobrecida por la Guerra Civil y oscurecida por la dictadura de los vencedores. Prólogo de Joaquima Alemany Libro coeditado con la asociación «Dones per la Llibertat i la Democràcia»
La història oficial ha parlat i, sens dubte, parlarà moltes vegades de lexili republicà de 1939. En poques ocasions, però, sha estudiat i propagat limportantíssim paper de la dona en la diàspora provocada pel final de la Guerra Civil espanyola. Aquest llibre, gràcies a lestudi dut a terme per Marta Pessarrodona, ens relata precisament una part daquest exili, tant exterior com interior i tan poc difós: el de les dones intel·lectuals catalanes que, en solitud o amb els seus familiars, van haver de marxar cap a altres terres o amagar-se i autoexcloures de la societat per la por a la represàlia i, en la major part dels casos, amb lànima i lesperança esmicolades. Escriptores, artistes i polítiques tan destacades per a la cultura daquest país com Lola Anglada, Clementina Arderiu, Aurora Bertrana, Francesca Bonnemaison, Roser Bru, Núria Folch, Rosa Leveroni, Frederica Montseny, Anna Murià, Teresa Pàmies, Irene Polo, Mercè Rodoreda, Teresa Rebull, Maria Teresa Vernet, Margarida Xirgu i tantes altres van patir la duresa de lexili i el dolor implacable de lenyorança, i van haver de defensar el seu paper social i intel·lectual de dona en una societat trencada, empobrida per la Guerra Civil i enfosquida per la dictadura dels vencedors. Pròleg de Joaquima Alemany Llibre coeditat amb «Dones per la Llibertat i la Democràcia»
Marta Pessarrodona (Terrassa, 1941) és una de les intel·lectuals més de més prestigi del nostre país. Poeta, narradora, assagista i traductora, ha treballat en el món editorial i pràcticament per a tota mena de mitjans de comunicació. La Generalitat de Ca
«Si parléssim de vins, diria que amb aquest desè recull de poemes, Variacions profanes, estem davant d?un gran reserva o d?un Premier Grand Cru: un d?aquests vins madurat durant molts anys en què es produeix una perfecta integració dels tanins amb la fusta. Cada glop ens acara amb una amalgama de colors, olors i sabors d?allò més acoblada, densa, profunda i reminiscent, com cada poema exsuda temps i confiança en aquest lent procés d?elaboració: per això els de Marta Pessarrodona tenen tants estrats de sentit, deixen pòsit i comporten, ai las, efectes secundaris.» Del pròleg d?Àlex Susanna.
La figura de Jacint Verdaguer, pare de la modernitat literària catalana, ha estat sempre polièdrica. Home dEsglésia, prosistael més valuós del segle xix, segons Josep Plai renovador de la poesia catalana, a la qual va incorporar lideari i lestètica del romanticisme i el simbolisme, va contribuir, des de la seva joventut, a la creació duna imatge pública de gran impacte popular. Els autors de la present biografia ens acostenamb passió i compassióa lhome que hi havia darrere del mite, i ens mostren les particularitats de la societat del seu temps, amb el desig que, en tancar el llibre, el lector hagi conegut un Verdaguer de carn i ossos. Acompanyada dun annex documental amb textos inèdits, aquesta biografia pot interessar tant a lespecialista com a qui satansa per primera vegada a un dels personatges fonamentals de les lletres catalanes.
En aquesta obra antològica de la poesia de Marta Pessarrodona, hi ha una selecció dels millors poemes que lautora terrassenca ha publicat en llibres com Setembre 30, Vida privada, Memòria i, A favor meu, nostre, Berlín suite, Homenatge a Walter Benjamin, Eros més que Thànatos i Lamor a Barcelona. El llibre recull també poemes nous de Pessarrodona que anticipen dos llibres que es publicaran pròximament: Variacions i Animals i plantes. Marta Pessarrodona ens diu al pròleg del llibre: Una vegada més, la meva ambició és publicar uns Collected Poems i mhe darrecerar en lantologia, com ho vaig fer el 1994, quan vaig publicar Tria de poemes. Aleshores vaig cometre un error que no penso repetir. Vaig incloure al volum un llibre nou, Eros més que Thànatos, amb el resultat que, excepte una persona poèticament molt desvetllada (Sam Abrams), ningú no sen va adonar. Ara, doncs, aquest volum és el que pretén el títol [
] Sóc molt conscient, i ho agraeixo, que hi ha noves generacions de lectors que potser volen llegir-me i no poden. Una sensació sempre molesta.
FRANÇA 1939. Catalunya viu un èxode cultural de dimensions difícilment igualables. Amb la Guerra Civil a punt d'acabar, els ports dels Pirineus van veure una llarga corrua de refugiats camí de França que deixaven la seva terra davant l'arribada imminent de les tropes insurrectes. Entre ells, nombrosíssims intellectuals i artistes catalans, la majoria dels quals compromesos amb les institucions republicanes. Soldevila, Riba, Pi Sunyer, Rodoreda, Obiols, Fontserè, la Institució de les Lletres Catalanes... Marta Pessarrodona ressegueix amb aquest assaig apassionant, fruit de quatre anys d'investigació, l'èxode de les institucions i les persones, així com la seva estada forçada al país veí o l'embarcament cap a Amèrica. La història d'un temps determinant i crític: tota la saba cultural d'un país condemnada de cop a sobreviure o a assecar-se per sempre.