Paradise of Love o l’illa imaginada és un estudi de cas de com la cultura popular dels anys seixanta va contribuir a posicionar diferents grups de joves en el món. Aquest treball no és tan sols una mirada a la història de la música popular illenca, no és només un inventari d’artistes i estils, sinó també de circumstàncies socials, ideologies, esdeveniments històrics i desenvolupaments tecnològics que varen interactuar amb la música per donar-hi rellevància. Cançons, conjunts, sales de festes, pick ups, matinals, segells discogràfics, pel·lícules o festivals musicals s’incorporaren a la societat mallorquina per construir una nova manera de ser adolescent. En aquest llibre observam com la música de factura illenca va codificar trets imaginaris d’una Mallorca inventada, va aglutinar valors de la identitat juvenil, va representar l’impacte turístic, va esdevenir un estàndard de les cançons promocionals i va exemplificar el fenomen de les versions. Amb més de 200 imatges i una relació d’exemples sonors, l’estudi de Francesc Vicens també analitza fenòmens com ara la recepció dels Beatles a Mallorca o l’ús de la música amb finalitats turístiques, sistematitza els espectacles de l’època i analitza l’impacte de la cultura global com a factor de canvi social. A partir del diàleg raonat amb els protagonistes s’actualitzen episodis rellevants i mitificats com ara l’actuació de Jimmi Hendrix a la sala Sargent Pepper’s de Palma o The Kink’s al Festival Beat 66, entre molts d’altres. Tot plegat aporta una visió de conjunt de com les expressions musicals de la cultural global varen donar lloc a noves expressions locals, de les quals la cançó Paradise of Love va ser exemple i para­digma de la Mallorca imaginada.