Tras la invasión a Holanda, los Frank, comerciantes judíos alemanes emigrados a Amsterdam en 1933, se ocultaron de la Gestapo en una buhardilla anexa al edificio donde el padre de Ana tenía sus oficinas. Eran ocho personas y permanecieron recluidas desde junio de 1942 hasta agosto de 1944, fecha en que fueron detenidos y enviados a un campo de concentración. En ese lugar, y en las más precarias condiciones, Ana, a la sazón una niña de trece años, escribió su estremecedor Diario: un testimonio único en su género sobre el horror y la barbarie nazi, y sobre los sentimientos y experiencias de la propia Ana y sus acompañantes. Ana murió en el campo de Bergen-Belsen en marzo de 1945. Su Diario nunca morirá.
En la Casa de Atrás escribí un diario que se ha hecho famoso en el mundo entero . . . y que se ha convertido en el símbolo del Holocausto. Mi voz habla ahora en nombre de seis millones de inocentes asesinados en la Segunda Guerra Mundial. Espero que mis palabras sirvan, sobre todo, para hacer reflexionar sobre la locura y la barbarie de la guerra.
Esther es una mujer judía que al cabo de muchos años visita la granja holandesa donde tuvo que esconderse durante la Segunda Guerra Mundial cuando solo era una niña. Allí sufrió una experiencia espantosa. Sus padres murieron en los campos de concentración de Auschwitz y siempre se ha preguntado como debieron ser sus últimos días. Daniel, su nieto adolescente, le ayuda a reconstruir la historia. Consigue encontrar un viejo amigo, Bob, la última persona que vio a su padre con vida. El relato de Bob la sacudirá profundamente y revelará un pasado demasiado amargo para poderlo olvidar.Consulta el material didáctico.
A la Casa de Darrere vaig escriure un diari que s'ha fet famós al món sencer . . . i que s'ha convertit en el símbol de l'Holocaust. La meva veu parla ara en nom de sis milions d'innocents assassinats en la Segona Guerra Mundial. Espero que les meves paraules serveixin, sobretot, per fer reflexionar sobre la bogeria i la barbàrie de la guerra.
L'Esther és una dona jueva que, després de molts anys, visita la granja holandesa on es va haver d'amagar durant la Segona Guerra Mundial quan només era una nena. Allà va patir una experiència espantosa. Els seus pares van morir als camps de concentració d'Auschwitz i sempre s'ha preguntat com debien ser els seus últims dies. En Daniel, el seu nét adolescent, l'ajuda a reconstruir la història. Aconsegueix trobar un vell amic de l'època, en Bob, la darrera persona que va veure el seu pare amb vida. El relat d'en Bob l'afectarà profundament i revelarà un passat massa amarg per poder-lo oblidar.Consulta el material didàctic.
Selecció dels fets i pensaments que Anna Frank va deixar escrits en el seu diari. Ella, la seva família i uns amics, tots jueus, van viure amagats entre el 1942 i el 1944 en una casa d'Amsterdam, a Holanda, país ocupat per Hitler. El text explica els sentiments i les experiències diàries que vivien en aquell amagatall, al final de la Segona Guerra Mundial, fins al dia que els nazis els van descobrir i els van portar a camps de concentració.Nivell elemental: 500 paraules bàsiques.Català fàcil és una col·lecció de textos simplificats per a les persones que aprenen la llengua catalana. Els llibres estan graduats en tres nivells.
Aquesta és l'edició definitiva del cèlebre Diari d'Anne Frank. El seu text amplia en una quarta part les edicions anteriors i ofereix una visió completa i fidedigna de la terrible odissea viscuda durant la Segona Guerra Mundial per la família Frank Després de la invasió d'Holanda, els Frank, comerciants jueus alemanys emigrats a Amsterdam el 1933, es van amagar de la Gestapo en una mansarda connectada a l'edifici on el pare de l'Anne tenia les seves oficines. Eren vuit persones i van romandre-hi recloses des del juny de 1942 fins a l'agost de 1944. En aquell lloc i en les més precàries condicions, l'Anne, una nena de tretze anys, va escriure el seu esgarrifós Diari: un testimoni únic en el seu gènere sobre l'horror i la barbàrie nazis, i sobre els sentiments i les experiències que van viure ella mateixa i els seus acompanyants. L'Anne va morir al camp de Bergen-Belsen al març de 1945. El seu Diari no morirà mai. Un testimoni únic sobre l'horror i la barbàrie nazi, i sobretot sobre els sentiments i les experiències viscudes per una nena jueva reclosa amb la seva família per fugir de l'Holocaust. John F. Kennedy va dir...«D'entre tots els qui, al llarg de la història, han parlat en nom de la dignitat humana en temps de sofriment i mort, no hi ha cap veu amb més pes que la de l'Anne Frank.»
Tras la invasión a Holanda, los Frank, comerciantes judíos alemanes emigrados a Amsterdam en 1933, se ocultaron de la Gestapo en una buhardilla anexa al edificio donde el padre de Ana tenía sus oficinas. Eran ocho personas y permanecieron recluidas desde junio de 1942 hasta agosto de 1944, fecha en que fueron detenidos y enviados a un campo de concentración. En ese lugar, y en las más precarias condiciones, Ana, a la sazón una niña de trece años, escribió su estremecedor Diario: un testimonio único en su género sobre el horror y la barbarie nazi, y sobre los sentimientos y experiencias de la propia Ana y sus acompañantes. Ana murió en el campo de Bergen-Belsen en marzo de 1945. Su Diario nunca morirá.
En la Casa de Atrás escribí un diario que se ha hecho famoso en el mundo entero . . . y que se ha convertido en el símbolo del Holocausto. Mi voz habla ahora en nombre de seis millones de inocentes asesinados en la Segunda Guerra Mundial. Espero que mis palabras sirvan, sobre todo, para hacer reflexionar sobre la locura y la barbarie de la guerra.
Esther es una mujer judía que al cabo de muchos años visita la granja holandesa donde tuvo que esconderse durante la Segunda Guerra Mundial cuando solo era una niña. Allí sufrió una experiencia espantosa. Sus padres murieron en los campos de concentración de Auschwitz y siempre se ha preguntado como debieron ser sus últimos días. Daniel, su nieto adolescente, le ayuda a reconstruir la historia. Consigue encontrar un viejo amigo, Bob, la última persona que vio a su padre con vida. El relato de Bob la sacudirá profundamente y revelará un pasado demasiado amargo para poderlo olvidar.Consulta el material didáctico.
A la Casa de Darrere vaig escriure un diari que s'ha fet famós al món sencer . . . i que s'ha convertit en el símbol de l'Holocaust. La meva veu parla ara en nom de sis milions d'innocents assassinats en la Segona Guerra Mundial. Espero que les meves paraules serveixin, sobretot, per fer reflexionar sobre la bogeria i la barbàrie de la guerra.
L'Esther és una dona jueva que, després de molts anys, visita la granja holandesa on es va haver d'amagar durant la Segona Guerra Mundial quan només era una nena. Allà va patir una experiència espantosa. Els seus pares van morir als camps de concentració d'Auschwitz i sempre s'ha preguntat com debien ser els seus últims dies. En Daniel, el seu nét adolescent, l'ajuda a reconstruir la història. Aconsegueix trobar un vell amic de l'època, en Bob, la darrera persona que va veure el seu pare amb vida. El relat d'en Bob l'afectarà profundament i revelarà un passat massa amarg per poder-lo oblidar.Consulta el material didàctic.
Selecció dels fets i pensaments que Anna Frank va deixar escrits en el seu diari. Ella, la seva família i uns amics, tots jueus, van viure amagats entre el 1942 i el 1944 en una casa d'Amsterdam, a Holanda, país ocupat per Hitler. El text explica els sentiments i les experiències diàries que vivien en aquell amagatall, al final de la Segona Guerra Mundial, fins al dia que els nazis els van descobrir i els van portar a camps de concentració.Nivell elemental: 500 paraules bàsiques.Català fàcil és una col·lecció de textos simplificats per a les persones que aprenen la llengua catalana. Els llibres estan graduats en tres nivells.
Aquesta és l'edició definitiva del cèlebre Diari d'Anne Frank. El seu text amplia en una quarta part les edicions anteriors i ofereix una visió completa i fidedigna de la terrible odissea viscuda durant la Segona Guerra Mundial per la família Frank Després de la invasió d'Holanda, els Frank, comerciants jueus alemanys emigrats a Amsterdam el 1933, es van amagar de la Gestapo en una mansarda connectada a l'edifici on el pare de l'Anne tenia les seves oficines. Eren vuit persones i van romandre-hi recloses des del juny de 1942 fins a l'agost de 1944. En aquell lloc i en les més precàries condicions, l'Anne, una nena de tretze anys, va escriure el seu esgarrifós Diari: un testimoni únic en el seu gènere sobre l'horror i la barbàrie nazis, i sobre els sentiments i les experiències que van viure ella mateixa i els seus acompanyants. L'Anne va morir al camp de Bergen-Belsen al març de 1945. El seu Diari no morirà mai. Un testimoni únic sobre l'horror i la barbàrie nazi, i sobretot sobre els sentiments i les experiències viscudes per una nena jueva reclosa amb la seva família per fugir de l'Holocaust. John F. Kennedy va dir...«D'entre tots els qui, al llarg de la història, han parlat en nom de la dignitat humana en temps de sofriment i mort, no hi ha cap veu amb més pes que la de l'Anne Frank.»