Fa uns dos mil cinc-cents anys, Buda afirmava que la violència mai no s’acaba amb més violència, sinó amb l’absència de violència, i ho arrodonia dient que aquesta era una llei molt antiga. El que ensenyava Buda té un gran interès per a nosaltres els occidentals. Sembla que hàgim estat programats per anar sempre amb l’accelerador a fons. ¿Com podem ser feliços si sempre anem de bòlit, amb el mòbil a l’orella, i no sabem parar? Si seguim a aquest ritme, anem de dret al desastre. Aquest llibre invita a fer una pausa, a seure tranqui·lament davant del riu de la vida, a respirar suaument i a observar com vivim.